Ple ordinari de 26 de juliol. Propostes de justícia (hipotecària) i transparència

A proposta dels grups que conformen l'equip de govern municipal (I.Verds+UIA), la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà debatrà les següents mocions:
- “Iniciar tots els tràmits necessaris, d'acord a la legislació vigent, per tal d'adequar els Registres de les Declaracions de Béns patrimonials i les causes de possible incompatibilitat i d'activitats de tots els membres de la Corporació a la modificació operada per la Llei del Sòl estatal 8/2007 de 28 de maig, de forma que es possibiliti la publicació de les esmentades Declaracions a la pàgina web de l'Ajuntament”.
- "Instar el Govern de l’Estat a modificar la Llei hipotecària a fi de regular la dació en pagament i adoptar les mesures necessàries per a evitar els desnonaments per motius econòmics".

La primera moció és còpia de la presentada en diferents ocasions (tres, en el moment que aquesta proposta s'incloïa en la moció d'adopció del Codi de bon govern local, que també fou rebutjada a finals de la passada legislatura per UM-PSOE) per Els Verds d'Artà, amb el recolzament d'UIA i fins i tot del PP.

Es demana al Ple recolzament a l'adaptació municipal al "nou" model de declaracions de Béns patrimonials i Activitats que fem els regidors en esdevenir membres de la Corporació i abandonar-la. Aquest "nou" model ve imposat des del 2007 quan, amb l'entrada en vigor de la Llei del Sòl, que modificava algun article de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, es varen produir algunes diferències pel que fa a la qualitat (i quantitat de dades) del que s'ha de declarar, i al seu accés públic:

• Si en l'anterior regulació només tenia caràcter públic el Registre d'Activitats, requerint-se per a l'accés al Registre de Béns Patrimonials acreditar un interès legítim directe. En l'actualitat ambdós Registres, el d'Activitats i el de Béns, són públics.

• S'amplia el contingut del Registre de Béns Patrimonials, havent-se d'incloure: participació en societats de tot tipus, amb informació de societats per aquelles participades, així com liquidacions d'imposts sobre la Renda, Patrimoni i, en el seu cas, Societats.

• Dates en què han de presentar-se les declaracions: Abans de la presa de possessió, amb ocasió del cessament o quan es modifiquin les circumstàncies de fet, la publicació anual en els termes que fixi l'Estatut Municipal.

La proposta de l'equip de govern inclou la publicació voluntària del les Declaracions dels regidors a la pàgina web de l'Ajuntament.

L'inici d'aquests tràmits es podria haver impulsat directament des de l'equip de govern, però s'ha estimat més oportú demanar, des de l'inici, el recolzament i la opinió als grups de l'oposició, atès que la proposta concreta de nou Model i la seva entrada en funcionament han de passar per l'aprovació del Ple, i sobre tot atès que UM-PSOE, com s'ha dit anteriorment, havien rebutjat anteriorment i amb reiteració prendre aquesta determinació, rebutjant al Ple la proposta dels ecosocialistes.

Pel que fa a la instància dirigida al Govern de l'Estat de modificar la Llei Hipotecària regulant la dació en pagament (extret de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca):

Les enquestes d'opinió popular mostren que l'àmplia majoria de ciutadans creu que la banca a Espanya és més poderosa que el Govern (segons el baròmetre d'opinió de novembre de 2010 del Centre d'Investigacions Sociològiques). L'excessiu poder de la banca a Espanya és conegut també fora del país. Així, The New York Times va publicar un article -In Spain, Homes are Taken, but Debt stays- que documentava l'escandalosa situació que té lloc a Espanya quan una persona no pot pagar una hipoteca. En la majoria de països, tant als EUA com a la UE-15, quan una persona es troba en aquesta situació pot declarar en fallida i rebre el suport legal que la protegeixi de les mesures recaptatòries abusives, permetent a més tornar les claus al banc que li va vendre la hipoteca sense haver de tornar la resta del deute hipotecari.
Precisament, les xifres que dóna el drama desmunten les teories catastrofistes del sector financer en cas de la posada en marxa de la dació. Segons les estadístiques de l'INE, la Societat de Taxació o el Banc d'Espanya, el preu dels habitatges, des del seu màxim històric de desembre de 2007, s'ha devaluat un 20%. Entre aquest pic de 2007 i finals de 2010, els procediments d'execució hipotecària iniciats, la majoria sobre préstecs subscrits a partir del 2004, sumen 300.000. Assumint que el préstec mitjà de 150.000 euros es concedia pel 100% del valor del pis (habitualment era menys), una depreciació del 20% implica que cada habitatge que ha tornat al estoc de les entitats s'ha devaluat en 30.000 euros. Multiplicada aquesta quantitat per les 300.000 habitatges executades suma 9.000 milions de cost en tres anys, una quantitat assumible ja que suposa un 60% dels beneficis de la gran banca (Santander, BBVA, La Caixa, Popular i Caja Madrid) només el 2010.
Altres interrogants queden per aclarir en l'actuació de la banca. Per què s'executen les hipoteques de famílies amb pocs recursos i no a les empreses del totxo? Més encara quan constructores i promotores concentren el 73% del crèdit morós dels bancs (80.000 milions d'euros), mentre que el de les famílies no passa del 27% (30.000 milions). Segons la PAH, el valor dels actius recollits en el balanç dels bancs com a garantia dels préstecs suma 48.000 milions d'euros en el cas de les grans constructores, el doble que els de les famílies. La banca s'acarnissa amb els més vulnerables.

La proposta de regular la Dació en Pagament es va discutir al Congrés el passat 16 de juny, impulsada per la PAH i presentada a través del grup IU-ICV-ERC. En aquesta ocasió, la Comissió d'Habitatge va debatre la reforma plantejada per la PAH, i el resultat va ser: IU, ICV, ERC, CiU a favor, PSOE en contra, i el PP va mantenir una postura ambigua en la qual es va mostrar favorable sempre i quan es fes prèviament un estudi d'impacte econòmic de la Dació en Pagament. Així, es va aprovar (19 vots a favor, 18 en contra) estudiar la nostra proposta (és a dir es va aprovar la PNL presentada per ICV i ERC, amb l'esmena del PP).

Comunicat de la Coordinadora "Diògenes" respecte del recentment aprovat Decret-Llei 1/2010

[Imatge de la urbanització pollencina de Sa Font,
amablement cedida per Biel Perelló]

El Decret 1/2010 afavoreix només l'especulació inmobiliària i no crea llocs de feina, perquè no assegura ni fomenta les dotacions de serveis
Lamenten la capitulació del Bloc davant la proposta d'UM

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" rebutja el Decret Llei 1/2010 de 26 de març, com la resolució del Parlament de les Illes Balears per la qual es validà el passat dia 27 d'abril, que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram (1).

Els regidors ecosocialistes entenen que d'aquesta manera es consolida un model urbanístic propi de països subdesenvolupats, i es tornen a fer excepcions a la normativa urbanística vigent que lògicament exigia disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències. En lloc de coadjuvar els interessats -les administracions municipals i els propietaris- a la correcta recepció i dotacions de serveis -i les oportunes cessions del sòl per a usos públics, en determinats casos- de les urbanitzacions, garantint sempre els interessos públics, s'actua apadassant el problema d'alguns petits propietaris que ara per ventura podran construir la seva segona residència però, sobre tot, es dóna via lliure a la revalorització dels terrenys de grans promotors gràcies a que ara podran obtenir llicència per als projectes d'edificació.

Els regidors "Diògenes" consideren que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord" (Bartomeu Vicens, anterior parlamentari, va impedir l'aprovació fa uns mesos del "Decret Nadal", del qual és rèplica aquest Decret Llei recentment aprovat) vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Aquest pegat no es correspon amb una veritable demanda de sòl per a la construcció de nous habitatges unifamiliars sinó més aviat a interessos especulatius (2). En tot cas, representa una mesura completament contrària al "canvi de model" -suposadament assumit per les forces progressistes- que s'hauria d'anar aplicant, tot aprofitant la crisi econòmica actual.

Per altra banda, si el que es vol realment és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials. En aquests moments, pocs propietaris d'un sol solar estan disposats a iniciar les obres per la seva segona residència, i no és previsible un immediat increment de la construcció per aquesta banda. Al contrari, amb ajudes als propietaris amb les despeses per a l'execució de les dotacions de serveis, aquestes grans obres es durien endavant, dinamitzant el sector realment i amb creació de llocs de feina, i amb més altes garanties per a l'interès públic.

Aquest col·lectiu troba mancades de qualsevol credibilitat les condicions establertes en el Decret segons les quals els Ajuntaments disposen de dos anys per a l'aprovació dels projectes de dotació i l'execució dels mateixos, quan és notòria la manca de voluntat i diligència per part dels batles que, en alguns casos durant dècades, no ho han dut a terme. Fins i tot es donen casos que aquests mateixos batles descobreixen "sobtadament" que algunes urbanitzacions dotades de tots els serveis i, en principi, ben recepcionades, presenten greus deficiències en les cessions obligatòries de terrenys (3).

No s'assegura l'execució de les obres d'urbanització necessàries (xarxes de distribució d'aigües i sanejament, voravies en condicions, zones verdes, enllumenat públic en condicions, etc.), ni l'execució de les cessions de sòl obligatòries en alguns casos (un 10%). Amb l'aprovació al Parlament, en el segon intent, d'aquest Decret, es permet novament endarrerir aquestes actuacions i, a la vegada, continuar expedint llicències de construcció. Quan tot hagi estat venut, el mort lis caurà als nous propietaris... o als contribuents en general, i els promotors i especuladors de ben segur que hauran tengut bona cura de desaparèixer. És el que està passant ja, per exemple, a les urbanitzacions de S'Estanyol o Mont Ferrutx en el terme d'Artà, que ara ja no es troba el promotor ni primers propietaris, i als solars on hi havia d'haver -per exemple- un parc infantil, hi ha una casa construïda, venuda a nous propietaris i revenuda novament. A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.

Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar por un altre tipus de desenvolupament respectuós amb el nostre principal patrimoni que és el medi ambient. En aquesta línia, els regidors de la Coordinadora "Diògenes" es volen desmarcar clarament dels objectius expressats tant en el Decret com pels portaveus del Govern de les Illes (5), perquè el que es fa realment és donar facilitats a l'economia especulativa del sòl i la vivenda, un dels factors agreujants de l'actual crisi econòmica especialment en l'Estat espanyol i en particular a les Illes, i comparteixen les crítiques del GOB en el sentit de l'abús que es fa de la fòrmula del Decret-Llei per a afegir excepcions a les Lleis sobre sòl, construcció i ordenació territorial (6), com en la passa enrera que es dóna d'aquesta manera en matèria econòmica, urbanística i mediambiental.

(1) BOIB 049, de 27-03-2010; accediu al debat recollit al Diari de Sessions del Ple núm. 96, de 27-04-2010 .

(2) Aquests dies, els mitjans de comunicació (http://www.uib.es/premsa/maig10/dia-10/EMB_100510_01_002_01_R.pdf) han publicat dades d'un estudi de la UIB (http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html), segons les quals a les Illes hi ha construides 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants .
(3) Vegeu Diari de Balears, 27-12-2009: L'Ajuntament d'Artà s'ha adonat ara que no hi ha cap document legal que acrediti que es fes la recepció [de l'urbanització Mont Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere] l'any 2001.
(4) A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.
(5) Albert Moragues, Diario de Mallorca, 28-04-2010: L'objectiu del Decret és l'impuls de l'economia productiva .
(6) Pla Territorial de Mallorca:
"Cap a una nova economia"
EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL DE MALLORCA: IMPLICACIONS SOBRE EL TERRITORI
D’entre els efectes del model econòmic actual sobre el territori, podem destacar:
- Model dual d’assentaments amb escassa interrelació entre els nuclis tradicionals i els turístics.
- El procés de litoralització massiva que afecta la major part dels municipis costaners.
- L’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat de l’illa amb un fort impacte paisatgístic i els problemes de localització que plantegen.
- La proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic sense precedents, que provoca necessitats d’espais d’oci entre aquests residents.
- L’important increment del turisme residencial en els darrers anys que provoca un major consum del territori i genera un menor valor afegit per a l’illa.
- L’escassa diversificació de l’economia i la forta dependència de l’activitat turística.
- La sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa i els efectes negatius sobre el paisatge i el patrimoni natural. [les negretes són nostres] .

Què en diu la premsa:
- Diari de Balears, 13-05-2010: Diògenes, un altre model d’urbanisme. El col·lectiu integrat per regidors ecosocialistes es desmarca del Bloc i condemna les mesures anticrisi aprovades en el Parlament que permeten urbanitzacions sense clavegueram.
Última Hora, 13-05-2010: Grupos de izquierda de la Part Forana se desmarcan del decreto que permite urbanizaciones sin alcantarillado.
El Mundo/El Día de Baleares, 13-05-2010: EU/EV critica que se permitan casas sin alcantarillado.

http://www.casastristes.org

HERRAMIENTAS DE VISUALIZACIÓN PARA UNA VIVIENDA DIGNA

Casastristes.org tiene el objetivo de proporcionar una visión amplia y general de la problemática de la vivienda en España. Tanto desde la pretensión de encontrar las causas, como la de evaluar sus consecuencias.

Tiene la voluntad de ser una plataforma de intercambio de información y recursos siguiendo la filosofía de la Web 2.0, a través de la creación de una base de datos pública y fiable de las casas vacias en España.

Por otro lado proporcionando un grupo de visualizaciones de datos, y con las publicaciones en el blog, pretende ofrecer recursos que sirvan para aclarar conceptos ambiguos y afianzar la red de ciudadanos, asociaciones, colectivos, etc, a los que preocupa la vivienda y necesiten de un soporte para comunicarse, visibilizar y proponer.

Canvi de parer del batle d'Artà en temps rècord

Pitjau aquí per accedir a la notícia del Diario de Mallorca de 27 de març de 2007.

Rafel Gili té bona cura de dir, falsament, que fa pocs mesos va dir estar d'acord emb la construcció d'edificis socials a les denominades Àrees de Transició de Creixement.
No feia ni 24 hores, que ho havia tornat a dir i a defensar, com consta a la transcrició de les preguntes-respostes del Ple que hem transcrit a l'escrit anterior.

Què és el que pensa realment el batle d'Artà, R. Gili, respecte de la nova Llei de l'habitatge i la construcció d'HPO en rústic?

Caldentey reclama habitatges socials en els terrenys de cessió municipal dels urbanitzables d'Artà i La Colònia i que la revisió de les NN.SS. els impossi al 50% dels urbanitzables de Sos Monjos i Son Tallet

Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen que s'aclareixi quina és la postura d'UM respecte de la Llei del sòl que es negocia al si del pacte de govern de les Illes Balears i respecte de l'aplicació de mesures a Artà per a solventar la necessitat d'accés a l'habitatge de la joventut i als menys afavorits.
Sospiten que darrera d'aquesta confusió s'amaga passivitat total respecte de l'accés a l'habitatge pels joves a nivell local, així com voluntat per afavorir l'especulació

Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien la contradicció que suposa, al si d'UM, la postura del batle d'Artà i membre de l'executiva d'aquella formació política, Rafel Gili, sobre la construcció de nous habitatges socials (HPO) a les denominades “Àrees de Transició de Creixement” (ATC). A la sessió ordinària del Ple celebrada el passat dimarts, dia 25 de març, davant les preguntes efectuades pel regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà, Guillem Caldentey, sobre la política municipal d'habitatge, les respostes del batle d'Artà, Rafel Gili varen ser en tot moment favorables a la mesura proposada actualment en la redacció del projecte de llei de mesures urgents destinades a l’obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública.

Ateses les abundants declaracions dels més significats membres de l'executiva d'UM (tant del President, M. Nadal, com del Secretari General, M. Ferrer, en el sentit que UM no votarà la Llei amb la seva redacció actual: ens mostram en contra de la construcció en sòl rústic; UM aposta per la construcció en sòl urbà vacant; Volem per la nostra illa illa blocs de pisos en sòl rústic? UM pensa que no; És irracional construir en rústic com permet la llei Carbonero; o Convertir terrenys avui rústics, els quals el Pla Territorial no ha previst que hagin de ser transformats urbanísticament, per fer-hi pisos en algun règim de protecció pública no sembla el més coherent amb la sostenibilitat i amb la contenció de la urbanització), Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen que s'aclareixi quina és la postura d'UM respecte d'aquesta Llei que es negocia al si del pacte de govern de les Illes Balears i respecte de la necessitat de facilitar l'accés a l'habitatge a la joventut i als menys afavorits. Segons Guillem Caldentey, regidor de Els Verds-Esquerra a Artà, no és de rebut que el mateix dia (25-03-08) que fonts d'UM mantenen que la seva posició es manté invariable pel que fa al sòl rústic, el batle d'Artà i membre de l'executiva del mateix partit proposi tot el contrari per al municipi d'Artà.

La formació ecosocialista artanenca critica "el cinisme de l'equip de govern municipal (PSOE-UM) i, en particular, del batle, Rafel Gili, quan declarava als mitjans que el jovent necessita aquest impuls i li hem de donar resposta”. Segons Guillem Caldentey (portaveu i regidor al consistori), “els únics que fins ara han rebut impulsos i suports per part de l'Ajuntament han estat els promotors i els especuladors, quan als nuclis urbans d'Artà i de la Colònia de Sant Pere s'han modificat els usos a tots els terrenys de titularitat municipal on anteriorment es podien construir HPO, i quan a les Normes Subsidiàries aprovades inicialment es preveu un 0% d'HPO als nous terrenys urbanitzables”. La pròpia Llei del Sòl, aprovada recentment pel Govern de Madrid (PSOE), obliga a la reserva d'un 30% en les previsions de creixement de sòl per a usos residencials.

De tot això, continua aquest portaveu, es poden treure les següents conclusions: “No és necessari sortir cap a la fora-vila per a construir HPO, bastaria dedicar a aquest ús els terrenys que han de ser cedits pels promotors a l'Ajuntament a la nova urbanització de Sos Monjos, i tornar a modificar l'ús de les parcel·les de titularitat municipal de la Colònia de Sant Pere, permetent-hi l'edificació d'habitatges protegits”.

Transcripció de les preguntes-respostes al respecte del Ple de dia 25 de març de 2008:
(EV-Esquerra) Es ratifica el senyor batle en les seves declaracions del passat dia 12 de novembre, segons les quals la construcció d'HPO , per part de la Conselleria d'Habitatge, a les anomenades Àrees de Transició de Creixement (ATC), representen una resposta a l'impuls que necessita la joventut per a accedir a l'habitatge digne, tal com es prescriu constitucionalment? (R. Gili) Sí
(EV-Esquerra) Com valora el senyor Gili les tesis del Secretari general d'UM, M. Ferrer, segons les quals convertir terrenys avui rústics, els quals el Pla Territorial no ha previst que hagin de ser transformats urbanísticament, per fer-hi pisos en algun règim de protecció pública no sembla el més coherent amb la sostenibilitat i amb la contenció de la urbanització? (R. Gili) No tothom pensa igual
(EV-Esquerra) Considera encara l'equip de govern que la joventut necessita del suport de les administracions públiques per a l'accés a l'habitatge? (R. Gili) Sí
(EV-Esquerra) Quines són les polítiques per a facilitar l'accés a l'habitatge que considera dur a terme aquest equip de govern municipal, si és que s'ha considerat fer quelcom al respecte? (R. Gili) Posar sòl
(EV-Esquerra) Per quina raó a les Normes Subsidiàries aprovades inicialment es preveu un 0% de sòl per a HPO als nous urbanitzables, en clara divergència amb l'establert per la nova llei del sòl del govern Zapatero, aprovada recentment i que hi prescriu un mínim d'un 30%? (R. Gili) Quan va sortir la Llei nosaltres ja havíem començat les Normes Subsidiàries, per tant no tenim cap obligació, però no obstant si podem s'hi posaran.

Bibliografia:

- Per a accedir a la notícia de Diario de Mallorca (13-11-07) sobre la postura de R. Gili, batle d'Artà, respecte de la construcció d'HPO a sòl rústic, pitjau aquí
POSTURA DE L'EXECUTIVA D'UM:
- [Vídeo] Declaracions Miquel Nadal (21-02-08): pitjau aquí
- Diari de Balears, dijous 28 de febrer de 2008: [Nadal] Considera «irracional» construir en rústic com permet la llei Carbonero
- Pitjau aquí per accedir a l'article de Miquel Ferrer, Secretari General d'UM, amb títol UM i els habitatges en sòl rústic, de dia 1 de març de 2008
- 25 de març de 2008: Miquel Nadal, President d'UM, declara que UM vol una proposta 'concreta' per desbloquejar la llei de l'habitatge.

MANIFESTACIÓ PER L'HABITATGE DIGNE

MANIFESTACIÓ PER L'HABITATGE DIGNE

DISSABTE 22 DE DESEMBRE A LES 17:00 HORES
PLAÇA DE CORT
CIUTAT DE MALLORCA

LA NÒMINA DEL MEU PARE (Article de Forges a El País, 2/5/2006)

"La nòmina del meu pare de desembre de 1979 era de 38.000 pessetes. Ell treballava com a peó de la construcció. En aquell mateix moment li oferiren comprar una casa. Li demanaven un total de 500.000 pessetes per ella. Decidí no arriscar i continuar vivint en règim de lloguer, amb unes condicions molt bones. Es tractava d'una casa modesta però molt ben ubicada, a ple centre d'un poble proper a Barcelona. Als pocs mesos el meu pare i la meva mare van comprar un terreny a un altre poble de la mateixa província i, en menys de cinc anys d'esforç, ja tenien fet i pagat un habitatge de 120 m².

Han passat 27 anys. Al 2006 i al mateix poble on viuen, un pis modest de 75 m² a les afores no es troba per menys de 35 milions de pessetes, i sóc molt generós.

A l'any 1979 el cost d'un pis era de l'ordre de 14 mensualitats de peó d'obra

38.000 ptes/mes x 14 mesos= 532.000 ptes.

El sou de 2006 d'un universitari recent titulat en enginyeria informàtica sense experiència professional no arriba a les 200.000 pessetes mensuals. A l'any 2006 un habitatge modest costa 175 mensualitats (14 anualitats!!!!) d'un enginyer informàtic.

2.500.000 ptes/mes x 175 mesos= 35.000.000 ptes.

Les joves d'avui necessitaríem cobrar 2'5 milions de pessetes mensuals per a estar en igualtat de condicions amb els nostres pares que compraren un habitatge a principis dels '80.

Els pisos a l'any 2006 haurien de costar 2'8 milions de pessetes perquè els joves d'avui estiguéssim en igualtat de condicions que els nostres pares el 1979.

200.000 ptes/mes x 14 mesos = 2.800.000 ptes.

Avui en dia, no trob adjectiu apropiat per qualificar el que el meu pare va considerar arriscat al 1979. Està clar que, de la nit al dia, els pisos no costaran 30 vegades menys, de 35 a 3 milions. També està clar que no cobraré 2'5 milions de pessetes mensuals, per molt bon treball que trobi o per molts estudis que tengui. El primer que penses es seguir vivint a casa dels teus pares i estalviar-te el 100% de la nòmina durant els pròxims 14 anys. Cap a l'any 2020 (jo rondaré ja els 40 anys d'edat) tendré els doblers suficients per comprar un habitatge al preu de 2006, però, per suposat, no al preu de 2020. Evidentment, aquesta idea es descarta abans de fer qualsevol càlcul. Encara que un jove arribi a estalviar 2, 4 o 6 milions amb molt d'esforç i amb pocs anys, avui en dia no podran evitar:

1. Demanar un préstec al banc a 40 o 50 anys (si aconsegueixes estalviar 2, 4 o 6 milions pots reduir el període a 35-45 anys, però 5 anys no suposen pràcticament res quan xerram de mig segle de pagament). Veuràs que no vius a una democràcia, sinó a una dictadura. El dictador no nom Francisco Franco, sinó La Caixa, Sa Nostra, BBVA,... o en general, 'la banca'. Ni tan sols tendràs la llibertat de dir el que penses, per exemple, al teu cap, no sigui que tanqui es grifo, i no puguis pagar al teu dictador.
2. L'altre opció es pagar un lloguer de per vida. En aquest cas el dictador nom Joan Bennàsser, Pere Ripoll o Mateu el llogater. La situació no és gaire diferent a 1).

Després d'aquesta reflexió has de tenir la delicadesa de no dir a un jove que el seu problema es que no estalvia, això va ser vàlid per tu al 1979, fins i tot era vàlid per alguns joves al 1999, però no al 2006. Al 2006 només aconsegueixes carregar amb més impotència al jove, si hi cap.

L'esforç dels nostres pares és, sense dubte admirable, però no era estèril (podien obtenir un habitatge en propietat en un període de 5 anys). El mateix esforç realitzat pels nostres fills sols arriba, possiblement, a reduir 5 anys d'una hipoteca de mig segle. L'habitatge mai fou un objecte per enriquir-se, sinó per viure i és del poc material que si necessitam. La llei del lliure mercat pot establir el preu dels televisors de plasma al preu que vulgui... jo no els compraré... però mai hauríem d'haver permès que aquesta mateixa llei fixàs el preu de l'habitatge, perquè tots necessitam viure-hi i no tots podem pagar-la. Els joves, fins i tot aquells que tenim estudis superiors, no podem competir"


NOTA: MOS HEM DE FER ESCOLTAR, TOTS JUNTS SOM MÉS FORTS!

RAÓ: Després del primer reclam per un habitatge digne, se n'han convocat molts d'altres, tots ells desorganitzats i disgregats en algunes poques ciutats. Aquest és un problema a nivell estatal, per aquesta raó es convoca una

Manifestació
DISSABTE 22 DE DESEMBRE A LES 17:00 HORES
PLAÇA DE CORT

Es convoca amb tanta antelació perquè es difongui es màxim possible. Es prega a tothom qui rebi aquest missatge el difongui de totes les maneres que se li ocorrin, pamflets, e-mails, fòrums d'Internet, cartes als mitjans de comunicació, a tot tipus d'associacions, etc...

COM ES REALITZARÀ: aquesta manifestació se farà com una marxa tallant el tràfic dels principals carrers de l'estat espanyol, ja que ha quedat clar que les simples concentracions no són ateses, encara que no es perdrà mai l'esperit pacífic amb el que aquesta iniciativa ha nascut. Si la policia deté la marxa, es tornarà al punt inicial pacíficament, sense enfrontaments, i s'esperarà a que es pugui tornar a començar. En cas de no poder fer-se, se convertirà en una concentració més però s'haurà cridat més l'atenció. Degut a les dates nadalenques de la MACRO-MANIFESTACIÓ, l'eslògan principal serà

"Volem una casa, no una hipoteca"

CIUTATS CONVOCADES: (Si la teva no hi és, posa-la)

Ciutat de Mallorca: Plaça de Cort
Madrid: Puerta del Sol
Huesca: Plaza Navarra
Girona: Plaça de correus DEVESA
Barcelona: Plaça Catalunya
Zaragoza: Plaza del Pilar
Salamanca: Plaza Mayor
Valladolid: Plaza Mayor
Iruña: Plaza del Castillo
Vigo: Puerta del Sol
Elche: Plaça Baix Collado
Villalba (Madrid): Plaza del Ayuntamiento
A Coruña: Plaza de Maria Pita
Toledo: Plaza de Zocodover
Córdoba: Plaza de las Tendillas
Palencia: Plaza Mayor
León: Plaza de San Marcelo
Bilbo: Plaza del Teatro Arriaga.
Granada: Fuente de las Batallas
Badajoz: Plaza de San Francisco
Málaga: Plaza de la Constitución
Sevilla: Plaza Nueva
Valencia: Plaza de San Agustín
Albacete: Plaza del Altozano
Talavera de la Reina: PZ EL PAN
Santa Cruz de tenerife: Plaza Weyler
DONOSTIA: alderdi eder.


Si creus que ets lliure és que no has volat el suficient com per trobar-te amb les teves reixes.
Tots units, a veure si els polítics se'n adonen de que els polítics sords no han de fer política.

UM-PSOE es feliciten per la iniciativa del Govern de contruir HPO a sòl rústic...

... després d'intentar eliminar qualsevol possibilitat de fer-ho al sòl urbà o a les noves urbanitzacions.

Arran de la visita a l'Ajuntament d'Artà per part del conseller d'Habitatge del Govern Balear, Jaume Carbonero, ha transcendit als mitjans de comunicació que aquesta Conselleria permetrà la construcció de nous habitatges socials (HPO) a les denominades “Àrees de Transició de Creixement” (ATC) al municipi d'Artà -entre d'altres municipis.

Aquesta formació artanenca critica "el cinisme de l'equip de govern municipal (PSOE-UM) i, en particular, del batle, Rafel Gili, quan declarava ahir als mitjans que el jovent necessita aquest impuls i li hem de donar resposta”. Segons Guillem Caldentey (portaveu i regidor al consistori), “els únics que fins ara han rebut impulsos i suports per part de l'Ajuntament han estat els promotors i els especuladors, quan als nuclis urbans d'Artà i de la Colònia de Sant Pere s'han modificat els usos a tots els terrenys de titularitat municipal on anteriorment es podien construir HPO, i quan a les Normes Subsidiàries aprovades inicialment es preveu un 0% d'HPO als nous terrenys urbanitzables”. La pròpia Llei del Sòl, aprovada recentment pel Govern de Madrid (PSOE), obliga a la reserva d'un 30% en les previsions de creixement de sòl per a usos residencials.

De tot això, continua aquest portaveu, es poden treure les següents conclusions: “No és necessari sortir cap a la fora-vila per a construir HPO, bastaria dedicar a aquest ús els terrenys que han de ser cedits pels promotors a l'Ajuntament a la nova urbanització de Sos Monjos, i tornar a modificar l'ús de les parcel·les de titularitat municipal de la Colònia de Sant Pere, permetent-hi l'edificació d'habitatges protegits”.

Quant a les declaracions del conseller Carbonero (“Sobre la falta de patrimonio público de suelo en muchos municipios, Carbonero dio la "enhorabuena" a aquellos consistorios que sí disponen, "porque han hecho sus deberes", concluyó”), el regidor de Els Verds-Esquerra considera que “amb tota seguretat no es referia al municipi artanenc”; en cas contrari, es demana si no devia ser que l'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà no l'havia informat que no només “no havien fet els deures” -en no incloure a les Normes Subsidiàries cap percentatge per a HPO- sinó que, encara més, varen modificar els anteriors usos admesos en algunes parcel·les municipals, tot eliminant la possibilitat de construir-hi aquest tipus d'habitatges.

Els Verds-Esquerra d'Artà manifesten el seu desacord amb aquesta mesura de incorporació de sòl rústic al procés urbanitzador i edificatori, tot qualificant-la com “una altra passa enrere per part d'aquest Govern (de les Illes), després de les de Son Espases, el disseny del PORN de la Península de Llevant copiat del del PP, l'ampliació de Port Adriano, la no protecció definitiva de Son Bosc o la suspensió de la aplicació de la Llei de mesures urbanístiques urgents”. “Tot indica”, continua aquest portaveu, “que la que havia de ser una legislatura de contenció urbanística i preservació dels espais naturals i rurals, s'està esdevenint la legislatura de la defensa de l'economia fonamentada en el sector de la construcció d'edificis de nova planta, quan es deixa de banda l'objectiu de la sostenibilitat -que hauria de comportar un fre al creixement immobiliari- i la recerca de mesures alternatives per tal de fer assequible l'adquisició d'habitatges”.