(Imatges: Oliveres coronades de s'Alqueria Vella, 03-03-2010)Sense manteniment (ni planificació inter-anual, ni rutines), aquestes coronades de les oliveres són vertaders actes vandàlics
Els Verds de la comarca de Llevant denuncien la manca de plans de gestió i un correcte manteniment de les oliveres per part del Consorci
Properament, demanaran la supressió d'aquest Consorci als nous càrrecs de la Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient
A la finca de s'Alqueria Vella s'ha dut a terme recentment un coronament o poda massiva de les oliveres, per part d'assessors tècnics del Consorci d'Aubarca-Es Verger. Aquesta operació sols té sentit per tal de reconduir el seu creixement, és a dir donar forma als arbres per fer-los crèixer així com es vol. És necessari un seguiment d'aquest creixement i anar fent podes controlades dels arbres cada any. Les podes planificades i controlades eviten fer patir els arbres amb tallades massives.
En el suposat cas de que fos necessari coronar els arbres, aquest tipus de poda ha d'anar aperellada incondicionalment de la planificació de les successives podes de formació i millora. Es a dir, que si no es té ben clar que l'any vinent es pot assegurar un seguiment i continuació de la feina, millor no fer res.
La total manca de planificació anual i interanual de les tasques agrícoles per part del Consorci té aquestes conseqüències. És remarcable, per altra banda, que aquesta actuació no hagi comptat amb cap assessorament tècnic per part del personal del Parc Natural de Llevant, un exemple més de l'autonomia i independència amb què actuen aquests dos organismes dins del mateix territori.
En una finca pública, com n'és el cas, haurien de prevaldre els criteris conservacionistes, paisatgístics, de gestió tradicional si es vol, per sobre de intentar cercar no es sap quina suposada rendibilitat. Les finques públiques són un lloc ideal per dur-hi a terme activitats agrícoles i ramaderes amb la pau i el sosegament que els temps moderns han abolit de l'agricultura tradicional (rendibilitat, maquinària a gran escala, productes químics, etc.).
Les podes dels arbres es fan cercant objectius molt concrets. Es pot fer cercant aumentar la producció, per fer tornar joves els arbres quan estan molt envellits, per formar-los, per ferl-os creixer, per paisatgisme, etc. Tot l'esmentat són exemples de tipus de poda. Què es perseguia en aquest cas? Quins haurien de ser els criteris d'una finca pública? Es tenen definits aquets criteris?
Els Verds del Llevant ja han instat anterioment a la supressió d'aquest ens, per la duplicitat de les seves funcions amb les del Parc Natural, per la seva opacitat en la gestió, pel descontrol en la contractació del personal, com per la inútil despesa del sou del gerent, per damunt de 50.000 euros bruts quan el seu perfil professional no té res a veure amb les funcions que hauria d'assumir.
Els Verds de la comarca de Llevant denuncien la manca de plans de gestió i un correcte manteniment de les oliveres per part del Consorci
Properament, demanaran la supressió d'aquest Consorci als nous càrrecs de la Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient
A la finca de s'Alqueria Vella s'ha dut a terme recentment un coronament o poda massiva de les oliveres, per part d'assessors tècnics del Consorci d'Aubarca-Es Verger. Aquesta operació sols té sentit per tal de reconduir el seu creixement, és a dir donar forma als arbres per fer-los crèixer així com es vol. És necessari un seguiment d'aquest creixement i anar fent podes controlades dels arbres cada any. Les podes planificades i controlades eviten fer patir els arbres amb tallades massives.
En el suposat cas de que fos necessari coronar els arbres, aquest tipus de poda ha d'anar aperellada incondicionalment de la planificació de les successives podes de formació i millora. Es a dir, que si no es té ben clar que l'any vinent es pot assegurar un seguiment i continuació de la feina, millor no fer res.
La total manca de planificació anual i interanual de les tasques agrícoles per part del Consorci té aquestes conseqüències. És remarcable, per altra banda, que aquesta actuació no hagi comptat amb cap assessorament tècnic per part del personal del Parc Natural de Llevant, un exemple més de l'autonomia i independència amb què actuen aquests dos organismes dins del mateix territori.
En una finca pública, com n'és el cas, haurien de prevaldre els criteris conservacionistes, paisatgístics, de gestió tradicional si es vol, per sobre de intentar cercar no es sap quina suposada rendibilitat. Les finques públiques són un lloc ideal per dur-hi a terme activitats agrícoles i ramaderes amb la pau i el sosegament que els temps moderns han abolit de l'agricultura tradicional (rendibilitat, maquinària a gran escala, productes químics, etc.).
Les podes dels arbres es fan cercant objectius molt concrets. Es pot fer cercant aumentar la producció, per fer tornar joves els arbres quan estan molt envellits, per formar-los, per ferl-os creixer, per paisatgisme, etc. Tot l'esmentat són exemples de tipus de poda. Què es perseguia en aquest cas? Quins haurien de ser els criteris d'una finca pública? Es tenen definits aquets criteris?
Els Verds del Llevant ja han instat anterioment a la supressió d'aquest ens, per la duplicitat de les seves funcions amb les del Parc Natural, per la seva opacitat en la gestió, pel descontrol en la contractació del personal, com per la inútil despesa del sou del gerent, per damunt de 50.000 euros bruts quan el seu perfil professional no té res a veure amb les funcions que hauria d'assumir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada