Ens han fet arribar aquest Manifest del Sector Crític del sindicat CCOO, sobre la recent reforma de les pensions.
PERQUÈ NO VOTAM L'ACORD DE PENSIONS
Les companyes i companys que conformam el sector crític de CCOO hem votat en contra, en el Consell Confederal del dia 1 de febrer, de l'Acord al qual han arribat els sindicats i el govern sobre la modificació del sistema de pensions pels següents motius:
CONSIDERACIONS GENERALS
1. La modificació de la pensió de jubilació no és assumpte de "urgent necessitat", des del moment que, fins i tot amb els càlculs que fan els interessats catastrofistes de sempre, es reconeix que el nostre sistema, tal i com avui està configurat, no tindria problemes fins al 2030 i gaudeix d'un superàvit, encara en temps de crisi com l'actual, de 64.000 milions de Euros. Per això, consideram que la reforma (que caldria desenvolupar per millorar el Sistema Públic de Pensions i mai per empitjorar-lo sobre la base de retalls) podria realitzar-se en un futur no marcat pel llast de la crisi i la pressió dels especuladors.
2. Tenim una despesa en pensions 3 punts inferior a la mitjana de la UE i la seguirem tenint almenys fins al 2030, moment en què encara estarem un punt per sota.
3. La crisi econòmica que patim no té res a veure amb les pensions ni amb el seu futur, sinó amb un sistema financer descontrolat i depredador lligat a l'especulació immobiliària. En lloc de controlar aquests excessos, aquesta reforma provocarà un transvasament d'estalvi cap als fons de pensions privats, alimentant la mateixa lògica que ha causat la crisi i posant en sever risc aquest mateix estalvi dels treballadors.
4. Que la reforma es faci amb aquesta urgència és, en paraules de la ministra d'Economia i del President de Govern, per donar "confiança" als especuladors financers (els mercats), però això no vol dir que aquests deixin d'especular. La qüestió és clara: s'està actuant en benefici, no de la ciutadania, sinó dels poders financers.
5. Les projeccions en què es basen els que volen rebaixar la despesa per al sosteniment del sistema no tenen en compte ni el creixement del PIB futur ni de la productivitat. Amb un creixement modest de la productivitat haurà molts més recursos que els actuals per a les pensions.
6. El finançament de les pensions, en cas hipotètic que pogués tenir dèficit en el futur, no té perquè ser sempre finançada amb quotes sobre els salaris, també pot fer-se amb tributs progressius sobre els beneficis o dels PGE.
- Desapareix la jubilació especial als 64 anys.
Augmentar l'edat mínima obligatòria de jubilació per a la pràctica totalitat de les persones treballadores als 67 anys és una retallada de drets molt important, amb les conseqüències socials d'haver d'estar treballant fins a una edat inassumible físicament moltes vegades, de manera que és fàcil preveure un augment important de les situacions d'incapacitat temporal entre els futurs treballadors de més de 65 anys, amb l'agreujant que l'empresari pot acomiadar quan vulgui amb les facilitats que dóna la reforma laboral, aplicant-se a la persona acomiadada els coeficients reductors (un 7,5% cada any que es jubili abans de l'edat ordinària, 67 anys en la majoria dels casos). A tot això s'afegeix la dificultat que tenen aquests col·lectius de seguir treballant, com ho demostra que la taxa d'ocupació de les persones de 60 a 64 anys és del 32,1% enfront del 66,5% dels de 50 a 54 anys.
El retard de l'edat de jubilació suposa, a més, tancar la porta dos anys més als milions dejoves que estan en atur i als que se'ls nega la possibilitat de treballar.
Augmentar el període de cotització a 38,5 anys és posar un llistó inassolible per a una majoria de treballadors i treballadores, amb carreres de cotització inestables, que veuran disminuïda notablement la seva pensió, i que a més aconsegueix per si mateixa l'augment de l'edat de jubilació.
S'incrementen els anys a computar per al període de càlcul de la pensió.
Es passa dels 15 anys actuals a 25 en un període de deu anys, mesura que suposa un altre retall per a la pràctica totalitat dels treballadores i treballadores, que veuran minvar els seus ingressos seriosament sobre la situació actual.
CONCLUSIONS
Tota la filosofia i l'objectiu de l'Acord incideixen en la despesa, però no existeixen mesures clares i computables sobre els ingressos, fent força en la "contributivitat" i la "sostenibilitat" del sistema en lloc de en la solidaritat.
S'accepta una falsa idea d'equitat -donar prestacions segons el aportat- que prepara el terreny ideològic per els sistemes de capitalització.
Els joves i dones que s'incorporen al mercat de treball en situacions precàries, amb baixes cotitzacions, ocupació discontinu o temps parcial, seran els grans perdedors amb aquesta reforma, condemnant-los a pensions de misèria.
El retard de l'edat de jubilació de 65 a 67 anys i l'augment del càlcul fins a 25 anys, suposa, per a la majoria dels futurs jubilats i jubilades, una reducció de la pensió (com reconeixem en treballs i estudis del mateix Sindicat). Per al govern i els sectors econòmics més poderosos, l'objectiu de l'acord és produir una forta retallada en els drets socials i en les expectatives de pensió actuals i futures de milions de persones treballadores, per afavorir el negoci dels plans i fons privats de pensions.
La reforma va generar en el mitjà i llarg termini una important segmentació en la societat espanyola, en la qual les pensions garantides pel sistema de Seguretat Social, a les quals accedeix la població treballadora en general, s'aproximaran cada vegada més a les no contributives o assistencials, el que pot incentivar la no declaració de totes les rendes percebudes. Molt poques persones podran accedir als nivells màxims de pensió del sistema i per això, s'està "convidant" al fet que, qui tingui nivells alts de renda i capacitat d'estalvi, busqui sistemes alternatius, evidentment, sistemes de capitalització en el mercat financer. Una lògica absolutament perversa.
Finalment, fem una crida a militar a CCOO, defensant les seves opinions, la democràcia i la pluralitat, d'aquesta organització, que segueix sent el sindicat on centenars de milers de treballadors i treballadores cada dia lluiten per un món millor.
CONSIDERACIONS GENERALS
1. La modificació de la pensió de jubilació no és assumpte de "urgent necessitat", des del moment que, fins i tot amb els càlculs que fan els interessats catastrofistes de sempre, es reconeix que el nostre sistema, tal i com avui està configurat, no tindria problemes fins al 2030 i gaudeix d'un superàvit, encara en temps de crisi com l'actual, de 64.000 milions de Euros. Per això, consideram que la reforma (que caldria desenvolupar per millorar el Sistema Públic de Pensions i mai per empitjorar-lo sobre la base de retalls) podria realitzar-se en un futur no marcat pel llast de la crisi i la pressió dels especuladors.
2. Tenim una despesa en pensions 3 punts inferior a la mitjana de la UE i la seguirem tenint almenys fins al 2030, moment en què encara estarem un punt per sota.
3. La crisi econòmica que patim no té res a veure amb les pensions ni amb el seu futur, sinó amb un sistema financer descontrolat i depredador lligat a l'especulació immobiliària. En lloc de controlar aquests excessos, aquesta reforma provocarà un transvasament d'estalvi cap als fons de pensions privats, alimentant la mateixa lògica que ha causat la crisi i posant en sever risc aquest mateix estalvi dels treballadors.
4. Que la reforma es faci amb aquesta urgència és, en paraules de la ministra d'Economia i del President de Govern, per donar "confiança" als especuladors financers (els mercats), però això no vol dir que aquests deixin d'especular. La qüestió és clara: s'està actuant en benefici, no de la ciutadania, sinó dels poders financers.
5. Les projeccions en què es basen els que volen rebaixar la despesa per al sosteniment del sistema no tenen en compte ni el creixement del PIB futur ni de la productivitat. Amb un creixement modest de la productivitat haurà molts més recursos que els actuals per a les pensions.
6. El finançament de les pensions, en cas hipotètic que pogués tenir dèficit en el futur, no té perquè ser sempre finançada amb quotes sobre els salaris, també pot fer-se amb tributs progressius sobre els beneficis o dels PGE.
ASPECTES CONCRETS DE L'ACORD
L'Acord Govern-sindicats conté mesures que considerem inasSumibles, especialment les següents:
L'Acord Govern-sindicats conté mesures que considerem inasSumibles, especialment les següents:
Augment de l'edat legal de jubilació i exigència de més anys cotitzats.
- S'augmenten tres anys i mig els anys obligatoris de cotització per tenir dret a la jubilació ordinària als 65 anys, amb el 100% de la base reguladora (passant de 35 a 38,5 anys).
- Es necessitaran 37 anys cotitzats per jubilar-se als 67 anys amb el 100% de la base reguladora, la qual cosa suposa dos anys més de cotització i augment de dos anys de l'edat de jubilació.- S'augmenten tres anys i mig els anys obligatoris de cotització per tenir dret a la jubilació ordinària als 65 anys, amb el 100% de la base reguladora (passant de 35 a 38,5 anys).
- Desapareix la jubilació especial als 64 anys.
Augmentar l'edat mínima obligatòria de jubilació per a la pràctica totalitat de les persones treballadores als 67 anys és una retallada de drets molt important, amb les conseqüències socials d'haver d'estar treballant fins a una edat inassumible físicament moltes vegades, de manera que és fàcil preveure un augment important de les situacions d'incapacitat temporal entre els futurs treballadors de més de 65 anys, amb l'agreujant que l'empresari pot acomiadar quan vulgui amb les facilitats que dóna la reforma laboral, aplicant-se a la persona acomiadada els coeficients reductors (un 7,5% cada any que es jubili abans de l'edat ordinària, 67 anys en la majoria dels casos). A tot això s'afegeix la dificultat que tenen aquests col·lectius de seguir treballant, com ho demostra que la taxa d'ocupació de les persones de 60 a 64 anys és del 32,1% enfront del 66,5% dels de 50 a 54 anys.
El retard de l'edat de jubilació suposa, a més, tancar la porta dos anys més als milions dejoves que estan en atur i als que se'ls nega la possibilitat de treballar.
Augmentar el període de cotització a 38,5 anys és posar un llistó inassolible per a una majoria de treballadors i treballadores, amb carreres de cotització inestables, que veuran disminuïda notablement la seva pensió, i que a més aconsegueix per si mateixa l'augment de l'edat de jubilació.
S'incrementen els anys a computar per al període de càlcul de la pensió.
Es passa dels 15 anys actuals a 25 en un període de deu anys, mesura que suposa un altre retall per a la pràctica totalitat dels treballadores i treballadores, que veuran minvar els seus ingressos seriosament sobre la situació actual.
CONCLUSIONS
Tota la filosofia i l'objectiu de l'Acord incideixen en la despesa, però no existeixen mesures clares i computables sobre els ingressos, fent força en la "contributivitat" i la "sostenibilitat" del sistema en lloc de en la solidaritat.
S'accepta una falsa idea d'equitat -donar prestacions segons el aportat- que prepara el terreny ideològic per els sistemes de capitalització.
Els joves i dones que s'incorporen al mercat de treball en situacions precàries, amb baixes cotitzacions, ocupació discontinu o temps parcial, seran els grans perdedors amb aquesta reforma, condemnant-los a pensions de misèria.
El retard de l'edat de jubilació de 65 a 67 anys i l'augment del càlcul fins a 25 anys, suposa, per a la majoria dels futurs jubilats i jubilades, una reducció de la pensió (com reconeixem en treballs i estudis del mateix Sindicat). Per al govern i els sectors econòmics més poderosos, l'objectiu de l'acord és produir una forta retallada en els drets socials i en les expectatives de pensió actuals i futures de milions de persones treballadores, per afavorir el negoci dels plans i fons privats de pensions.
La reforma va generar en el mitjà i llarg termini una important segmentació en la societat espanyola, en la qual les pensions garantides pel sistema de Seguretat Social, a les quals accedeix la població treballadora en general, s'aproximaran cada vegada més a les no contributives o assistencials, el que pot incentivar la no declaració de totes les rendes percebudes. Molt poques persones podran accedir als nivells màxims de pensió del sistema i per això, s'està "convidant" al fet que, qui tingui nivells alts de renda i capacitat d'estalvi, busqui sistemes alternatius, evidentment, sistemes de capitalització en el mercat financer. Una lògica absolutament perversa.
Finalment, fem una crida a militar a CCOO, defensant les seves opinions, la democràcia i la pluralitat, d'aquesta organització, que segueix sent el sindicat on centenars de milers de treballadors i treballadores cada dia lluiten per un món millor.
