La Comissió Insular d'Urbanisme aprova, amb prescripcions, l'adaptació de les NNSS (2007) al PTM

S'aprova la revisió de les noves NNSS d'Artà, i la seva adaptació al PTM, amb prescripcions
La Comissió Insular d'Urbanisme suspèn la qualificació com a sòl urbanitzable dels terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat i acorda sol·licitar un Informe a la Demarcació de Costes
En una votació dividida (PSOE i Bloc, a favor; UM i PP, en contra), l'esquerra imposa la prudència davant dels dubtes sobre la possible afectació dels terrenys per la Llei de Costes (100 metres de servitud de protecció)

El passat divendres, dia 28 de maig, la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric (CIOTUPH) va tractar dos punts de l'ordre del dia relacionats amb Artà:
El primer d'aquests punts a discutir i aprovar era el Catàleg de protecció del patrimoni històric i cultural, que va ser aprovat amb prescripcions sense discussió i per assentiment de tots els grups polítics.
El segon punt, la Revisió i Adaptació al Pla Territorial de Mallorca de les Normes Subsidiàries aprovades inicialment l'any 2007. Aquí varen sorgir només dues dues qüestions: la primera ha estat la requalificació de part del polígon industrial com a zona comercial, on desprès d’una breu explicació tècnica els polítics han deixat fer; i la segona, la illeta del molí d’en Regalat (15.864 m2: 1,58 Ha).
Al respecte d'aquesta qüestió el portaveu del Bloc per Mallorca, Antoni Alorda, va sol·licitar explicacions tècniques acurades sobre la zona de servitud de protecció del Desllindament del Domini Públic Marítim-Terrestre prevista en la Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes (en especial, Disposició Transitòria 3a) que podria afectar gran part dels terrens de la illeta del Molí de’n Regalat. En el planejament figurava que era de 20 metres, enlloc dels 100 metres com exigeix l'esmentada Disposició Transitòria Tercera de la Llei de Costes; d'aquesta manera ho havia aprovat, en el seu moment, la Ponència Tècnica d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell, en reunió del passat dia 20 de maig. D'aquesta forma, els terrenys venien qualificats per les Normes Subsidiàries com a urbanitzables.
Davant la falta d’explicacions convincents per part dels tècnics, la Comissió per majoria (quatre vots a favor: 2 del Bloc i 2 del PSOE ; i tres en contra:1 d’UM i 2 del PP) va decidir aprovar amb prescripcions la Revisió i Adaptació al Pla Territorial de Mallorca de les Normes Subsidiàries de planejament urbanístic d'Artà. Això implica que ara s’està a l’espera d'un Informe de la Demarcació de Costes a les Illes Balears (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) que informi sobre quina és la servitud de costes que han d'acomplir els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat. Cal dir, que a cap dels assistents els era desconegut que una servitud de la zona de protecció del desllindament del Domini Públic Marítim-Terrestre de 100 metres invalida tot l’urbanitzable de la illeta del Molí d’en Regalat.
A entendre de Els Verds-Esquerra d'Artà, la illeta del Molí d'en Regalat està afectada per una servitud de protecció de costes de 100 metres, la qual cosa fa inviable el projecte d’urbanització que s’hi pretén fer. La Llei de Costes impedeix la urbanització que l’Ajuntament d’Artà i els promotors de la zona volen tirar endavant.
Els múltiples intents de sortejar la Llei han topat, una vegada més, amb l’evidència que el projecte des d’un principi ha anat mal encaminat. Recordar, al respecte, que no fa ni un any, Els Verds-Esquerra d'Artà celebràvem la sentència del TSJIB per la qual es suspenia la construcció de 18 xalets a la Colònia de Sant Pere, i s'anul·lava l’acord municipal pel conveni signat el 2005 entre l’Ajuntament d’Artà i una promotora per construir al Molí d’en Regalat (accediu al comunicat de dia 18 de setembre de 2010). La decidida intervenció del representant del Bloc per Mallorca, Toni Alorda, en defensar la possibilitat que, d'aprovar les NNSS d'Artà tal i com venien redactades des de l'Ajuntament i revisades pels tècnics de la Ponència tècnica insular, es podria estar obviant i infringint la Llei de Costes, va assegurar una més alta seguretat jurídica (en favor de l'interès public) pel que fa a la definitiva qualificació urbana d'aquests terrenys, i obri una consistent via per l'esperança que la illeta del Molí d'en Regalat romandrà com una gran zona verda i no edificada cèntricament ubicada al nucli urbà de la Colònia de Sant Pere.

Què n'ha dit la premsa:
- Última Hora, 01-06-2010: Los terrenos del molí d'en Regalat, a la espera de Costas para ser zona verde.
- Diari de Balears, 03-06-2010: Els terrenys "mai no seran rústics o zona verda".
- Última Hora, 03-06-2010: Artà. Según la propiedad el molí de'n Regalat "no serà ni rústico ni zona verde". Segurament, es tracta d'un gest de cara als inversors i als creditors de la promotora. Deu haver preocupació en haver de recórrer a la menció del conveni amb l'Ajuntament, declarat "nul de ple dret" pel TSJIB com s'ha dit anteriorment.
- Diario de Mallorca, 05-06-2010: Colònia de Sant Pere. Costas ratifica que el deslinde es de 20 metros.
- Última Hora, 05-06-2010: Costas confirma el deslinde de 20 metros en el Molí d'en Regalat al ser zona urbana. Déu ni dó la contundència de les declaracions del senyor Cap de la Demarcació de Costes, ens va sorprendre molt. Apuntar, per ara -continuarem en proper comunicat-, al caràcter revisable de qualsevol acte administratiu: de qualsevol, fins i tot, de "las órdenes ministeriales" (com dels convenis, com de les NNSS, els Plans Territorials, etc.). El que s'hauria d'esperar per part del responsable polític d'una administració és una mica de prudència, i, en aquest cas, vetllar pels interessos públics i generals, actuant d'ofici amb una revisió del desllindament en els terrenys de la illeta, a rel de la Sentència del TSJIB del passat mes de setembre en què eren qualificats d'urbanitzables sense Pla Parcial aprovat.
- Diari de Balears, 06-06-2010: Els Verds-Esquerra vol que Costes acati el que diu el Tribunal sobre el Molí d'en Regalat.

Comunicat de la Coordinadora "Diògenes" respecte del recentment aprovat Decret-Llei 1/2010

[Imatge de la urbanització pollencina de Sa Font,
amablement cedida per Biel Perelló]

El Decret 1/2010 afavoreix només l'especulació inmobiliària i no crea llocs de feina, perquè no assegura ni fomenta les dotacions de serveis
Lamenten la capitulació del Bloc davant la proposta d'UM

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" rebutja el Decret Llei 1/2010 de 26 de març, com la resolució del Parlament de les Illes Balears per la qual es validà el passat dia 27 d'abril, que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram (1).

Els regidors ecosocialistes entenen que d'aquesta manera es consolida un model urbanístic propi de països subdesenvolupats, i es tornen a fer excepcions a la normativa urbanística vigent que lògicament exigia disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències. En lloc de coadjuvar els interessats -les administracions municipals i els propietaris- a la correcta recepció i dotacions de serveis -i les oportunes cessions del sòl per a usos públics, en determinats casos- de les urbanitzacions, garantint sempre els interessos públics, s'actua apadassant el problema d'alguns petits propietaris que ara per ventura podran construir la seva segona residència però, sobre tot, es dóna via lliure a la revalorització dels terrenys de grans promotors gràcies a que ara podran obtenir llicència per als projectes d'edificació.

Els regidors "Diògenes" consideren que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord" (Bartomeu Vicens, anterior parlamentari, va impedir l'aprovació fa uns mesos del "Decret Nadal", del qual és rèplica aquest Decret Llei recentment aprovat) vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Aquest pegat no es correspon amb una veritable demanda de sòl per a la construcció de nous habitatges unifamiliars sinó més aviat a interessos especulatius (2). En tot cas, representa una mesura completament contrària al "canvi de model" -suposadament assumit per les forces progressistes- que s'hauria d'anar aplicant, tot aprofitant la crisi econòmica actual.

Per altra banda, si el que es vol realment és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials. En aquests moments, pocs propietaris d'un sol solar estan disposats a iniciar les obres per la seva segona residència, i no és previsible un immediat increment de la construcció per aquesta banda. Al contrari, amb ajudes als propietaris amb les despeses per a l'execució de les dotacions de serveis, aquestes grans obres es durien endavant, dinamitzant el sector realment i amb creació de llocs de feina, i amb més altes garanties per a l'interès públic.

Aquest col·lectiu troba mancades de qualsevol credibilitat les condicions establertes en el Decret segons les quals els Ajuntaments disposen de dos anys per a l'aprovació dels projectes de dotació i l'execució dels mateixos, quan és notòria la manca de voluntat i diligència per part dels batles que, en alguns casos durant dècades, no ho han dut a terme. Fins i tot es donen casos que aquests mateixos batles descobreixen "sobtadament" que algunes urbanitzacions dotades de tots els serveis i, en principi, ben recepcionades, presenten greus deficiències en les cessions obligatòries de terrenys (3).

No s'assegura l'execució de les obres d'urbanització necessàries (xarxes de distribució d'aigües i sanejament, voravies en condicions, zones verdes, enllumenat públic en condicions, etc.), ni l'execució de les cessions de sòl obligatòries en alguns casos (un 10%). Amb l'aprovació al Parlament, en el segon intent, d'aquest Decret, es permet novament endarrerir aquestes actuacions i, a la vegada, continuar expedint llicències de construcció. Quan tot hagi estat venut, el mort lis caurà als nous propietaris... o als contribuents en general, i els promotors i especuladors de ben segur que hauran tengut bona cura de desaparèixer. És el que està passant ja, per exemple, a les urbanitzacions de S'Estanyol o Mont Ferrutx en el terme d'Artà, que ara ja no es troba el promotor ni primers propietaris, i als solars on hi havia d'haver -per exemple- un parc infantil, hi ha una casa construïda, venuda a nous propietaris i revenuda novament. A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.

Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar por un altre tipus de desenvolupament respectuós amb el nostre principal patrimoni que és el medi ambient. En aquesta línia, els regidors de la Coordinadora "Diògenes" es volen desmarcar clarament dels objectius expressats tant en el Decret com pels portaveus del Govern de les Illes (5), perquè el que es fa realment és donar facilitats a l'economia especulativa del sòl i la vivenda, un dels factors agreujants de l'actual crisi econòmica especialment en l'Estat espanyol i en particular a les Illes, i comparteixen les crítiques del GOB en el sentit de l'abús que es fa de la fòrmula del Decret-Llei per a afegir excepcions a les Lleis sobre sòl, construcció i ordenació territorial (6), com en la passa enrera que es dóna d'aquesta manera en matèria econòmica, urbanística i mediambiental.

(1) BOIB 049, de 27-03-2010; accediu al debat recollit al Diari de Sessions del Ple núm. 96, de 27-04-2010 .

(2) Aquests dies, els mitjans de comunicació (http://www.uib.es/premsa/maig10/dia-10/EMB_100510_01_002_01_R.pdf) han publicat dades d'un estudi de la UIB (http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html), segons les quals a les Illes hi ha construides 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants .
(3) Vegeu Diari de Balears, 27-12-2009: L'Ajuntament d'Artà s'ha adonat ara que no hi ha cap document legal que acrediti que es fes la recepció [de l'urbanització Mont Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere] l'any 2001.
(4) A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.
(5) Albert Moragues, Diario de Mallorca, 28-04-2010: L'objectiu del Decret és l'impuls de l'economia productiva .
(6) Pla Territorial de Mallorca:
"Cap a una nova economia"
EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL DE MALLORCA: IMPLICACIONS SOBRE EL TERRITORI
D’entre els efectes del model econòmic actual sobre el territori, podem destacar:
- Model dual d’assentaments amb escassa interrelació entre els nuclis tradicionals i els turístics.
- El procés de litoralització massiva que afecta la major part dels municipis costaners.
- L’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat de l’illa amb un fort impacte paisatgístic i els problemes de localització que plantegen.
- La proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic sense precedents, que provoca necessitats d’espais d’oci entre aquests residents.
- L’important increment del turisme residencial en els darrers anys que provoca un major consum del territori i genera un menor valor afegit per a l’illa.
- L’escassa diversificació de l’economia i la forta dependència de l’activitat turística.
- La sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa i els efectes negatius sobre el paisatge i el patrimoni natural. [les negretes són nostres] .

Què en diu la premsa:
- Diari de Balears, 13-05-2010: Diògenes, un altre model d’urbanisme. El col·lectiu integrat per regidors ecosocialistes es desmarca del Bloc i condemna les mesures anticrisi aprovades en el Parlament que permeten urbanitzacions sense clavegueram.
Última Hora, 13-05-2010: Grupos de izquierda de la Part Forana se desmarcan del decreto que permite urbanizaciones sin alcantarillado.
El Mundo/El Día de Baleares, 13-05-2010: EU/EV critica que se permitan casas sin alcantarillado.

Desestimada per quarta vegada la demanda de l'ex-arquitecte Mateu Carrió contra J. Adrián i M. Ramírez

L'ex-arquitecte d'Artà ja ha anunciat recurs d'apel·lació
El Jutjat de 1a. Instància de Manacor fallà en sentència del passat dia 31 de març desestimar la demanda de Mateu Carrió contra Julen Adrián ex-regidor d'EU-EV d'Artà i Maria Ramírez (militant d'Esquerra Unida)
Aquesta quarta desestimació de presumptes lesions del dret a l'honor i la imatge es basa ja en la caducitat de les accions que han originat les demandes, com en la consideració de l'ex-arquitecte com a actor significat i important en matèria urbanística i mediambiental, motiu pel qual podia ser objecte de crítica política

El passat dia 16 d'abril va ser notificada la Sentència de dia 31-03-2010 del Jutjat de 1a. Instància (Número 5) de Manacor, per la qual es desestima la demanda de Mateu Carrió ex-arquitecte de l'Ajuntament d'Artà) contra Julen Adrián (ex-regidor d'Esquerra Unida-Els Verds d'Artà) i Maria Ramírez Añón (militant d'EU i membre de les candidatures des de 1999), per presumpta lesió del dret a l'honor, intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. El passat dia 23 d'abril, es va procedir, per part del procurador de l'ex-arquitecte, a anunciar un proper recurs d'apel·lació.
Com es pot llegir en la sentència, el motiu de la demanda segons l'ex-arquitecte va ser: [...] que desde el año 2002 los demandados han realizado declaraciones [...] atentando contra la dignidad [del] demandante y menoscabando su fama al imputarle la realización de determinados actuaciones que ponían en evidencia su profesionalidad así como la imputación de hechos que el sr. Julen llamo "fraudes de ley" al implicarle en diversos fraudes urbanísticos. [...] Se puede apreciar con toda claridad cómo de las declaraciones y acusaciones públicas vertidas por los demandados [...] [se] hacen con toda la intencionalidad que su demandante aparezca como un corrupto, incompetente y cooperador necesario de fraudes, y cómplice de defraudadores, lo cual ha supuesto graves consecuencias para su mandante tanto en el ámbito profesional como personal, lesionando su buen nombre, su prestigio y atentando contra su propia estima. [...] la posición política de los demandados les hacia encontrarse en una posición distinta y superior a la del Sr. Carrió, que era una persona contratada por el ayuntamiento. [Transcripció literal d'un fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Gran part de la fonamentació de la sentència es dedica a donar per prescrites les accions objecte de la demanda, prescripció que afecta a comunicats de premsa i cartes obertes publicats entre l'octubre de 2001 i el mes de març de 2003 (6 texts en total; mirau els articles al final del comunicat). Queden excloses de la prescripció les declaracions recollides en un article de Diario de Mallorca de dia 19-09-2003. D'aquest darrer article, el jutge es detén en les següents declaracions de'n Julen per a l'anàlisi: Carrió y Córdoba son dos piezas de cuidado que han contribuido al desprestigio del municipio permitiendo desmanes urbanísticos como el protagonizado por el ex-tenista Boris Becker, la reconversión ilegal del camping de la Colonia de San Pere en un aparthotel, el retraso en la revisión de las normas subsidiarias o el reciente caso de la ampliación del cementerio de Artà [...] Adrián imputa a Carrió "el caso de una licencia mal concedida al vecino Tomeu Payeras y que los juzgados han anulado por vulnerar la normativa, lo que puede acarrear una indemnizació millonaria por parte del ayuntamiento" [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
En el cas d'aquest article al qual no es pot aplicar la prescripció, el jutge revisa la jurisprudència sobre la llibertat d'expressió i el dret a l'honor, i recorda dos requisits "inel·ludibles" per a la prevalència de la primera sobre el segon: 1) que la opinió sigui sobre fets d'interès general i 2) que la informació sigui veraç.
Pel que fa a l'interès general del tema sobre el que es feren les declaracions, el jutge diu: [...] no podemos olvidar que la controversia se centra en diversos aspectos de la política medio ambiental dentro del termino municipal y de las consecuencias que para la ordenación del territorio tiene la misma, es decir es un debate de interés general y de amplias repercusiones [...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Pel que fa a la veracitat dels continguts de les declaracions, diu: [...] en lo relativo exclusivamente a lo manifestado en dicho artículo no puede decirse que lo expuesto en el sea falso en el sentido exigido por la jurisprudencia ya que es notoriamente conocido [...] los problemas originados por la construcción del chalet de Boris Becker[...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres]. Es reconeix la veracitat també de les opinions publicades sobre el retràs amb els atorgaments de llicències, com en el cas de la llicència per a l'ampliació de la vivenda de B. Payeras.
Per altra banda, el jutge incideix en diverses ocasions en l'important paper de Mateu Carrió en l'urbanisme i el medi ambient d'Artà, i així legitima el dret a criticar-lo per part de'n Julen Adrián i de na Maria Ramírez. Per exemple: [...] es necesario señalar que la posición de don Mateu, no era la de un mero particular sino que como actor importante, aunque en su papel de técnico de la actuación medioambiental dentro del término municipal de Arta, su actuación estaba sujeta a crítica [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Els Verds-Esquerra ens hem de considerar satisfets per aquesta nova (i van quatre) desestimació judicial de les demandes de Mateu Carrió contra l'ex-regidor Julen Adrián i la companya d'Esquerra Unida Maria Ramírez; no només per l'absolució en sí mateixa, sino pel que significa de corroboració judicial de les polítiques que en urbanisme i medi ambient hem dut a terme el grup municipal Esquerra Unida-Els Verds d'Artà i, actualment, Els Verds-Esquerra d'Artà. No volem deixar de denunciar que l'actitud de Mateu Carrió ens sembla, més que la recerca de la veritat i del restabliment del seu honor, un abús que fa de la maquinària judical, fent d'aquests interminables processos (fins ara, un a un sistemàticament desestimats) un calvari judicial en càstig exemplar a qui va tenir la valentia de denunciar-lo políticament.

Altres documents directament relacionats:
- Comunicat d'Esquerra Unida-Els Verds, de dia 22-10-2001: EU-EV denuncia el col·lapse de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament d'Artà.
- Comunicat d'Esquerra Unida-Els Verds, de dia 14-12-2001: EU-EV denuncia la permissivitat de l'equip de govern en l'ús de PVC a la construcció.
- Article del regidor d'Esquerra Unida-Els Verds, Julen Adrián, a la revista Bellpuig, publicat en data 07-06-2002: Puntualitzacions i rectificació [pàgs. 16-17].
- Article al diari El Mundo, de dia 12-12-2002: EU/EV denuncia el uso de PVC en Artà pese a estar prohibido.
- Article al diari Última Hora, de dia 11-02-2003: EU/EV denuncia fraude "habitual" en la concesión de licencias unifamiliares.
- Article de na Maria Ramírez publicat a la revista Bellpuig dia 14-03-2003: Elitisme i desmemòria [pàgs. 15-16].

Què n'ha dit la premsa:
- Diario de Mallorca, 06-05-2010: La Justicia desestima la demanda de Carrió, ex arquitecto municipal, contra Adrián y Ramírez, de EU-EV.
- El Mundo/El Día de Baleares, 07-05-2010: Rechazada la querella contra un ex-edil de EU/EV.

Corregida la irregularitat de les banderetes

[Imatge dissenyada per Neus]

L'Ajuntament d'Artà ja ha procedit a corregir la irregularitat comesa per alguns agents de la Policia Local d'Artà, en ordenar que totes les armes que empra aquest servei s'ajustin a l'establert en els arts. 25 però, sobre tot, l'art. 26, de la Llei 6/2005 de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes (art. 26: Les característiques dels mitjans tècnics i defensius que hauran d'emprar les policies locals seran homogènies a tota la comunitat autònoma de les Illes Balears. [...]. Els signes externs de distinció i identificació seran iguals per a tots i es complementaran amb els propis de cada Ajuntament).
D'aquesta manera, ja no hi ha pistoles de la nostra Policia Local adornades amb cap bandereta.
Estam satisfets amb la ràpida actuació del regidor d'Interior, B. Gili (UM) al respecte d'aquesta nostra reivindicació formulada mitjançant preguntes la passada sessió ordinària del Ple, de dia 30 de març (preguntes 1 i 2).
La Policia Local, com a cos de seguretat de proximitat, ha de guanyar-se (i conservar) el respecte, la confiança i l'estimació de la ciutadania fent la seva feina professionalment, respectant les normatives, amb amabilitat i sense gests polítics gratuïts que resulten ofensius a bona part dels artanencs.

Rebutjada una altra proposta per tal d'augmentar la transparència i la participació ciutadana

[Imatge de'n Pau, extreta de la seva web:
http://www.escapula.com]

La passada sessió ordinària del Ple, l'equip de govern municipal (UM-PSOE) va rebutjar aprovar aquesta moció que presentàrem amb l'objectiu d'assolir d'alguna manera un augment de la transparència municipal, i de la participació ciutadana i política en els afers municipals:
“Ratificació i incorporació a la normativa municipal del document de la FEMP Codi del bon Govern local; adopció de mesures dirigides a la transparència del funcionament municipal; adopció de mesures de participació i informació ciutadanes com la creació d'un Consell municipal de seguiment del pla turístic Artà sorprèn".
Resumidament, la nostra proposta de moció consistia en la ratificació d'un Codi de bon Govern local (aprovat per unanimitat a la Comissio Executiva de la FEMP), amb una sèrie de mesures dirigides a l'augment de la transparència, de la publicitat dels béns patrimonials dels càrrecs, i de la informació i participació ciutadana (per exemple, en la forma de pressuposts participatius i en projectes concrets com multimilionaris (Artà Sorprèn)) com cap a la diversitat política.
Aquesta proposta s'emmarca en una situació més crítica que mai pel que fa a la sospita generalitzada per part de la ciutadania cap a la gestió de determinades formacions polítiques (PP i UM especialment) però que s'estén a la totalitat de les institucions i a les formacions i fins i tot l'activitat política en general. El que resulta, en el noste parer -no en el d'UM d'Artà, que no se'n dóna per assabentada- una amenaça molt important per la mateixa democràcia, la qual en aquestes altures no hauria d'estar patint aquest procés de corrupció i decadència, sinó anar derivant de democràcia representativa cap a una democràcia participativa -segons es vol també des del mateix Codi de bon Govern local de la FEMP.
Com s'ha dit, es recollia a la moció la nostra proposta -presentada anteriorment ja dues vegades, amb el mateix resultat: tota la oposició (PP, UIA, EV-Esq), a favor; UM-PSOE, en contra-, de posar al dia el funcionament municipal sobre el tema de la publicitat i actualització dels béns patrimonials dels càrrecs electes i personal de confiança, atesos els canvis produïts a la Llei de Bases de Règim Local per del Sòl, de 2007. Ja són molts els municipis i altres administracions governats per grups de tot color que han incorporat aquests canvis en el seu funcionament (Generalitat valenciana, Govern de l'Estat espanyol, ajuntaments de Getafe, Sevilla o Pollença, entre molts d'altres).
El Codi de bon Govern local contempla també mesures de foment de la democràcia participativa com a complement i reforçament de la democràcia representativa. Entre d'altres, s'hi preveu la creació d'instruments com el Consell del municipi, grups de feina en torn a projectes determinats, pressuposts participatius i la Iniciativa Popular. D'aquí que proposàssim una especial apertura a la participació ciutadana i política en el cas del projecte de promoció turística Artà sorprèn, amb un pressupost de 3,9 milions d'euros i a executar en tres anys.
Mentres a Artà es rebutjaven aquesta moció i les propostes que s'hi incloïen per part d'UM-PSOE, des de la nova direcció d'UM a nivell insular s'ha fet una autèntica campanya de propaganda als mitjans sobre la regeneració d'UM amb ocasió del seu Congrés de refundació, celebrat dissabte a Manacor, amb l'objectiu de distanciar la imatge d'aquesta formació de la imatge de la corrupció.
Entre d'altres perles, es va fer transcendir la presentació al Congrés d'una ponència ètica fonamentada damunt de quatre eixos bàsics: "+ participació, + transparència, + proximitat, i + control". Ens sembla molt positiu que una vegada expulsada del poder UM adopti aquests propòsits d'esmena i remarcable, com a mínim, el contrast entre els mateixos amb el que es duu a terme simultàniament allà on el conserva el poder, com és l'Ajuntament d'Artà.
També ha transcendit en diverses ocasions aquests dies que, segons els nous líders d'UM, les cadires i el poder no són el més important en UM; fins i tot, en la ponència ètica i de bones pràctiques esmentada, s'ha xerrat de "mercenaris" i de la necessitat d'acabar amb la política de clientelisme la qual, a banda d'un fracàs, és una "aberració". El redactor d'aquesta ponència congressula de bones pràctiques, J. Carles Verd, batle de Porreres, declarava a Diario de Mallorca fa uns pocs dies que era qüestió de supervivència política acabar con los que vienen a medrar y subsistir del partido. La gente debe venir a UM por convicciones ideológicas, ya que se ha demostrado que ha sido una estrategia equivocada y un resultado no demasiado importante en votos; en aquesta entrevista, encara s'abundava més en aquest sentit: UM no se debe convertir en una empresa de trabajo temporal [...] los cargos en Unió Mallorquina no se deben elegir sólo por ser miembros del partido. Se debe mirar la valía de la persona a la hora de designar un cargo y que además conozca el sector que va a gestionar. Com vàrem exposar fa unes setmanes en el nostre blog, en algun moment d'aquesta mateixa legislatura -fa quatre dies, com aquell qui diu- només una regidora dels cinc que conformen el grup municipal d'UM no rebia cap sou públic per càrrec polític.
Res no indica que UM d'Artà estigui per adoptar aquests nous aires d'UM en la seva acció política amb les regnes del govern municipal a la mà. Tant de bo que ens estiguem equivocant, però res en l'experiència municipal recent anima creure-s'ho.

En el seté aniversari de l'assassinat de J. Couso a l'Iraq

Aquesta setmana ha trascendit el video desencriptat i editat pels de l'ONG WikiLeaks, de l'exèrcit de la democràcia més exemplar de món mundial fent quelcom semblat a "tiro pichón" amb la població civil de Bagdad. Els fets varen succeir l'any 2007, 11 civils varen morir -entre ells un periodista i l'ajudant, de Reuters-, i dos nins que varen resultar ferits. El dia següent, l'exèrcit usamericà explicava les morts com a part d'un enfrontament de combat entre les seves tropes i insurgents.
El video és molt dur. Subtitulat en anglès però fàcil d'entendre.

Des del 2005 amb promeses i excuses, i encara sense Wi-Fi municipal a la Colònia

Des de l'any 2005 que els coloniers reclamen la instal·lació d'una xarxa Wi-Fi de connexió a Internet sense trobar respostes i actuacions eficaces i honestes per part d'UM-PSOE
L'any 2010, ja són molts els municipis que han incorporat aquest servei d'utilitat contra la "fractura digital"

Els diaris mallorquins reflecteixen es fan ressó avui que l'Ajuntament de Palma inaugura una nova xarxa de connexió sense fils a Internet i gratuïta a diverses zones de la capital balear. No es tracta, ni molt menys, de la primera iniciativa d'aquest tipus a Mallorca: Ariany, municipi d'uns 800 habitants, estrenava la seva xarxa Wi-Fi municipal l'octubre de 2007.

Al municipi d'Artà, la primera vegada que es va exposar aquesta possibilitat va ser amb ocasió de la primera edició dels Pressuposts Participatius de la Colònia de Sant Pere, l'any 2005, quan va passar els filtres tècnics i legals per poder ser sotmesa a votació, i va ser elegida com a proposta a executar al llarg del 2006 amb un gran recolzament (es va decidir destinar 12.000 euros a la seva execució).

Malauradament, aquesta innovadora iniciativa popular dels coloniers mai no ha trobat la corresponent i obligada resposta de l'equip de govern; tampoc a rel que en l'edició de 2008 el Fòrum de la Colònia tornàs a votar aquesta proposta per segona vegada. Tot han estat excuses (i de tot color), des de llavors ençà fins avui mateix, per tal de no tirar endavant amb el compromís d'executar les propostes del Fòrum. La més habitual de les excuses per part de l'equip de govern han estat els "dubtes legals" que planteja. Aquesta és l'excusa que es va posar l'any 2006, com fa pocs mesos encara per part de M. Antònia Sureda (UM) a finals de l'any passat, en relació a no haver fet la Wi-Fi com s'havien compromés l'any 2009. Pura ineptitud i manca de diligència, a banda del frau reiterat a la ciutadania que va participar i elegir la proposta en permetre que es votàs la proposta per després tirar-la enrera a la hora d'executar-la.

Altres excuses presentades pels membres de l'equip de govern han estat: la proposta ha quedat assumida per un projecte molt més ambiciós pel qual es donaria cobertura a tot el municipi i de manera mancomunada amb els municipis de la Badia d'Alcúdia (B. Gili (UM), regidor de Telecomunicacions); o bé, quan el mes d'agost de 2008 la regidora d'Hisenda M. Francisca Servera (PSOE) declarava que la proposta no s'executava perquè avui per avui no es disposa dels mitjans necessaris.

Avui a Diario de Mallorca el batle d'Artà R. Gili (UM) ha declarat que a l'equip de govern lamenten el greu retràs i que aquest estiu hi haurà diversos punts d'accés a Internet tant a Artà com a la Colònia. Esperem que en aquesta ocasió vagi de bó i ho veiem, perquè també el passat mes de setembre al Ple (29-09-2009) s'havia formulat el compromís de l'equip de govern que la colònia tendria Wi-Fi l'any passat.

Què n'ha dit la premsa:
Diario de Mallorca (09-04-2010): Verds+Esquerra lamenta el retraso de la red 'wi-fi'.

UM, Interior, Llengua i funcionament de les sessions plenàries

Els Verds-Esquerra d'Artà dubten de la voluntat per part d'UM a la hora d'aplicar el Reglament municipal d'Ús de la llengua, i de defensar els drets lingüístics dels artanencs i les artanenques
La passada sessió del Ple, el regidor d'Interior B. Gili es va negar a respondre a les preguntes del regidor ecologista relatives a l'ús de la llengua catalana per part d'alguns agents de la Policia Local d'Artà

A rel de diverses queixes formulades a Els Verds-Esquerra d'Artà sobre el sistemàtic ús de la llengua espanyola per part d'algun dels agents de la Policia Local d'Artà en la seva atenció a la ciutadania, com d'algun ornament no reglamentari mostrat en les armes, la formació ecosocialista va formular el passat dimarts una sèrie de preguntes al regidor d'Interior al respecte d'aquestes possibles irregularitats pel que fa tant a la indumentària i mitjans tècnics com defensius, com al Reglament per a l'ús de la Llengua catalana de l'Ajuntament d'Artà. Les preguntes foren aquestes (entre d'altres):

Policia Local
1. A la vista dels arts. 25-26 de la Llei 6/2005 de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes, és reglamentària la bandera espanyola que alguns -no tots- dels funcionaris de la Policia local d'Artà mostren al mànec de les seves armes quan estan de servei?
2. Si no, es prendran les mesures pertinents, dirigides a la homogeneïtzació dels mitjans tècnics i defensius establerts clarament a la Llei?
Coneixen el senyor Batle d'Artà i el regidor d'Interior l'existència del Reglament per a l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament d'Artà, aprovat per unanimitat l'any 2001?
Coneixen l'art. 7: En les comunicacions administratives orals, el personal ha d'emprar la llengua catalana, llevat que l'administrat demani expressament ser atès en castellà. Així mateix es pot recórrer a qualsevol llengua o mitjà que faciliti la comunicació en cas que sigui necessari?
Coneixen l'art. 21.1.: Els responsables dels diferents òrgans han de prendre les mesures necessàries perquè el personal que treballa en les seves dependències tengui els coneixements necessaris de català per garantir el desenvolupament correcte, des del punt de vista lingüístic, de les tasques internes o de les adreçades als administrats?
Tornaria UM a aprovar aquest Reglament, si fos el cas?
Tenen coneixement aquests responsables d'alguna queixa o comentari negatiu per part dels artanencs, relatius a l'ús sistemàtic d'algun dels agents de la Policia Local d'Artà de la llengua castellana en dirigir-se als administrats i durant la seva jornada laboral, en l'exercici de les seves funcions?
3. Quants funcionaris de carrera de la Policia local d'Artà varen guanyar la seva plaça sense acomplir amb el requisit reglamentari municipal del corresponent nivell de coneixements de la llengua catalana?
4. Quan es varen produir aquelles oposicions?
5. Quants d'aquests funcionaris no han aportat avui dia el Certificat de coneixements de llengua catalana corresponent, requisit, com s'ha dit, per a l'accés a la funció pública segons el Reglament propi d'ús de la llengua catalana?
6. En el cas que en quedi algun sense haver aportat aquest Certificat de coneixements, com pensa l'equip de govern assolir el cabdal acompliment del Reglament per la seva part?
7. S'han sol·licitat finalment els aparells d'etilometria evidencial? El ple del mes de novembre, ens vàreu dir que es sol·licitarien en el cas que la cessió fos gratuïta.
8. Quina o quines són les empreses que actualment s'encarreguen de la retirada amb grua dels vehicles mal estacionats?

Les preguntes numerades havien estat presentades amb més de 48 hores d'anticipació al Ple (dia 26-03-2010, amb núm. de Registre d'Entrada 1.222, el que significa que obligatòriament havien de ser respostes (segons s'estableix en l'art. 95 de la Llei 20/2006, municipal i de Règim Local de les Illes); les que presentam sense enumerar, podien no ser respostes segons aquesta mateixa Norma de funcionament, atès que varen ser formulades "oralment"; no obstant això, atès el caràcter més aviat polític i no tècnic de les preguntes formulades oralment, Els Verds-Esquerra havien considerat que el regidor d'Interior o el Batle (ambdós d'UM) les respondrien amb facilitat i decisió.

La sorpresa del vespre es va esdevenir quan, després d'haver respost correctament les dues primeres preguntes (la bandereta espanyola que alguns agents de la Policia Local han aferrat al mànec de l'arma reglamentària -i propietat pública- no és reglamentària, i es prendran mesures al respecte), i en escoltar les preguntes formulades sense haver-les presentat amb les 48 h. d'anticipació, el regidor d'Interior B. Gili, recolzat per son pare, el Batle R. Gili, es va negar en redó a respondre aquestes, i la resta de preguntes, incloses les presentades correctament en temps i forma per a la seva obligatòria resposta en el transcurs d'aquella sessió ordinària del Ple.
Com es pot observar, res en les preguntes formulades oralment ni en les preguntes formulades per escrit no implica una voluntat ofensiva ni cap tipus de formulació amb "mala educació". Idò això va ser el que va argumentar B. Gili per a no respondre les preguntes encara que hi estàs obligat per la Llei que regula el funcionament dels municipis i de les sessions plenàries.

Al contrari, a les sessions del Ple de l'Ajuntament d'Artà el més habitual són cops de força per part de l'equip de govern municipal (UM-PSOE) i especialment dels membres més destacats d'UM. Sense anar mes lluny, un minut abans el batle havia rebutjat llegir les preguntes presentades oralment el mes de gener per Els Verds-Esquerra d'Artà el mes de gener (que s'havien de respondre obligatòriament ara pel març), de manera que les respostes (algunes de sil·làbiques) resultaven completament incomprensibles pels oients i la ciutadania present al Ple); uns minuts abans, a alguna pregunta formulada per UIA (sobre un Decret de batlia signat en diumenge), el mateix regidor d'Interior havia respost irònicament i amb poc respecte cap a la ciutadania i cap al grup de l'oposició que "fem tanta feina que perdem la noció del temps". I als plens dels mesos de novembre de 2009 i de gener de 2010, el batle havia exclòs de l'ordre del dia de les sessions unes sèries de mocions que Els Verds-Esquerra havien exposat en les corresponents i anteriors Comissions Informatives.
El menyspreu pels grups de l'oposició i la seva feina, com pels votants que representen i, al cap i a la fi, pels artanencs i les artanenques en general, és cosa habitual en les maneres de fer d'UM d'Artà en els òrgans col·legiats municipals. L'altre dia, es superaren a ells mateixos reinventant les regles del joc bàsiques de funcionament municipal, en no respondre les preguntes de Els Verds-Esquerra, tal i com ja hem exposat.

Però el que resulta especialment greu, és el dubte amb què Els Verds-Esquerra d'Artà ens vàrem quedar respecte de la defensa de l'ús de la llengua catalana en l'Ajuntament per part d'UM: Es pren seriosament UM d'Artà el Reglament municipal per a l'ús de la llengua catalana? El pensa fer complir, com és preceptiu? Estan vertaderament convençuts els regidors responsables, pretesament nacionalistes, de la necessitat de defensar el més important valor patrimonial, que és la nostra llengua, com els drets lingüístics dels artanencs, que són ser atesos en la seva llengua per part dels funcionaris de l'Ajuntament?

Què n'ha dit la premsa:
Diari de Balears, 03-04-2010: Els Verds-Esquerra, en defensa de la llengua

Reiteració a l'equip de govern i a Costas sobre instal·lacions públiques i costaneres a la Colònia

[En aquestes imatges, del passat dimecres dia 31 de març, s'observa la quantitat de pedra i les penyes -encerclades en color vermell- que sobresurten perillosament a la part seca de la plageta urbana de la Colònia]

[En aquestes dues imatges s'observen els dos elements exteriors que formen el niu de metralladora ubicat a la punta de s'Estanyol. En la primera, es pot veure clarament com la "obertura al lateral orientat cap a la mar utilitzada per disparar (segons la descripció de la instal·lació a la seva fitxa de protecció) no existeix per mor del seu cobriment per la zona enjardinada dels apartaments. En la segona, es pot veure com el "seto" obstaculitza la part d'entrada a la instal·lació]

[Un dels tradicionals vivers. Aquest es troba ben devora de la plageta urbana de la Colònia,
i constitueix no només un element patrimonial a protegir, sinó també
un altre element més d'atracció turística]

Els Verds-Esquerra d'Artà reiteren a l'equip de govern municipal (UM-PSOE) les sol·licituds ja formulades d'acondicionar la plageta urbana de la Colònia
Insisteixen també en la necessitat de conservar determinades instal·lacions protegides, com són els vivers i els nius d'ametralladora

Els Verds-Esquerra formularen en el transcurs de la passada sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà els següents precs entre d'altres:

1. Pregam l'equip de govern que examini l'estat de conservació dels vivers de la Colònia, com dels nius de metralladora de Ca los Camps i de S'Estanyol, aquest darrer afectat per la zona enjardinada d'uns apartaments com hem denunciat en diferents ocasions, béns tots ells catalogats i que, si s'escau, es procedeixi a sol·licitar actuacions urgents a les administracions que correspongui, com el Consell i/o la Demarcació de Costes.
4. Pregam l'equip de govern que dugui a terme les actuacions necessàries per tal d'acondicionar plenament la platja urbana de la Colònia, especialment pel que fa a les pedres que hi ha entre l'arena, amb les quals ja l'estiu passat els usuaris es feien talls i ferides.

Respecte de l'acondicionament de la plageta per al seu ús sense els riscs produïts per les pedres i roques que es troben tant a la seva part submergida com a la part seca, aquesta necessitat ja la va formular el regidor G. Caldentey al Cap de la Demarcació de Costes Celestí Alomar amb ocasió d'una reunió celebrada el passat dia 25 de novembre de 2010. S'hi va informar de les múltiples queixes que els banyistes usuaris d'aquesta platja artificial havien traslladat a la formació ecosocialista, en el sentit de les molèsties i fins i tot talls i ferides que es produïen accidentalment en el seu ús normal, l'estiu passat. A la reunió esmentada, també hi eren presents representants de l'equip de govern municipal: el regidor de Turisme, B. Gili (UM) i la regidora de Patrimoni, P. Ginard (PSOE).
Les imatges que encapçalen aquest article mostren la quantitat de pedra i les penyes que afloren, encara aquests dies en què ja torna a haver-hi banyistes i turistes gaudint d'aquesta plageta urbana.
També s'observa en una de les imatges el lamentable estat de conservació d'un dels tradicionals vivers de la costa de la Colònia, molt a prop de la plageta. A la reunió del mes de novembre anteriorment esmentada, Caldentey també va esmentar la necessitat que Costes prengués mesures ràpidament dirigides a la conservació d'aquest element, com dels nius de metralladora (catalogats tots ells al Catàleg municipal de Protecció dels béns patrimonials).
Els Verds-Esquerra han denunciat en múltiples ocasions el mal estat de conservació d'aquests i d'altres elements de la costa de la Colònia de Sant Pere. Fins ara, només Costes ha reaccionat i parcialment, intervenint sobre la torre de posicionament de Son Viulí que amenaçava amb esfondrar-se un moment o altre.
Respecte del niu de metralladora de la Punta de s'Estanyol i de la seva alteració (infracció urbanística) per la propietat dels apartaments que hi ha aprop, Els Verds-Esquerra d'Artà no han trobat per part de l'equip de govern municipal a les seves denúncies i precs (des del juny de 2007 al passat mes d'octubre) més resposta que un Informe tècnic completament tarat en la seva forma com en el seu contingut, i l'habitual i lamentable silenci, apatia i indiferència.

Què en diu la premsa:
Diario de Mallorca, 04-04-2010: Els Verds-Esquerra critica de nuevo el mal estado de la playa de la Colònia

Contra la corrupció, les millors eines: la participació i la transparència

Els Verds-Esquerra d'Artà proposen l'adopció de mesures urgents i profundes dirigides a l'augment de la participació ciutadana i la transparència municipal
La ratificació del Codi del bon Govern local aprovat per la FEMP i la seva adopció normativa haurien de comportar mesures com la millora en la publicitat dels béns patrimonials dels càrrecs, i la participació de la ciutadania en projectes importants com "Artà sorprén"

Els Verds-Esquerra d'Artà defensaran la propera sessió ordinària del Ple una moció de títol "Ratificació i incorporació a la normativa municipal del document de la FEMP Codi del bon Govern local; adopció de mesures dirigides a la transparència del funcionament municipal; adopció de mesures de participació i informació ciutadanes com la creació d'un Consell municipal de seguiment del pla turístic Artà sorprén".
El Codi de bon Govern local de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies va ser aprovat per unanimitat per la seva Comissió executiva el passat mes de desembre de 2009, i recull un catàleg de principis que van des del respecte a l'ordenació jurídica i el compromís amb l'ètica pública i la qualitat democràtica, fins a la defensa dels interessos generals amb honradesa, objectivitat, imparcialitat, austeritat i proximitat al ciutadà.

El text preveu l'adaptació als recents canvis legals sobre la publicitat i actualització dels béns patrimonials dels càrrecs electes i personal de confiança, canvis produïts a la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local per la vigència de la Llei 8/2007, de 28 de maig, del Sòl. Ja són molts els municipis i altres administracions governats per grups de tot color que han incorporat aquests canvis en el seu funcionament (Generalitat valenciana, Govern de l'Estat espanyol, ajuntaments de Getafe, Sevilla o Pollença (accediu al BOIB núm. 109, de 28-07-2009)). Així mateix, i pel que fa al foment de la democràcia participativa com a complement i reforçament de la democràcia representativa, s'hi preveu la creació d'instruments com el Consell del municipi, grups de feina en torn a projectes determinats, a més de pressuposts participatius.

Els Verds-Esquerra d'Artà tornen a plantejar a la Corporació municipal, d'aquesta forma, la necessitat d'adoptar mesures clares i contundents dirigides a l'augment de la transparència municipal (han plantejat en diferents ocasions aquesta legislatura, sense èxit però amb els vots a favor de la resta dels grups de l'oposició: PP i UIA) en el sentit de la obligada revisió del sistema de declaració dels béns patrimonials dels càrrecs electes, personal directiu i personal eventual.
També en aquest sentit i per a una major qualitat democràtica, es planteja la creació d'una Comissió política municipal de seguiment i control de l'execució del pla de promoció turística Artà encanta, com la creació de grups de feina ciutadans dirigits a la recerca del consens i la participació ciutadana respecte de les actuacions municipals finançades amb aquest mateix Pla de competitivitat turística Mallorca diversa. Artà sorprén.

Els Verds-Esquerra d'Artà han expressat anteriorment la seva preocupació per la gestió que es pugui fer amb les grans quantitats econòmiques pressupostades per diverses administracions (Turespaña, Conselleria de Turisme del Govern Balear, Consell de Mallorca i el propi Ajuntament), per un total de 3.900.000 euros en tres anys (fins el 2011), per a executar les actuacions corresponents al pla Artà sorprén.

Els Verds-Esquerra confien que l'equip de govern d'Artà (UM-PSOE) farà seves aquestes propostes, atès el clima de permanent i profunda sospita al voltant de les institucions i els càrrecs polítics, un dels principals problemes que té actualment la ciutadania i la mateixa democràcia. És obligació d'aquests partits, que tenen les responsabilitats del govern de l'Ajuntament, allunyar l'ombra de la sospita ciutadana sobre la Corporació.

És especialment a UM, a qui més ha d'interessar l'adopció de mesures contundents en direcció a l'augment de la transparència i la participació en la gestió municipal, des del punt de vista dels ecosocialistes artanencs. S'ha de tenir present que gairebé la totalitat de la plana major d'aquest partit es troba imputada i amb algunes condemnes ja per multitud de delictes contra la Hisenda pública. Per altra banda, el Pla turístic "Artà sorprén", va ser en part dissenyat i aprovat per la Conselleria de Turisme gestionada per UM; cal recordar que dos dels tres Consellers de Turisme que ha posat UM aquesta legislatura estan imputats en casos de corrupció.

A més, el regidor de Turisme d'Artà, B. Gili Nadal, va ser nomenat càrrec de confiança per algun d'aquests consellers imputats (Buils o Nadal) com a "tècnic econòmic" del departament financer d'IBATUR, empresa pública depenent de la Conselleria de Turisme, per altra banda també objecte d'investigacions judicials. Els Verds-Esquerra d'Artà consideren ben probable l'aprovació d'aquesta moció amb les seves propostes, atès, per exemple, que l'equip de govern de l'Ajuntament de Pollença (UM-PSOE també) ha adoptat les noves directrius pel que fa a la Declaració dels béns patrimonials dels càrrecs (com s'ha dit anteriorment) i, fa pocs dies, un "Pacte anticorrupció" (Vegeu El Día-El Mundo, 27-03-2010: Pollença aprueba crear un pacto contra la corrupción).

Patrimoni arqueològic: una petita passa més...

[Fragment del Plànol de Mascaró Passarius, on s'observen més o menys els límits
i toponímia de la part litoral de la nova Zona arqueològica]

[Plànol límits nou BIC Zona arqueològica de Ca los Camps]

[Plànol descripció límits Dolmen de S'Aigua Dolça/ Àrea de control arqueològic de Ca los Camps]

[Imatge estiuenca de la zona de Na Clapereta i cotxes al
Dòlmen de S'aigo Dolça estacionats al fons]

[Imatge d'un vehicle estaciona damunt les roques de Sa Cugussa
Estiu de 2008. També s'hi observa clarament l'alt grau d'erosió del sòl provocat pel trànsit de vehicles.
S'hauran de prendre mesures perquè aquestes dues darreres images no es tornin a repetir.]

... cap a la seva protecció i la de l'entorn natural

A instància de Els Verds-Esquerra, el Consell acorda incoar expedient de declaració BIC del conjunt de jaciments de Ca los Camps, amb categoria de "zona arqueològica", amb una extensió d'unes 67 Ha (670.000 m2)
S'hi menciona el perill del trànsit incontrolat de vehicles, com la necessitat de prendre mesures per evitar-lo

Al BOIB de dia 25 de març, es va fer públic l'Acord d'Incoació de l'expedient de declaració de BIC, amb categoria de Zona arqueològica, del Conjunt de jaciments ‘Cala des Camps’ de la Colònia de Sant Pere, terme municipal d’Artà. Els jaciments a partir dels quals es forma aquesta nova Zona arqueològica són el Dolmen de s'Aigua Dolça, el Navetiforme de Na Ferradura, Sa Devesa/Ca'n Pa amb oli, i la zona de la Punta de Ca los Camps/(punta de) Na ferradura (art. 105 del Catàleg municipal de Protecció del patrimoni).
La zona arqueològica recentment creada supera àmpliament els límits de protecció preexistent d'algun d'aquests jaciments (el del Dolmen de s'aigua Dolça, veure fig. 3 de les imatges d'aquest article), com també l'àrea de control arqueològic de la zona de Ca los Camps, incloent-los.
Aquesta és la Descripció del jaciment:
El jaciment de Sa Devesa - Can Pa amb Oli, està situat a uns 150 mts. de la linea actual de costa sobre un petit turó. Es el jaciment que domina tota l’àrea de la Zona Arqueològica, i te un bon domini visual tant de la badia com de les contrades que l’envolten. El poblat talaiòtic conserva en no molt bon estat de conservació les restes de 4 talaiot, fragments d’una estructura muraria (muralla?) i una cova. Aquets són els elements més destacables que es poden veure en superfície, malgrat està emmascarats per a construccions modernes. La seva datació correspondria al període talaiòtic, encara que cal fer esment a la presencia de ceràmica d’època romana.
Un dels altres jaciments que formen part de la Zona Arqueològica es el Dolmen de s’Aigüa Dolça, destacable per la seva singularitat. Es tracte d’un sepulcre megalític que consta de dues cambres rectangulars construïdes amb peces de mares. Ha estat excavat i els resultats de l’intervenció publicats. La cronologia de l’estació correspon al període pre-talaiòtic.
Pel que fa al navetiformes de na Ferradura cal esmentar que malgrat el fort procés de erosió i destrucció es conserven restes de construccions que haurien estat navetes encara que en l’estat en que es troben es fa molt difícil precisar el seu nombre. Al igual que l’anterior la seva cronologia al període Pretalaiòtic.

És important observar l'extensió de la nova zona de protecció a la cartografia, és ben àmplia. Al costat marítim, comprèn del Caló des corb -és a dir també una zona limítrofa amb la carretera de Ca los Camps (la qual, per altra banda, és de titularitat municipal)- fins Na Claperet, ben passada la zona del Dòlmen de s'Aigua dolça. La legislació estableix ben a les clares que la senyalització com el control del trànsit de vehicles com de persones, és de competència municipal; l'Art. 93.4 de la Llei de Patrimoni històric de les Illes diu que correspon als Ajuntaments:

Señalizar el emplazamiento de los bienes integrantes del patrimonio histórico que se encuentren en el término municipal respectivo, ordenar las vías de acceso y adoptar las medidas de protección respecto del tráfico de personas y de vehículos.

En aquest sentit, una altra molt bona notícia és que a la Memòria s'hi faci explícita la problemàtica del trànsit rodat, com la seva (obligada) solució:
El continu fluxe de estiuejants i el trànsit rodat són fort perill per la seva conservació, per el que es necessària la creació d’accessos a la platja que evitessin el trànsit rodat.

La declaració com a BIC d'aquesta zona suposa, per tant, un grau de protecció més que obliga l'Ajuntament a intervenir, en aquest cas, per acomplir una normativa legal de caire autonòmic. Fins ara, l'equip de govern "només" no ha estat acomplint o fent acomplir -a consciència i a pesar de les nostres reiterades protestes i reclamacions- el Reglament pel qual es regula la circulació de vehicles als espais naturals del terme municipal d'Artà, normativa municipal aprovada per unanimitat l'any 2006 i que ja estableix la prohibició de transitar i estacionar per les zones costaneres d'aquest indret. Si l'Ajuntament no actua, al menys sempre es podrà demanar que ho faci al Consell, i que passin la factura.

Què en diu la premsa:
Diari de Balears, 05-04-2010: Protecció per a Artà ran de mar

Del Govern de les Illes... sense UM. De desgovern a Artà... entre UM-PSOE

Continuen les notícies relatives a canvis molt positius en el Govern de les Illes una vegada Unió Mallorquina va ser-ne expulsada, com són els dirigits a una major eficàcia i eficiència amb els recursos en època a més de crisi econòmica, amb el retall de càrrecs inútils i/o superflus.
Una d'elles, la més recent (d'avui mateix), diu així:
El Govern de les Illes Balears redueix 23 alts càrrecs i estalvia 1,4 milions d’euros
Revisant els alts càrrecs eliminats o amortitzats, ens trobam uns la eliminació dels quals ja coneixíem (Gerents dels Consorcis d'Aubarca-Es Verger i De la Gola), però també algun altre ocupat per una altra regidora del nostre Ajuntament: Magdalena Llull, regidora de Medi Ambient -la tercera aquesta legislatura, i fins ara-, ha estat fins fa poc Gerent del Consorci Turisme Jove de les Illes Balears, càrrec també suprimit (encara la trobau com a gerent d'aquell Consorci en l'organigrama de la Conselleria d'Afers Socials d'aquesta web del Govern).
També hem sabut darrerament (tot això es duu amb molta discrecció, no sabem per què deu ser), que el regidor de Turisme B. Gili Nadal, l'inventor del fabulós i multimilionàriament finançat Pla turístic Artà sorprèn (recordau allò de la "nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori", mentres tant son pare el senyor batle impulsa la macroampliació de la platja urbana de la Colònia, o anima els promotors i immobiliàries a edificar ara que és més fàcil gràcies al Decret Nadal?), ha estat també molt ocupat fins ara i des que va ser nomenat assessor pel mateix Conseller Nadal de tan infausta memòria (o fóu nomenat pe'n Buils: la memòria resulta tammateix desafavoreixedora) "tècnic econòmic" del departament financer de l'IBATUR. Paradoxes de la vida, per cert, entre d'altres encomanes, per a liquidar un Consorci corrupte marca "PP-UM 2003-2007": IB-Blau.
Pel que fa a la "quota" psocialista artanenca, cal destacar el pressupostat aquest any 2010 en retribucions a la 1a. tinenta de batle, M. Francisca Servera Pascual per la seva dedicació parcial (que li permet continuar dedicant-se a la seva activitat professional com a advocada): 31.794,70 euros bruts, sense computar-hi la contribució a la S. Social. Per tal d'arrodonir aquesta misèria de retribució, i treient temps de no es sap on, és membre del Consell d'Administració d'IB3.
D'aquesta manera, dels vuit regidors membres de l'equip de govern (5 UM + 3 PSOE), només tres han estat dedicats exclussivament i sense retribució a les seves responsabilitats municipals (1 d'UM (!!!) i els dos altres regidors del PSOE). Recordar, per altra banda, que la quota artanenca d'UM en la principal institució també ha estat representada del Biel Gili Nadal, Director General d'Esports fins el gener.
Sense posar-nos a fer detallat recompte dels beneficiats a la vegada per tots aquests càrrecs... Il·lustrativa foto fixa per nosaltres d'un partit especialment, i de la major part del temps d'aquesta trista legislatura -al nivell balear, com municipal.
Es comencen a entendre els motius pels quals el nostre equip de govern (PSOE-UM) no tira ni amb rodes: gairebé tothom ha tingut fins fa poc d'altres altes ocupacions i responsabilitats molt més importants!
Però, sobre tot, i només amb aquest aspecte, es veu una gran diferència entre un govern amb UM i un govern sense UM -al nivell balear, com municipal-...