(Una altra) Legislatura en blanc en protecció de la xarxa municipal de camins

[Última Hora, dissabte 26-03-2011
(Suplement Especial Gestión Pública y Municipal)]

UM-PSOE no inclouen 41 camins de contrastada titularitat municipal en l'Inventari de Béns de l'Ajuntament actualitzat la darrera sessió del Ple de la legislatura. Tampoc no s'ha aprovat definitivament el Catàleg municipal de Camins, que va ser aprovat inicialment l'octubre de 2009 i només ha rebut una al·legació.

I.Verds s'abstingueren per aquests motius en l'actualització de l'Inventari de Béns, actualització que consideren irregular en no haver inclòs aquests béns.

El regidor d'IniciativaVerds d'Artà, Guillem Caldentey, es va haver d'abstenir la passada sessió del Ple de l'Ajuntament d'Artà, pel que fa al punt d'"Actualització de l'Inventari de Béns municipals" (actualització que, sorprenentment, es limita a béns inventariats fins a data de 31 de desembre de 2008).

El regidor ecosocialista va argumentar el seu vot exposant que l'Ajuntament està obligat a incloure dins d'aquest inventari, al menys, 41 camins dels que incorpora el Catàleg municipal de Camins, tal i com diu la Llei i, per altra banda, tal i com acordà el Ple dia 29 de setembre de 2009 (BOIB núm. 167, de 17 de novembre de 2009: El ple de l’Ajuntament d’Artà, a la sessió de dia 29 de setembre de 2009, aprovà el següent acord:1. Aprovar la inclusió dins l’Inventari de Béns Municipals, a l’epígraf de béns immobles, com a vies públiques, dels següents camins: [...] 2. Exposar a informació pública, per un termini de dos mesos comptat a partir des del dia següent al de la publicació d’aquest anunci al BOIB, la relació de camins municipals que s’inclouen dins l’Inventari de Béns Municipals, a l’epígraf de béns immobles, com a vies públiques).

I.Verds han reclamat reiteradament al llarg de la legislatura l'aprovació del Catàleg municipal de Camins, presentant al Ple al menys en dues ocasions mocions al respecte (de manera infructuosa pel rebutj de les mateixes per part d'UM-PSOE, el desembre de 2007, i el març de 2009). Com s'ha dit, finalment el mes d'octubre de 2009 el Ple aprovà inicialment el Catàleg de Camins, el qual ha rebut només una al·legació, que hores d'ara encara no ha estat ni informada pels tècnics municipals, ni resposta per l'Ajuntament.

I.Verds d'Artà denuncien novament (com han hagut de fer tota la legislatura) l'apatia i la ineficàcia mostrada pels grups que conformen l'equip de govern municipal en matèria de conservació del patrimoni cultural, etnogràfic i natural del municipi, en aquest cas, pel que fa a la defensa de la titularitat de la xarxa de camins públics.

En aquest sentit, consideren una autèntica burla a les artanenques i als artanencs, les continuades declaracions de Bartomeu Gili (UM), regidor de Turisme, en el sentit d'aconseguir ser el municipi referència en turisme de natura, de promoure un turisme alternatiu al del sol i platja, com de cercar una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori.

Accediu al nostre "dossier": Aprovació Catàleg municipal de camins.

A la fi, les primeres passes municipals contra la circulació de cotxes pel litoral

[Algunes de les senyals instal·lades els darrers dies
per l'Ajuntament d'Artà. A la tercera, es pot veure com
és necessària l'aplicació de la normativa per part de la policia, ja que
no obstant el gran rètol, un cotxe encara ha anat a aparcar damunt les roques]

[Davant la manca d'actuacions per part de les administracions,
algú s'ha pres la justícia pel seu compte, i ha intentat tancar l'accés
dels vehicles amb caramulls de terra. Aquest és l'accés al Caló dels ermitans]

[Una mesura necessària: el tancament amb estaques de fusta,
deixant un poc d'espai (aprox. 1'60 m., més que el de la foto: les Normes Subsidiàries
d'Artà ho permeten) per a poder estacionar]

[Imatges generals i de detall, a les quals es pot observar la degradació paisatgística
i l'erosió del sòl, on només es poden fer les plantes allà on sobresurten les roques
i els turismes no hi passen]

Davant del greu impacte ambiental i paisatgístic en alguns dels indrets més emblemàtics
L'Ajuntament d'Artà senyalitza els principals accessos il·legals emprats pels turismes per a circular i estacionar en zones protegides del litoral
I.Verds d'Artà celebren aquesta mesura, que ha de ser la primera d'una sèrie per a eliminar aquest ús descontrolat del domini públic costaner

Des de l'any 2004, Els Verds d'Artà i moviments ciutadans com l'Associació "Es garballó", denuncien el trànsit i estacionament il·legals, massius i descontrolats que es produeix en diferents indrets del litoral d'Artà, entre d'altres, Cala Torta, Sa Cuguça (prop de Ca los Camps), Es Canons, el Caló dels ermitans, Cala Tonó i Sa Canova.
Els Verds impulsaren l'any 2005 una normativa que regulava la circulació dels vehicles pels espais naturals protegits del terme, aprovada l'any 2006. Aquesta normativa tenia ànim de complementar l'estatal i la mediambiental de caràcter autonòmic i europeu, atorgant una eina de protecció del territori i el paisatge a l'Ajuntament: s'hi inclou una sèrie de comportaments que han de ser considerades com a infraccions, i el règim sancionador corresponent.
Properament, per la zona de Sa Cuguça, Ca los Camps i part de Es Canons, s'afegirà una normativa patrimonial: la declaració de la Zona arqueològica de Ca los Camps com a Bé d'Interès Cultural, amb expressa prohibició de la circulació fora dels camins regulats.
Els Verds d'Artà han insistit una vegada darrera altra en la necessitat de solventar aquest problema i en tot moment han plantejat i exigit l'adopció de mesures com la informació, el tancament, la senyalització, etc., tant a les administracions supramunicipals, com a la municipal.
Davant la paràlisi de totes les administracions, amb el pas dels anys s'ha pogut observar com, per exemple, la propietat de Es Canons va aixecar tancar el pas dels turismes per la seva propietat; fins i tot, com alguna persona, de forma anònima, dipositava caramulls de terra en algun accés amb idèntic objectiu.
I.Verds d'Artà hem constatat que aquests darrers dies, s'ha iniciat la senyalització dels accessos, senyals on s'informa que l'accés resta prohibit per a vehicles, en aplicació de la normativa estatal i la municipal.
Esperam que l'equip de govern (UM-PSOE), més enllà d'una possible voluntat de rentar-se la cara ambientalment abans de les eleccions pugui, tal i com a promès el darrer any i anteriorment, deixar arreglat el problema de cara a l'estiu, amb la correcta instrucció de la policia local al respecte, amb el tancament amb estaques i habilitació d'algunes zones per a facilitar l'estacionament, i la campanya d'informació i difusió dels valors ambientals, paisatgístics i patrimonials d'aquests indrets, com de la prohibició del pas de vehicles.

Ja hi tornam a ser, amb la pura propaganda!

"Municipi referència en turisme natural, alternatiu, cultural, familiar...."

Al llarg de la legislatura, aquest regidor, en Tolo Gili (Interior, Telecomunicacions i Turisme), s'ha vingut despenjant per premsa amb aquesta cançoneta (pura propaganda, vaga i buida), però sempre en futur... perquè:

- Havent una coincidència històrica pel que fa als colors polítics dels governants als diferents municipis de la comarca (Artà, Capdepera, Son Servera: Ums, Psoes...), s'ha produït algun avanç cap a la Mancomunitat de serveis? Res de res, bronques polítiques i anunciades dissolucions de la Mancomunitat del Nord, i una mica de propaganda buida sobre la "intenció" de mancomunar serveis de promoció turística, que no ens consta que acabàs en res....

- S'ha inclòs en l'Inventari de Béns municipals el Catàleg de camins públics? No, i aquesta ha de ser la mesura formal mínima per a la defensa de la xarxa de camins.

- S'ha creat alguna ruta arqueològica? No, i a més es va votar en contra d'una proposta ben concreta, fa ja tres anys llargs, de Els Verds-Esquerra a sa Colònia.
- S'ha donat impuls a la protecció dels espais naturals, respecte dels problemes d'erosió i altres provocats per la circulació de vehicles, fent acomplir la Normativa municipal que regula la circulació de vehicles pels espais naturals protegits del municipi? En absolut, no obstant les nostres repetides exigències. Tan sols ni s'ha volgut posar ben visible a la web municipal aquesta normativa de referència, per a que la gent tengui una oportunitat senzilla de saber que existeix i què és el que s'hi diu....

- S'ha impulsat la conservació de monuments patrimonials, a banda de Ses Païsses? S'ha aprovat el Catàleg de conservació de Béns Patrimonials, però no ens consta que això hagi servit de gaire. Per exemple, hem instat a que des de l'Ajuntament s'exigeixi més cura amb els escars de Ca los Camps, o els diferents nius d'ametralladora; hem estat Els Verds-Esquerra, qui ens hem hagut de dirigir a les diferents administracions, per a protegir una zona ben ampla de Ca los Camps, les restes de s'Arenalet de Son Colom....

- S'han produït millores en la gestió de la recollida de residus? Cap ni una, al contrari, Els Verds-Esquerra hem hagut de denunciar l'abandonament en què es té la gestió del Parc Verds d'Artà, en què s'ha arribat a posar en risc la salut dels usuaris i, especialment, dels treballadors que se n'encarreguen i que hi passen tota la seva jornada laboral, per mor de la uralita desparramada....

- S'ha obert el punt verd promès a sa Colònia? Que ens consti, tan sols ni s'ha comprat el corresponent solar...

- S'ha revisat el sistema de mantenir les voreres dels camins i resta de vials, de manera que no s'esquiti amb el producte tòxic amb principi de glifosat, segons el que recomana el GOB i ha estat assumit per molts d'altres municipis, evitant la trista imatge (marró fosc, tot ben pelat) que presenten els vials, més encara ara que uns 90.000 cicloturistes venen a Mallorca? De cap manera, es va rebutjar la moció que, al respecte, vàrem presentar Els Verds-Esquerra. Detalls que demostren com UM no està efectivament interessada en fer esforços cap a la desestacionalització turística.

- S'ha potenciat des de la Conselleria de Medi Ambient (UM, els tres primers anys de la legislatura, molt lamentablement) l'ampliació del territori del Parc Natural de Llevant, o el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Península de Llevant, aconseguint, com a mínim, un més alt grau de protecció de Sa Canova, per exemple? D'això, res. Al contrari, UM ha demostrat, per activa i per passiva, la seva utilització del Consorci d'Aubarca-Es Verger, com a eina del més pur clientelisme i forma de fer fidels militants i fins i tot nous regidors...
- S'ha volgut frenar la degradació urbana i paisatgística que ha afectat tant a sa Colònia els darrers quinze anys? Al contrari, s'hi ha volgut posar més pressió turística, fent el possible per a ampliar "a lo bèstia" la plageta artificial de sa Colònia, o lamentant que a Es Canons no s'hi hagi pogut urbanitzar, o fent el possible (i l'impossible!) per edificar la illeta del Molí de'n Regalat.

Patrimoni arqueològic: una petita passa més...

[Fragment del Plànol de Mascaró Passarius, on s'observen més o menys els límits
i toponímia de la part litoral de la nova Zona arqueològica]

[Plànol límits nou BIC Zona arqueològica de Ca los Camps]

[Plànol descripció límits Dolmen de S'Aigua Dolça/ Àrea de control arqueològic de Ca los Camps]

[Imatge estiuenca de la zona de Na Clapereta i cotxes al
Dòlmen de S'aigo Dolça estacionats al fons]

[Imatge d'un vehicle estaciona damunt les roques de Sa Cugussa
Estiu de 2008. També s'hi observa clarament l'alt grau d'erosió del sòl provocat pel trànsit de vehicles.
S'hauran de prendre mesures perquè aquestes dues darreres images no es tornin a repetir.]

... cap a la seva protecció i la de l'entorn natural

A instància de Els Verds-Esquerra, el Consell acorda incoar expedient de declaració BIC del conjunt de jaciments de Ca los Camps, amb categoria de "zona arqueològica", amb una extensió d'unes 67 Ha (670.000 m2)
S'hi menciona el perill del trànsit incontrolat de vehicles, com la necessitat de prendre mesures per evitar-lo

Al BOIB de dia 25 de març, es va fer públic l'Acord d'Incoació de l'expedient de declaració de BIC, amb categoria de Zona arqueològica, del Conjunt de jaciments ‘Cala des Camps’ de la Colònia de Sant Pere, terme municipal d’Artà. Els jaciments a partir dels quals es forma aquesta nova Zona arqueològica són el Dolmen de s'Aigua Dolça, el Navetiforme de Na Ferradura, Sa Devesa/Ca'n Pa amb oli, i la zona de la Punta de Ca los Camps/(punta de) Na ferradura (art. 105 del Catàleg municipal de Protecció del patrimoni).
La zona arqueològica recentment creada supera àmpliament els límits de protecció preexistent d'algun d'aquests jaciments (el del Dolmen de s'aigua Dolça, veure fig. 3 de les imatges d'aquest article), com també l'àrea de control arqueològic de la zona de Ca los Camps, incloent-los.
Aquesta és la Descripció del jaciment:
El jaciment de Sa Devesa - Can Pa amb Oli, està situat a uns 150 mts. de la linea actual de costa sobre un petit turó. Es el jaciment que domina tota l’àrea de la Zona Arqueològica, i te un bon domini visual tant de la badia com de les contrades que l’envolten. El poblat talaiòtic conserva en no molt bon estat de conservació les restes de 4 talaiot, fragments d’una estructura muraria (muralla?) i una cova. Aquets són els elements més destacables que es poden veure en superfície, malgrat està emmascarats per a construccions modernes. La seva datació correspondria al període talaiòtic, encara que cal fer esment a la presencia de ceràmica d’època romana.
Un dels altres jaciments que formen part de la Zona Arqueològica es el Dolmen de s’Aigüa Dolça, destacable per la seva singularitat. Es tracte d’un sepulcre megalític que consta de dues cambres rectangulars construïdes amb peces de mares. Ha estat excavat i els resultats de l’intervenció publicats. La cronologia de l’estació correspon al període pre-talaiòtic.
Pel que fa al navetiformes de na Ferradura cal esmentar que malgrat el fort procés de erosió i destrucció es conserven restes de construccions que haurien estat navetes encara que en l’estat en que es troben es fa molt difícil precisar el seu nombre. Al igual que l’anterior la seva cronologia al període Pretalaiòtic.

És important observar l'extensió de la nova zona de protecció a la cartografia, és ben àmplia. Al costat marítim, comprèn del Caló des corb -és a dir també una zona limítrofa amb la carretera de Ca los Camps (la qual, per altra banda, és de titularitat municipal)- fins Na Claperet, ben passada la zona del Dòlmen de s'Aigua dolça. La legislació estableix ben a les clares que la senyalització com el control del trànsit de vehicles com de persones, és de competència municipal; l'Art. 93.4 de la Llei de Patrimoni històric de les Illes diu que correspon als Ajuntaments:

Señalizar el emplazamiento de los bienes integrantes del patrimonio histórico que se encuentren en el término municipal respectivo, ordenar las vías de acceso y adoptar las medidas de protección respecto del tráfico de personas y de vehículos.

En aquest sentit, una altra molt bona notícia és que a la Memòria s'hi faci explícita la problemàtica del trànsit rodat, com la seva (obligada) solució:
El continu fluxe de estiuejants i el trànsit rodat són fort perill per la seva conservació, per el que es necessària la creació d’accessos a la platja que evitessin el trànsit rodat.

La declaració com a BIC d'aquesta zona suposa, per tant, un grau de protecció més que obliga l'Ajuntament a intervenir, en aquest cas, per acomplir una normativa legal de caire autonòmic. Fins ara, l'equip de govern "només" no ha estat acomplint o fent acomplir -a consciència i a pesar de les nostres reiterades protestes i reclamacions- el Reglament pel qual es regula la circulació de vehicles als espais naturals del terme municipal d'Artà, normativa municipal aprovada per unanimitat l'any 2006 i que ja estableix la prohibició de transitar i estacionar per les zones costaneres d'aquest indret. Si l'Ajuntament no actua, al menys sempre es podrà demanar que ho faci al Consell, i que passin la factura.

Què en diu la premsa:
Diari de Balears, 05-04-2010: Protecció per a Artà ran de mar

De resultats del "Pacte per l'estabilitat política i el futur sostenible de les Illes Balears", la inauguració solemne d'una destrossa, i un article

[Aspecte tradicional d'aquest vial]

[Imatge de les obres, de fa uns mesos.
Aquesta i la primera imatge han estat extretes de la web del GOB]

[Imatge extreta de la web del Consell de Mallorca.
Accediu al comunicat de premsa institucional:
Més seguretat per al camí de Conies, d'ahir dia 2 de desembre de 2009]

Ara, us recomanam la lectura de l'article publicat a Diario de Mallorca pel Grup d'opinió d'Arquitectes, el passat dia 11 de juny de 2009. Ja en férem referència aquí, i el tornam a enganxar. El contrast de les tesis és gairebé de caricatura (millor riure que no plorar, en aquestes altures, i amb la que està caiguent...!)! Aquest és només un dels resultats del "Pacte per l'estabilitat política i el futur sostenible [!!!] de les Illes Balears".

Parets seques, de marès o pedra viva, garrigues, torrents, qualque casa de possessió i al fons, només endevinada, la mar. Camí de Conies, la petita i hermosa carretera que va des de Manacor a la Colònia de Sant Pere. Amb qualque revolt, amb alguna petita baixada i pujada al lloc a on ha de passar per damunt d´un torrent, però en conjunt, una carretera amb unes mides que pareixia bastaven perquè els cotxes hi poguessin circular amb una certa comoditat.
En aquesta carretera, des de fa uns mesos hi estan treballant màquines excavadores i camions, fent síquies, esbucant marges, llevant i acaramullant pedres i terra, desviant i fent passar per canonades de formigó, l´aigua que abans passava per petits xaragalls. Estan eixamplant la carretera i això vol dir que la fan el doble d´ampla, quasi sense corbes, amb diferències de pendents molt petites... Es a dir, amb totes aquelles característiques que els càlculs dels enginyers determinen són necessàries per a poder-hi circular amb seguretat a una velocitat de vuitanta o cent kilòmetres a la hora. I la carretera es va separant així dels camps que l´envolten, perdent la seva meravellosa proximitat amb la terra, amb la pedra dels marges, amb els arbres, amb la garriga i les seves olors.
Es cert que es fa l´esforç de refer, amb noves parets de pedra, els límits de la carretera amb les finques del voltant, però, perduda la relació preexistent entre la carretera i el terreny natural, aquestes noves parets queden a vegades ridícules, situades molt avall a la cuneta o a dalt d´un nou talús. Per això i altres coses, la carretera, pareix clar que deixarà de ser el que era. Es convertirà ara en una cosa ben diferent: una connexió funcional entre un punt A i un punt B. Potser part d´un triangle Palma-Alcúdia, Alcúdia-Colònia de Sant Pere, Colònia de Sant Pere-Palma... I la pregunta és: era això necessari?

Potser es fa aquesta obra de la carretera per a estalviar temps. El temps que després la gent potser perdrà davant el programa més inútil de la televisió. Potser per a evitar accidents, encara que no n´hi devia haver gaires en una carretera en la qual no es podia córrer molt. Potser es fa per a facilitar el creixement urbanístic que s´està produint a la zona de la Colònia de Sant Pere... Bé, potser aquesta obra era necessària, però en tot cas ens queden dubtes. Dubtes com els que teníem quan des del Servei de Carreteres de l´Estat es deia que era necessari fer el doble d´ampla la carretera Valldemossa-Deià-Sòller. Dubtes com els que tenim quan veïm la reforma que es fa actualment a la carretera que va de Montuiri a Sant Joan, o a altres carreteres del Pla.
Perquè hem de pensar i valorar aquestes petites carreteres de la nostra illa com un important patrimoni. La mentalitat de molta gent avui a Mallorca, i molt més encara als països europeus més desenvolupats, ja no és la mateixa de quan als anys cinquanta, un catedràtic de la Escola de Enginyers de Camins mostrava als seus alumnes les carreteres de Mallorca com exemple del que no s´havia de fer, del que no podien ser les carreteres. Avui tots hem pogut veure com molts de turistes cerquen, amb bicicleta o en cotxe, aquests itineraris allunyats de les autopistes i de les vies més funcionals, apreciant els nostres paisatges des de la proximitat i la petita escala, tan pròxima a la de l´home, que tenen les nostres velles carreteres.

Ara el nostre repte, i els dels nostres enginyers, es saber plantejar les noves carreteres, o les reformes que s´hagin de fer en les preexistents, amb la imaginació necessària per a poder integrar tots aquells valors dels quals hem anat parlant, sabent adequar les intervencions, no tant als estàndards freds dels llibres, com a la realitat i les mides de la nostra illa. Una illa en la qual no hi ha perquè córrer tant, una illa on les distàncies màximes s´ajusten molt al grau d´autonomia que tendran els cotxes elèctrics dels pròxims anys, i en la qual, per tant, es podria pensar com a zona exclusiva per a cotxes moguts amb energies alternatives al petroli. Potser això és somiar, potser ens equivocam en la nostra valoració de la reforma que s´està fent a l´antic Camí de Conies, però en tot cas volíem donar a conèixer el nostre punt de vista, pensant, com hem fet sempre, que una societat civilitzada no és pot construir d´altra forma més que amb les aportacions dels criteris i sentiments de tots i cada un dels seus ciutadans.

Optimisme (contingut) respecte de l'acord entre l'administració insular i espanyola per la protecció del jaciment de s'Arenalet de Son Colom

[A la imatge es pot observar part del jaciment,
i com la mar hi arriba i el fa malbé]

Els Verds-Esquerra aconsegueixen l'acord entre el Consell i Costes per la protecció de s'Arenalet de Son Colom (Artà)

El grup municipal d'Els Verds-Esquerra d'Artà ha aconseguit que el Consell de Mallorca s'involucri en la protecció de jaciment arqueològic de s'Arenalet de Son Colom, amb la presentació davant la Demarcació de Costes d'un projecte d'intervenció en aquell habitacle prehistòric, que permeti fer passes per la seva preservació. El jaciment es degrada cada any per efecte de la mar i el pas incontrolat de les persones, segons que han constatat diferents experts que l'han visitat.
Els Verds-Esquerra ha denunciat de forma reiterada “l'absoluta passivitat per part del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca tant com de l'Ajuntament davant de la evident degradació del jaciment de s'Arenalet de Son Colom” (accediu, per exemple, al nostre comunicat del passat dia 15-09-2009). Ahir, a la fi, va tenir lloc una reunió entre les parts, per veure d'avançar en aquest sentit. El cap de la Demarcació de Costes, Celestí Alomar, exercí d'amfitrió del director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, de representants de l'equip de govern de l'Ajuntament artanenc, així com del regidor d'Els Verds-Esquerra Guillem Caldentey i el secretari d'Organtzació del partit republicà, Joan Miquel Chacón.
La reunió, doncs, va servir per arribar a l'acord que el departament de Patrimoni del Consell de Mallorca presentarà a Costes un projecte de protecció urgent reversible i provisional de protecció del jaciment (com el que es va dur a terme l'any 2005), i un segon projecte, dirigit a la seva consolidació i conservació definitiva. Aquestes actuacions, especialment la dirigida a l'adequada consolidació de les restes i la seva conservació definitiva, es podran dur a terme una vegada s'hagi resolt definitivament l'expedient de delimitació territorial del jaciment, procediment incoat pel Consell de Mallorca a instàncies de Els Verds-Esquerra d'Artà el mes d'octubre de 2007.

Què n'ha dit la premsa:
- Diario de Mallorca, 26-11-2009: El Consell intervendrá de urgencia en la naveta del Arenalet de Son Colom para frenar su degradación.

Moció Ple 24-11-2009: Cas pràctic d'(in)Disciplina Urbanística

Dia 26 d'agost de 2008, un periodista de Diari de Balears trobava en la part del Camí de's Parral (Colònia de San Pere) inclosa dins d'ANEI unes obres de formigonat del mateix, obres completament prohibides sense llicència i sense la corresponent declaració d'Interès General per part del Consell de Mallorca. Accediu, si voleu, a la notícia corresponent, publicada l'endemà dia 27 d'agost. Consultat el batle d'Artà, R. Gili (UM) pel periodista, s'hi formulava un compromís clar de procedir segons l'establert en l'esmentada Llei de Disciplina urbanística, a saber: enviar el zelador d'obres a visitar el tram afectat, i "prendre les mesures oportunes per resoldre l'assumpte i restablir l'estat original del camí".
En el transcurs de la sessió ordinària del Ple del l'Ajuntament d'Artà de dia 30 de setembre de 2008, el regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà formulava una sèrie de preguntes al respecte al batle d'Artà i regidor d'Urbanisme, R. Gili (UM), que obtenien les següents respostes (Accediu a l'acta aprovada d'aquella sessió, pàg. 29):
Pregunta: S'ha obert algun expedient d'infracció urbanística per aquesta actuació il·legal?
Resposta: No estam segurs que sigui il·legal.
P: Si la resposta és negativa, per quin motiu?
R: Hi ha una llicència de l'any 2006 per condicionar aquest camí.
No trobàrem, posteriorment a aquesta sessió del Ple, cap llicència.
Dia 24 d'agost de 2009, Diari de Balears es feia ressó de les nostres denúncies pel que fa a l'aplicació (o, millor dit, inaplicació) de la disciplina urbanística en el nostre municipi, amb referència explícita sobre la qüestió d'aquest formigonat del tram protegit del Camí d'Es Parral. En aquest mateix blog, en un escrit de 23-08-2009, exposàvem com el zelador d'obres mai no va aixecar cap acta d'inspecció de les obres, ni ha estat incoat cap expedient d'Infracció urbanística, ni s'havia legalitzat la obra il·legal i executada sense permís, ni s'havia restablert la legalitat ("l'estat original del camí").
A dia d'avui, el regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà no té constància que s'hagi atorgat mai cap llicència d'obres que permetés formigonar el tram de camí d'Es Parral inclòs dins ANEI, ni de l'aixecament de cap acta d'inspecció per part del Servei d'Urbanisme municipal, ni molt menys, de cap incoació d'Expedient de Disciplina urbanística.
El passat dia 18 de novembre, vàrem exposar en Comissió Informativa d'Urbanisme la nostra proposta de moció, que té per objectiu “Instar el batle d'Artà i regidor d'Urbanisme prendre les diligències oportunes per tal de restablir la legalitat urbanística en el tram del camí catalogat i dins ANEI conegut com 'De's Parral', objecte d'una infracció el mes d'agost de 2008". (Accediu a la moció).
Com podeu observar si accediu al redactat de la moció, s'hi fa referència a l'article de Diari de Balears de 27 d'agost de 2008, com a les declaracions del batle d'Artà que s'hi reflectien.
També s'hi troben referències al ja tradicional discurs del regidor de Turisme d'Artà (i fill del batle), B. Gili, segons el qual hi ha la voluntat de "oferir un turisme alternatiu al sol i platja, amb elements patrimonials, culturals i etnològics", com són els nostres camins catalogats, i possibilitar "que la gent pugui crear empreses entorn d'aquesta nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori" (Diari de Balears, 17-11-2009: "Compensacions sense fer renou"), discurs que ens sona a música celestial però que, malauradament, no veim de cap de les maneres reflectit en el dia a dia de l'acció de govern dels nostre equip de govern municipal (UM-PSOE).
Ja en el transcurs d'aquella Comissió Informativa de fa uns dies, el batle d'Artà i regidor d'Urbanisme (UM), ens va avançar que aquesta moció no tenia cap sentit, atès que no es pot obrir expedient de disciplina sobre unes obres que disposaven de llicència; de fet, finalment, en l'ordre del dia de la propera sessió ordinària del Ple de dia 24 de novembre, el Batle no ha inclòs aquesta moció entre els punts a tractar. Però, com s'ha dit, no se'ns ha pogut demostrar en cap moment l'existència de cap llicència.
L'haurem de presentar per urgència, i estudiar quines possibles altres accions haurem d'adoptar per a l'aplicació de la legalitat.

Què n'ha dit la premsa:
- Última Hora, 23-11-2009: Els Verds-Esquerra exige que se actúe contra las ilegalidades en el Parral.
- Televisió de Mallorca, 25-11-2009: Mallorca Notícies Migdia [a partir del minut 2, segon 20]

Catàleg de Camins: segon intent

Davant la degradació, destrucció i tancament d'alguns del camins
Un any i mig després, Els Verds-Esquerra d'Artà tornen defensar al Ple l'aprovació del Catàleg de Camins municipal
El document bàsic redactat pel Consell de Mallorca va ser entregat a l'Ajuntament l'any 2003

La sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà del proper dia 31 de març, es discutirà la moció presentada per Els Verds- Esquerra d'Artà instant l'equip de govern a dur a terme l'“Inici dels tràmits necessaris per a l'aprovació del Catàleg de camins del terme municipal d'Artà”.
La proposta es fonamenta, bàsicament, en la voluntat de solucionar les problemàtiques que envolten aquestes vies rurals, accentuades les darreres dècades amb l'espectacular augment de canvis de propietaris dels terrenys col·lindants i en els usos del sòl -com ara constants canvis en els traçats dels camins, per tancament, destrucció o desviaments dels mateixos són constants-; en l'existència a l'Ajuntament, des de l'any 2003, del document “Catàleg de camins del terme municipal d'Artà”, redactat per l'empresa pública FODESMA, depenent del Consell Insular de Mallorca; i en el fet que, amb el Catàleg en vigor, el servei municipal d'Urbanisme disposaria d'una bona eina per a afrontar les problemàtiques anteriorment esmentades, que afecten als propietaris però, sobre tot, els usuaris de les vies: excursionistes, turistes, centres escolars, alumnes del Mòdul d'activitats físico-esportives en el medi natural, els cavallistes, etc.
Aquesta mateixa moció va ser rebutjada la sessió ordinària de dia 27 de novembre de 2007 (1), amb l'argument, exposat per Rafel Gili Sastre, batle d'Artà (UM) que, encara que l'equip de govern (UM-PSOE) estava d'acord amb el fons de la mateixa, la gran càrrega de feina que els serveis municipals suportaven en aquell moment els impedia votar al seu favor (2). Ja amb ocasió d'aquell primer rebutj de l'any 2007, Els Verds-Esquerra d'Artà varen expressar les seves crítiques per aquest argument esgrimit per UM-PSOE, atès que la única feina que comportaria la tramitació del Catàleg havia de ser l'exposició pública del document existent i la resposta a les al·legacions (3).
“Seria lamentable un nou rebuig de la proposta fonamentat en aquest argument, més quan ja s'ha dut a terme la feina d'aprovació provisional de les Normes Subsidiàries de 2007” -declara Guillem Caldentey, regidor de la formació ecosocialista artanenca-. “La reiterada no aprovació del Catàleg de Camins deslegitimaria encara més el discurs de l'equip de govern, encapçalat per Rafel Gili, d'exigir compensacions econòmiques per a un municipi suposadament conservacionista i que hauria de promocionar el seu patrimoni natural i cultural, i el convertiria en pura demagògia (4)”.

(1) Per accedir a l'acta corresponent a aquella sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, premeu aquí.
(2) Extracte de l'acta de la mateixa sessió ordinària del Ple de dia 27 de novembre de 2007: “El batle diu que li pareix una bona idea i que això seria el que s’hauria de fer. Creu que s’ha de fer, i en aquesta legislatura; però opina que ara no és el moment, ja que tenen molts de fronts oberts i no tenen personal per fer aquesta feina”.
(3) Pitjau aquí per a accedir al Comunicat de Els Verds-Esquerra de dia 29-11-2007.
(4) Vegeu, per exemple, les declaracions de Rafel Gili (UM), batle d'Artà: “S'ha de promoure un turisme alternatiu...”; o Diario de Mallorca (13-09-2008): "Frente común de Campos, Artà y Sant Joan de Labritja para exigir ayudas".

Es Canons 2008 (i continua...)

"Paisatge" (17-08-08)

A la entrada a Es Canons que es va fer quan s'hi volia fer una urbanització, l'Ajuntament va instal·lar l'any 2005 un dels rètols amb informació sobre aquest litoral i les normes que hi són vigents, com és la prohibició de circular-hi amb cotxes, acampar, etc. Del rètol, com es pot observar a la primera imatge, només en queda el suport metàl·lic.

A la imatge també es pot observar que la circulació de cotxes just a la vorera de la mar en aquest indret pot provocar algun esfondrament del terreny i fins i tot causar un accident.

Com es pot observar, gairebé no queden plantes al alguns indrets, fet provocat per la massiva circulació i estacionament de vehicles no autoritzats.

"Paisatge 2" (12-08-08)

Els Verds-Esquerra d'Artà insten el Govern Balear a limitar el massiu accés de vehicles no autoritzats a l'espai natural protegit de Es Canons.
Critiquen la passivitat i el menfotisme de l'equip de govern municipal artanenc (UM-PSOE)

Els Verds-Esquerra d'Artà han instat les Direccions Generals de Biodiversitat i Qualitat Ambiental i Litoral (Conselleria de Medi Ambient) a “la urgent adopció de mesures eficaces i permanents dirigides a la limitació de l'accés de vehicles motoritzats dins aquest espai”.

A la seva instància al Govern, els ecosocialistes artanencs recorden el caràcter altament protegit d'aquest indret del litoral artanenc¹. Entre els hàbitats protegits que s'hi troben destaca la comunitat de Socarrell, especialment afectada per la circulació il·legal de vehicles².

La manca de mesures de protecció d'aquest espai natural protegit és un fet evident. A diari, sobre tot els mesos d'estiu, hi accedeixen desenes de vehicles motoritzats no autoritzats, que provoquen una creixent degradació dels hàbitats esmentats anteriorment. Els camins preexistents han esdevingut els darrers anys pistes de dos a quatre metres d'amplada segons els casos. La circulació i estacionament de vehicles arriba a donar-se ben damunt les roques, fent malbé la flora i fauna de l'espai i provocant un important impacte paisatgístic i ambiental. A més, l'accés dels vehicles comporta l'increment del perill d'incendis als boscs de pins que s'hi troben, un especial increment de fems transportats dins dels mateixos vehicles i la pràctica dels abocaments il·legals d'enderrocs de construcció i restes de jardineria, i a determinats punts perill d'esfondrament del sòl pròxim a la vorera de la mar.

Els Verds-Esquerra d'Artà fa anys que denuncien l'abandó d'aquest espai per part de les institucions³. També l'Associació Es Garballó es va manifestar en protesta l'estiu de 2005⁴. Guillem Caldentey, regidor de la formació, dirigeix les crítiques més dures a l'equip de govern municipal (UM-PSOE), que “no té cap interès en la protecció del litoral davant la invasió il·legal de vehicles motoritzats”. Aquest portaveu recorda que l'any 2005 el Ple de l'Ajuntament d'Artà va aprovar, per unanimitat, el Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme d'Artà⁵, l'article 9 del qual prohibeix específicament “Circular per platges, sistemes dunars i zones costaneres protegides”.

“Fa anys que a totes i cada una de les sessions de Ple demanam què pensen fer o què han fet respecte del compliment d'aquesta normativa municipal, i sempre ens trobam amb la mateixa actitud “menfotista” o amb falsos compromisos de fer alguna cosa, per exemple, campanyes d'informació; ni tan sols no han estat capaços d'ocupar-se del manteniment dels rètols informatius instal·lats per l'Ajuntament l'any 2005. La passivitat de l'equip de govern respecte d'aquest problema de degradació ambiental i paisatgística no demostra només sensibilitat 'zero' mediambientalment i pel territori propi, sinó una total incoherència amb els discursos proteccionistes i els anuncis d'estudi i aplicació de grans plans estratègics per a la desestacionalització turística i oferta d'un producte diferenciat dirigit al gaudi de la natura, el paisatge i el patrimoni⁶ al nostre municipi. Mesures com la limitació del trànsit no autoritzat a les zones més belles del municipi per a evitar la seva degradació són necessàries si es vol aplicar de manera integral i efectiva els grans projectes de valorització ambiental, paisatgística i patrimonial. Trobam que el desitjable pel municipi seria un equip de govern municipal amb voluntat de fer el que està a les seves mans i el que són les seves reponsabilitats i compromisos, enlloc de tirar pilotes fora i criticar les institucions supramunicipals.⁷”

1 Es Canons compta amb zones AANP (Àrea d'Alt Nivell de Protecció) i zones ANEI (Àrea Natural d'Especial Interès), definides a la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'Espais Naturals i Règim Urbanístic de les Àrees d'Especial Protecció de les Illes Balears, així com els espais naturals protegits, declarats segons la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals. Per altra banda, aquest espai protegit forma part del Lloc d'Interès Comunitari Muntanyes d'Artà (ES0000227), de la Xarxa Europea Natura 2000 de les Illes Balears.

2 Segons la fitxa tècnica europea del LIC Muntanyes d'Artà, aquesta comunitat o hàbitat té la següent denominació i característiques: “(1510) Estepes salines mediterrànies (Limonietalia)”; Caràcter de l'hàbitat: Prioritari; Tendència de l'àrea de distribució: Disminució; Raons de la tendència: Influència humana directa; Principals pressions: hípica, vehicles; Amenaces: hípica, vehicles.

3 Vegeu els comunicats de dia 30 de juliol de 2006 i de dia 27 de gener de 2007.

4 Vegeu la notícia de Diario de Mallorca de dia 5 d'agost de 2006.

5 Per accedir a l'acta de la sessió del Ple de dia 26 de juliol de 2005, pitjau aquí.

6 Vegeu, per exemple, l'entrevista de Diario de Mallorca a Rafel Gili (UM, batle d'Artà) de dia 12 d'agost de 2007; i les declaracions de R. Gili a la revista manacorina “De Franc” (núm. 267, de 09-05-08).

7 Vegeu les declaracions de R. Gili sobre el manteniment de les platges d'Artà, a Diario de Mallorca el passat dia 12 d'agost.

Excursió pels camins PÚBLICS d'Es Fangar

Els Verds-Esquerra critiquen l'apatia i la ineficàcia de l'equip de govern en conservació del patrimoni arqueològic...

(A la imatge, podeu apreciar com la mar banya les restes durant un temporal del passat setembre)
... i en la recerca i promoció de productes turístics diferenciats. Insten al Consell a declarar BIC la naveta de l'arenalet de Son Colom.

Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat al Consell Insular de Mallorca la incoació de l'expedient de declaració com a BIC de la naveta de l'Arenalet de Son Colom, a la costa de la Colònia de Sant Pere. Aquesta construcció ciclòpia, situada (actualment) molt a prop de la mar, s'associa amb els primers assentaments humans a l'illa de Mallorca, i el seu estudi està contribuint al coneixement de les fases inicials de la Prehistòria de Mallorca i de les Balears (2.000-2.300 abans de Crist). Amb un projecte d'investigació de l'IMEDEA, dirigit pel professor Damià Ramis, va ser excavada l'any 2003 però, per falta de fons econòmics, la consolidació i protecció del jaciment va quedar en mesures purament urgents i preventives. En l'actualitat, el jaciment, amb una protecció molt precària i insuficient, torna a patir molt directament l'acció erosiva de la mar i del pas de persones per sobre, atès que es troba en un camí paral·lel a la costa.

Per aquests motius, Guillem Caldentey, regidor d'aquesta formació artanenca, va sol·licitat al Ple del mes de setembre un impuls a la consolidació i conservació de les restes. En comptes de instar l'administració competent a prendre mesures urgents, tal com sol·licitava Caldentey, la regidora de cultura, Paula Ginard, va optar per demanar informe a un professor de la UIB (Víctor Guerrero). “Com que aquesta no és la mesura correcta ni adient a la perentòria necessitat d'actuacions, i com que al Consell saben perfectament com s'està degradant el jaciment -declara aquest regidor-, els Verds-Esquerra hem optat per demanar directament al Departament de Patrimoni del Consell la declaració com a BIC de les restes i instar-lo a prendre mesures de forma urgent ”.

Relacionada amb aquestes restes, i contribuint a la seva conservació, valorització i promoció com a producte cultural i turístic, Els Verds-Esquerra d'Artà varen presentar a la sessió ordinària del Ple del passat dia 27 de novembre una proposta de ruta arqueològica a la zona de la Colònia de Sant Pere, que comprendria l'espai situat entre el gran conjunt arqueològic de Sa Canova (naveta, talaiot circular, talaiot quadrat i altres restes) fins a diferents restes situades a l'extrem de la badia d'Alcúdia, al lloc conegut com Es Pla de's Caló, prop del Cap de Ferrutx. Aquesta ruta és de fet una de les més conegudes pels investigadors i iniciats en l'època talaiòtica i pre-talaiòtica, i connecta aproximadament tretze jaciments arqueològics distints.

Aquesta ruta podria tenir efectes positius sobre la conservació de determinats jaciments, en posar les distintes administracions a treballar sobre les mateixes i, a la vegada, suposaria un evident producte diferenciat, amb aprofitament turístic i cultural. “El fet que gran part d'aquest recorregut coincidiria amb la projectada ruta d'Artà a Lluc, faria que aquestes dues rutes es complementassin i valoritzassin mútuament”, argumenta la formació d'esquerres artanenca. Un altre argument a favor de la creació d'aquesta ruta, argumenta G. Caldentey, és la disponibilitat d'informació vàlida sobre les restes (estan incloses al Catàleg de Béns immobles de l'Ajuntament, i a les seves fitxes fins i tot s'esmenten les necessitats de protecció particulars a cada una d'elles), per una banda, i la disposició, expressada pel director general de Patrimoni Biel Cerdà, a assessorar tècnicament l'Ajuntament en la redacció del projecte. Un projecte que perfectament es podria haver finançat amb les subvencions del Departament de Patrimoni Històric del Consell, així com amb ajudes europees, estatals i autonòmiques, per exemple, per a la desestacionalització del turisme.

La moció de Els Verds-Esquerra no va prosperar, amb els vots a favor de tota l'oposició (PP i Independents d'Artà) i en contra de l'equip de govern (PSOE-UM). La negativa de l'equip de govern en aquest punt, així com en el cas de la moció que proposava l'aprovació del catàleg municipal de camins que tampoc no va sortir endavant amb els mateixos vots (com va passar amb la resta de mocions, 4, sumades tres més d'aquesta formació i una dels Independents d'Artà), així com la no presentació al Ple de cap iniciativa per part de l'equip de govern, suposa “un autèntic gest de menyspreu i despotisme cap a la institució democràtica bàsica en l'àmbit municipal, el Ple de l'Ajuntament”, critica G. Caldentey. Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen l'immobilisme, la manca d'iniciativa real i de voluntat de diàleg i de consens de l'equip de govern, encapçalat per Rafel Gili (UM). L'actitud d'aquest govern és contradictòria i mancada de voluntat i valentia per a dirigir el municipi amb estratègies culturals, turístiques i econòmiques dirigides a ofertar un producte turístic alternatiu² -declara G. Caldentey: si no és per por a l'enfrontament amb alguns propietaris, no s'entén la negativa a aprovar el Catàleg de camins, la negativa a dur endavant la proposta de ruta arqueològica, i la extremada lentitud en la materialització de la ruta d'Artà a Lluc en el seu tram artanenc”.

Al passat Ple, el regidor de Els Verds-Esquerra també va informar l'equip de govern de la voluntat anunciada per la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, i de la Presidenta del Consell, F. Armengol, de col·laborar en la creació i valorització de la ruta d'Artà a Lluc³. Va proposar l'equip de govern que sol·licités a ambdues institucions la inclusió, rehabilitació i dotació d'us públic civil (cultural, turístic, educatiu) de les instal·lacions de defensa de la postguerra (torres d'enfilament, bases de canons i nius d'ametralladora, algunes en molt mal estat⁴) dins de l'àmbit d'actuacions de les institucions per a la ruta Artà a Lluc.

2 Vegeu, per exemple, les declaracions de Rafel Gili (UM), batle d'Artà: “S'ha de promoure un turisme alternatiu...”.

3 Vegeu, per exemple, la notícia apareguda a Última Hora el passat dia 23 de novembre

4 Vegeu, per exemple, el reportatge de Carlos Garrido al Diario de Mallorca de dia 21 d'octubre: Los cañones de Els Canons.

UM-PSOE es neguen a aprovar el Catàleg muncicipal de camins

Els Verds-Esquerra denuncien que l'equip de govern està tancat a qualsevol proposta de l'oposició

El passat dia 27, es va discutir a la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà la moció,
presentada per Els Verds-Esquerra, relativa a l'aprovació del Catàleg Municipal de Camins Públics del Municipi d'Artà. La proposta es fonamentava, bàsicament, en la voluntat de solucionar les problemàtiques que envolten aquestes vies rurals, accentuades les darreres dècades amb l'espectacular augment de canvis de propietaris dels terrenys colindants i en els usos del sòl -com ara constants canvis en els traçats dels camins, per tancament, destrucció o desviaments dels mateixos són constants-; en l'existència a l'Ajuntament, des de l'any 2003, del document “Catàleg de camins del terme municipal d'Artà”, redactat per l'empresa pública FODESMA, depenent del Consell Insular de Mallorca; i en el fet que, amb el Catàleg en vigor, el servei municipal d'Urbanisme disposaria d'una bona eina per a afrontar les problemàtiques anteriorment esmentades, que afecten als propietaris però, sobre tot, els usuaris de les vies: excursionistes, turistes, centres escolars, alumnes del Mòdul d'activitats físico-esportives en el medi natural, els cavallistes, etc.
El document de referència sistematitza la informació sobre la xarxa de camins existents al municipi, això com la seva titularitat, la qual cosa el converteix en una eina de primer ordre per a la seva protecció, conservació i gestió.
La moció de Els Verds-Esquerra d'Artà incloïa una resolució per la qual es proposava establir canals extraordinaris de consulta i participació ciutadana per a assolir el màxim consens en
l'aprovació del document, i tenint en consideració la multiplicitat i diversitat d'interessats en aquesta qüestió.

Durant la passada campanya electoral, els partits d'Artà varen prometre l'aprovació del Catàleg de Camins, i diferents declaracions de membres de l'equip de govern (UM-PSOE) feien pensar que una eina bàsica com aquesta per a la protecció del territori i l'impuls d'un turisme distintal de sol i platja al municipi artanenc, amb la promoció de productes turístics diferenciats, notrobaria gaires obstacles per a la seva posada en vigor. Els programes dels diferents partits es proposen com a prioritats com la conservació paisatgística i territorial del municipi, així com la promoció d'un turisme diferenciat, més respectuós amb el medi ambient i el paisatge (1).

Al Ple de dia 27, l'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà va demostrar, una vegada més, la
dinàmica que s'està convertint en costum pel que fa a la feina de l'oposició: no aprovar res del que presenten els partits que la conformen, fent cas omís qualsevol oferta de negociació destinada a dur endavant les propostes. En aquest cas, com que el govern anunciava el vot en contra a l'aprovació al·legant que van massa carregats de feina, i com que la llei ja determina uns mínims d'exposició pública i terminis per a la presentació d'al·legacions per part de la ciutadania i les entitats, el portaveu de Els Verds-Esquerra, Guillem Caldentey, va proposar l'eliminació de la resolució referent als canals extraordinaris de participació ciutadana. Per altra banda, va exposar que precisament l'aprovació del catàleg, ja redactat, no havia de suposar més feina als tècnics de l'Ajuntament, ans al contrari, “un dels objectius era precisament estalviar feina i complicacions al servei d'Urbanisme, dotant-li d'aquesta eina”. Aquest regidor lamenta profundament l'actitud personalista, arbitrària i despòtica de l'equip de govern i, particularment del batle d'Artà, Rafel Gili (UM).

(1) Vegeu, per exemple, les declaracions de Rafel Gili (UM), batle d'Artà: “S'ha de promoure un turisme alternatiu...”.

Moció al proper Ple de dia 27: Catàleg de Camins Públics d'Artà

Els Verds-Esquerra d'Artà defensen al proper Ple la necessitat d'aprovar el Catàleg de Camins del municipi.
El document bàsic redactat pel Consell de Mallorca va ser entregat a l'Ajuntament l'any 2003

La pròxima sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, dia 27 de novembre, es discutirà la moció presentada per Els Verds- Esquerra d'Artà instant l'equip de govern a l'inici dels tràmits per a l'aprovació i posada en vigor del “Catàleg de Camins públics del municipi d'Artà”.

Al municipi d'Artà, com a molts altres, les darreres dècades han augmentat molt els canvis de propietaris dels terrenys i els usos del sòl i, de forma paral·lela, s'han multiplicat els problemes relacionats amb els camins i la seva gestió. “Les queixes i denúncies que, de forma verbal o escrita, es presenten a l'Ajuntament per possibles canvis en els traçats dels camins, per tancament, destrucció o desviaments dels mateixos són constants”, afirmen Els Verds-Esquerra, “i afecten el paisatge i els usuaris, excursionistes, propietaris, etc.”. En aquest sentit, critiquen l'asfaltat generalitzat de camins per a prosseguir la rururbanització de la fora-vila, així com els de camins emblemàtics com el dels presos (1) -al Parc Natural de Llevant- i altres projectes d'asfaltat que s'anuncien darrerament (2).

No disposar d'un document que sistematitzi la informació sobre la xarxa de camins existents al municipi agreuja els problemes de gestió dels mateixos. Però a Artà, l'any 2003, l'empresa pública FODESMA -depenent del Consell Insular de Mallorca (Departament de Promoció i Ocupació)- va fer pública entrega a l'Ajuntament d'Artà del document “Catàleg de camins del terme municipal d'Artà”, document en què es sistematitza la informació sobre la xarxa de camins existents al municipi, així com la seva titularitat.

Els Verds-Esquerra proposen que aquest document es posi immediatament en tràmits d'aprovació i posada en vigor, i de la manera més participada possible, establint canals de participació específics mínims, com ara una Comissió d'interessats i afectats, que convoqui les diferents associacions i grups d'excursionisme, els propietaris, els centres educatius -a Artà s'imparteix el Mòdul d'activitats físico-esportives en el medi natural-, els ecologistes, cavallistes, etc.

Guillem Caldentey, regidor de Els Verds-Esquerra, considera molt probable el consens polític sobre aquesta qüestió. Els programes dels diferents partits es proposen com a prioritats com la conservació paisatgística i territorial del municipi, així com la promoció d'un turisme diferenciat, més respectuós amb el medi ambient i el paisatge (3).

(1) BOIB, 15-03-07

(2) Declaracions de Mª Antònia Sureda (UM), nova gerent del Consorcia de finques públiques d'Aubarca i Es Verger.

(3) Vegeu, per exemple, les declaracions de Rafel Gili (UM), batle d'Artà: “S'ha de promoure un turisme alternatiu...”.