Objectiu assolit: Acord del Ple del Consell, de declarar B.I.C. la Zona arqueològica de Ca los Camps

[Foto de grup. Roda de premsa de dijous 5 de maig de 2011 a Ca los Camps/Es Canons.
D'esquerra a dreta, B. Capó, M. Rosselló, G. Caldentey, B. Cerdà, M. Moragues i D. Abril.
Cortesia de Biel Capó]

[Imatge extreta de dbalears.cat. Fotografia d'A. Bassa. Accediu a l'article complet publicat avui:
Protecció BIC per a la zona arqueològica de Ca los Camps]

Després de dos anys de tramitació, aquest emblemàtic indret colonier (67 ha.) ha quedat encara més protegit
El Ple del Consell de Mallorca acordà el passat dimarts, dia 3 de maig, la Declaració definitiva de la Zona arqueològica de Ca los Camps, com a Bé d'Interès Cultural
A banda de la senyalització i protecció genèriques definides per la Llei de Patrimoni, a la Declaració s'explicità la prohibició, dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, del trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents, molt especialment a la zona més propera a la costa

I.Verds d'Artà celebram aquest Acord del Consell de Mallorca, que garanteix una major protecció de Es Canons, Ca los Camps i la zona litoral de Sa Cuguça, així com l'adequada conservació i senyalització dels jaciments arqueològics.

De forma genèrica, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes estableix com a competència municipal, entre d'altres: "Senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles."

I.Verds hem proposat i reiterat fins a l'avorriment davant un desinteressat equip de govern (UM-PSOE), la necessitat de tenir cura d'aquesta zona, amb l'objectiu de conservar-ne els valors patrimonials i difondre'ls a nivell cultural, paisatgístic i turístic. Al respecte, les nostres propostes i reclamacions han estat sobre tot senyalitzar correctament les restes arqueològiques, impulsar-ne la correcta conservació, i regular el trànsit de vehicles, fins ara descontrolat i que afectava greument no només les restes arqueològiques que s'hi troben, sinó també el paisatge, emblemàtic dins dels paisatges artanencs i coloniers.

La Declaració com a B.I.C. d'aquesta nova Zona arqueològica inclou, explicitament, la prohibiciódel trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, molt especialment a la zona més propera a la costa.
Aquesta Declaració suposa una nova eina a la disposició de les administracions per a la correcta gestió cultural i turística de l'indret, i també a la disposició de la ciutadania que, si no veu una aplicació de les mesures protectores per part de l'Ajuntament, ara ja es po dirigir al Consell de Mallorca per a que, subsidiàriament, actui.

A Artà ens hem passat quatre anys escoltant de boca de B. Gili (UM) sobre el milionari "Pla turístic. Artà sorprén", de desestacionalització turística, de complexes estudis, diagnosis i programes d'actuació; de "turisme patrimonial, cultural i familiar"; de creació de "marques i segells turístics propis", de productes turístics al turisme del sol i platja"...

Paraules buides i "gestionitis aguda", gestionitis basada en repartir els doblers públics de manera opaca, unilateral i, el pitjor: ara per ara, la despesa feta, ha estat inútil.

L'equip de govern municipal UM-PSOE ha volgut fer l'impossible aquesta legislatura: vendre fum amb aquelles paraules buides (Oferir un turisme alternatiu al sol i platja [...]. Una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori) i, a la vegada, voler ampliar sis vegades la platgeta de sa Colònia, i lamentar que a Es Canons mateix, no es poguessin construir 2.000 places hoteleres.
És més que necessari que els doblers (1.500.000 euros) destinats per tres administracions diferents, es gestionin en el futur immediat, passades les eleccions, de manera més àgil, participativa, eficient i transparent.

- Diario de Mallorca, 06-05-2011: Coches limitados en Ca los Camps.
- Última Hora, 06-05-2011: Protección para Ca los Camps.

A la fi, les primeres passes municipals contra la circulació de cotxes pel litoral

[Algunes de les senyals instal·lades els darrers dies
per l'Ajuntament d'Artà. A la tercera, es pot veure com
és necessària l'aplicació de la normativa per part de la policia, ja que
no obstant el gran rètol, un cotxe encara ha anat a aparcar damunt les roques]

[Davant la manca d'actuacions per part de les administracions,
algú s'ha pres la justícia pel seu compte, i ha intentat tancar l'accés
dels vehicles amb caramulls de terra. Aquest és l'accés al Caló dels ermitans]

[Una mesura necessària: el tancament amb estaques de fusta,
deixant un poc d'espai (aprox. 1'60 m., més que el de la foto: les Normes Subsidiàries
d'Artà ho permeten) per a poder estacionar]

[Imatges generals i de detall, a les quals es pot observar la degradació paisatgística
i l'erosió del sòl, on només es poden fer les plantes allà on sobresurten les roques
i els turismes no hi passen]

Davant del greu impacte ambiental i paisatgístic en alguns dels indrets més emblemàtics
L'Ajuntament d'Artà senyalitza els principals accessos il·legals emprats pels turismes per a circular i estacionar en zones protegides del litoral
I.Verds d'Artà celebren aquesta mesura, que ha de ser la primera d'una sèrie per a eliminar aquest ús descontrolat del domini públic costaner

Des de l'any 2004, Els Verds d'Artà i moviments ciutadans com l'Associació "Es garballó", denuncien el trànsit i estacionament il·legals, massius i descontrolats que es produeix en diferents indrets del litoral d'Artà, entre d'altres, Cala Torta, Sa Cuguça (prop de Ca los Camps), Es Canons, el Caló dels ermitans, Cala Tonó i Sa Canova.
Els Verds impulsaren l'any 2005 una normativa que regulava la circulació dels vehicles pels espais naturals protegits del terme, aprovada l'any 2006. Aquesta normativa tenia ànim de complementar l'estatal i la mediambiental de caràcter autonòmic i europeu, atorgant una eina de protecció del territori i el paisatge a l'Ajuntament: s'hi inclou una sèrie de comportaments que han de ser considerades com a infraccions, i el règim sancionador corresponent.
Properament, per la zona de Sa Cuguça, Ca los Camps i part de Es Canons, s'afegirà una normativa patrimonial: la declaració de la Zona arqueològica de Ca los Camps com a Bé d'Interès Cultural, amb expressa prohibició de la circulació fora dels camins regulats.
Els Verds d'Artà han insistit una vegada darrera altra en la necessitat de solventar aquest problema i en tot moment han plantejat i exigit l'adopció de mesures com la informació, el tancament, la senyalització, etc., tant a les administracions supramunicipals, com a la municipal.
Davant la paràlisi de totes les administracions, amb el pas dels anys s'ha pogut observar com, per exemple, la propietat de Es Canons va aixecar tancar el pas dels turismes per la seva propietat; fins i tot, com alguna persona, de forma anònima, dipositava caramulls de terra en algun accés amb idèntic objectiu.
I.Verds d'Artà hem constatat que aquests darrers dies, s'ha iniciat la senyalització dels accessos, senyals on s'informa que l'accés resta prohibit per a vehicles, en aplicació de la normativa estatal i la municipal.
Esperam que l'equip de govern (UM-PSOE), més enllà d'una possible voluntat de rentar-se la cara ambientalment abans de les eleccions pugui, tal i com a promès el darrer any i anteriorment, deixar arreglat el problema de cara a l'estiu, amb la correcta instrucció de la policia local al respecte, amb el tancament amb estaques i habilitació d'algunes zones per a facilitar l'estacionament, i la campanya d'informació i difusió dels valors ambientals, paisatgístics i patrimonials d'aquests indrets, com de la prohibició del pas de vehicles.

Molta propaganda i poca feina

Mentres els monuments patrimonials es degraden, l'Ajuntament neda dins els milions per a propaganda del famós pla turístic "Artà Sorprèn" -com fa l'Oncle Garrepa ("el tío Gilito") als dibuixos d'animació de Walt Disney.

Imatge parcial del Talaiot circular de Sa Canova
Extreta de la fitxa corresponent del Catàleg de protecció del patrimoni històric i
cultural del terme municipal d’Artà (Art. 010, pàgs. 87-92 del Tom I)

Imatge d'ahir dia 03-04-2011, on s'observa que el tancament de la finca on es troba aquest emblemàtic monument no ofereix cap tipus d'accés ni botador; tampoc no es pot obrir, com s'ha fet molts d'any per accedir-hi, atès que està tancat amb pany.

Els Verds-Esquerra sol·liciten les administracions competents que iniciïn les gestions necessàries per tal de garantir un accés mínim al Talaiot de Sa Canova, i que en facin una necessària neteja arbustiva

Critiquen que els esforços de l'equip de govern (UM-PSOE) aquesta legislatura s'hagin concentrat en propaganda i publicitar uns valors patrimonials, paisatgístics i turístics, dels quals no es té una cura efectiva mínima

Els Verds-Esquerra d'Artà han comprovat com recentment ha quedat totalment tancat l'accés a un dels monuments arqueològics més emblemàtics -i, a la vegada, més publicitats- del municipi: el conjunt talaiòtic de Sa Canova, Bé d'Interès Cultural (1.300-1.000 A.N.E.). Aquest conjunt es troba a uns 150 m. de la carretera que uneix la Colònia de Sant Pere amb Artà, i tradicionalment s'hi ha pogut accedir perquè la barrera que tanca la finca no es tancava amb clau. Tampoc no s'hi troba cap altra manera de superar l'enreixat de tancament (per exemple, amb un botador).
A l'agrupació ecosocialista artanenca li preocupa per altra banda el deficient estat de conservació del conjunt, especialment per la vegetació (mates i ullastres) que, amb el pas dels anys, pot perjudicar-ne l'estabilitat. Consta que l'Ajuntament s'ha dirigit al Departament de Patrimoni del Consell amb tal efecte, però no que el Consell hagi actuat a dia d'avui.
Per aquests motius, demanaran a les institucions competents (Ajuntament i Consell de Mallorca) que intervenguin i prenguin mesures, tant pel que fa a l'accés públic i senyalització (en empara de l'establert a la Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes (art. 34), com pel que fa a la necessitat d'una urgent neteja arbustiva que en garanteixi la conservació.

Els Verds-Esquerra lamenten que aquesta legislatura s'hagin donat tan poques passes envers la conservació, protecció, dignificació, senyalització, etc., dels béns patrimonials, especialment els arqueològics, a la vegada que periòdicament es publiquen ambiciosos plans i estudis (finançats principalment amb els doblers del Pla turístic "Artà Sorprèn") que suposadament pretenen fer d'Artà una destinació turística desestacionalitzada, concentrada en un producte turístic diferenciat del de "sol i platja". L'acció de Tolo Gili al capdavant de la regidoria de Turisme aquesta és considerada, en aquest sentit, una legislatura de propaganda pura i dura, en el pitjor dels sentits. De mostra, un botó: segons aquest responsable municipal, amb el "Artà Sorprèn" es cercaria Oferir un turisme alternatiu al sol i platja [...]. Una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori (Diari de Balears, 17-11-2009). Un altre botonet de mostra, molt més recent: S'ha d'aconseguir ser el municipi de referència natural (Última Hora, 26-03-2011).
Els Verds-Esquerra consideren d'allò més incongruent que a la web municipal es facin multitud de referències a aquest emblemàtic i espectacular monument artanenc (referències i descripcions, i vídeo en què també hi surt (minut 00'57) a la web municipal), però no s'hagi tengut cap cura de la seva efectiva conservació ni s'hagi fet cap gestió amb la propietat de la finca de Sa Canova de Son Morey per tal de garantir el seu accés i visita pública.
A no ser que haver de botar parets i tancaments per poder gaudir de la visita d'aquests monuments formi part d'una nova i innovadora estratègia de promoció del turisme cultural (i esportiu) del regidor T. Gili. Mentres tant, com fa l'Oncle Garrepa ("el tío Gilito") als dibuixos d'animació de Walt Disney), l'Ajuntament neda dins els milions del famós pla turístic "Artà Sorprèn".

Altra informació d'interès:

La Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes (http://boib.caib.es/pdf/1998165/mp19765.pdf) diu, al seu art. 34, sobre Accés als Béns Interès Cultural, que:
1. Els propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors de béns immobles d’interès cultural estaran obligats a permetre: [...] b) La col·locació d’elements senyalitzadors de la seva condició com a béns d’interès cultural [...]. c) La visita pública dels béns, almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament assenyalats. En casos justificats, el consell insular corresponent podrà dispensar totalment o parcialment del règim de visites.

Aprovada la Moció contra l'ús municipal del Glifosat... a Felanitx!

[Imatge extreta de: BASES PER A UNA ESTRATÈGIA DE PAISATGE DE MALLORCA.
DESENVOLUPAMENT DEL CONVENI EUROPEU DEL PAISATGE.
FONAMENTS, CRITERIS, OBJECTIUS I LÍNIES D’ACCIÓ, Consell de Mallorca, 2009. pàg. 54.]

El GOB aplaudeix l’acord de l’Ajuntament de Felanitx de no fumigar amb herbicides els camins i carreteres del municipi, i demana al Consell de Mallorca que en prengui exemple
Existeixen sistemes no contaminants per controlar el creixement de la vegetació

La moció que va presentar el Bloc a Felanitx, s'havia presentat ja als municipis d'Artà, Pollença i Son Servera. Ens consta que a Andratx i Porreres ja fa temps que es va prendre aquesta assenyada determinació.

De Son Servera, ens consta que fou una de les primeres propostes que va fer en R. Valls, recent incorporat com a regidor de la Corporació en substitució de na Conxi Penya. El batle, en Toni Servera, li va expressar el seu compromís en el sentit de fer el possible per no tornar a esquitxar amb aquests productes en els camins, instal·lacions i carreteres de titularitat municipal; així com, d'acord amb el que es proposava al redactat de la moció, instar el Consell a deixar de fer servir el glifosat en general, i als camins i carreteres d'aquell municipi en particular. A la foto, del passat mes d'octubre, es pot observar una brigada "esquitxadora" del Departament de Carreteres del Consell de Mallorca, fent feina a una de les carreteres dins del municipi de Son Servera (MA-4031, "dels Rentadors").

A Artà i a Pollença, ens hem trobat amb un equip de govern malauradament del tot insensibles a l'exposició del GOB i dels regidors ecologistes, a la protecció del medi ambient pel que fa a la toxicitat i conseqüències letals d'aquest producte pel que fa als ecosistemes, i també, i per altra banda, del tot inconseqüents amb aquella cançoneta tan seva (UM, Conveniència de les Illes), de potenciar la desestacionalització turística, oferir paisatge i territori, etc, etc, etc.
Si rebem 90.000 cicloturistes cada any, per ventura lo seu, com deien els companys pollencins, seria precisament no acabar amb la bellesa d'unes voreres de les carreteres i els camins que, fins fa molt pocs anys (fins que es va iniciar la fumigació amb aquests productes), presentaven un aspecte d'allò més guapo i agradable amb multitud de flors: No és brutor, és diversitat biològica. [...]

A aquest país es segueix confonent la "netedat" amb la destrossa d'hàbitats i ecosistemes que són molt valorats pels turistes naturalistes que ens visiten i que ens han comentat que un dels canvis més grans que han vist a Mallorca és el del paisatge que hi ha a les cunetes de les vies rodades. Recorden, de les seves primeres visites a l'illa fa ja anys; catifes de flors rectilínies que darrerament són cada cop més escasses. Aquesta imatge encara es pot veure a Menorca; voreres de carretera plenes de floretes de tot color amb els seus insectes, i animalons associats. Allà en principi hi passen desbrossadora. No té cap sentit fumigar amb herbicides vegetació que no te més de dos pams i que no fan cap mal ni a la circulació ni a ningú, i que al mes d'agost hauran desaparescut ja que la majoria són anuals o són geòfits que passen l'estiu davall terra.

Crida l'atenció, per acabar i respecte de la entitat que més carreteres i vial té baix la seva competència, el Consell de Mallorca, que al document referenciat a dalt -baix la primera foto- incorpori en multitud d'exemples de projectes d'embelliment de carreteres, actuacions com les aportacions de terres a les voreres dels vial, per a permetre el creixement d'herbàcies silvestres....

Detalls de la gran gestió d'UM a Artà, de la mobilitat i el turisme

Les imatges mostren la part de l'aparcament de Sa Clota on es varen instalar els aparcabicis, dia 27 de setembre, i ahir dia 18 de novembre.

Els exemplars gestors d'allò municipal que tenim a Artà, especialment els líders d'UM R. Gili (batle) i B. Gili (regidor d'Interior i Turisme), ens donen gairebé cada dia exemples de la seva insuperable capacitat per a la improvisació i el malbaratament de recursos públics.
El passat dia 28 de setembre, a Diario de Mallorca el senyor batle d'Artà declarava, contundent, que no es mouria ni un milímetro en sus pretensiones (La oposición critica el gasto de 98.000 euros en señales ´sin sentido´), respecte de la senyalització cicloturística incomprensible del nucli urbà d'Artà, ni respecte de la distribució dels aparcabicis que s'havia fet aquella setmana.
Ara, ni dos mesos després, comencen a desaparèixer alguns d'aquests aparcabicis (sembla ser que estan al magatzem de la brigada, a la espera de trobar-lis una ubicació més adequada), i la senyalètica s'ha de revisar, segons ens informaren la darrera sessió del ple.
Per altra banda, no hi ha encara el Pla de mobilitat sostenible encarregat la passada primavera.
Gestionitis aguda? Si no fos que els doblers no són seus.....

Davant la dimissió de la tercera regidora de Medi Ambient aquesta legislatura

Magdalena Llull (UM) és la tercera regidora de l'àrea de Medi Ambient que dimiteix durant aquesta legislatura

Regidoria de Medi Ambient: una legislatura en blanc

Les gestions, funcions i compromisos de la regidoria (Agenda Local 21, recollida de residus, Punts Verds de la Colònia i Artà, trànsit rodat per zones protegides...), aturades des de fa anys.

La recent dimissió de Magdalena Llull (UM) ha tornat a posar de manifest la nul·la importància que per al pacte UM-PSOE. ha tingut l'Àrea de Medi Ambient aquesta legislatura, com la seva total subordinació a la política propagandística* i improvisadora del batle d'Artà (R. Gili) i el seu fill, B. Gili, al capdavant de l'Àrea de Turisme i el seu Pla de competitivitat turística ("Artà sorprén"). La paràlisi de l'Àrea és visualitza en:

- El municipi d'Artà està proposat per ésser donat de baixa de la Xarxa Balear de Sostenibilitat, degut al continuat incompliment dels compromisos d'actuació en relació a l'Agenda Local 21**.

- El desenteniment de l'equip de govern quant a la degradació de les zones naturals protegides, sobre tot de les zones costaneres, i el seu menfotisme pel que fa a la senyalització, difusió i aplicació de la normativa municipal.

- El deficient funcionament de la recollida selectiva domiciliària a la Colònia i el nul avanç en la recollida selectiva domiciliària en Artà.

- Deficient manteniment dels punts d'aportació de recollida selectiva, amb l'eliminació d'alguns i trasllat d'altres a les zones de rodalia, el que dóna mala imatge, dificulta la col·laboració ciutadana i coadjuva a embrutar la fora-vila més propera als nuclis urbans.

- La Colònia segueix sense Punt Verd, malgrat tenir les NN.SS. aprovades.

- Incapacitat per adaptar el Punt Verd d'Artà per a la recollida, emmagatzemament i gestió de vehicles abandonats, fet que suposarà una important sanció a l'Ajuntament per part de la Conselleria de Medi Ambient.

- Incapacitat per a sol·licitar ajudes al Pla d'Infraestructures de Gestió de Residus durant els 3 darrers anys***.

La única actuació positiva que cal reconèixer a aquesta derrera regidora dimitida és l'eliminació dels perillosos ferros que es van colocar als escocells dels platers de la plaça del Conqueridor i que eren una amenaça per la integritat física dels nins que hi juguen, ferros que havien estat col·locats per iniciativa de l'ex-regidor P. Silva (PSOE) i que ha costat 10 anys llevar-los malgrat les successives queixes que provocaren.

Mentre la realitat mediambiental es degrada dia rera dia, l'equip de Govern llença un pla de promoció turística que no toca de peus en terra i que només serveix per a tudar doblers sense control, i amb cada vegada més pudor d'amiguisme i clientelisme, la política d'UM arreu.

* "Propagandística", en el pitjor sentit d'aquest mot: mentres s'omplin la boca de "protecció i valorització del patrimoni cultural i natural", i "promoció d'un turisme diferent al de sol i platja, familiar i cultural", aquesta legislatura s'ha instat per part d'UM-PSOE a la macroampliació insostenible de la plageta urbana de la Colònia, s'ha fet l'impossible per permetre la urbanització de la illeta del molí de'n Regalat, i s'ha celebrat l'urbanisme a la carta d'UM (Decret Nadal) per poder torgar llicències a urbanitzacions sense les dotacions i els serveis urbans necessaris.

** EV-ERC i UIA presentaren la darrera sessió del Ple una moció, aprovada per unanimitat, per instar l'equip de govern a actuar, in extremis, davant l'anunciada i imminent expulsió d'aquesta Xarxa Balear.

*** La sol·licitud municipal corresponent a la convocatòria de 2008, va ser rebutjada; les convocatòries corresponents als anys 2009 i 2010, l'Ajuntament ni tan sols no hi ha presentat cap projecte.

Magdalena Llull arribà a ser aquesta legislatura, abans de l'expulsió d'UM de les institucions balear i insular, gerent de l'empresa pública "Turisme Jove de les Illes Balears", objecte aquests dies, entre d'altres empreses i organismes, d'investigacions policials per possible finançament irregular d'UM.

Què n'ha dit la premsa:

- El Mundo-El Día de Baleares, 03-10-2010: Artà: Critican la tercera dimisión de una regidora "uemita" de Medio Ambiente.

- Diari de Balears, 03-10-2010: Crítiques de Els Verds-Esquerra a Medi Ambient.

- Diario de Mallorca, 02-10-2010: Tolo Gili denuncia la "campaña de descrédito" contra él y su padre, el alcalde. [...] Asimismo, Els Verds+Esquerra también cuestiona seriamente que esta legislatura haya habido hasta tres relevos de ediles regionalistas de Medio Ambiente. El líder ecorepublicano, Guillem Caldentey, advierte de que Artà podría ser expulsado de la Xarxa Balear de la Sostenibilitat (Agenda Local 21).

Comunicat del GOB: El GOB demana la impugnació de les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

El GOB demanarà al Defensor del Pueblo que impugni les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

Govern i oposició utilitzen el Parlament de forma espúria

EL DESGOVERN URBANÍSTIC

Probablement aquesta, que havia de ser la legislatura de l'impuls definitiu de la Llei del Sòl per unificar la normativa urbanística i territorial, passarà a la història per la legislatura en que, via Parlamentària, s'han impulsat mesures legislatives que deixen el panorama urbanística en un estat total i absolut de desgovern. La figura dels decrets lleis ha estat l'estrella per impulsar aquestes iniciatives de desregulació urbanística i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducció d'esmenes han constituït una pràctica nova més d'urbanisme clientelar.

- Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears. Decret-llei Nadal.

Aquest decret-llei estableix en el seu preàmbul les seves línies d'actuació, d'entre les quals, diu textualment " ...les encaminades a impulsar la indústria turística que des de fa temps constitueix el motor sòlid de l'economia balear i l'activitat urbanitzadora i edificadora en determinats supòsits". En aquest sentit, permet, per una banda, la legalització de places turístiques il·legals, sempre que les places no haguessin estat motiu d'infracció urbanística greu afavorint els establiments que han actuat al marge de la legalitat i per l'altre, permet a un sector econòmic (el turístic) actuar, durant dos anys, al marge de la legalitat urbanística i turística vigent, en concret estableix "dispensa excepcional de determinats requisits urbanístics i turístics" i fins i tot permet "increments d'edificabilitat".
Es limita l'exoneració de paràmetres urbanístics sempre i quan no s'augmenti el volum i l'ocu- pació de la parcel·la en més del 10% respectiu sobre el legalment construït, ni es superi l'altura màxima permesa, al marge d'algunes excepcions. I es prohibeix l'exoneració del com- pliment dels paràmetres urbanístics en edificis situats al sòl rústic protegit i als edificis decla- rats BIC o catalogats.

- Decret-llei 3/2009 de 29 de maig de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears. Decret-llei Grimalt.

Si bé és raonable que determinades actuacions de les que proposava el Projecte de Llei no hagin de passar per tramitació ambiental, com és el cas dels plans d'ordenació dels recursos naturals o els catàlegs de patrimoni històric, sempre que suposin un major grau de protecció patrimonial i ambiental, preocupen les excepcions que determinades actuacions que via la declaració “d’interès autonòmic” puguin reduir , o fins i tot veure's exhimides del compliment de les corresponents tramitacions ambientals, especialment preocupen:

- Els equipaments sanitaris, docents i esportius, amb determinades ocupacions, no prevists al planejaments urbanístics, i que normalment solen estar situats en sòl rústic i autoritzar-se via declaració d'interès general.
- Les carreteres incloses en els convenis insulars

A més, aquest decret-llei implica el retard de la protecció dels espais naturals d'Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental estableix a l’article 8 que el procediment per a l’aprovació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORNs) és de dos anys. Cas de no haver-se aprovat en aquest termini, el procediment caduca.
El “decret-llei Grimalt” modifica aquesta disposició, afegint que “No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.” Aquesta modificació afecta els dos espais esmentats.
Des del GOB hem considerat injustificable que per enllestir el PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos ja hagin fet falta més de tres anys, i ara es vulgui prorrogar encara un any més.
Igualment és escandalós el cas del Parc Natural de la Península de Llevant. Han passat gairebé dos anys des de l’inici de la nova tramitació, i tenint en compte que aquest espai ja comptava prèviament amb un PORN aprovat ens sembla injustificable que per modificar-lo no hagin estat suficients dos anys. I ara es pugui disposar de dos anys més.

- Decret 60/2009 d’unificació i simplificació dels tràmits en matèria turística.

Aquest decret desenvolupa el decret-llei, 1/2009, i desvirtua les figures d’agroturisme i hotel rural, perquè no assegura que aquest ús d’allotjament i restauració es limiti a complementar explotacions agràries.
Aquestes figures tenien, fins al nou decret, limitacions de magnitud, per exemple d’un màxim de 25 i 50 places respectivament, per tal de restringir l’ús turístic únicament com a complement de les activitats agràries. Tal com eren l’agroturisme i els hotels rurals podien complementar les rendes agràries, però sense substituir-les ni desfigurar el camp amb més hotels també a foravila.

- Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears. Leei Barceló.

Si el decret-llei ja va ser àmpliament contestat per part del GOB, les mesures proposades en aquesta tramitació de projecte de llei són encara més escandaloses.
Permeten la consolidació d'aberracions turístiques: els establiments que hagin fet ampliacions irregulars, podran fer remodelacions, mantenint els volums existents encara que la normativa urbanística actual no permeti les mateixes altures, i ampliacions del 10% de la superfície realment construïda (inclosa la part il·legal)
Per altra banda s'augmenta el termini per a legalitzar les places il·legals fins a dos anys però, en aquest cas, sense tenir en compte el fet que tenguin un expedient de disciplina urbanística obert.

- Decret llei 1/2010 de 26 de març, i projecte de llei de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general .

Fa excepcions a la situació general permetent seguir edificant a urbanitzacions que no tenen els serveis urbanístics mínims. Fins ara, tant la Llei del Sol de l’estat, com la Llei de Mesures Urgents com el propi Pla Territorial consideraven que per a poder atorgar llicencies cal disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram). Mitjançant aquest decret-llei, s’obri la porta a que se segueixen donant llicencies per edificar a sols urbans i urbanitzables que no tenen servei de clavegueram.

A més, es retalla l'àmbit d'una ANEI a Eivissa, per a la implantació i execució d'equipaments i infrastructures a Sa Coma.

- Llei de Mesures Urgents relatives a deferminades infrastructures i equipaments d'interès general.
· Sa Coma: es retalla l'àmbit d'una ANEI d'Eivissa per a la construcció d'una depuradora
· Excepcions del servei de clavegueram
· Edificis fora d'ordenació
· Desregulació dels establiments turístics en sòl rústic.

- Llei per a considerar el camp de golf de Son Bosc com a projecte d'interès autonòmic
Amb els vots del Partit Popular i Unió Mallorquina, el Ple del Parlament ha aprovat avui una llei que considera que el camp de golf de Son Bosc és un projecte d’interès autonòmic i que per tant s’ha d’anular la tramitació que el Govern havia iniciat fa uns mesos per tal d’incorporar aquesta zona al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca.

EL GOB DEMANARÀ AL DEFENSOR DEL PUEBLO QUE IMPUGNI LES LLEIS URBANÍSTIQUES APROVADES AL PARLAMENT PER INCONSTITUCIONALS

A part dels possibles aspectes d'il·legalitats que veurem més endavant, la tramitació i aprovació d'aquest seguit de lleis suposa, des del nostre punt de vista, una pràctica rebutjable , ja que significa:

- tornar fer urbanisme a la carta com a anteriors legislatures,
- elaborar lleis singulats i no generals,
- fer permanents excepcions a les regles del joc, i sobretot
- burlar el debat social i politic.
- esquivar el compliment de sentències a través de disposicions normatives.

A més a més, el GOB prepara un escrit davant el defensor del pueblo en considerar que alguns articles d'aquestes lleis podrien incomplir preceptes constitucionals

Possibles motius d'inconstitucionalitat:

1. Usurpació de competències municipals urbanístiques: no necessitat d'obtenció de llicències per determinades actuacions i classificació de sòl i usos de sòl fora tràmits municipals.
2. Mitjançant llei es conculquen tràmits administratius bàsics per a les tramitacions urbanístiques: s'exclou en els tràmits de participació pública alhora de classificar sòl.
3. Incompliment dels tràmits ambientals establerts per la Directiva d'Aarhus.
4. Intenta burlar per llei el resultats de sentències judicials fermes: el cas d'Es Pont d'Es Rivet i del sòl rústic de Cala Tarida, Platja de'n Bossa i Ses Variades.

Incapacitat i cap avanç en la gestió de la recollida de residus

[Totes aquestes imatges corresponen al punt d'aportació del C/ Ermità Sebastià Ferrer i Pons, situat molt aprop de l'escola de la Colònia de Sant Pere. Són del passat dia 1 de juny]

No ha començat la temporada d'estiu, i els problemes de residus a la Colònia ja s'han multiplicat
Els Verds-Esquerra i Unió d'Independents d'Artà denuncien les grans deficiències en la recollida de residus, especialment a la Colònia de Sant Pere, com l'incivisme d'alguns ciutadans
UM demostra, un any més, l'absoluta incapacitat per resoldre els problemes ambientals i paisagístics derivats del caos en la recollida de residus

Aquestes setmanes els artanencs i, especialment, els coloniers, ja han pogut comprovar com la regidoria de Medi Ambient (UM) de l'Ajuntament d'Artà no ha fet cap avanç significatiu en la gestió de la recollida de residus. A la Colònia de Sant Pere, no s'ha produït encara el notable increment de població per l'arribada massiva d'estiuejants, però els preparatius de pre-temporada, en què s'arreglen les cases, els apartaments i les zones enjardinades privades, ja ha significat la multiplicació d'abocaments incívics, irregulars i incontrolats en el territori i en els punts d'aportació (contenidors de residus sel·lectius). El servei de recollida porta a porta de voluminosos (amb una freqüència mensual: cada primer dilluns de mes) no dóna abastament, i l'oficina municipal de la Colònia ha hagut de denegar el servei a nombrosos ciutadans. Tampoc no sembla que el problema dels vehicles abandonats hagi obtingut una cabdal solució: el passat dia 1 de juny, un ciutadà denunciava a Última Hora com un vehicle abandonat romania a un carrer de la Colònia de Sant Pere feia un any.
Els regidors de l'oposició saben que, en qüestió de dies, determinats punts d'aportació tornen a quedar nets, però no consideren que aquesta sigui la praxi adequada davant d'aquesta problemàtica que es repeteix any rera any, sinó pura improvització forçada a més per les queixes ciutadanes (improvització que, per altra banda, augmenta les despeses en haver d'enviar camions aposta). El programa electoral d'UM preveia la dotació d'un punt verd a la Colònia, que encara no s'ha produït. El batle en persona, davant denúncies dels ecosocialistes artanencs, d'UIA i les desenes de queixes formulades pels ciutadans, es comprometia l'any passat a adoptar mesures per tal que no es tornassin a produir aquestes lamentables situacions (a banda de tirar pilotes fora, com té per costum). El Fòrum de Participació Ciutadana de la Colònia també va explicitar la seva preocupació davant aquest tema, i va incloure el passat octubre la "Recollida de fems diària a l'estiu" entre les actuacions a executar aquest any 2010. Els Verds-Esquerra varen proposar millores com prendre mesures d'informació al públic sobre el servei de Parc Verd existen a Artà i sobre el servei de recollida domiciliària de voluminosos, i augmentar-ne la freqüència, que es mostra actualment del tot insuficient.
Es veu que tot això no ha servit de res, i que els compromisos de l'equip de govern són paper banyat. Els Verds-Esquerra i la Unió d'Independents d'Artà preveuen un "estiu calent", per aquests problemes d'higiene, de salubritat pública i paisatgístics, derivats de la manca de compromís i de dedicació, i de la incapacitat dels responsables uemites de l'equip de govern.

- Què n'ha dit la premsa:
- Diario de Mallorca, 05-06-2010: La oposición denuncia el "caos" con los residuos.
- Chema L. Espejo/El Mundo, 06-06-2010: EU/EV denuncia "graves deficiencias" en la recogida de residuos en Artà.

Comunicat de la Coordinadora "Diògenes" respecte del recentment aprovat Decret-Llei 1/2010

[Imatge de la urbanització pollencina de Sa Font,
amablement cedida per Biel Perelló]

El Decret 1/2010 afavoreix només l'especulació inmobiliària i no crea llocs de feina, perquè no assegura ni fomenta les dotacions de serveis
Lamenten la capitulació del Bloc davant la proposta d'UM

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" rebutja el Decret Llei 1/2010 de 26 de març, com la resolució del Parlament de les Illes Balears per la qual es validà el passat dia 27 d'abril, que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram (1).

Els regidors ecosocialistes entenen que d'aquesta manera es consolida un model urbanístic propi de països subdesenvolupats, i es tornen a fer excepcions a la normativa urbanística vigent que lògicament exigia disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències. En lloc de coadjuvar els interessats -les administracions municipals i els propietaris- a la correcta recepció i dotacions de serveis -i les oportunes cessions del sòl per a usos públics, en determinats casos- de les urbanitzacions, garantint sempre els interessos públics, s'actua apadassant el problema d'alguns petits propietaris que ara per ventura podran construir la seva segona residència però, sobre tot, es dóna via lliure a la revalorització dels terrenys de grans promotors gràcies a que ara podran obtenir llicència per als projectes d'edificació.

Els regidors "Diògenes" consideren que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord" (Bartomeu Vicens, anterior parlamentari, va impedir l'aprovació fa uns mesos del "Decret Nadal", del qual és rèplica aquest Decret Llei recentment aprovat) vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Aquest pegat no es correspon amb una veritable demanda de sòl per a la construcció de nous habitatges unifamiliars sinó més aviat a interessos especulatius (2). En tot cas, representa una mesura completament contrària al "canvi de model" -suposadament assumit per les forces progressistes- que s'hauria d'anar aplicant, tot aprofitant la crisi econòmica actual.

Per altra banda, si el que es vol realment és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials. En aquests moments, pocs propietaris d'un sol solar estan disposats a iniciar les obres per la seva segona residència, i no és previsible un immediat increment de la construcció per aquesta banda. Al contrari, amb ajudes als propietaris amb les despeses per a l'execució de les dotacions de serveis, aquestes grans obres es durien endavant, dinamitzant el sector realment i amb creació de llocs de feina, i amb més altes garanties per a l'interès públic.

Aquest col·lectiu troba mancades de qualsevol credibilitat les condicions establertes en el Decret segons les quals els Ajuntaments disposen de dos anys per a l'aprovació dels projectes de dotació i l'execució dels mateixos, quan és notòria la manca de voluntat i diligència per part dels batles que, en alguns casos durant dècades, no ho han dut a terme. Fins i tot es donen casos que aquests mateixos batles descobreixen "sobtadament" que algunes urbanitzacions dotades de tots els serveis i, en principi, ben recepcionades, presenten greus deficiències en les cessions obligatòries de terrenys (3).

No s'assegura l'execució de les obres d'urbanització necessàries (xarxes de distribució d'aigües i sanejament, voravies en condicions, zones verdes, enllumenat públic en condicions, etc.), ni l'execució de les cessions de sòl obligatòries en alguns casos (un 10%). Amb l'aprovació al Parlament, en el segon intent, d'aquest Decret, es permet novament endarrerir aquestes actuacions i, a la vegada, continuar expedint llicències de construcció. Quan tot hagi estat venut, el mort lis caurà als nous propietaris... o als contribuents en general, i els promotors i especuladors de ben segur que hauran tengut bona cura de desaparèixer. És el que està passant ja, per exemple, a les urbanitzacions de S'Estanyol o Mont Ferrutx en el terme d'Artà, que ara ja no es troba el promotor ni primers propietaris, i als solars on hi havia d'haver -per exemple- un parc infantil, hi ha una casa construïda, venuda a nous propietaris i revenuda novament. A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.

Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar por un altre tipus de desenvolupament respectuós amb el nostre principal patrimoni que és el medi ambient. En aquesta línia, els regidors de la Coordinadora "Diògenes" es volen desmarcar clarament dels objectius expressats tant en el Decret com pels portaveus del Govern de les Illes (5), perquè el que es fa realment és donar facilitats a l'economia especulativa del sòl i la vivenda, un dels factors agreujants de l'actual crisi econòmica especialment en l'Estat espanyol i en particular a les Illes, i comparteixen les crítiques del GOB en el sentit de l'abús que es fa de la fòrmula del Decret-Llei per a afegir excepcions a les Lleis sobre sòl, construcció i ordenació territorial (6), com en la passa enrera que es dóna d'aquesta manera en matèria econòmica, urbanística i mediambiental.

(1) BOIB 049, de 27-03-2010; accediu al debat recollit al Diari de Sessions del Ple núm. 96, de 27-04-2010 .

(2) Aquests dies, els mitjans de comunicació (http://www.uib.es/premsa/maig10/dia-10/EMB_100510_01_002_01_R.pdf) han publicat dades d'un estudi de la UIB (http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html), segons les quals a les Illes hi ha construides 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants .
(3) Vegeu Diari de Balears, 27-12-2009: L'Ajuntament d'Artà s'ha adonat ara que no hi ha cap document legal que acrediti que es fes la recepció [de l'urbanització Mont Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere] l'any 2001.
(4) A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.
(5) Albert Moragues, Diario de Mallorca, 28-04-2010: L'objectiu del Decret és l'impuls de l'economia productiva .
(6) Pla Territorial de Mallorca:
"Cap a una nova economia"
EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL DE MALLORCA: IMPLICACIONS SOBRE EL TERRITORI
D’entre els efectes del model econòmic actual sobre el territori, podem destacar:
- Model dual d’assentaments amb escassa interrelació entre els nuclis tradicionals i els turístics.
- El procés de litoralització massiva que afecta la major part dels municipis costaners.
- L’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat de l’illa amb un fort impacte paisatgístic i els problemes de localització que plantegen.
- La proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic sense precedents, que provoca necessitats d’espais d’oci entre aquests residents.
- L’important increment del turisme residencial en els darrers anys que provoca un major consum del territori i genera un menor valor afegit per a l’illa.
- L’escassa diversificació de l’economia i la forta dependència de l’activitat turística.
- La sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa i els efectes negatius sobre el paisatge i el patrimoni natural. [les negretes són nostres] .

Què en diu la premsa:
- Diari de Balears, 13-05-2010: Diògenes, un altre model d’urbanisme. El col·lectiu integrat per regidors ecosocialistes es desmarca del Bloc i condemna les mesures anticrisi aprovades en el Parlament que permeten urbanitzacions sense clavegueram.
Última Hora, 13-05-2010: Grupos de izquierda de la Part Forana se desmarcan del decreto que permite urbanizaciones sin alcantarillado.
El Mundo/El Día de Baleares, 13-05-2010: EU/EV critica que se permitan casas sin alcantarillado.

Reiteració a l'equip de govern i a Costas sobre instal·lacions públiques i costaneres a la Colònia

[En aquestes imatges, del passat dimecres dia 31 de març, s'observa la quantitat de pedra i les penyes -encerclades en color vermell- que sobresurten perillosament a la part seca de la plageta urbana de la Colònia]

[En aquestes dues imatges s'observen els dos elements exteriors que formen el niu de metralladora ubicat a la punta de s'Estanyol. En la primera, es pot veure clarament com la "obertura al lateral orientat cap a la mar utilitzada per disparar (segons la descripció de la instal·lació a la seva fitxa de protecció) no existeix per mor del seu cobriment per la zona enjardinada dels apartaments. En la segona, es pot veure com el "seto" obstaculitza la part d'entrada a la instal·lació]

[Un dels tradicionals vivers. Aquest es troba ben devora de la plageta urbana de la Colònia,
i constitueix no només un element patrimonial a protegir, sinó també
un altre element més d'atracció turística]

Els Verds-Esquerra d'Artà reiteren a l'equip de govern municipal (UM-PSOE) les sol·licituds ja formulades d'acondicionar la plageta urbana de la Colònia
Insisteixen també en la necessitat de conservar determinades instal·lacions protegides, com són els vivers i els nius d'ametralladora

Els Verds-Esquerra formularen en el transcurs de la passada sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà els següents precs entre d'altres:

1. Pregam l'equip de govern que examini l'estat de conservació dels vivers de la Colònia, com dels nius de metralladora de Ca los Camps i de S'Estanyol, aquest darrer afectat per la zona enjardinada d'uns apartaments com hem denunciat en diferents ocasions, béns tots ells catalogats i que, si s'escau, es procedeixi a sol·licitar actuacions urgents a les administracions que correspongui, com el Consell i/o la Demarcació de Costes.
4. Pregam l'equip de govern que dugui a terme les actuacions necessàries per tal d'acondicionar plenament la platja urbana de la Colònia, especialment pel que fa a les pedres que hi ha entre l'arena, amb les quals ja l'estiu passat els usuaris es feien talls i ferides.

Respecte de l'acondicionament de la plageta per al seu ús sense els riscs produïts per les pedres i roques que es troben tant a la seva part submergida com a la part seca, aquesta necessitat ja la va formular el regidor G. Caldentey al Cap de la Demarcació de Costes Celestí Alomar amb ocasió d'una reunió celebrada el passat dia 25 de novembre de 2010. S'hi va informar de les múltiples queixes que els banyistes usuaris d'aquesta platja artificial havien traslladat a la formació ecosocialista, en el sentit de les molèsties i fins i tot talls i ferides que es produïen accidentalment en el seu ús normal, l'estiu passat. A la reunió esmentada, també hi eren presents representants de l'equip de govern municipal: el regidor de Turisme, B. Gili (UM) i la regidora de Patrimoni, P. Ginard (PSOE).
Les imatges que encapçalen aquest article mostren la quantitat de pedra i les penyes que afloren, encara aquests dies en què ja torna a haver-hi banyistes i turistes gaudint d'aquesta plageta urbana.
També s'observa en una de les imatges el lamentable estat de conservació d'un dels tradicionals vivers de la costa de la Colònia, molt a prop de la plageta. A la reunió del mes de novembre anteriorment esmentada, Caldentey també va esmentar la necessitat que Costes prengués mesures ràpidament dirigides a la conservació d'aquest element, com dels nius de metralladora (catalogats tots ells al Catàleg municipal de Protecció dels béns patrimonials).
Els Verds-Esquerra han denunciat en múltiples ocasions el mal estat de conservació d'aquests i d'altres elements de la costa de la Colònia de Sant Pere. Fins ara, només Costes ha reaccionat i parcialment, intervenint sobre la torre de posicionament de Son Viulí que amenaçava amb esfondrar-se un moment o altre.
Respecte del niu de metralladora de la Punta de s'Estanyol i de la seva alteració (infracció urbanística) per la propietat dels apartaments que hi ha aprop, Els Verds-Esquerra d'Artà no han trobat per part de l'equip de govern municipal a les seves denúncies i precs (des del juny de 2007 al passat mes d'octubre) més resposta que un Informe tècnic completament tarat en la seva forma com en el seu contingut, i l'habitual i lamentable silenci, apatia i indiferència.

Què en diu la premsa:
Diario de Mallorca, 04-04-2010: Els Verds-Esquerra critica de nuevo el mal estado de la playa de la Colònia

Contra la corrupció, les millors eines: la participació i la transparència

Els Verds-Esquerra d'Artà proposen l'adopció de mesures urgents i profundes dirigides a l'augment de la participació ciutadana i la transparència municipal
La ratificació del Codi del bon Govern local aprovat per la FEMP i la seva adopció normativa haurien de comportar mesures com la millora en la publicitat dels béns patrimonials dels càrrecs, i la participació de la ciutadania en projectes importants com "Artà sorprén"

Els Verds-Esquerra d'Artà defensaran la propera sessió ordinària del Ple una moció de títol "Ratificació i incorporació a la normativa municipal del document de la FEMP Codi del bon Govern local; adopció de mesures dirigides a la transparència del funcionament municipal; adopció de mesures de participació i informació ciutadanes com la creació d'un Consell municipal de seguiment del pla turístic Artà sorprén".
El Codi de bon Govern local de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies va ser aprovat per unanimitat per la seva Comissió executiva el passat mes de desembre de 2009, i recull un catàleg de principis que van des del respecte a l'ordenació jurídica i el compromís amb l'ètica pública i la qualitat democràtica, fins a la defensa dels interessos generals amb honradesa, objectivitat, imparcialitat, austeritat i proximitat al ciutadà.

El text preveu l'adaptació als recents canvis legals sobre la publicitat i actualització dels béns patrimonials dels càrrecs electes i personal de confiança, canvis produïts a la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local per la vigència de la Llei 8/2007, de 28 de maig, del Sòl. Ja són molts els municipis i altres administracions governats per grups de tot color que han incorporat aquests canvis en el seu funcionament (Generalitat valenciana, Govern de l'Estat espanyol, ajuntaments de Getafe, Sevilla o Pollença (accediu al BOIB núm. 109, de 28-07-2009)). Així mateix, i pel que fa al foment de la democràcia participativa com a complement i reforçament de la democràcia representativa, s'hi preveu la creació d'instruments com el Consell del municipi, grups de feina en torn a projectes determinats, a més de pressuposts participatius.

Els Verds-Esquerra d'Artà tornen a plantejar a la Corporació municipal, d'aquesta forma, la necessitat d'adoptar mesures clares i contundents dirigides a l'augment de la transparència municipal (han plantejat en diferents ocasions aquesta legislatura, sense èxit però amb els vots a favor de la resta dels grups de l'oposició: PP i UIA) en el sentit de la obligada revisió del sistema de declaració dels béns patrimonials dels càrrecs electes, personal directiu i personal eventual.
També en aquest sentit i per a una major qualitat democràtica, es planteja la creació d'una Comissió política municipal de seguiment i control de l'execució del pla de promoció turística Artà encanta, com la creació de grups de feina ciutadans dirigits a la recerca del consens i la participació ciutadana respecte de les actuacions municipals finançades amb aquest mateix Pla de competitivitat turística Mallorca diversa. Artà sorprén.

Els Verds-Esquerra d'Artà han expressat anteriorment la seva preocupació per la gestió que es pugui fer amb les grans quantitats econòmiques pressupostades per diverses administracions (Turespaña, Conselleria de Turisme del Govern Balear, Consell de Mallorca i el propi Ajuntament), per un total de 3.900.000 euros en tres anys (fins el 2011), per a executar les actuacions corresponents al pla Artà sorprén.

Els Verds-Esquerra confien que l'equip de govern d'Artà (UM-PSOE) farà seves aquestes propostes, atès el clima de permanent i profunda sospita al voltant de les institucions i els càrrecs polítics, un dels principals problemes que té actualment la ciutadania i la mateixa democràcia. És obligació d'aquests partits, que tenen les responsabilitats del govern de l'Ajuntament, allunyar l'ombra de la sospita ciutadana sobre la Corporació.

És especialment a UM, a qui més ha d'interessar l'adopció de mesures contundents en direcció a l'augment de la transparència i la participació en la gestió municipal, des del punt de vista dels ecosocialistes artanencs. S'ha de tenir present que gairebé la totalitat de la plana major d'aquest partit es troba imputada i amb algunes condemnes ja per multitud de delictes contra la Hisenda pública. Per altra banda, el Pla turístic "Artà sorprén", va ser en part dissenyat i aprovat per la Conselleria de Turisme gestionada per UM; cal recordar que dos dels tres Consellers de Turisme que ha posat UM aquesta legislatura estan imputats en casos de corrupció.

A més, el regidor de Turisme d'Artà, B. Gili Nadal, va ser nomenat càrrec de confiança per algun d'aquests consellers imputats (Buils o Nadal) com a "tècnic econòmic" del departament financer d'IBATUR, empresa pública depenent de la Conselleria de Turisme, per altra banda també objecte d'investigacions judicials. Els Verds-Esquerra d'Artà consideren ben probable l'aprovació d'aquesta moció amb les seves propostes, atès, per exemple, que l'equip de govern de l'Ajuntament de Pollença (UM-PSOE també) ha adoptat les noves directrius pel que fa a la Declaració dels béns patrimonials dels càrrecs (com s'ha dit anteriorment) i, fa pocs dies, un "Pacte anticorrupció" (Vegeu El Día-El Mundo, 27-03-2010: Pollença aprueba crear un pacto contra la corrupción).