Notícia sobre els terrenys de la illeta del Molí de'n Regalat

Avui El Mundo-El Día de Baleares ha publicat aquesta notícia. Ara resulta que són els mateixos tècnics del Consell, els que consideren que els terrenys s'han de qualificar com a "rústics".
Des d'I.Verds d'Artà i en companyia i amb la col·laboració d'altres entitats (GOB, Associació de Veïnats de MontFerrutx) i altres formacions polítiques (UIA, BLOC, ara PSM-IniciativaVerds-Entesa) fa cosa d'un any que reclamam ja que el Consell de Mallorca resolgui d'una vegada per totes aquest darrer punt en suspens, pel que fa a l'aprovació definitiva de les NNSS d'Artà i la seva adaptació al PTM.
Us posam a continuació una compilació del que al respecte d'aquestes reclamacions hem anat publicant el darrer any:

(30-09-2010)

Ja només lis queda el front polític per defensar la urbanització de la illeta del Molí de'n Regalat

Informen l’interès municipal per defensar la urbanització del Molí de’n Regalat, sense cap document tècnic ni jurídic
PSOE, UM i PP no responen la qüestió formulada pel Consell relativa a la existència o no de drets urbanístics indemnitzables al terrenys de la illeta del Molí de’n Regalat

(25-11-2010)

(Tots?) Volem que es resolgui, d'una vegada per totes, la qüestió de la illeta del Molí de'n Regalat (?)

Sis mesos després de l'aprovació definitiva de les NNSS, la única qüestió que va quedar en suspens i sense aprovar, roman sense que tan sols s'informi tècnicament per part del Consell
Els Verds-Esquerra volen que l'Ajuntament en Ple insti la Comissió Insular d'Ordenació Territorial, d'Urbanisme i de Patrimoni Històric a tancar d'una vegada la qüestió de la qualificació urbanística del sector de la Illeta del Molí de'n Regalat, a la Colònia de Sant Pere
Fins ara, totes les institucions i organismes han fet una tasca diligent i àgil, però fa dos mesos que el Consell manté paralitzada aquesta polèmica qüestió

(29-12-2010)

Exigim una resolució, ja, sobre la illeta del Molí de'n Regalat

El GOB i Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen la pràctica dilatòria del Consell en resoldre el tema de Molí de'n Regalat

(24-09-2011)

Grup de consellers del Consell de Mallorca: PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat

PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat
La coalició del Consell de Mallorca confia que la Comissió d'Urbanisme, que s'ha de reunir la setmana vinent, declari el solar com a sòl rústic protegit tant pel valor del molí fariner com per la presència del Limonium majoricum, únic al món.

Grup de consellers del Consell de Mallorca: PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat

PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat

La coalició del Consell de Mallorca confia que la Comissió d'Urbanisme, que s'ha de reunir la setmana vinent, declari el solar com a sòl rústic protegit tant pel valor del molí fariner com per la presència del Limonium majoricum, únic al món.

El portaveu del grup de consellers del Consell de Mallorca, Joan Font, confia que la Comissió insular d'Urbanisme no allargui més aquesta qüestió i declari d'una vegada per totes que els terrenys del Molí den Regalat són rústics protegits. De fet, Font afirma que si aquest tema no s'inclou en l'ordre del dia de la propera reunió que s'ha de dur a terme la setmana vinent, exactament el dia 29, podria demostrar que hi ha interessos urbanístics que es pretenen ocultar i poden ser consentits per la comissió.

En aquest sentit, el portaveu de la coalició al Consell recorda que ja en la reunió del passat juliol, la comissió va retirar aquest punt en el darrer moment. Una decisió injustificada.

Al mateix temps, Font exigeix als responsables de la comissió que duguin aquest tema per poder prendre una decisió final “que ja fa massa temps que s'està dilatant”. Joan Font està convençut que la comissió s'haurà de pronunciar definitivament en breu després de conèixer la contundència en què l'informe tècnic rebutjava la declaració de sòl urbanitzable.

Per això, la coalició considera necessari que la comissió convocada per dia 29 inclogui entre l'ordre del dia aquesta qüestió per tal de denegar la petició de l'Ajuntament d'Artà sobre la llicència de construcció d'habitatges unifamiliars. I al mateix temps, es pronunciï a favor de la declaració de sòl rústic protegit, tal i com ha reclamat la coalició diverses ocasions.

El portaveu nacionalista i ecosocialista recorda que es tracta d'uns terrenys amb un gran valor paisatgístic però sobretot natural i etnològic, ja que en aquest punt de la Colònia de Sant Pere s'hi troba l'hàbitat de l'espècie Limonium majoricum, únic al món. Sense oblidar, és clar, el valor etnològic i històric del molí fariner catalogat.

GOB. Reclamen "més esforç en la investigació dels incendis forestals"

El GOB reclama més esforç en la investigació dels incendis forestals
La investigació en profunditat de tots els casos, y el judici i condemna d’incendiaris ha de ser fonamental dins una estratègia preventiva

Estam assistint a un estiu amb un important repunt en el nombre d’incendis forestals i en la superfície cremada en relació al que havia estat la tònica general en la darrera dècada. En aquests moments de l’any, ben avançat l’estiu, el grau d’humitat de les masses forestals és normalment mínim i la combustibilitat és màxima, independentment de que la primavera hagi estat un poc més o manco plujosa. Per tant és un error atribuir fonamentalment aquesta major incidència de focs a la situació ambiental conjuntural de les masses forestals. Recordem que com a norma general els boscos no es cremen; els cremam, per imprudència o de forma intencionada.

L’aplicació de gran quantitat de mitjans humans i materials (i per tant de recursos econòmics) permet generalment controlar bona part dels incendis en els seus primers moments, possibilitant menors superfícies cremades. Tot i això, el nombre de sinistres no ha experimentat un descens apreciable al llarg de la darrera dècada (mitjana de 125 anuals en el període 2000-2010). La interpretació és evident: falla la prevenció.

Gairebé tots els incendis que es produeixen a les Balears es generen per negligència o de forma intencionada. Per tant la informació als ciutadans per tal d’evitar pràctiques imprudents i a més il·legals durant l’estiu (focs agrícoles a zones de risc, foganyes forestals, cremes de restes de jardineria a perifèries d’urbanitzacions forestals, llançament de llosques de cigarrets, etc) i per altra banda la persecució dels que ho fan intencionadament han de ser línies fonamentals en la lluita contra el foc.

Pel que fa als incendis provocats, la reiteració a determinades localitats de Mallorca (Son Doblons, perifèria poblera de s’Albufera, urbanització de Betlem, zona Estellencs-Andratx, etc.) és simptomàtica. Tot i que molts d’aquests i altres casos es cataloguen com a intencionats, en comptades ocasions s’ha acabat condemnant als responsables d’incendis a les Balears. Som conscients que la identificació, judici i condemna dels autors no és gens fàcil, però davant la reiteració de casos a determinades localitats molt ens temem que per començar la pressió investigadora estigui essent insuficient com per, com a mínim, generar un efecte dissuasori.

Davant aquesta situació, reclamam de les autoritats (Govern i Delegació del Govern) un major esforç en la investigació dels focs i en la identificació dels responsables, ja que la sensació d’impunitat és un element altament inconvenient en l’estratègia per solucionar aquest problema.

Comunicat del GOB. Sobre el control de les cabres assilvestrades realitzat fins ara al Parc Natural de Llevant

18 de juny de 2011

El GOB reclama als nous responsables de medi ambient de Consell i Govern que abordin convenientment la problemàtica ambiental de les cabres orades als espais forestals
Consideram molt positiu i imprescindible el control de cabres assilvestrades realitzat fins ara al Parc Natural de Llevant

Davant les manifestacions públiques dels col·lectius lligats a la caça de la cabra mallorquina, criticant el control de la població d’aquests animals al Parc Natural de Llevant, i fins i tot acusant absurdament de delicte aquesta situació [I.Verds d'Artà: accediu a la notícia publicada avui dia 21-06-2011 a Última Hora], des del GOB volem recordar que:

1. La pastura de cabres als nostres boscos, garrigues i muntanyes és un dels majors problemes ambientals de les nostres masses forestals. Quan la densitat d’aquests herbívors traspassa el màxim assumible per l’ecosistema, es produeixen greus danys a la vegetació, s’impedeix la regeneració natural, s’empobreix la coberta vegetal i fins i tot es posa en perill la supervivència d’algunes espècies.

2. A les Illes comptam amb un bon nombre d’espècies vegetals que en tot el món només viuen aquí o que presenten poblacions molt reduïdes. Una part d’elles es troben restringides a zones de muntanya, i la pressió herbívora de les cabres n’és el seu principal problema de conservació. Així ha estat reconegut als plans de conservació que s’han redactat per aconseguir la conservació de més de 30 espècies vegetals amenaçades.

3. La pastura incontrolada de cabres genera evidents perjudicis econòmics que s’assumeixen socialment:

• El paisatge forestal és un patrimoni amb fortes implicacions sobre altres activitats econòmiques com el turisme de masses.
• La manca de regeneració natural suficient de les masses forestals condiciona el seu futur aprofitament forestal sostenible
• Els seus efectes negatius sobre espècies amenaçades fan necessaris plans de conservació que impliquen importants partides econòmiques i que pagam entre tots.
• En algunes zones es fa necessari fer reforestacions, que són igualment molt cares i que a més a més tenen poques garanties de futur si no s’elimina la pressió caprina.
  

4. El control d’aquests animals que des de fa anys es realitza al Parc Natural de Llevant ja comença a donar resultats, i s’observa una millora en la regeneració natural de la vegetació.


Des del GOB veim amb molta preocupació l’incipient negoci de la caça de cabres mallorquines, per les seves implicacions amb els problemes abans esmentat. Igualment ens preocupa l’actual separació entre els organismes competents: el Consell de Mallorca té les competències en caça, i promociona aquesta modalitat cinegètica. D’altra banda, la Conselleria de Medi Ambient és la responsable del control biològic de l’espècie per evitar danys ecològics.

Per tot lo abans esmentat, volem manifestar:

• el nostre suport al control de la població de cabres, mallorquines o d’altres varietats, als espais naturals i especialment als espais protegits com el Parc Natural de Llevant o la Serra de Tramuntana, per tal de minvar la seva densitat fins a nivells que no generin danys ambientals.

• La nostra demanda als governs del Consell de Mallorca i de la Comunitat Autònoma per tal que considerin adequadament la magnitud del problema i apliquin mesures per tal d’abordar-lo de forma convenient, prioritzant per davant de tot la conservació del nostre patrimoni natural i el bé comú dels ciutadans.

Ja hi tornam a ser, amb la pura propaganda!

"Municipi referència en turisme natural, alternatiu, cultural, familiar...."

Al llarg de la legislatura, aquest regidor, en Tolo Gili (Interior, Telecomunicacions i Turisme), s'ha vingut despenjant per premsa amb aquesta cançoneta (pura propaganda, vaga i buida), però sempre en futur... perquè:

- Havent una coincidència històrica pel que fa als colors polítics dels governants als diferents municipis de la comarca (Artà, Capdepera, Son Servera: Ums, Psoes...), s'ha produït algun avanç cap a la Mancomunitat de serveis? Res de res, bronques polítiques i anunciades dissolucions de la Mancomunitat del Nord, i una mica de propaganda buida sobre la "intenció" de mancomunar serveis de promoció turística, que no ens consta que acabàs en res....

- S'ha inclòs en l'Inventari de Béns municipals el Catàleg de camins públics? No, i aquesta ha de ser la mesura formal mínima per a la defensa de la xarxa de camins.

- S'ha creat alguna ruta arqueològica? No, i a més es va votar en contra d'una proposta ben concreta, fa ja tres anys llargs, de Els Verds-Esquerra a sa Colònia.
- S'ha donat impuls a la protecció dels espais naturals, respecte dels problemes d'erosió i altres provocats per la circulació de vehicles, fent acomplir la Normativa municipal que regula la circulació de vehicles pels espais naturals protegits del municipi? En absolut, no obstant les nostres repetides exigències. Tan sols ni s'ha volgut posar ben visible a la web municipal aquesta normativa de referència, per a que la gent tengui una oportunitat senzilla de saber que existeix i què és el que s'hi diu....

- S'ha impulsat la conservació de monuments patrimonials, a banda de Ses Païsses? S'ha aprovat el Catàleg de conservació de Béns Patrimonials, però no ens consta que això hagi servit de gaire. Per exemple, hem instat a que des de l'Ajuntament s'exigeixi més cura amb els escars de Ca los Camps, o els diferents nius d'ametralladora; hem estat Els Verds-Esquerra, qui ens hem hagut de dirigir a les diferents administracions, per a protegir una zona ben ampla de Ca los Camps, les restes de s'Arenalet de Son Colom....

- S'han produït millores en la gestió de la recollida de residus? Cap ni una, al contrari, Els Verds-Esquerra hem hagut de denunciar l'abandonament en què es té la gestió del Parc Verds d'Artà, en què s'ha arribat a posar en risc la salut dels usuaris i, especialment, dels treballadors que se n'encarreguen i que hi passen tota la seva jornada laboral, per mor de la uralita desparramada....

- S'ha obert el punt verd promès a sa Colònia? Que ens consti, tan sols ni s'ha comprat el corresponent solar...

- S'ha revisat el sistema de mantenir les voreres dels camins i resta de vials, de manera que no s'esquiti amb el producte tòxic amb principi de glifosat, segons el que recomana el GOB i ha estat assumit per molts d'altres municipis, evitant la trista imatge (marró fosc, tot ben pelat) que presenten els vials, més encara ara que uns 90.000 cicloturistes venen a Mallorca? De cap manera, es va rebutjar la moció que, al respecte, vàrem presentar Els Verds-Esquerra. Detalls que demostren com UM no està efectivament interessada en fer esforços cap a la desestacionalització turística.

- S'ha potenciat des de la Conselleria de Medi Ambient (UM, els tres primers anys de la legislatura, molt lamentablement) l'ampliació del territori del Parc Natural de Llevant, o el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Península de Llevant, aconseguint, com a mínim, un més alt grau de protecció de Sa Canova, per exemple? D'això, res. Al contrari, UM ha demostrat, per activa i per passiva, la seva utilització del Consorci d'Aubarca-Es Verger, com a eina del més pur clientelisme i forma de fer fidels militants i fins i tot nous regidors...
- S'ha volgut frenar la degradació urbana i paisatgística que ha afectat tant a sa Colònia els darrers quinze anys? Al contrari, s'hi ha volgut posar més pressió turística, fent el possible per a ampliar "a lo bèstia" la plageta artificial de sa Colònia, o lamentant que a Es Canons no s'hi hagi pogut urbanitzar, o fent el possible (i l'impossible!) per edificar la illeta del Molí de'n Regalat.

Comunicat del GOB: El NO! rotund a les nuclears és innegociable

Dilluns, 14 de març de 2010

Crisi nuclear al Japó: el NO rotund a les nuclears és innegociable i s’ha d’aplicar d’immediat a l’estat espanyol.

La crisi provocada pel terratrèmol és un recordatori a l’executiu estatal que l’energia nuclear mai serà segura i és una hipoteca d’alt risc.
En primer lloc, el GOB es vol solidaritzar amb les víctimes del terratrèmol i posterior tsunami que afecta al Japó des del passat 11 de març.

En segon lloc, el GOB es vol sumar a la preocupació de la societat en general i sobretot dels col·lectius ecologistes, pel que fa a les possibles conseqüències que pugui tenir aquesta desgràcia sobre la salut pública i el medi ambient.
En aquests moments, tot i les tecnologies punteres del país nipó, i sempre segons les informacions conegudes fins ara, 3 centrals nuclears japoneses tenen problemes greus (Fukushima, Tokai i Oganawa), de fet immediatament després de la primera explosió ja es produí l’alliberament a l’atmosfera de partícules radioactives (cessi-137), les quals suposen un elevat risc per a la salut de les persones i del medi ambient, els seus efectes són especialment greus en la cadena alimentària, més tenint en compte que els seus efectes persisteixen al llarg de 300 anys.

L’energia Nuclear no és una alternativa segura per al planeta.
El dramàtic episodi que viu el Japó ha tornat a donar la raó als col·lectius ecologistes venien denunciant des de l’inici del renovat debat entorn a les nuclears: l’energia nuclear no és segura.

Ha costat molt però a la fi existeix un consens internacional sobre l’existència del Canvi Climàtic, però paral·lelament al reconeixement d’aquest problema ha sorgit la proposta de potenciar l’Energia Nuclear com alternativa a les centrals tèrmiques convencionals que s'alimenten a partir de combustibles fòssils (carbó, fuel, gas-oil, gas natural...). Aquesta proposició ha vingut avalada pel fet que els lobby’s empresarials pronuclears afirmen que aquesta energia és econòmica, segura i no genera canvi climàtic. Les tres afirmacions anteriors són falses: l’energia nuclear és una energia cara i bruta (cal recordar la gran quantitat de residus perillosos que generen i que a hores d'ara no tenen una solució per a la seva gestió i emmagatzematge), és una energia que contribueix al canvi climàtic si consideram el procés global d’elaboració, i que és perillosa, perquè és molt vulnerable als desastres naturals, a les errades de disseny o senzillament als errors humans.

L’alternativa ecologista passa per les energies renovables.
El GOB també es vol sumar a la petició al Govern central encapçalat per J.l. Rodríguez Zapatero, que assumeixi el seu compromís d’abandonar l’energia nuclear i fer la transició necessària cap a un sistema energètic basat en les energies renovables.
Cal recordar que el debat de l’energia nuclear acabarà arribant a les Balears si més no, perquè la posada en funcionament del “cable” elèctric permetrà rebre energia de la península, i això suposarà la possibilitat que aquesta sigui provinent de les centrals nuclears. Per tot això el GOB vol recordar les seves propostes:

• Una planificació que aposti vertaderament per la implantació efectiva, amb criteris territorials, de les energies renovables
• L'impuls decidit de mesures normatives per a un ús racional de l'energia: estalvi i l’eficiència energètica
• Una planificació progressiva del tancament dels grups de la central d'Es Murterar que encara s'alimenten amb carbó.
• Un model territorial i un urbanisme que generi proximitat i eviti els desplaçaments, juntament amb el foment del transport col·lectiu i els modes de transport no motoritzats, especialment dins les ciutats i pobles.

Exigim una resolució, ja, sobre la illeta del Molí de'n Regalat

Roda de premsa i comunicat conjunt del GOB i de Els Verds-Esquerra d'Artà
Colònia de Sant Pere, dimecres 29 de desembre de 2010

El GOB i Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen la pràctica dilatòria del Consell en resoldre el tema de Molí de'n Regalat

Fa més de sis mesos que el Consell va deixar en suspens el sector de l'illeta de Molí de'n Regalat a l'aprovació de les NNSS d'Artà i la seva adaptació al PTM. El Consell tenia dubtes sobre la qualificació urbanística dels terrenys i això determinava la necessitat o no de revisar la delimitació del Domini Públic Maritim-Terrestre (DPMT) que canvia en funció de si es tracta de terrenys urbans o urbanitzables passant de 20m (actuals) a 100m, la qual cosa impossibilitaria l'execució de la urbanització prevista en aquest indret.

Per aquest motiu el Departament de Territori del Consell de Mallorca sol·licità al Ministeri de Medi Ambient que informàs sobre els dubtes que oferia la protecció del DPMT. El Ministeri va informar el mes d’agost, instant a la revisió del domini públic (pel que fa al marge de servitud) d'acord amb la qualificació actual dels terrenys, i per tant, fent-lo passar a 100 m.

Com procedeix en aquests casos, la Presidenta de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric va iniciar un tràmit d’audiència amb aquest Ajuntament dia 2 de setembre, tràmit que es va resoldre amb rapidesa per aquest Ajuntament amb l’aprovació, la sessió ordinària del Ple del mateix mes de setembre (28-09-2010), de la proposta de l’equip de govern municipal (UM-PSOE).

Entre la tramesa d’aquella proposta del Ple d’aquest Ajuntament i el dia d’avui, s’han celebrat, diverses sessions de la Ponència Tècnica d’aquella Comissió Insular, sense que s’hi hagi tractat aquest punt.

A més, s'ha demanat des de fa mesos, una reunió amb la Consellera Dubón per tractar aquesta qüestió i encara no ens ha rebut ni donat data, tot i haver reiterat la petició en diverses ocasions.

El GOB i els Verds-Esquerra d'Artà reclamen la resolució urgent de la classificació urbanística dels terrenys en qüestió, per tal que es pugui iniciar la revisió del Domini Públic Marítim-terrestre d'acord amb la realitat urbanística de la illeta, salvant-la així de la urbanització.

Fins aquest punt, el comunicat conjunt del GOB i nostre.

Per la part de l'acció municipal, hem d'informar, en relació amb aquest tema, que la passada sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, de dia 30 de novembre, es va tractar la nostra moció relativa a "Instar la Presidenta de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric, Maria Lluïsa Dubon Petrus, a resoldre l’Adaptació de les NNSS d’Artà al PTM i aprovació de les NNSS d’Artà, amb la urgent resolució del punt que es va deixar en suspens, relatiu al sector “Molí de’n Regalat” del nucli de la Colònia de Sant Pere". La moció va resultar, per sorpresa nostra, rebutjada amb els vots dels grups que conformen l'equip de govern municipal (UM-PSOE); el mateix equip de govern que, davant del tràmit d'audiència de la Presidenta de la CIOTUPH, M. Ll. Dubon, va optar per, en lloc de callar, aprovar per urgència una mena de "manifest" polític, sense cap tipus de fonament tècnic, i del tot confús. El Batle d'Artà no pot ja exposar, per més argument, l'estat conservació del municipi i de la seva costa; mai, però, (tampoc en les declaracions d'avui als mitjans de comunicació) no entra en els detalls del que importa en aquest cas: quina és la realitat urbanística d'aquesta illeta de la Colònia de Sant Pere.

Què en diu la premsa:

- Diario de Mallorca, 30-12-2010: Verds+Esquerra y Gob chocan otra vez con Gili por los 18 chalés en la isleta del Molí den Regalat. Ecologistas y republicanos criticaron la "práctica dilatoria del Consell en resolver este tema".

- El Mundo, 30-12-2010: El Consell "congela" la decisión sobre el Molí de'n Regalat en Artà. Desde hace meses tiene los informes necesarios para saber si los terrenos son rústicos. Artà no presionará a la institución para que se pronuncie.

- Diari de Balears, 30-12-2010: Demanen solucions al Molí de'n Regalat.

Comunicat del GOB: El GOB demana la impugnació de les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

El GOB demanarà al Defensor del Pueblo que impugni les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

Govern i oposició utilitzen el Parlament de forma espúria

EL DESGOVERN URBANÍSTIC

Probablement aquesta, que havia de ser la legislatura de l'impuls definitiu de la Llei del Sòl per unificar la normativa urbanística i territorial, passarà a la història per la legislatura en que, via Parlamentària, s'han impulsat mesures legislatives que deixen el panorama urbanística en un estat total i absolut de desgovern. La figura dels decrets lleis ha estat l'estrella per impulsar aquestes iniciatives de desregulació urbanística i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducció d'esmenes han constituït una pràctica nova més d'urbanisme clientelar.

- Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears. Decret-llei Nadal.

Aquest decret-llei estableix en el seu preàmbul les seves línies d'actuació, d'entre les quals, diu textualment " ...les encaminades a impulsar la indústria turística que des de fa temps constitueix el motor sòlid de l'economia balear i l'activitat urbanitzadora i edificadora en determinats supòsits". En aquest sentit, permet, per una banda, la legalització de places turístiques il·legals, sempre que les places no haguessin estat motiu d'infracció urbanística greu afavorint els establiments que han actuat al marge de la legalitat i per l'altre, permet a un sector econòmic (el turístic) actuar, durant dos anys, al marge de la legalitat urbanística i turística vigent, en concret estableix "dispensa excepcional de determinats requisits urbanístics i turístics" i fins i tot permet "increments d'edificabilitat".
Es limita l'exoneració de paràmetres urbanístics sempre i quan no s'augmenti el volum i l'ocu- pació de la parcel·la en més del 10% respectiu sobre el legalment construït, ni es superi l'altura màxima permesa, al marge d'algunes excepcions. I es prohibeix l'exoneració del com- pliment dels paràmetres urbanístics en edificis situats al sòl rústic protegit i als edificis decla- rats BIC o catalogats.

- Decret-llei 3/2009 de 29 de maig de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears. Decret-llei Grimalt.

Si bé és raonable que determinades actuacions de les que proposava el Projecte de Llei no hagin de passar per tramitació ambiental, com és el cas dels plans d'ordenació dels recursos naturals o els catàlegs de patrimoni històric, sempre que suposin un major grau de protecció patrimonial i ambiental, preocupen les excepcions que determinades actuacions que via la declaració “d’interès autonòmic” puguin reduir , o fins i tot veure's exhimides del compliment de les corresponents tramitacions ambientals, especialment preocupen:

- Els equipaments sanitaris, docents i esportius, amb determinades ocupacions, no prevists al planejaments urbanístics, i que normalment solen estar situats en sòl rústic i autoritzar-se via declaració d'interès general.
- Les carreteres incloses en els convenis insulars

A més, aquest decret-llei implica el retard de la protecció dels espais naturals d'Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental estableix a l’article 8 que el procediment per a l’aprovació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORNs) és de dos anys. Cas de no haver-se aprovat en aquest termini, el procediment caduca.
El “decret-llei Grimalt” modifica aquesta disposició, afegint que “No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.” Aquesta modificació afecta els dos espais esmentats.
Des del GOB hem considerat injustificable que per enllestir el PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos ja hagin fet falta més de tres anys, i ara es vulgui prorrogar encara un any més.
Igualment és escandalós el cas del Parc Natural de la Península de Llevant. Han passat gairebé dos anys des de l’inici de la nova tramitació, i tenint en compte que aquest espai ja comptava prèviament amb un PORN aprovat ens sembla injustificable que per modificar-lo no hagin estat suficients dos anys. I ara es pugui disposar de dos anys més.

- Decret 60/2009 d’unificació i simplificació dels tràmits en matèria turística.

Aquest decret desenvolupa el decret-llei, 1/2009, i desvirtua les figures d’agroturisme i hotel rural, perquè no assegura que aquest ús d’allotjament i restauració es limiti a complementar explotacions agràries.
Aquestes figures tenien, fins al nou decret, limitacions de magnitud, per exemple d’un màxim de 25 i 50 places respectivament, per tal de restringir l’ús turístic únicament com a complement de les activitats agràries. Tal com eren l’agroturisme i els hotels rurals podien complementar les rendes agràries, però sense substituir-les ni desfigurar el camp amb més hotels també a foravila.

- Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears. Leei Barceló.

Si el decret-llei ja va ser àmpliament contestat per part del GOB, les mesures proposades en aquesta tramitació de projecte de llei són encara més escandaloses.
Permeten la consolidació d'aberracions turístiques: els establiments que hagin fet ampliacions irregulars, podran fer remodelacions, mantenint els volums existents encara que la normativa urbanística actual no permeti les mateixes altures, i ampliacions del 10% de la superfície realment construïda (inclosa la part il·legal)
Per altra banda s'augmenta el termini per a legalitzar les places il·legals fins a dos anys però, en aquest cas, sense tenir en compte el fet que tenguin un expedient de disciplina urbanística obert.

- Decret llei 1/2010 de 26 de març, i projecte de llei de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general .

Fa excepcions a la situació general permetent seguir edificant a urbanitzacions que no tenen els serveis urbanístics mínims. Fins ara, tant la Llei del Sol de l’estat, com la Llei de Mesures Urgents com el propi Pla Territorial consideraven que per a poder atorgar llicencies cal disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram). Mitjançant aquest decret-llei, s’obri la porta a que se segueixen donant llicencies per edificar a sols urbans i urbanitzables que no tenen servei de clavegueram.

A més, es retalla l'àmbit d'una ANEI a Eivissa, per a la implantació i execució d'equipaments i infrastructures a Sa Coma.

- Llei de Mesures Urgents relatives a deferminades infrastructures i equipaments d'interès general.
· Sa Coma: es retalla l'àmbit d'una ANEI d'Eivissa per a la construcció d'una depuradora
· Excepcions del servei de clavegueram
· Edificis fora d'ordenació
· Desregulació dels establiments turístics en sòl rústic.

- Llei per a considerar el camp de golf de Son Bosc com a projecte d'interès autonòmic
Amb els vots del Partit Popular i Unió Mallorquina, el Ple del Parlament ha aprovat avui una llei que considera que el camp de golf de Son Bosc és un projecte d’interès autonòmic i que per tant s’ha d’anular la tramitació que el Govern havia iniciat fa uns mesos per tal d’incorporar aquesta zona al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca.

EL GOB DEMANARÀ AL DEFENSOR DEL PUEBLO QUE IMPUGNI LES LLEIS URBANÍSTIQUES APROVADES AL PARLAMENT PER INCONSTITUCIONALS

A part dels possibles aspectes d'il·legalitats que veurem més endavant, la tramitació i aprovació d'aquest seguit de lleis suposa, des del nostre punt de vista, una pràctica rebutjable , ja que significa:

- tornar fer urbanisme a la carta com a anteriors legislatures,
- elaborar lleis singulats i no generals,
- fer permanents excepcions a les regles del joc, i sobretot
- burlar el debat social i politic.
- esquivar el compliment de sentències a través de disposicions normatives.

A més a més, el GOB prepara un escrit davant el defensor del pueblo en considerar que alguns articles d'aquestes lleis podrien incomplir preceptes constitucionals

Possibles motius d'inconstitucionalitat:

1. Usurpació de competències municipals urbanístiques: no necessitat d'obtenció de llicències per determinades actuacions i classificació de sòl i usos de sòl fora tràmits municipals.
2. Mitjançant llei es conculquen tràmits administratius bàsics per a les tramitacions urbanístiques: s'exclou en els tràmits de participació pública alhora de classificar sòl.
3. Incompliment dels tràmits ambientals establerts per la Directiva d'Aarhus.
4. Intenta burlar per llei el resultats de sentències judicials fermes: el cas d'Es Pont d'Es Rivet i del sòl rústic de Cala Tarida, Platja de'n Bossa i Ses Variades.

GOB, l'Assoc. de Veïns de Mont Ferrutx, particulars, PSM, UIA i Verds/Esquerra reclamam a Costes que revisi el DPMT de la illeta del Molí d'en Regalat

[Aquesta darrera imatge és un fragment
del "Mapa de Conflictes ambientals"
publicat pel GOB el passat mes de juny de 2009,
juntament amb l'informe
"Els conflictes ambientals i territorials a Mallorca"]

L'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, el GOB, PSM, UIA, Els Verds-Esquerra i particulars sol·liciten a Costes la correcta partió del Domini Públic a la illeta del Molí d'en Regalat per evitar-ne la urbanització

Davant l'evidència que els terrenys no són urbans i que no hi ha Pla Parcial aprovat sol·licitam a Costes que s'efectuï una correcta partió del Domini Públic Marítim-Terrestre als terrenys del Molí d'en Regalat. Així mateix sol·licitam, a l'Ajuntament i al Consell que s'hi impliquin, per tal d'evitar-ne la urbanització

Des de la convicció que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat, a la Colònia de Sant Pere, no són urbans, sinó urbanitzables, i que mai no s'ha aprovat el Pla Parcial d'urbanització previ a l'edificació en els mateixos, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol particular, el PSM, la Unió d'Independents d'Artà i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat a la Demarcació de Costes "que sigui practicada l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre (en endavant, "DPMT") atès que la servitud de protecció a la zona en concret ha de ser de 100 metres" (accediu al document registrat per Els Verds-Esquerra el passat dia 8 de juny).

Aquesta sol·licitud es fonamenta en el fet que la protecció actual del DPMT és només de 20 metres (la pròpia de terrenys considerats com a urbans segons la Llei de Costes), però els terrenys no són urbans sinó urbanitzables -com consta a les Normes Subsidiàries d'Artà recentment aprovades, i com va quedar també establert a la Sentència ferma del TSJIB del passat mes de setembre de 2009-, per la qual cosa, en aplicació de la mateixa Llei de Costes, la servitud de protecció ha de passar a ser de 100 metres. Juntament amb els documents de sol·licitud, s'han adjuntat a la Demarcació de Costes còpies de l'esmentada sentència del TSJI.

Per altra banda, les entitats han dirigit al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà sengles instàncies exposant com les NNSS d'Artà i la Sentència del TSJIB qualifiquen com urbanitzables i no com urbans els terrenys, sol·licitant que aquestes institucions -amb competència sobre planificació urbanística- donin trasllat a la Demarcació de Costes d'aquests documents (NNSS i Sentència), i que reclamin també per la seva part a la Demarcació el correcte desllindament del DPMT dels terrenys de la illeta.

El Gob, PSM, UIA, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol individual i Els Verds-Esquerra confien que Demarcació de Costes rectificarà i considerarà seriosament les seves reclamacions, i que revisarà en conseqüència la zona de servitud de protecció del DPMT, més enllà de les fortes pressions a què es veu sotmès aquest òrgan del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí per part de la propietat i promotora del projecte d'edificació de 18 xalets. En qualsevol cas, no es descarten accions legals davant d'una negativa a la revisió del DPMT per part del Departament que dirigeix Celestí Alomar.

Esquema:

- Quina qualificació tenen els terrenys d'Es Molí d'En Regalat a dia d'avui?
Pla Territorial de Mallorca: urbanitzables.
Sentència ferma i inapelable del TSJIB del passat mes de setembre de 2009: urbanitzables; la mateixa sentència explicita clarament, per altra banda, que "No consta Pla Parcial aprovat" (pàg. 4 del pdf).
NNSS d'Artà aprovades definitivament i adaptades al PTM: urbanitzables.
- Quina és la servitud de protecció (DPMT) actual que li atorga Costes?
És de 20 metres, és a dir, tracta aquests terrenys com si fossin urbans, segons explicava el Cap de la Demarcació de Costes als mitjans el passat divendres 4 de juny.
- Quina és llavors, la delimitació que hauria de fer Costes del domini?
En tractar-se de sòl urbanitzable, i per aplicació de la Disposició Transitòria Tercera i els arts. 23 i següents de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, la servitud de protecció hauria de ser de 100 metres.
- Davant tot això, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, particulars i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat:
a) A la Demarcació de Costes, "l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre atès que la servitud de protecció a la zona ha de ser de 100 metres".
b) Al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà, que assabentin la Demarcació de Costes a les Illes Balears que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat són urbanitzables i no urbans, i que li donin trasllat de la Sentència del TSJIB del passat mes de setembre de 2009.

Altres documents d'interès:

- Document de "Memòria" de les Normes Subsidiàries de Planejament d'Artà, aprovades definitivament el passat mes de maig. Referències a la illeta del Molí d'en Regalat (valors ecològics però, sobre tot, la seva qualificació com a "urbanitzable"), a les pàgs.: 16-17, 35-36, 59-60, 70 i 81.

Què n'ha dit la premsa:
- El Mundo/El Día de Baleares, 11-06-2010: Piden a Costas que proteja el Molí den Regalat y evite su urbanización.
- Diario de Mallorca, 11-06-2010: Vecinos, ecologistas y diferentes partidos rechazan los 18 chalés previstos en el Molí d'en Regalat.
- Diari de Balears, 11-06-2010: GOB, PSM, UIA i Verds/Esquerra sol·liciten la correcta partió del Molí d'en Regalat.

Comunicat de la Coordinadora "Diògenes" respecte del recentment aprovat Decret-Llei 1/2010

[Imatge de la urbanització pollencina de Sa Font,
amablement cedida per Biel Perelló]

El Decret 1/2010 afavoreix només l'especulació inmobiliària i no crea llocs de feina, perquè no assegura ni fomenta les dotacions de serveis
Lamenten la capitulació del Bloc davant la proposta d'UM

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" rebutja el Decret Llei 1/2010 de 26 de març, com la resolució del Parlament de les Illes Balears per la qual es validà el passat dia 27 d'abril, que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram (1).

Els regidors ecosocialistes entenen que d'aquesta manera es consolida un model urbanístic propi de països subdesenvolupats, i es tornen a fer excepcions a la normativa urbanística vigent que lògicament exigia disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències. En lloc de coadjuvar els interessats -les administracions municipals i els propietaris- a la correcta recepció i dotacions de serveis -i les oportunes cessions del sòl per a usos públics, en determinats casos- de les urbanitzacions, garantint sempre els interessos públics, s'actua apadassant el problema d'alguns petits propietaris que ara per ventura podran construir la seva segona residència però, sobre tot, es dóna via lliure a la revalorització dels terrenys de grans promotors gràcies a que ara podran obtenir llicència per als projectes d'edificació.

Els regidors "Diògenes" consideren que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord" (Bartomeu Vicens, anterior parlamentari, va impedir l'aprovació fa uns mesos del "Decret Nadal", del qual és rèplica aquest Decret Llei recentment aprovat) vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Aquest pegat no es correspon amb una veritable demanda de sòl per a la construcció de nous habitatges unifamiliars sinó més aviat a interessos especulatius (2). En tot cas, representa una mesura completament contrària al "canvi de model" -suposadament assumit per les forces progressistes- que s'hauria d'anar aplicant, tot aprofitant la crisi econòmica actual.

Per altra banda, si el que es vol realment és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials. En aquests moments, pocs propietaris d'un sol solar estan disposats a iniciar les obres per la seva segona residència, i no és previsible un immediat increment de la construcció per aquesta banda. Al contrari, amb ajudes als propietaris amb les despeses per a l'execució de les dotacions de serveis, aquestes grans obres es durien endavant, dinamitzant el sector realment i amb creació de llocs de feina, i amb més altes garanties per a l'interès públic.

Aquest col·lectiu troba mancades de qualsevol credibilitat les condicions establertes en el Decret segons les quals els Ajuntaments disposen de dos anys per a l'aprovació dels projectes de dotació i l'execució dels mateixos, quan és notòria la manca de voluntat i diligència per part dels batles que, en alguns casos durant dècades, no ho han dut a terme. Fins i tot es donen casos que aquests mateixos batles descobreixen "sobtadament" que algunes urbanitzacions dotades de tots els serveis i, en principi, ben recepcionades, presenten greus deficiències en les cessions obligatòries de terrenys (3).

No s'assegura l'execució de les obres d'urbanització necessàries (xarxes de distribució d'aigües i sanejament, voravies en condicions, zones verdes, enllumenat públic en condicions, etc.), ni l'execució de les cessions de sòl obligatòries en alguns casos (un 10%). Amb l'aprovació al Parlament, en el segon intent, d'aquest Decret, es permet novament endarrerir aquestes actuacions i, a la vegada, continuar expedint llicències de construcció. Quan tot hagi estat venut, el mort lis caurà als nous propietaris... o als contribuents en general, i els promotors i especuladors de ben segur que hauran tengut bona cura de desaparèixer. És el que està passant ja, per exemple, a les urbanitzacions de S'Estanyol o Mont Ferrutx en el terme d'Artà, que ara ja no es troba el promotor ni primers propietaris, i als solars on hi havia d'haver -per exemple- un parc infantil, hi ha una casa construïda, venuda a nous propietaris i revenuda novament. A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.

Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar por un altre tipus de desenvolupament respectuós amb el nostre principal patrimoni que és el medi ambient. En aquesta línia, els regidors de la Coordinadora "Diògenes" es volen desmarcar clarament dels objectius expressats tant en el Decret com pels portaveus del Govern de les Illes (5), perquè el que es fa realment és donar facilitats a l'economia especulativa del sòl i la vivenda, un dels factors agreujants de l'actual crisi econòmica especialment en l'Estat espanyol i en particular a les Illes, i comparteixen les crítiques del GOB en el sentit de l'abús que es fa de la fòrmula del Decret-Llei per a afegir excepcions a les Lleis sobre sòl, construcció i ordenació territorial (6), com en la passa enrera que es dóna d'aquesta manera en matèria econòmica, urbanística i mediambiental.

(1) BOIB 049, de 27-03-2010; accediu al debat recollit al Diari de Sessions del Ple núm. 96, de 27-04-2010 .

(2) Aquests dies, els mitjans de comunicació (http://www.uib.es/premsa/maig10/dia-10/EMB_100510_01_002_01_R.pdf) han publicat dades d'un estudi de la UIB (http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html), segons les quals a les Illes hi ha construides 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants .
(3) Vegeu Diari de Balears, 27-12-2009: L'Ajuntament d'Artà s'ha adonat ara que no hi ha cap document legal que acrediti que es fes la recepció [de l'urbanització Mont Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere] l'any 2001.
(4) A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.
(5) Albert Moragues, Diario de Mallorca, 28-04-2010: L'objectiu del Decret és l'impuls de l'economia productiva .
(6) Pla Territorial de Mallorca:
"Cap a una nova economia"
EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL DE MALLORCA: IMPLICACIONS SOBRE EL TERRITORI
D’entre els efectes del model econòmic actual sobre el territori, podem destacar:
- Model dual d’assentaments amb escassa interrelació entre els nuclis tradicionals i els turístics.
- El procés de litoralització massiva que afecta la major part dels municipis costaners.
- L’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat de l’illa amb un fort impacte paisatgístic i els problemes de localització que plantegen.
- La proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic sense precedents, que provoca necessitats d’espais d’oci entre aquests residents.
- L’important increment del turisme residencial en els darrers anys que provoca un major consum del territori i genera un menor valor afegit per a l’illa.
- L’escassa diversificació de l’economia i la forta dependència de l’activitat turística.
- La sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa i els efectes negatius sobre el paisatge i el patrimoni natural. [les negretes són nostres] .

Què en diu la premsa:
- Diari de Balears, 13-05-2010: Diògenes, un altre model d’urbanisme. El col·lectiu integrat per regidors ecosocialistes es desmarca del Bloc i condemna les mesures anticrisi aprovades en el Parlament que permeten urbanitzacions sense clavegueram.
Última Hora, 13-05-2010: Grupos de izquierda de la Part Forana se desmarcan del decreto que permite urbanizaciones sin alcantarillado.
El Mundo/El Día de Baleares, 13-05-2010: EU/EV critica que se permitan casas sin alcantarillado.

Convocatòria del GOB: Aturem la destrucció de Son Bosc!

Nota Informativa
12 de març de 2010

Aturem la destrucció de Son Bosc

El Govern ha iniciat un Pla d'Ordenació de Recursos Naturals que dóna protecció cautelar a una part de Son Bosc. Però a la resta, les obres del camp de golf van a marxes forçades, i aquests dies s'està arrassant una zona que era ben guapa i que té hàbitat potencial per l'orquídia de prat, espècie amenaçada, i a més hi creixien concentracions importants altres espècies d'orquídies.

Anem a veure el lamentable espectacle de la destrucció d'aquest espai natural únic.

Diumenge, 14 de març
Trobada a les 11 hores a Can Picafort, a l'aparcament del Caprabo de la rotonda de les Casetes dels Capellans (sortida de Can Picafort direcció Platja de Muro).
Allà ens organitzarem per anar cap a Son Bosc, i veure les obres d'aprop sense entrar dins la propietat privada.

Vos hi esperam.

La bona notícia del dia: El golf de Son Bosc, aturat

Han bastat 20 dies des de l'expulsió d'UM per a que el Consell de Govern de les Illes Balears actui cautelarment per a la suspensió de les obres del golf de Son Bosc

Enganxam, tot seguit, el comunicat que fa uns moments ha publicat el GOB davant d'aquesta decisió. Ens alegram per la mateixa, tot lamentant el temps que, al llarg d'aquesta legislatura, UM ha estat al front de la Conselleria de Medi Ambient

Nota informativa
26 de febrer de 2006

El GOB felicita el Govern per la seva decisió de protegir Son Bosc
Després de la protecció cautelar acordada avui, el GOB insta el Govern a que enllesteixi aviat la seva incorporació al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca

La decisió adoptada avui pel Consell de Govern, a instàncies de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat (CMAM), suposa que a la zona de Son Bosc no es poden fer activitats que puguin posar en risc la conservació dels seus valors naturals, i per tant implica la paralització efectiva de les obres del camp de golf.

La CMAM tindrà ara 2 anys (prorrogables altres 2 “gràcies” al Decret Grimalt) per enllestir el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals que avui ha posat en marxa, i atorgar a la zona una figura de protecció.

Tot i això, des del GOB instam la CMAM a enllestir aviat el PORN i ampliar el Parc Natural de s’Albufera. El gran volum de coneixement científic que s’ha acumulat sobre la zona possibilita enllestir el PORN en pocs mesos i consolidar la protecció.

Enhorabona per aquesta decisió, la primera que fa justícia als valors naturals de Son Bosc des de que l’any 2004 Jaume Matas va desprotegir la zona, deixant la porta oberta al projecte de camp de golf.

Sa Canova, gener de 2010: Inici de les obres del Projecte d'Ordenació de l'ús públic de la Demarcació de Costes de l'Estat

Per acabar-ho, d'arreglar, s'estan instal·lant 4 passarel·les de fusta
que travessen perpendicularment el primer cordó de dunes, per a convidar els banyistes
a transitar pel camí que es consolida amb aquestes primeres obres.
D'aquesta manera, es crea per part de l'administració un nou ús, que ningú no havia reclamat,
i que no existia gairebé en el passat (repetim que només els infractors en vehicle tot-terreny i a cavall passaven per dins de les dunes)

Fig. 1: Esquema transversal del sistema dunar. El corredor interdunar és la zona més sensible del sistema dunar, i és la depressió entre les foredunes i les primeres dunes mòbils.Imatge extreta de: Rodríguez-Perea, A.; Servera, J. & Martín, J. A. (2000): Alternatives a la dependència de les platges de les Balears de la regeneració artificial continuada: informe Metadona. Col·lecció Pedagogia Ambiental, 10, Universitat de les Illes Balears.

En aquesta imatge, es pot observar el mal estat d'un tram de la part de transició de les dunes mòbils o embrionàries a semifixes (corredor interdunar), i una duna ben malmesa, al fons. Totes les fotos són d'avui dia 14 de gener.

Els operaris duen a terme aquesta primera obra del projecte d'estabilització. Amb aquesta obra, es ve a consolidar la "pista" o "camí" que no hi hauria d'estar: conseqüència, per una banda, del trànsit de vehicles, i factor de degradació, per l'altra en alterar el natural intercanvi de sediments, per la manca de vegetació.

Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen la consolidació, al sistema dunar de Sa Canova, d'un camí que posa en perill la preservació d'aquest espai
Les obres que es duen a terme actualment varen ser al·legades en contra pels ecosocialistes artanencs, el GOB i la ALCAIB, i les al·legacions no han estat informades ni respostes

Aquesta darrera setmana, s'ha iniciat l'execució el Projecte d'Ordenació de l'ús públic del sistema dunar protegit (ANEI i Lloc d'Interès Comunitari: figura europea de protecció) de Sa Canova. Els Verds-Esquerra com d'altres organitzación ecologistes havien insistit en el passat en la necessitat que l'Administració intervingués en aquest espai natural davant la presència de factors de degradació del mateix (especialment, el pas incontrolat de vehicles i cavalls per les dunes): vegeu, per exemple, el comunicat de Els Verds-Esquerra de juliol de 2008, en el que es demanava l'execució del projecte presentat l'any 2007, després que un primer projecte de 2001 quedàs en el calaix per sempre.

Correctament en temps i forma, Els Verds-Esquerra d'Artà, l'Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes (ALCAIB), com el GOB (accediu a les al·legacions d'ALCAIB; a les al·legacions del GOB; accediu a les al·legacions de Els Verds-Esquerra d'Artà), varen presentar al·legacions al projecte el mes de novembre de 2007 i, fins fa ben poc, totes tres entitats entitats havíem estat optimistes tant amb l'objectiu i línies generals del projecte de la Demarcació de Costes de l'Estat espanyol a les Illes Balears, com amb el tarannà receptiu del Cap de la Demarcació, que semblava disposat a incloure les al·legacions de les entitats (coincidents en molt alt grau) al projecte.

L'optimisme va acabar, sobtadament, aquesta setmana passada, quan Els Verds-Esquerra vàrem poder comprovar que es donava inici a l'execució del projecte.... justament amb les obres incloses en el projecte més criticades i amb més argumentacions en contra a les al·legacions de totes les entitats al·legants: la consolidació del "camí" paral·lel a la línia de la mar a la zona més sensible de tot el sistema dunar ("corredor interdunar"), mitjançant el seu acordonament.
La zona de corredor interdunar és, com s'ha dit, una de les més sensibles i importants en un sistema dunar, atès que permet la mobilitat de la primera duna i per tant la protecció del camp dunar enfront a les situacions de temporal marítim. Com es pot observar a la primera imatge d'aquest comunicat, la zona de corredor interdunar de Sa Canova manifesta una situació de degradació molt important i avançada, fet que es comprova, per altra bana, en la mala situació de conservació del primer cordó dunar, vorera la mar.

La mala situació del corredor interdunar i el sistema en general, ha estat propiciada per la manca total de regulació dels usos per part de les administracions, propiciant la circulació de cavalls i vehicles motoritzats indiscriminada entre les primeres dunes i les posteriors, eixamplant aquest corredor interdunar dins a la formació d'un camí consolidat de dimensions no habituals ni sostenibles en aquests ecosistemes.

La immensa majoria dels usuaris d'aquest espai natural protegit, els banyistes i passejants, acostumen a circular per la zona més propera a la mar, i no s'endinsen dins l'interior del sistema dunar. Els banyistes que utilitzen la platja discorren en la seva major part per la zona més propera a l’aigua, i no existeix cap necessitat per què ho facin per un altre itinerari.
Denunciam la consolidació d'aquest camí paral·lel a la costa que discorre entre les primeres dunes i que aquest passi a ser el principal itinerari de la zona, des del qual, a més a més, i per agrujar el problema, s’accedeixi a la platja mitjançant passarel·les de fusta. Resulta molt més còmode transitar sobre la platja i si aquest camí es va obrir en el seu moment i es manté obert avui en dia no és per l’acció del trànsit a peu, sinó per l’acció erosiva de la circulació de vehicles i de cavalls. La circulació dels vehicles motoritzats per aquest espai natural costaner està prohibida per la Llei de Costes com per l'ordenança municipal de circulació de vehicles als espais naturals protegits del terme municipal d'Artà. Pel que fa a la prohibició del trànsit a cavall, aquesta es troba contemplada en el Pla especial de protecció de l'ANEI de Sa Canova d'Artà. Desembre de 1989. Conselleria d'Obres Públiques i Ordenació del Territori. Direcció General de Medi Ambient, que diu que s'hi prohibeix quasevol tipus de circulació, inclosa la de ramat equí, muntat o no, a través de les dunes litorals.

Els Verds-Esquerra d'Artà denunciam, per aquests motius, que evidentment les nostres al·legacions en aquest sentit no han estat tingudes en compte, no han estat respostes i, segurament, ni tan sols informades. Tampoc les altres entitats al·legants (GOB i ALCAIB) han rebut cap resposta a les seves al·legacions.

Per altra banda, Els Verds-Esquerra d'Artà hem presentat una denúncia a la Conselleria de Medi Ambient, per a que comprovi que les obres tenen els permissos necessaris. Sospitam que les obres es podrien estar duent a terme amb un informe desfavorable del Comité Xarxa Natura 2000, òrgan depenent de la Comissió Balear de Medi Ambient que ha d'informar , preceptivament i vinculantment, qualsevol obra o projecte que s'hagi d'executar dins un espai protegit amb una figura europea de protecció. Sa Canova forma part del LIC de Na Borges, i demanam a la Conselleria de Medi Ambient que comprovi que les obres s'han iniciat amb informe favorable d'aquell Comité. Si no fos així, la Conselleria hauria d'expedientar la Demarcació de Costes, i paralitzar immediatament les obres.

Què n'ha dit la premsa:
Diario de Mallorca (18-01-2010): Els Verds-Esquerra alertan de que las dunas de sa Canova están en peligro.
Diari de Balears (19-01-2010): Els Verds-Esquerra d'Artà temen per Sa Canova.

Comunicat/Convocatòria del GOB: Fes un "clic" per demanar la retirada de l'actual Pla de Carreteres!

Un tram de la carretera de Conies, per ara...

(la primera imatge mostra com l'estan deixant)

Aturem el pla de carreteres!
Perquè el canvi és necessari i possible
Ara és el moment!

Fes un clic per demanar la retirada de l'actual Pla de Carreteres i exigir un nou planejament pel futur de Mallorca

El Consell de Mallorca té previst aprovar en breu el nou Pla de Carreteres (2009-2024). El GOB i prop d'una trentena més d'entitats i col·lectius han manifestat la seva oposició per considerar-lo un pla continuïsta amb la política de carreteres de les legislatures PP-UM, obsolet i depredador del territori: ampliacions d'autopistes existents, desdoblaments que donen lloc a noves autovies i carreteres de 4 carrils, 2on i 3r cinturó de Palma, rondes i variants que indueixen el creixement urbanístic dels municipis cap a les afores, ampliacions desmesurades de carreteres secundàries...

El Pla de carreteres esdevé transcendental pel futur de Mallorca, tant pel que fa al model de mobilitat (fins ara sotmès a les directrius del cotxe privat), com que fa al model territorial i el futur del paisatge de Mallorca, ja que les carreteres esdevenen els eixos vertebradors del territori i en condicionen el seu futur desenvolupament. També des del punt de vista de la biodiversitat amenaçada pels projectes viaris i la responsabilitat de fer front a la lluita contra el canvi climàtic i a l'arribada no gaire llunyana del final de la època del petroli barat.

No estem en contra de l'eliminació de punts perillosos i fer millores a la xarxa de carreteres actual, però cal plantejar les noves actuacions a través d'una política integral de mobilitat que doni alternatives al cotxe privat i s'adapti a les necessitats reals de transport i mobilitat d'una illa com Mallorca, sense més consum de territori ni més asfalt i responent sempre a l'interès general, des de la transparència en les inversions i coherència amb els compromisos polítics assumits a l'inici de la legislatura.

Per tot això, demanam la teva col·laboració. Cal exigir la retirada d'aquest Pla de Carreteres. i demanar el canvi compromès en relació a les polítiques que afecten el territori. Envia un missatge al President Antich (PSOE), a la Presidenta del Consell de Mallorca (PSOE), al Conseller d'Obres Públiques del Consell de Mallorca (UM) i a la portaveu del grup polític El Bloc al Consell de Mallorca (Bloc per Mallorca). Omple les teves dades personals i fes un clic el boto “enviar”..
Gràcies per la teva col·laboració!

Per a més informació, visita el blog: http://www.nomescarreteres.wordpress.com

Fins aquí, el Comunicat/Convocatòria del GOB.
Els Verds-Esquerra d'Artà som una de les agrupacions polítiques adherides a l'ASSEMBLEA DE COL·LECTIUS CONTRA EL PLA DE CARRETERES*.
Per això, hem presentat, per al seu debat i aprovació en la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà d'aquest mes de novembre, aquesta Moció, entrada avui mateix al registre de la Corporació municipal artanenca. El Manifest que s'hi adjunta és aquest.

* ASSEMBLEA DE COL·LECTIUS CONTRA EL PLA DE CARRETERES:

GOB, GADMA, STEI-I, REVOLTA GLOBAL, CGT-BALEARS, GENT ACTIVA, SLOW-FOOD ILLES BALEARS, AMICS DE LA VALL DE COANEGRA, SINEUERS INDEPENDENTS, ATTAC-MALLORCA, AMICS DE LA TERRA, ELS VERDS-EU SANTA MARIA, SEPC, ATENEU GABRIEL BUADES, ESQUERRA-SINEU, MAULETS, CAMINS PÚBLICS I OBERTS, UNIÓ DE PAGESOS, OCB, UNIÓ OBRERA BALEAR, FEDERACIÓ DE VEÏNS DE FELANITX, PLATAFORMA MA-15 D’AFECTATS PER LA CARRETERA DE MANACOR, JUBILATS PER MALLORCA, ASSEMBLEA DE JOVES DEL MOLINAR, LOBBY PER LA INDEPENDÈNCIA, ASSAMBLEA ENDAVANT DE MALLORCA, INQUERS PEL CANVI, ELS VERDS-ESQUERRA SON SERVERA, EU-ELS VERDS DE CAPDEPERA, ELS VERDS-ESQUERRA ARTÀ, ALTERNATIVA PER POLLENÇA…