Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 d’abril del 2011

Artà solidari: Taula rodona sobre el Sàhara i els sahrauís, i sobre les relacions entre Artà i el Poble Saharaui


Artà Solidari ha organitzat, pel proper dissabte 30 d’abril, a partir de les 7’30h. al Teatre d’Artà, una taula rodona al voltant de les relacions dels artanencs i els Sahrauís: projectes d’ajuda a través d’Artà Solidari, acolliment de nins sahrauís en famílies d’Artà, drets humans al Sàhara, etc.

Hem pogut aconseguir que assisteix Jatri Aduh, President del Parlament Sahrauí, i altres dues dones que poden donar testimoni de la vida quotidiana, les problemes i els drets humans al Sàhara: la Sra. Boitil Abdelhadi i la Sra. Fatimetou Said.

Drets Humans de Mallorca col·labora en l’organització: ells han invitat al President a Palma on desenvolupa tot un programa d’activitats aquest dies.

A Artà muntaran una petita tenda o jaima on oferiran té al presents.

dilluns, 14 de març del 2011

Comunicat del GOB: El NO! rotund a les nuclears és innegociable


Dilluns, 14 de març de 2010

Crisi nuclear al Japó: el NO rotund a les nuclears és innegociable i s’ha d’aplicar d’immediat a l’estat espanyol.

La crisi provocada pel terratrèmol és un recordatori a l’executiu estatal que l’energia nuclear mai serà segura i és una hipoteca d’alt risc.
En primer lloc, el GOB es vol solidaritzar amb les víctimes del terratrèmol i posterior tsunami que afecta al Japó des del passat 11 de març.

En segon lloc, el GOB es vol sumar a la preocupació de la societat en general i sobretot dels col·lectius ecologistes, pel que fa a les possibles conseqüències que pugui tenir aquesta desgràcia sobre la salut pública i el medi ambient.
En aquests moments, tot i les tecnologies punteres del país nipó, i sempre segons les informacions conegudes fins ara, 3 centrals nuclears japoneses tenen problemes greus (Fukushima, Tokai i Oganawa), de fet immediatament després de la primera explosió ja es produí l’alliberament a l’atmosfera de partícules radioactives (cessi-137), les quals suposen un elevat risc per a la salut de les persones i del medi ambient, els seus efectes són especialment greus en la cadena alimentària, més tenint en compte que els seus efectes persisteixen al llarg de 300 anys.

L’energia Nuclear no és una alternativa segura per al planeta.
El dramàtic episodi que viu el Japó ha tornat a donar la raó als col·lectius ecologistes venien denunciant des de l’inici del renovat debat entorn a les nuclears: l’energia nuclear no és segura.

Ha costat molt però a la fi existeix un consens internacional sobre l’existència del Canvi Climàtic, però paral·lelament al reconeixement d’aquest problema ha sorgit la proposta de potenciar l’Energia Nuclear com alternativa a les centrals tèrmiques convencionals que s'alimenten a partir de combustibles fòssils (carbó, fuel, gas-oil, gas natural...). Aquesta proposició ha vingut avalada pel fet que els lobby’s empresarials pronuclears afirmen que aquesta energia és econòmica, segura i no genera canvi climàtic. Les tres afirmacions anteriors són falses: l’energia nuclear és una energia cara i bruta (cal recordar la gran quantitat de residus perillosos que generen i que a hores d'ara no tenen una solució per a la seva gestió i emmagatzematge), és una energia que contribueix al canvi climàtic si consideram el procés global d’elaboració, i que és perillosa, perquè és molt vulnerable als desastres naturals, a les errades de disseny o senzillament als errors humans.

L’alternativa ecologista passa per les energies renovables.
El GOB també es vol sumar a la petició al Govern central encapçalat per J.l. Rodríguez Zapatero, que assumeixi el seu compromís d’abandonar l’energia nuclear i fer la transició necessària cap a un sistema energètic basat en les energies renovables.
Cal recordar que el debat de l’energia nuclear acabarà arribant a les Balears si més no, perquè la posada en funcionament del “cable” elèctric permetrà rebre energia de la península, i això suposarà la possibilitat que aquesta sigui provinent de les centrals nuclears. Per tot això el GOB vol recordar les seves propostes:
  • Una planificació que aposti vertaderament per la implantació efectiva, amb criteris territorials, de les energies renovables
  • L'impuls decidit de mesures normatives per a un ús racional de l'energia: estalvi i l’eficiència energètica
  • Una planificació progressiva del tancament dels grups de la central d'Es Murterar que encara s'alimenten amb carbó.
  • Un model territorial i un urbanisme que generi proximitat i eviti els desplaçaments, juntament amb el foment del transport col·lectiu i els modes de transport no motoritzats, especialment dins les ciutats i pobles.

dimecres, 8 de desembre del 2010

J. Assange / "The Australian": "La verdad siempre vencerá"

Article de Julian Assange publicat a The Australian avui dia 8 de desembre: Don't shoot the messenger for revealing unconfortable truths. Traduït i publicat en llengua espanyola a Rebelion.org avui mateix.
Tornam a enllaçar, pel seu interés, a la web de Wikileaks per a facilitar l'accés directe i sense intermediaris a la documentació. Us posam també l'enllaç directe per a descarregar el conjunt d'aquesta documentació mitjançant torrent, que apareix en aquella web. A continuació, l'article, en traducció de G. Leyens amb revisió de Caty R.

La verdad siempre vencerá
En 1958 un joven Rupert Murdoch, entonces propietario y editor de The News de Adelaide, escribió: “En la carrera entre el secreto y la verdad, parece inevitable que siempre venza la verdad”.
Es posible que su observación reflejase la revelación de su padre, Keith Murdoch, de que las tropas australianas estaban siendo sacrificadas innecesariamente por comandantes británicos incompetentes en las costas de Gallipoli. Los británicos trataron de silenciarlo pero Keith Murdoch no dejó que lo hicieran y sus esfuerzos llevaron al fin de la desastrosa campaña de Gallipoli.
Casi un siglo después, WikiLeaks también publica intrépidamente hechos que deben ser conocidos por el público.
Crecí en una localidad en el campo en Queensland donde la gente decía abiertamente lo que pensaba. No había confianza en el gran gobierno, se consideraba que podría corromperse si no se vigilaba cuidadosamente. Los oscuros días de la corrupción en el gobierno de Queensland antes de la investigación Fitzgerald demuestran lo que sucede cuando los políticos amordazan a los medios para que no digan la verdad.
No he olvidado esas cosas. Wikileaks se creó alrededor de esos valores centrales. La idea, concebida en Australia, fue utilizar tecnologías de Internet de nuevas maneras para informar de la verdad.
Wikileaks acuñó un nuevo tipo de periodismo: periodismo científico. Trabajamos con otros medios para llevar las noticias a la gente, y también para probar que son verídicas. El periodismo científico te permite que leas una noticia y que luego hagas clic en línea para ver el documento original en el que se basa. Así puedes juzgar tú mismo. ¿Es verdadera la historia? ¿Informaron exactamente los periodistas?
Las sociedades democráticas necesitan medios fuertes, y Wikileaks forma parte de esos medios. Los medios ayudan a mantener honesto al gobierno. Wikileaks ha revelado algunas verdades duras sobre las guerras de Iraq y Afganistán, y ha desvelado historias sobre la corrupción corporativa.
Hay gente que dice que me opongo a la guerra. Para que se sepa, no es así. Algunas veces las naciones tienen que ir a la guerra, y hay guerras justas. Pero no hay nada peor que un gobierno que miente a su pueblo sobre esas guerras y luego pide a esos mismos ciudadanos que pongan en juego sus vidas y sus impuestos por esas mentiras. Si una guerra está justificada digan la verdad y la gente decidirá si quiere apoyarla.
Si habéis leído alguno de los archivos sobre las guerras de Afganistán o Iraq, alguno de los cables de las embajadas estadounidenses o alguna de las historias sobre las cosas de las que ha informado Wikileaks, considerad cuán importante es que todos los medios puedan informar libremente sobre esas cosas.
Wikileaks no es el único que publica los cables de las embajadas de EE.UU. Otros medios noticiosos, que incluyen The Guardian de Gran Bretaña, The New York Times, El País en España y Der Spiegel en Alemania, han publicado los mismos cables.
Sin embargo es Wikileaks, como coordinador de esos otros grupos, el que ha sido objeto de los ataques y acusaciones más malignos del gobierno de EE.UU. y sus acólitos. He sido acusado de traición, aunque soy australiano y no ciudadano estadounidense. Ha habido docenas de llamados serios en EE.UU. para que yo sea “eliminado” por fuerzas especiales de ese país. Sarah Palin dice que deberían “cazarme como a Osama bin Laden”, hay una ley republicana ante el Senado de EE.UU. que trata de que me declaren “amenaza internacional” y me traten en consecuencia. Un asesor de la oficina del primer ministro canadiense ha hecho un llamamiento en la televisión nacional para que me asesinen. Un bloguero estadounidense pidió que secuestren y dañen a mi hijo de 20 años, que está aquí en Australia, sólo para hacerme daño.
Y los australianos deberían ver sin orgullo cómo Julia Gillard y su gobierno hacen el juego a esos sentimientos. Los poderes del gobierno australiano parecen estar totalmente a disposición de EE.UU. en cuanto a la cancelación de mi pasaporte australiano, o a que se espíe y acose a seguidores de Wikileaks. El Fiscal General australiano hace todo lo posible por colaborar con una investigación estadounidense que se orienta claramente a incriminar a ciudadanos australianos y enviarlos a EE.UU.
La primera ministra Gillard y la secretaria de Estado Hillary Clinton no han expresado una sola palabra de crítica hacia otras organizaciones mediáticas. Es porque The Guardian, y Der Spiegel son antiguos y grandes, mientras Wikileaks todavía es joven y pequeño.
Somos los desamparados. El gobierno Gillard trata de matar al mensajero porque no quiere que se revele la verdad, incluida la información sobre sus propios tratos diplomáticos y políticos.
¿Ha habido alguna reacción del gobierno australiano a las numerosas amenazas públicas de violencia contra mi persona y otros miembros del personal de Wikileaks? Se podría haber pensado que una primera ministra australiana debería defender a sus ciudadanos contra cosas semejantes, pero sólo ha habido afirmaciones de ilegalidad sin ninguna confirmación. La primera ministra y especialmente el fiscal general deben cumplir sus deberes con dignidad y mantenerse por encima de la refriega. Pero podéis estar seguros, esos dos sólo quieren salvar su pellejo. No lo lograrán.
Cada vez que Wikileaks publica la verdad sobre abusos cometidos por agencias estadounidenses, los políticos australianos recitan un coro evidentemente falso con el Departamento de Estado: “¡Arriesgáis vidas! ¡Seguridad nacional! ¡Pondréis en peligro a los soldados!” Luego dicen que no hay nada de importancia en lo que publica Wikileaks. No pueden ser las dos cosas al mismo tiempo. ¿Cuál de ellas, entonces?
Ninguna de las dos. Wikileaks tiene una historia editorial de cuatro años. Durante ese tiempo hemos cambiado gobiernos enteros, pero no hay una sola persona, que se sepa, que haya sido dañada. Pero EE.UU., con la complicidad del gobierno australiano, ha matado a miles sólo en los últimos meses.
El secretario de defensa de EE.UU., Robert Gates, admitió en una carta al Congreso de EE.UU. que ninguna fuente o método confidencial de inteligencia ha sido comprometida por la revelación de las bitácoras de la guerra afgana. El Pentágono declaró que no hay evidencia alguna de que las revelaciones de Wikileaks hayan llevado a que alguien sea dañado en Afganistán. La OTAN en Kabul dijo a CNN que no pudo encontrar a una sola persona que necesitara protección. El Departamento de Defensa australiano dijo lo mismo. Ningún soldado o fuente australiana han resultado afectados por algo que hayamos publicado.
Pero nuestras publicaciones no han dejado de ser importantes. Los cables diplomáticos de EE.UU. revelan algunos hechos sorprendentes:
- EE.UU. solicitó a sus diplomáticos que robaran material humano e información de funcionarios de la ONU y de grupos de derechos humanos, incluyendo ADN, huellas digitales, escaneo del iris, números de tarjetas de crédito, contraseñas de Internet y fotos de identificación, en violación de tratados internacionales. Presumiblemente, también podrían apuntar a diplomáticos australianos en la ONU.
- El rey Abdullah de Arabia Saudí pidió a EE.UU. que ataque Iraq.
- Responsables en Jordania y Bahrein quieren que el programa nuclear de Irán sea detenido por todos los medios disponibles.
- La investigación británica sobre Iraq fue amañada para proteger “intereses estadounidenses”.
- Suecia es un miembro encubierto de la OTAN y no se informa al Parlamento del el intercambio de inteligencia con EE.UU.
- EE.UU. está actuando de manera agresiva para lograr que otros países acepten presos liberados de la Bahía de Guantánamo. Barack Obama estuvo de acuerdo con entrevistarse con el presidente esloveno sólo si Eslovenia aceptaba a un prisionero. Nuestro vecino en el Pacífico, Kiribati, recibió una oferta de millones de dólares para que acepte detenidos.
En su trascendental dictamen sobre el caso de los Papeles del Pentágono, la Corte Suprema de EE.UU. dijo que “sólo una prensa libre y sin limitaciones puede denunciar efectivamente el engaño del gobierno”. La tormenta actual respecto a Wikileaks refuerza la necesidad de defender el derecho de todos los medios a revelar la verdad.
Julian Assange es redactor jefe de WikiLeaks.

dilluns, 29 de novembre del 2010

28-11-2010: Wikileaks publica 251.287 informes de la diplomàcia ianqui, del desembre de 1966 al febrer de 2010

Com sabeu, avui el diari "El País", simultàniament amb d'altres capçaleres d'importància global, ha iniciat la filtració del "cables" (informes) de la diplomàcia usamericana que el portal Wikileaks prèviament lis havia aportat.
"El País" ha decidit acceptar els compromisos als que "The New York Times" arribi amb el Departament d'Estat (dels EEUUAA, of course) per a evitar la difusió de determinats documents.
En aquests moments, sembla que el repositori de documents de Wikileaks torna a funcionar després de l'atac massiu patit els darrers dies, que l'havia deixat fóra accés.
Recordau que, anteriorment, Wikileaks ja havia filtrat centenars de milers de documents confidencials ianquis, relatius a les invasions de l'Afganistan i l'Iraq.
Assenyalar, per acabar, que l'únic represaliat després que Wikileaks publicàs el terrible video en què es pot observar com les forces usamericanes massacraren civils i nins a Bagdad des d'uns helicòpters, ha estat el militar que suposadament el va filtrar. No es recorda que "la comunitat internacional" hagi formulat ni un retret als EEUUAA al respecte.
Aquí teniu l'enllaç per a accedir a la pàgina de Wikileaks on es dirigeix als diferents documents diplomàtics.

Press Release - Wikileaks empieza a publicar cables diplomáticos de la embajada de estados unidos

Us enllaçam també al glosari que El País ha posat a la disposició, per tal de facilitar la comprensió dels documents:
El País, 28-11-2010: Glosario de abreviaturas militares y diplomáticas

dijous, 17 de juny del 2010

Humoris Causa (mundialista)

[Il·lustració publicada avui al diari Última Hora.
Reproduïda en aquest blog, per amabilitat de Tueldús (F. Aguiló & T. Seguí)]

diumenge, 13 de juny del 2010

Iniciativa per a l'ús del català a Europa, i una intervenció contundent al Parlament europeu

http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin! Entra al web del Parlament europeu, i tria l'opció en català.

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu.

PASSAU-HO, PER FAVOR!
_____________________________________________________

I ara, sense sortir del cercle de l'Europa del Capital i el seu Parlament, un vídeo amb subtítols en castellà força il·lustrador de com es volen resoldre les crisis econòmiques dels estats des de les institucions europees, i de la "solidaritat" inter-estatal europea, com del pacifisme.
D. Cohn-Bendit al Parlament europeu en debat sobre les mesures "de rescat" davant la crisi econòmica grega:
[...]
I finalment, hi ha també una altra manera d'ajudar als pressupostos de Grècia: prendre d'una vegada la iniciativa, com Unió Europea que som, de fomentar el desarmament a la regió. Una iniciativa política per al desarmament entre Grècia i Turquia. Una iniciativa política per que les forces armades turques es retirin del nord de Xipre. Si en el fons som uns hipòcrites! En els últims mesos, França l'ha venut sis fragates a Grècia per 2.500 milions d'euros. Helicòpters per 400 milions. Rafale de combat per 100 milions cada un. Els meus "espies" no han sabut dir-me si van ser 10, 20 o 30 ... I Alemanya l'ha venut a Grècia altres 6 submarins per altres 1.000 milions. Més transparència! Si som uns absoluts hipòcrites! Els hi prestem diners perquè ens comprin armes! Si som de veritat responsables, garantim entre tots la integritat territorial de Grècia. Crec que aplicar aquests retalls és més eficaç que retallar sous de menys de mil euros. Jo li demano a la Comissió una mica de justícia.


diumenge, 11 d’abril del 2010

En el seté aniversari de l'assassinat de J. Couso a l'Iraq

Aquesta setmana ha trascendit el video desencriptat i editat pels de l'ONG WikiLeaks, de l'exèrcit de la democràcia més exemplar de món mundial fent quelcom semblat a "tiro pichón" amb la població civil de Bagdad. Els fets varen succeir l'any 2007, 11 civils varen morir -entre ells un periodista i l'ajudant, de Reuters-, i dos nins que varen resultar ferits. El dia següent, l'exèrcit usamericà explicava les morts com a part d'un enfrontament de combat entre les seves tropes i insurgents.
El video és molt dur. Subtitulat en anglès però fàcil d'entendre.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Digues NO a la pesca europea en el Sahara occidental ocupat




La UE paga el Marroc per a pescar en el Sahara Occidental ocupat. L'Acord pesquer UE-Marroc és polícament controvertit, i viola la llei internacional.
La campanya internacional Fisch Elsewhere! ("Pescau en un altre lloc!") exigeix a la UE cancel·lar les sevs operacions de pesca -tan summament poc ètiques-, i anar a pescar en altres llocs. La no pesca en el Sahara Occidental hauria de ser respectada mentres el conflicte no s'hagi resolt.

A continuació, reproduïm el comunicat de la campanya -en castellà en no haver (encara) la versió en català.

Queridos amigos:
En 2010, coincidiendo con la presidencia de España en la Unión Europea, comenzarán las conversaciones para la renovación del acuerdo de pesca entre la UE y Marruecos.
Como sabéis, el actual acuerdo, que expira en 2011, no excluye explícitamente las aguas del Sahara Occidental ocupado. Gracias a ello, numerosos barcos ingleses, portugueses, lituanos y españoles, entre otros, están faenando en aguas saharauis.
Bajo estas circunstancias, Marruecos se está beneficiando del dinero de los europeos y la UE está dando claras señales de apoyo a la ocupación ilegal del territorio.
¡Ha llegado la hora de actuar!
El 6 de noviembre, Western Sahara Resource Watch ha lanzado una campaña para exigir a la Unión Europea que deje de conceder licencias de pesca en aguas del Sahara Occidental y que cese la actividad pesquera de la UE en el Sahara Occidental.
Para llevar a cabo esta campaña, ¡NECESITAMOS VUESTRA COLABORACIÓN!
Para firmar la petición debéis entrar en www.fishelsewhere.eu
Pueden firmar tanto personas individuales como organizaciones y colectivos. Hay también una sección específica para parlamentarios. La firma se realiza a través de la propia página web.
La petición está disponible en inglés, francés, español, árabe, sueco, alemán, portugués, italiano, holandés y finés. Esperamos tener más versiones en breve.
Os pedimos también vuestra ayuda para divulgar esta campaña todo lo que podáis. Debemos hacer llegar la petición al mayor número de posibles firmantes, ya sean personas, organizaciones o instituciones. Para ello, os pedimos que reenviéis este correo a todos vuestros contactos y que, si tenéis página web, blog, facebook, twitter o cualquier otro medio de difusión de internet, que colguéis la campaña y el link a www.fishelsewhere.eu
Es crucial conseguir un número muy importante de firmas en los próximos 10 días, para que la campaña coja entidad y la petición sea ya imparable. La campaña continuará después pero hay que intentar darle un gran empujón ahora.
Cuando WSRW realizó la campaña anterior en 2006, se consiguió que la firmaran más de 200 parlamentarios europeos y que Suecia votara en contra. Esta vez nos proponemos detener el expolio. ¡Con tu ayuda lo podemos conseguir!
¡CONTAMOS CON VOSOTROS PARA DETENER EL EXPOLIO DE LOS RECURSOS NATURALES DEL SAHARA OCCIDENTAL!
Gracias.

dijous, 15 d’octubre del 2009

Els dos titulars de premsa més encertats i vergonyosos del dia (15-10-2009)

Diario de Mallorca:
Los partidos cierran el conflicto con una UM más poderosa en el Consell
UM y PP controlarán la Comisión de Urbanismo y los secretarios de las conselleries podrán firmar subvenciones
- El Urbanismo, controlado; los cargos, ni tocarlos.

Público:
Peres agradece a Zapatero que la Audiencia Nacional archive la causa contra responsables israelíes
La Audiencia abrió una causa contra Israel por un bombardeo en Gaza en julio de 2002 en el que murieron 14 civiles

divendres, 9 d’octubre del 2009

Amnistia Internacional / Plataforma Contra la Impunitat i per la Justícia Universal

[Imatge extreta del llibre de Juan Kalvellido Pazlestina,
Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo,
BCN, 2009, p. 39]
[Accediu també al nostre escrit del mes de maig Á. Vázquez/Público: "El freno a la justicia universal indigna a los magistrados"]

Plataforma “Contra la impunidad, por la Justicia Universal”
Comunicat de dia 8 d'octubre de 2009:
Golpe mortal a la lucha contra la impunidad

No ha sido en nuestro nombre.

Ha sido en contra de los derechos de las víctimas.

Madrid.- Malas señales para la comunidad internacional. El desprestigio está servido: España abandona la lucha efectiva contra la impunidad por la injerencia de criterios políticos, acudiendo para ello a un procedimiento apresurado y poco transparente, y pese a la oposición de más de 500 organizaciones nacionales e internacionales, asociaciones profesionales, sindicatos y miles de personas a título individual que han pedido a los senadores que reconsideren su voto y no restrinjan, hasta mutilarlo, el principio de Justicia Universal.

Aunque la fase de tramitación parlamentaria no puede darse aún por concluida, la tarde del siete de octubre de 2009 pasará a la historia por el fraude a la justicia que va a suponer la bochornosa reforma del artículo 23.4 de la Ley Orgánica del Poder Judicial. Esta reforma supone la restricción del principio de Jurisdicción Universal hasta hacerlo casi inaplicable y suma a España a las tendencias más restrictivas en la aplicación de tan eficaz instrumento para combatir la impunidad. Con este principio se persigue a los responsables de los crímenes más graves y odiosos, como el genocidio o los crímenes contra la humanidad, que se hayan cometido fuera de España y con independencia de la nacionalidad de las víctimas y autores.

La reforma debilita el régimen de derecho construido internacionalmente asumiendo una posición contraria a disposiciones de derecho internacional consuetudinario e inclusive instrumentos internacionales que vinculan a España como la Convención contra la Tortura o la Convención para la prevención y sanción del delito de genocidio o los Convenios de Ginebra, y desoyendo las recomendaciones de la ONU en la Resolución 3074 (XXVIII) de la Asamblea General de 3 de diciembre de 1973 sobre principios de cooperación internacional en la identificación, detención, extradición y castigo de lo culpables de crímenes de guerra o crímenes de lesa humanidad.

Consideramos vergonzoso que con esta reforma vengan a exigirse requisitos de “conexión nacional” expresamente rechazados por el Tribunal Constitucional desde su sentencia en el caso Guatemala (2005), lo que pone en evidencia que el ejecutivo, con la colaboración de la mayoría parlamentaria, apuestan por otros principios diferentes al respeto y defensa del derecho internacional y se amoldan servilmente a mirar para otro lado cuando se cometen actos criminales. No podemos dejar de reseñar y agradecer los 21 votos contrarios a la reforma de los senadores y senadoras de IU e ICV, ERC, PNV y 15 senadores del grupo Mixto.

Consideramos insólita la premura con que se ha impuesto esta “reforma exprés” que no sólo supone un uso heterodoxo del procedimiento legislativo sin haberse garantizado un mínimo debate, sino que se ha desinformado a la sociedad sobre su real inspiración y sobre sus trascendentales consecuencias jurídicas. La vaguedad de la redacción, su ambigüedad y contradicciones van a generar enorme discrecionalidad e inseguridad jurídica que perjudicará principalmente a las víctimas.

Recordamos al parlamento español que el principio de Jurisdicción Universal no pertenece a España sino que pertenece a todos los Estados que tienen obligación de aplicarlo, y a todas las víctimas que tienen el legítimo derecho de buscar la justicia en otros países cuando no la encuentran en los suyos.

Lamentamos que en un momento en el que lo que sobra es impunidad, las autoridades españolas lancen el mensaje de que España no se va a hacer comparecer ante sus tribunales a los responsables de los crímenes más atroces, favoreciendo de manera infame a los verdugos.


No ha sido en nuestro nombre. Ha sido en contra de los derechos de las víctimas.

Para más información, véase:

* Espacio web de Amnistía Internacional sobre la reforma de la jurisdicción universal en España.
* Informe "España. Ejercer la Jurisdicción Universal para acabar con la impunidad", Amnistía Internacional, octubre de 2008


PLATAFORMA “CONTRA LA IMPUNIDAD, POR LA JUSTICIA UNIVERSAL”
La Plataforma “contra la impunidad, Por la Justicia Universal” está constituida por cientos de asociaciones, sindicatos, organizaciones de derechos humanos y grupos de solidaridad, junto con miles de personas procedentes de todos los ámbitos que solicitan que no se siga adelante con la reforma del artículo 23.4 de la LOPJ.
Los integrantes y promotores de la campaña son ACSUR-Las Segovias, Asociación Argentina Pro Derechos Humanos-Madrid, Asociación Libre de Abogados, Asociación de Mujeres Saharauis, Asociación Paz Ahora, Asociación Pro Derechos Humanos de España, Asociación Salvador Allende-España y Amnistía Internacional.
También apoyan esta iniciativa Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR), CEAS-Sáhara, Confederación Sindical de CC.OO, Paz con Dignidad, Federación de Asociaciones de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos, Federación Internacional de Derechos Humanos, IEPALA, Izquierda Unida, Movimiento por la Paz (MPDL), Plataforma 2015 y más, Plataforma Palestina, Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina, Unión General de Trabajadores(UGT), Unión Sindical Obrera, Womens Link Wordwide, entre otras.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Fora d'Afganistan! (Article de M. Moragues Ribas de Pina)

[http://moscadase.blogspot.com/]
¡Fora d’Afganistan!


Malgrat que la presència de tropes “occidentals” a l’Afganistan tengui l’aval de l’ONU, no és hora d’enviar-hi més soldats, sinó hora de retirar els que hi ha. Al principi ens volgueren fer creure que sols era la resposta l’11-S, perquè Afganistan era la principal fàbrica de terroristes i on s’amagava Bin Laden. Ara ja no parlen ni d’una cosa ni de l’altra, ara ens parlen de dur-hi la democràcia, desarrelar l’opi i promoure el desenvolupament. Però poden dubtar de finalitats tan nobles i tan poc realistes quan això es vol fer amb criteris occidentals i a tirs, amb una invasió de tropes estrangeres, la qual cosa és ben possible que reforci que surtin nous terroristes. Es pot sospitar que hi ha altres finalitats amagades menys altruistes, com són ara geopolítiques, que el cap i a la fi són econòmiques (la proposta de l’òleoducte del mar Caspi), petroli, armes...
El Secretari General de l’OTAN Scheffer diu “no basten els soldats, encara que no veu una solució militar, perquè no hi és” i el general McChristal que comanda les tropes aliades diu que “l’estratègia no funciona”. El cert és que estan embolicats amb una guerra que no té cap garantia de ser guanyada. Ja n’han sortit escaldats el anglesos, els russos i ara, mentre creix la violència i la fam, fracassa el Govern corrupte de Karzai i també fracassa la comunitat internacional en la promesa de dur seguretat, serveis i feina, els talibans guanyen base social i controlen més del 60% del país.
Els talibans seran tot malanats com es vulgui i un poc més, però estan a ca seva i qualsevol solució al país que es vulgui fer sense ells segurament té poc futur.
Ens podem demanar què passaria si tota la doblerada que suposa mantenir prop de 100.000 soldats, (que a més d’anar ben armats, vesteixen, mengen, consumeixen, i tots cobren un bon sou) i tenir i mantenir tot l’equipament d’armes i vehicles, es destinàs aquest “gastòrum” a promoure el desenvolupament d’Afganistan; o fins i tot, es destinàs a donar menjar a la població, amb un tres i no res s’hauria acabada la fam.
¿Realment hi ha cap governant del món que pensi que amb més soldats es resoldran els problemes? ¿Realment el que mou tot aquest guirigall són motivacions humanitàries i l’amor al poble afganès?
Amb més militars a Afganistan en lloc d’esmolar, farem osques.

dijous, 20 d’agost del 2009

La doble vara de medir de "El País"


Jo, personalment, no estic d'acord amb la possibilitat de reelecció indefinida en els càrrecs públics -possibilitat en vigor a l'Estat espanyol, per altra banda. (Ai, què em dic! Però si per aquí ja ens va fer la feina, i per sempre, el dictador Franco, Cap ilegítim de l'Estat, en designar el seu successor i els que el succeiran, per qualitats sanguín(ar)ies!)
Ara bé, el que crida l'atenció és la doble vara de medir de la immensa majoria dels mitjans de desinformació espanyols. De mostra, un botó, començant per lo menys dolent dins del dolent:
Público, 20-08-2009: Uribe consigue en Colombia lo que echó a Zelaya de Honduras.
Un titular bastant poc exacte -Zelaya no proposava un referèndum, sinó una consulta sobre si el poble volia que es fes un referèndum- però té la virtud, sense preu en aquestes contrades, de relacionar el fet amb el que ha passat a altres bandes, al menys. A més, la notícia es troba ubicada a la portada de l'edició digital -no he tingut accés a la impresa.
El País, 20-08-2009: "El senado colombiano aprueba el referéndum para la reelección de Uribe". Cap referència ni una al que s'ha esdevingut a altres païssos. Molts d'esforços per demostrar que n'Uribe, si resulta reelegit. serà molt a pesar seu... Ubicació: més aviat amagadeta, a l'edició digital has d'accedir a la secció Internacional, novena notícia.
I ara, tralla, per tal que recordeu l'estil més habitual de El País (30-04-2008):
"El presidente Chávez sólo quiere perpetuarse en el poder". Entrevista a R. Baduel, General ex-ministre de Defensa.

divendres, 26 de juny del 2009

Comunicat d'Amnistia Internacional i altres organitzacions: "Dia de dol per la Justícia Internacional"

Día de luto para la justicia internacional

Sin que haya mediado un debate transparente y público sobre la reforma de la legislación que regula el ejercicio de la jurisdicción universal por los tribunales españoles, el Congreso de los Diputados ha dado un paso más para acelerar un proyecto de ley con graves consecuencias para la lucha contra la impunidad.

En el día de hoy se ha dado un claro mensaje de que España se preocupa más por no ofender a algunos Gobiernos poderosos que por poner fin a la impunidad de la que gozan los criminales.

La inmensa contribución efectuada por la justicia española durante más de una década al hacer comparecer ante sus tribunales a las personas sospechosas de haber cometido, u ordenado cometer crímenes de derecho internacional se verá severamente recortada, si el proyecto de ley prospera.

La precipitación para dar trámite a la reforma revela un profundo desinterés por contribuir a poner cerco a quienes desprecian la dignidad humana. Con el texto aprobado por el Congreso de los Diputados, la esperanza de las víctimas de genocidio, crímenes de guerra, crímenes de lesa humanidad, tortura o desapariciones forzadas, enfrentará enormes dificultades y sus responsables tendrán menos motivos de preocupación.

Así, para que los jueces puedan conocer de tales casos y de aquellos otros igualmente cometidos fuera de España constitutivos de terrorismo, piratería y apoderamiento ilícito de aeronaves, delitos relativos a la prostitución y corrupción de menores e incapaces, y el tráfico ilegal o inmigración clandestina de personas, deberán acreditarse condiciones que pueden afectar seriamente la persecución de tales crímenes y la posibilidad de hacer comparecer ante la justicia a sus autores.

Además, el texto propuesto, a pesar de que nombra a los tratados internacionales, no ofrece garantías de que éstos prevalecerán, lo que supondría vulnerar la Constitución Española.

Cuando lo que más sobra en el mundo es la impunidad, no se explica la urgencia de minar uno de los instrumentos más eficaces en la lucha contra la impunidad, mediante reformas que sólo favorecen a los perpetradores de los crímenes más atroces contra los seres humanos.

Adhesiones:

· AMNISTIA INTERNACIONAL

· HUMAN RIGHTS WATCH

· ASOCIACIÓN PRO DERECHOS HUMANOS DE ESPAÑA (APDHE)

· Fed. de Asoc. de DEFENSA y PROMOCIÓN de los DERECHOS HUMANOS.

· CONFEDERACIÓN SINDICAL DE COMISIONES OBRERAS (CS de CCOO)

· UNIÓN GENERAL DE TRABAJADORES (UGT)

· Asoc. Española para el DERECHO INTERNACIONAL de los DERECHOS HUMANOS (AEDIDH)

· PAZ AHORA

dijous, 11 de juny del 2009

Pau/Diario de Mallorca (11-06-2009)

dilluns, 25 de maig del 2009

Á. Vázquez/Público: "El freno a la justicia universal indigna a los magistrados"

[Imatge extreta del llibre de Juan Kalvellido Pazlestina,
Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo,
BCN, 2009, p. 39]


Les amenaces de B. Netanyahu i de E. Barack, ministre laborista de Defensa israelià, el passat mes de gener davant la decisió d'un jutge de l'Audiència Nacional d'imputar l'exministre de Defensa israelià B. Ben-Eliezer i sis militars d'aquell país per un delicte contra la Humanitat per un atac a Gaza que va produir 14 morts l'any 2002, estan donant els seus fruits.
El passat dia 19 de maig, a l'ombra del debat de mesures urgents per a enfrontar la crisi econòmica al Congrés dels Diputats, es va aprovar una Resolució (la núm. 39) del PP amb els vots a favor del PSOE de modificació de la Llei Orgànica de Procediment Judicial, per la qual es limita sensiblement la capacitat de la Justícia espanyola per aplicar la Jurisdicció Universal.
Copiam aquí l'article de Á. Vázquez al diari Público sobre la postura personal de la majoria dels magistrats de l'Audiència Nacional al respecte. Aquí teniu un enllaç a un il·lustrador article de A. Segura publicat a Rebelión, de títol Los ataques del gobierno israelí contra el juez F. Andreu. Dos concepciones del Estado de Derecho y la lucha contra el terrorismo.
Dimarts, a la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, mirarem de presentar per urgència una moció rebutjant aquesta passa endavant del PPSOE limitadora de la Jurisdicció Universal a la carta de les exigències plantejades pels diplomàtics i governants israelians, en la línia de la Proposició no de Llei aprovada per la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de les Illes el passat mes d'abril per iniciativa de M. Àngel Llauger.

El freno a la justicia universal indigna a los magistrados

Los jueces instructores de la Audiencia Nacional consideran que la reforma pactada en el Congreso es "un paso atrás", cuando España era en estos momentos "un referente mundial"

Los jueces centrales de Instrucción de la Audiencia Nacional, al menos la mayoría, consideran que la reforma pactada por algunos grupos en el Congreso para limitar la jurisdicción universal es "un paso atrás", que hará posible la impunidad de crímenes contra derechos humanos universales y protegidos en todo el mundo. "España era un referente mundial. Y debería servir de ejemplo para que otros países hicieran lo mismo", señalaron los consultados.

Pocos de los encargados de investigar en España el genocidio y los crímenes de lesa humanidad cometidos, por ejemplo, en Ruanda, Guatemala o Israel, comparten las palabras de la vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, consistentes en que el límite pactado no supondrá un retroceso, sino una mejora. "Para nada va a reducir nuestro compromiso con la Justicia y la libertad", añadió la dirigente socialista en el último consejo de ministros.
Sin embargo, eso precisamente es lo que temen en la Audiencia Nacional, donde se muestran "indignados" como ciudadanos, aunque como jueces aplicarán la ley sea cual sea. Como dijo tras su toma de posesión el flamante presidente de la Audiencia Nacional, Ángel Juanes: "Los jueces no podemos estar en lucha contra nada: aplicamos la legalidad".

Aún no se sabe con certeza el alcance que tendrá la reforma en las causas abiertas en la Audiencia Nacional. Los más optimistas consideran que no afectará a ninguna. Otros, que sólo influirá en las relativas a China, en las que se investigan los crímenes cometidos contra el pueblo tibetano y los seguidores de la corriente Falun Gong, donde no se ha acreditado con la misma fuerza que en otros procedimientos la existencia de víctimas españolas.

La que ha provocado la reforma pactada, la abierta contra un ex ministro de Defensa y otros seis responsables militares israelíes por el lanzamiento de una bomba el 22 de julio de 2002, tampoco tiene de momento españoles como víctimas . Pero está previsto que próximamente un español se sume a la querella admitida a trámite por el juez Fernando Andreu.

Incluso los que en la Audiencia consideran que había que limitar la jurisdicción universal, porque entienden que carece de sentido abrir una investigación, con el coste que ello supone, sabiendo que será imposible juzgar a sus presuntos responsables, son críticos con la reforma. Califican de "chapuza" reformar el artículo 23 de la Ley Orgánica del Poder Judicial aprovechando la modificación de las leyes necesarias para poner en marcha la oficina judicial. Una reforma "oculta", que incumple los trámites previstos para reformar leyes orgánicas, sostienen.

Aunque también hay quien cree que no hacía falta una reforma legislativa, sino haber impuesto algo de sentido común a la hora de admitir a trámite querellas y denuncias.

La reforma pactada limita la jurisdicción española para investigar los delitos de genocidio, lesa humanidad o terrorismo, a varias condiciones. Es decir, "deberá quedar acreditado que sus presuntos responsables se encuentran en España o que existen víctimas de nacionalidad española o constatarse algún vínculo de conexión relevante con España y, en todo caso, que en otro país competente o en el seno de un tribunal internacional no se ha iniciado procedimiento que suponga una investigación y una persecución efectiva de tales hechos punibles".
Práctica habitual

Añade que el proceso penal iniciado ante la jurisdicción española se sobreseerá "cuando quede constancia del comienzo de otro proceso sobre los hechos denunciados en el país", lo que implica que la jurisdicción española para perseguir estos delitos pasa a ser subsidiaria. Hasta ahora podía coincidir con otras investigaciones en otros países, pero era práctica habitual en la Audiencia Nacional preguntar al país en cuestión si existe algún procedimiento abierto. Así lo hizo Eloy Velasco con la querella de Guantánamo y Andreu, con la de Gaza.

diumenge, 17 de maig del 2009

S. Alba Rico/Rebelión: "Alfonso Sastre, il·legalitzat"

[Il·lustració de Tasio, extreta de InSurGente, 17-05-2009]


És una història coneguda: l'any 1630, a Milà, un sospitós, denunciat per un honrat ciutadà, és detingut i torturat i, després de negar inicialment l'acusació, acaba per confessar el seu delicte. Sota tortura, denuncia també el seu barber, còmplice de l'atrocitat, i aquest al seu torn denuncia uns altres homes, i posa al descobert tota una cadena de monstruosos malfactors que comença, o conclou, en un cavaller de nom Padilla, cap de la campanya de terror. Un cop condemnats i executats, sobre les runes de la casa del barber van alçar una columna admonitòria que recordava la infame acció dels reus i advertia eternament els malvats sobre les conseqüències de tan males accions. Què havien fet? Se'ls considerava untori, és a dir, “untadors” sinistres que havien propagat la pesta per la ciutat tot escampant per parets i objectes la substància contaminant que transmetia la malaltia. Només l'any 1778, sota l'empenta lluminosa de la Il·lustració, la columna va ser enderrocada, atès que la nova època —la de Montesquieu, Verri i Beccaria— considerava que la infàmia no residia en els condemnats sinó en els magistrats que els van jutjar i en els ciutadans acovardits i ignorants que van ajudar a convertir la bogeria, la superstició i l'absolutisme en un procediment natural.

Aquesta història real de l'Antic Règim, recollida l'any 1840 per l'italià Alessandro Manzoni, és per desgràcia molt actual. Segons l'Advocacia General de l'Estat —és a dir, segons el govern del regne d'Espanya—, Alfonso Sastre, el dramaturg viu més important del món, és un untore i el seu sol nom (mentre ell treballa en les seves obres de teatre tancat a la seva habitació) és capaç de contaminat tot el que l'envolta, des d'Hondarribia a la Terra de Foc. Contaminat per les seves “connexions personals” del passat, la seva presència com a cap de llista en la candidatura d'Iniciativa Internacionalista és fins a tal punt contaminant que ha de ser immediatament privat dels seus drets ciutadans juntament amb els seus companys de grup i al costat dels seus votants potencials. En aquest galop de retorn a la pre-modernitat, la lògica és ja —desgraciadament— coneguda: no és que presentar-se a unes eleccions europees sigui un delicte; no és que no se li permeti de presentar-se per haver comès un delicte: és que la seva existència mateixa és delictiva. “Intencions”, “analogies”, “concomitàncies”, tota la subtil obra del Dret, alçada pacientment durant segles, sucumbeix entre aplaudiments a aquesta atmosfera primitiva i sacrificial de miasmes obscures transmeses, com la grip porcina, amb voluntat o sense, en una ona expansiva ininterrompuda. Les nocions de malaltia i pecat —mortals les dues— substitueixen les de delicte, prova, presumpció d'innocència, responsabilitat individual. De fins a quin punt “la defensa de la democràcia” —amb Savater i Rosa Díez al capdavant— ha lliscat ja en el món medieval, obscurantista, prehistòric, del farmakón i la màgia negra, en dóna bona prova el fet de què, si volgués, Alfonso Sastre no podria canviar d'opinió: és només el resultat de les seves “connexions personals” i el començament, al seu torn, de connexions potencialment tan amplies que a partir del seu nom, en el deliri antijurídic de les analogies i les concomitàncies, es podria impugnar o il·legalitzar qualsevol llista en què hi hagués algun lector de Esquadra hacia la muerte (“Escamot cap a la mort”).

La conjectura de què Batasuna anava a demanar el vot per a II i la presència en les seves llistes d'un antic candidat d'ANV, una força llavors legal però il·legalitzada a posteriori, ha activat l'enèsima impugnació d'una força electoral que, amb gairebé total seguretat, no podrà concórrer el proper 7 de juny a les eleccions europees. L'any 1630 es feien les coses així; l'any 2009, al regne d'Espanya, també. L'any 1630, els processos oberts contra els untori formava part de la lògica pre-il·lustrada de l'Antic Règim; l'any 2009, els processos oberts contra els untori es vol fer passar per normalitat democràtica i de Dret. Caldrà que gent intel·ligent, gent saberuda, gent honorable, respectada i influent, gent fora de tota sospita, gent rica i gent poderosa —com al Milà de la pesta— algun dia rendeixin comptes davant dels ciutadans per a aquesta doble malesa: la de restablir l'Antic Règim i la de fer-ho, a sobre, apel·lant el dret i la Democràcia.

Així les coses, suggereixo —i ho dic de debò— que Batasuna, font de totes les miasmes, poderosíssima vareta de contagiar infàmia, convoqui una roda de premsa i demani públicament el vot per al PP i/o per al PSOE. ¿Quedaran tacats els dos partits principals espanyols? ¿Se'n demanarà la il·legalització? És evident que no, però d'aquesta manera com a mínim quedarà ben clar que, desencadenada fora del dret, aquesta lògica medieval és fins a tal punt medieval —i està tan fora del dret— que ni tan sols és lògica: és pur exercici de sobirania religiosa o, el que és el mateix, arbitrarietat paranoica d'un Sant Ofici en la seva lluita contra el Mal.

Perquè el que ja ha quedat clar, en qualsevol cas, és que l'obscurantisme, la manipulació, el menyspreu per les regles del joc i la injustícia són infinitament més contagiosos que la pesta —i molt més, és clar, que la consciència de la democràcia i la llibertat.

—Article original a Gara: Alfonso Sastre, ilegalizado

—Article original a Rebelión: Alfonso Sastre, ilegalizado

divendres, 8 de maig del 2009

Palestina, ONU, Israel, Govern de les Illes, Ple de l'Ajuntament d'artà de gener ...

(Rekonocimiento, imatge extreta del llibre de Juan Kalvellido
Pazlestina, Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo,
Barcelona, 2009)

Palestina està novament damunt la taula informativa i política.
El passat dimarts, es coneixia que la ONU ha redactat un Informe que responsabilitza Israel de l'atac indiscriminat a la població civil palestina, de la devastació de tot tipus d'instal·lacions d'ús civil i de la pròpia ONU els passat mesos de desembre i gener, en el desenvolupament de l'operació anomenada Plom fos.
La Conselleria d'Afers Socials del Govern de les Illes ha editat un còmic (Passafronteres en l'Orient Mitjà) a més d'altre material didàctic que ha aixecat les crítiques de determinats mitjans de comunicació conservadors a més d'alguns congressistes usamericans i els diplomàtics d'Israel a l'Estat espanyol.
Els Psocialistes artanencs varen dur la passada sessió ordinària del Ple del mes de gener una moció de Declaració de condemna dels fets de començaments d'any: "Aturem la massacre del poble palestí". Pròximament penjarem l'acta d'aquella sessió, que encara no està publicada a la web municipal. Nosaltres vàrem ser els únics en abstenir-nos, atès que no es varen acceptar les nostres esmenes en el sentit que el redactat expressàs que és la ciutadania artanenca la que condemna la massacre, i en el sentit que l'Ajuntament podria publicar un llistat de productes comercials israelians per a que la ciutadania els pogués boikotejar com a mesura de pressió internacional (aquest tipus de pressió va tenir efectes molt positius contra l'estat rassista de sudàfrica). També vàrem criticar que els psocialistes presentassin aquestes mocions quan el govern de l'Estat espanyol exporta armes a Israel i quan el propi Zapatero la nit anterior a aquella sessió del Ple havia mentit descaradament sobre la quantitat d'armes exportades l'any 2008 a Israel.
Aquí us tornam a presentar el llistat que publicàrem de productes a boikotejar.

divendres, 24 d’abril del 2009

P. Serrano/Rebelión: "Va de insultos"

Pascual Serrano: Va de insultos

El pasado 22 de abril el editorialista de El País y ex responsable de relaciones internacionales del diario, Miguel Angel Bastenier, presentaba así a los presidentes latinoamericanos:

Una América original en todas sus dimensiones antropológicas porque ¿cuándo se habían reunido en la jefatura de otros tantos Estados latinoamericanos un militar golpista, Hugo Chávez en Venezuela; un ex guerrillero, Daniel Ortega en Nicaragua; un periodista portavoz de otra ex guerrilla, Mauricio Funes en El Salvador; un ex obispo, padre de familia al parecer numerosa, Fernando Lugo en Paraguay; un indio que no habla ninguna lengua indígena, Evo Morales en Bolivia; el hijo de un obrero metalúrgico, Luiz Ignácio Lula da Silva en Brasil; un ex prófugo, Alan García en Perú; un sacerdote maya, Álvaro Colom en Guatemala; un mulato educado en las mejores universidades norteamericanas, Leonel Fernández en la República Dominicana; y dos mujeres, Cristina Fernández en Argentina y Michelle Bachelet en Chile; todos ellos recuperables para alguna versión de la izquierda.

Después de leer este ejemplo de etnocentrismo y xenofobia, yo propongo que algún medio latinoamericano presenté así a los líderes políticos europeos en la próxima cumbre:
Un showman multimillonario procesado por numerosos delitos y relacionado con la mafia calabresa [1], Silvio Berlusconi; un contratador de indocumentados africanos para remodelar su residencia presidencial de descanso, que llama imbéciles a quienes no quieren darle la mano [2] y marido de una sensual cantante, Nicolas Sarkozy [3]; un jefe de Estado cazador de osos borrachos en Rusia que mató de un tiro a su hermano durante su infancia, Juan Carlos de Borbón; un primer ministro cuyo partido recibió donaciones secretas no declaradas por valor de 825.000 euros [4], Gordon Brown; un presidente que niega el cambio climático y que no permite que en su residencia oficial ondee la bandera comunitaria europea porque le recuerda a la soviética [5] , Václav Klaus en la República Checa.

[1] Ver http://www.elpais.com/articulo/internacional/Mafia/hace/campana/elpepiint/20080413elpepiint_3/Tes

[2] Ver http://www.elpais.com/articulo/internacional/Largate/pobre/imbecil/elpepuint/20080225elpepiint_11/Tes

[3] Ver http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=368810

[4] Ver http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=368810


dilluns, 2 de febrer del 2009

Boicot als productes israelians (Codi de barres comença per 729)


Tornada a l'escola a Gaza
Targetes amb el nom
dels nins assassinats
per l'exèrcit d'Israel
(Foto extreta de Rebelion.org)


ALIMENTACIÓ

Dàtils, mangos, melons, aguacate "ecològic", vi Mizrachi Wines: CARMEL

AIGUA MINERAL: GARRAFES PER A SURTIDORS PÚBLICS EDEN

FRUITES I VERDURES: patates varietat Mondial, aguacates, pipes, datis, kumquat melons, lichis, magranes, mandarines, raïm, caramboles, mangos, boniatos, blat de moro, pebrot CULTIVAR, CAPO SA, LZR LAZARO, AGREXCO

---------

AGRICULTURA

LLAVORS: Zeraim Gedera, Polysack, Hazera Genètics

PRODUCTES FITOSANITARIS I FERTILITZANTS: Magan, Multí k, Haia Chenicate, Makhteshim, Deshen Gat, Basamid

----------

AGROINDÚSTRIA

Menjar per al bestiar, equips de regadiu, plantes tèxtils cotoneres, escorxadors d'aus envasat i processat de fruites i hortalisses, centres de processos de dades: Milonot, Netafim, Eshet-Eyton. Amgat Tandi Naan, Arkal, Agrometzer

----------

COSMÈTICS

CREMES, SALS I LOCIONS: AHAVA

----------

ELECTRODOMÈSTICS

APARELLS D'AIRE CONDICIONAT JOHNSON, WHITEWESTlNGHOUSE AIRWELL i ELECTRA (IBERELCO)

MÀQUINES DE DEPILACIÓ I DE MASSATGE: EPILADY

----------

NETEJA I DROGUERIA

FREGALL DE NÍQUEL: NANAS

----------

ROBA

ROBA DE LES MARQUES: Maite&Spencer, Gap, Kmart, C&A, Nike, Hugo Boss. Polo Ralph Lauren, Sara Lee (Delta Galil lnd. Ltd.)

ROBA INTERIOR VICTORIAS SECRET, WARNACO, THE GAP, NiKE (TEFRON)

BANYADORS: Gottex, Gideon Oberson

----------

FOTOMATONS I ALTRES INSTAL·LACIONS RECREATIVES DE CARRER:

TECNOTRON