Notícia sobre els terrenys de la illeta del Molí de'n Regalat

Avui El Mundo-El Día de Baleares ha publicat aquesta notícia. Ara resulta que són els mateixos tècnics del Consell, els que consideren que els terrenys s'han de qualificar com a "rústics".
Des d'I.Verds d'Artà i en companyia i amb la col·laboració d'altres entitats (GOB, Associació de Veïnats de MontFerrutx) i altres formacions polítiques (UIA, BLOC, ara PSM-IniciativaVerds-Entesa) fa cosa d'un any que reclamam ja que el Consell de Mallorca resolgui d'una vegada per totes aquest darrer punt en suspens, pel que fa a l'aprovació definitiva de les NNSS d'Artà i la seva adaptació al PTM.
Us posam a continuació una compilació del que al respecte d'aquestes reclamacions hem anat publicant el darrer any:

(30-09-2010)

Ja només lis queda el front polític per defensar la urbanització de la illeta del Molí de'n Regalat

Informen l’interès municipal per defensar la urbanització del Molí de’n Regalat, sense cap document tècnic ni jurídic
PSOE, UM i PP no responen la qüestió formulada pel Consell relativa a la existència o no de drets urbanístics indemnitzables al terrenys de la illeta del Molí de’n Regalat

(25-11-2010)

(Tots?) Volem que es resolgui, d'una vegada per totes, la qüestió de la illeta del Molí de'n Regalat (?)

Sis mesos després de l'aprovació definitiva de les NNSS, la única qüestió que va quedar en suspens i sense aprovar, roman sense que tan sols s'informi tècnicament per part del Consell
Els Verds-Esquerra volen que l'Ajuntament en Ple insti la Comissió Insular d'Ordenació Territorial, d'Urbanisme i de Patrimoni Històric a tancar d'una vegada la qüestió de la qualificació urbanística del sector de la Illeta del Molí de'n Regalat, a la Colònia de Sant Pere
Fins ara, totes les institucions i organismes han fet una tasca diligent i àgil, però fa dos mesos que el Consell manté paralitzada aquesta polèmica qüestió

(29-12-2010)

Exigim una resolució, ja, sobre la illeta del Molí de'n Regalat

El GOB i Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen la pràctica dilatòria del Consell en resoldre el tema de Molí de'n Regalat

(24-09-2011)

Grup de consellers del Consell de Mallorca: PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat

PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat
La coalició del Consell de Mallorca confia que la Comissió d'Urbanisme, que s'ha de reunir la setmana vinent, declari el solar com a sòl rústic protegit tant pel valor del molí fariner com per la presència del Limonium majoricum, únic al món.

Grup de consellers del Consell de Mallorca: PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat

PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat

La coalició del Consell de Mallorca confia que la Comissió d'Urbanisme, que s'ha de reunir la setmana vinent, declari el solar com a sòl rústic protegit tant pel valor del molí fariner com per la presència del Limonium majoricum, únic al món.

El portaveu del grup de consellers del Consell de Mallorca, Joan Font, confia que la Comissió insular d'Urbanisme no allargui més aquesta qüestió i declari d'una vegada per totes que els terrenys del Molí den Regalat són rústics protegits. De fet, Font afirma que si aquest tema no s'inclou en l'ordre del dia de la propera reunió que s'ha de dur a terme la setmana vinent, exactament el dia 29, podria demostrar que hi ha interessos urbanístics que es pretenen ocultar i poden ser consentits per la comissió.

En aquest sentit, el portaveu de la coalició al Consell recorda que ja en la reunió del passat juliol, la comissió va retirar aquest punt en el darrer moment. Una decisió injustificada.

Al mateix temps, Font exigeix als responsables de la comissió que duguin aquest tema per poder prendre una decisió final “que ja fa massa temps que s'està dilatant”. Joan Font està convençut que la comissió s'haurà de pronunciar definitivament en breu després de conèixer la contundència en què l'informe tècnic rebutjava la declaració de sòl urbanitzable.

Per això, la coalició considera necessari que la comissió convocada per dia 29 inclogui entre l'ordre del dia aquesta qüestió per tal de denegar la petició de l'Ajuntament d'Artà sobre la llicència de construcció d'habitatges unifamiliars. I al mateix temps, es pronunciï a favor de la declaració de sòl rústic protegit, tal i com ha reclamat la coalició diverses ocasions.

El portaveu nacionalista i ecosocialista recorda que es tracta d'uns terrenys amb un gran valor paisatgístic però sobretot natural i etnològic, ja que en aquest punt de la Colònia de Sant Pere s'hi troba l'hàbitat de l'espècie Limonium majoricum, únic al món. Sense oblidar, és clar, el valor etnològic i històric del molí fariner catalogat.

(Una altra) Legislatura en blanc en protecció de la xarxa municipal de camins

[Última Hora, dissabte 26-03-2011
(Suplement Especial Gestión Pública y Municipal)]

UM-PSOE no inclouen 41 camins de contrastada titularitat municipal en l'Inventari de Béns de l'Ajuntament actualitzat la darrera sessió del Ple de la legislatura. Tampoc no s'ha aprovat definitivament el Catàleg municipal de Camins, que va ser aprovat inicialment l'octubre de 2009 i només ha rebut una al·legació.

I.Verds s'abstingueren per aquests motius en l'actualització de l'Inventari de Béns, actualització que consideren irregular en no haver inclòs aquests béns.

El regidor d'IniciativaVerds d'Artà, Guillem Caldentey, es va haver d'abstenir la passada sessió del Ple de l'Ajuntament d'Artà, pel que fa al punt d'"Actualització de l'Inventari de Béns municipals" (actualització que, sorprenentment, es limita a béns inventariats fins a data de 31 de desembre de 2008).

El regidor ecosocialista va argumentar el seu vot exposant que l'Ajuntament està obligat a incloure dins d'aquest inventari, al menys, 41 camins dels que incorpora el Catàleg municipal de Camins, tal i com diu la Llei i, per altra banda, tal i com acordà el Ple dia 29 de setembre de 2009 (BOIB núm. 167, de 17 de novembre de 2009: El ple de l’Ajuntament d’Artà, a la sessió de dia 29 de setembre de 2009, aprovà el següent acord:1. Aprovar la inclusió dins l’Inventari de Béns Municipals, a l’epígraf de béns immobles, com a vies públiques, dels següents camins: [...] 2. Exposar a informació pública, per un termini de dos mesos comptat a partir des del dia següent al de la publicació d’aquest anunci al BOIB, la relació de camins municipals que s’inclouen dins l’Inventari de Béns Municipals, a l’epígraf de béns immobles, com a vies públiques).

I.Verds han reclamat reiteradament al llarg de la legislatura l'aprovació del Catàleg municipal de Camins, presentant al Ple al menys en dues ocasions mocions al respecte (de manera infructuosa pel rebutj de les mateixes per part d'UM-PSOE, el desembre de 2007, i el març de 2009). Com s'ha dit, finalment el mes d'octubre de 2009 el Ple aprovà inicialment el Catàleg de Camins, el qual ha rebut només una al·legació, que hores d'ara encara no ha estat ni informada pels tècnics municipals, ni resposta per l'Ajuntament.

I.Verds d'Artà denuncien novament (com han hagut de fer tota la legislatura) l'apatia i la ineficàcia mostrada pels grups que conformen l'equip de govern municipal en matèria de conservació del patrimoni cultural, etnogràfic i natural del municipi, en aquest cas, pel que fa a la defensa de la titularitat de la xarxa de camins públics.

En aquest sentit, consideren una autèntica burla a les artanenques i als artanencs, les continuades declaracions de Bartomeu Gili (UM), regidor de Turisme, en el sentit d'aconseguir ser el municipi referència en turisme de natura, de promoure un turisme alternatiu al del sol i platja, com de cercar una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori.

Accediu al nostre "dossier": Aprovació Catàleg municipal de camins.

Objectiu assolit: Acord del Ple del Consell, de declarar B.I.C. la Zona arqueològica de Ca los Camps

[Foto de grup. Roda de premsa de dijous 5 de maig de 2011 a Ca los Camps/Es Canons.
D'esquerra a dreta, B. Capó, M. Rosselló, G. Caldentey, B. Cerdà, M. Moragues i D. Abril.
Cortesia de Biel Capó]

[Imatge extreta de dbalears.cat. Fotografia d'A. Bassa. Accediu a l'article complet publicat avui:
Protecció BIC per a la zona arqueològica de Ca los Camps]

Després de dos anys de tramitació, aquest emblemàtic indret colonier (67 ha.) ha quedat encara més protegit
El Ple del Consell de Mallorca acordà el passat dimarts, dia 3 de maig, la Declaració definitiva de la Zona arqueològica de Ca los Camps, com a Bé d'Interès Cultural
A banda de la senyalització i protecció genèriques definides per la Llei de Patrimoni, a la Declaració s'explicità la prohibició, dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, del trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents, molt especialment a la zona més propera a la costa

I.Verds d'Artà celebram aquest Acord del Consell de Mallorca, que garanteix una major protecció de Es Canons, Ca los Camps i la zona litoral de Sa Cuguça, així com l'adequada conservació i senyalització dels jaciments arqueològics.

De forma genèrica, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes estableix com a competència municipal, entre d'altres: "Senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles."

I.Verds hem proposat i reiterat fins a l'avorriment davant un desinteressat equip de govern (UM-PSOE), la necessitat de tenir cura d'aquesta zona, amb l'objectiu de conservar-ne els valors patrimonials i difondre'ls a nivell cultural, paisatgístic i turístic. Al respecte, les nostres propostes i reclamacions han estat sobre tot senyalitzar correctament les restes arqueològiques, impulsar-ne la correcta conservació, i regular el trànsit de vehicles, fins ara descontrolat i que afectava greument no només les restes arqueològiques que s'hi troben, sinó també el paisatge, emblemàtic dins dels paisatges artanencs i coloniers.

La Declaració com a B.I.C. d'aquesta nova Zona arqueològica inclou, explicitament, la prohibiciódel trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, molt especialment a la zona més propera a la costa.
Aquesta Declaració suposa una nova eina a la disposició de les administracions per a la correcta gestió cultural i turística de l'indret, i també a la disposició de la ciutadania que, si no veu una aplicació de les mesures protectores per part de l'Ajuntament, ara ja es po dirigir al Consell de Mallorca per a que, subsidiàriament, actui.

A Artà ens hem passat quatre anys escoltant de boca de B. Gili (UM) sobre el milionari "Pla turístic. Artà sorprén", de desestacionalització turística, de complexes estudis, diagnosis i programes d'actuació; de "turisme patrimonial, cultural i familiar"; de creació de "marques i segells turístics propis", de productes turístics al turisme del sol i platja"...

Paraules buides i "gestionitis aguda", gestionitis basada en repartir els doblers públics de manera opaca, unilateral i, el pitjor: ara per ara, la despesa feta, ha estat inútil.

L'equip de govern municipal UM-PSOE ha volgut fer l'impossible aquesta legislatura: vendre fum amb aquelles paraules buides (Oferir un turisme alternatiu al sol i platja [...]. Una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori) i, a la vegada, voler ampliar sis vegades la platgeta de sa Colònia, i lamentar que a Es Canons mateix, no es poguessin construir 2.000 places hoteleres.
És més que necessari que els doblers (1.500.000 euros) destinats per tres administracions diferents, es gestionin en el futur immediat, passades les eleccions, de manera més àgil, participativa, eficient i transparent.

- Diario de Mallorca, 06-05-2011: Coches limitados en Ca los Camps.
- Última Hora, 06-05-2011: Protección para Ca los Camps.

A la fi, les primeres passes municipals contra la circulació de cotxes pel litoral

[Algunes de les senyals instal·lades els darrers dies
per l'Ajuntament d'Artà. A la tercera, es pot veure com
és necessària l'aplicació de la normativa per part de la policia, ja que
no obstant el gran rètol, un cotxe encara ha anat a aparcar damunt les roques]

[Davant la manca d'actuacions per part de les administracions,
algú s'ha pres la justícia pel seu compte, i ha intentat tancar l'accés
dels vehicles amb caramulls de terra. Aquest és l'accés al Caló dels ermitans]

[Una mesura necessària: el tancament amb estaques de fusta,
deixant un poc d'espai (aprox. 1'60 m., més que el de la foto: les Normes Subsidiàries
d'Artà ho permeten) per a poder estacionar]

[Imatges generals i de detall, a les quals es pot observar la degradació paisatgística
i l'erosió del sòl, on només es poden fer les plantes allà on sobresurten les roques
i els turismes no hi passen]

Davant del greu impacte ambiental i paisatgístic en alguns dels indrets més emblemàtics
L'Ajuntament d'Artà senyalitza els principals accessos il·legals emprats pels turismes per a circular i estacionar en zones protegides del litoral
I.Verds d'Artà celebren aquesta mesura, que ha de ser la primera d'una sèrie per a eliminar aquest ús descontrolat del domini públic costaner

Des de l'any 2004, Els Verds d'Artà i moviments ciutadans com l'Associació "Es garballó", denuncien el trànsit i estacionament il·legals, massius i descontrolats que es produeix en diferents indrets del litoral d'Artà, entre d'altres, Cala Torta, Sa Cuguça (prop de Ca los Camps), Es Canons, el Caló dels ermitans, Cala Tonó i Sa Canova.
Els Verds impulsaren l'any 2005 una normativa que regulava la circulació dels vehicles pels espais naturals protegits del terme, aprovada l'any 2006. Aquesta normativa tenia ànim de complementar l'estatal i la mediambiental de caràcter autonòmic i europeu, atorgant una eina de protecció del territori i el paisatge a l'Ajuntament: s'hi inclou una sèrie de comportaments que han de ser considerades com a infraccions, i el règim sancionador corresponent.
Properament, per la zona de Sa Cuguça, Ca los Camps i part de Es Canons, s'afegirà una normativa patrimonial: la declaració de la Zona arqueològica de Ca los Camps com a Bé d'Interès Cultural, amb expressa prohibició de la circulació fora dels camins regulats.
Els Verds d'Artà han insistit una vegada darrera altra en la necessitat de solventar aquest problema i en tot moment han plantejat i exigit l'adopció de mesures com la informació, el tancament, la senyalització, etc., tant a les administracions supramunicipals, com a la municipal.
Davant la paràlisi de totes les administracions, amb el pas dels anys s'ha pogut observar com, per exemple, la propietat de Es Canons va aixecar tancar el pas dels turismes per la seva propietat; fins i tot, com alguna persona, de forma anònima, dipositava caramulls de terra en algun accés amb idèntic objectiu.
I.Verds d'Artà hem constatat que aquests darrers dies, s'ha iniciat la senyalització dels accessos, senyals on s'informa que l'accés resta prohibit per a vehicles, en aplicació de la normativa estatal i la municipal.
Esperam que l'equip de govern (UM-PSOE), més enllà d'una possible voluntat de rentar-se la cara ambientalment abans de les eleccions pugui, tal i com a promès el darrer any i anteriorment, deixar arreglat el problema de cara a l'estiu, amb la correcta instrucció de la policia local al respecte, amb el tancament amb estaques i habilitació d'algunes zones per a facilitar l'estacionament, i la campanya d'informació i difusió dels valors ambientals, paisatgístics i patrimonials d'aquests indrets, com de la prohibició del pas de vehicles.

Molta propaganda i poca feina

Mentres els monuments patrimonials es degraden, l'Ajuntament neda dins els milions per a propaganda del famós pla turístic "Artà Sorprèn" -com fa l'Oncle Garrepa ("el tío Gilito") als dibuixos d'animació de Walt Disney.

Imatge parcial del Talaiot circular de Sa Canova
Extreta de la fitxa corresponent del Catàleg de protecció del patrimoni històric i
cultural del terme municipal d’Artà (Art. 010, pàgs. 87-92 del Tom I)

Imatge d'ahir dia 03-04-2011, on s'observa que el tancament de la finca on es troba aquest emblemàtic monument no ofereix cap tipus d'accés ni botador; tampoc no es pot obrir, com s'ha fet molts d'any per accedir-hi, atès que està tancat amb pany.

Els Verds-Esquerra sol·liciten les administracions competents que iniciïn les gestions necessàries per tal de garantir un accés mínim al Talaiot de Sa Canova, i que en facin una necessària neteja arbustiva

Critiquen que els esforços de l'equip de govern (UM-PSOE) aquesta legislatura s'hagin concentrat en propaganda i publicitar uns valors patrimonials, paisatgístics i turístics, dels quals no es té una cura efectiva mínima

Els Verds-Esquerra d'Artà han comprovat com recentment ha quedat totalment tancat l'accés a un dels monuments arqueològics més emblemàtics -i, a la vegada, més publicitats- del municipi: el conjunt talaiòtic de Sa Canova, Bé d'Interès Cultural (1.300-1.000 A.N.E.). Aquest conjunt es troba a uns 150 m. de la carretera que uneix la Colònia de Sant Pere amb Artà, i tradicionalment s'hi ha pogut accedir perquè la barrera que tanca la finca no es tancava amb clau. Tampoc no s'hi troba cap altra manera de superar l'enreixat de tancament (per exemple, amb un botador).
A l'agrupació ecosocialista artanenca li preocupa per altra banda el deficient estat de conservació del conjunt, especialment per la vegetació (mates i ullastres) que, amb el pas dels anys, pot perjudicar-ne l'estabilitat. Consta que l'Ajuntament s'ha dirigit al Departament de Patrimoni del Consell amb tal efecte, però no que el Consell hagi actuat a dia d'avui.
Per aquests motius, demanaran a les institucions competents (Ajuntament i Consell de Mallorca) que intervenguin i prenguin mesures, tant pel que fa a l'accés públic i senyalització (en empara de l'establert a la Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes (art. 34), com pel que fa a la necessitat d'una urgent neteja arbustiva que en garanteixi la conservació.

Els Verds-Esquerra lamenten que aquesta legislatura s'hagin donat tan poques passes envers la conservació, protecció, dignificació, senyalització, etc., dels béns patrimonials, especialment els arqueològics, a la vegada que periòdicament es publiquen ambiciosos plans i estudis (finançats principalment amb els doblers del Pla turístic "Artà Sorprèn") que suposadament pretenen fer d'Artà una destinació turística desestacionalitzada, concentrada en un producte turístic diferenciat del de "sol i platja". L'acció de Tolo Gili al capdavant de la regidoria de Turisme aquesta és considerada, en aquest sentit, una legislatura de propaganda pura i dura, en el pitjor dels sentits. De mostra, un botó: segons aquest responsable municipal, amb el "Artà Sorprèn" es cercaria Oferir un turisme alternatiu al sol i platja [...]. Una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori (Diari de Balears, 17-11-2009). Un altre botonet de mostra, molt més recent: S'ha d'aconseguir ser el municipi de referència natural (Última Hora, 26-03-2011).
Els Verds-Esquerra consideren d'allò més incongruent que a la web municipal es facin multitud de referències a aquest emblemàtic i espectacular monument artanenc (referències i descripcions, i vídeo en què també hi surt (minut 00'57) a la web municipal), però no s'hagi tengut cap cura de la seva efectiva conservació ni s'hagi fet cap gestió amb la propietat de la finca de Sa Canova de Son Morey per tal de garantir el seu accés i visita pública.
A no ser que haver de botar parets i tancaments per poder gaudir de la visita d'aquests monuments formi part d'una nova i innovadora estratègia de promoció del turisme cultural (i esportiu) del regidor T. Gili. Mentres tant, com fa l'Oncle Garrepa ("el tío Gilito") als dibuixos d'animació de Walt Disney), l'Ajuntament neda dins els milions del famós pla turístic "Artà Sorprèn".

Altra informació d'interès:

La Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes (http://boib.caib.es/pdf/1998165/mp19765.pdf) diu, al seu art. 34, sobre Accés als Béns Interès Cultural, que:
1. Els propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors de béns immobles d’interès cultural estaran obligats a permetre: [...] b) La col·locació d’elements senyalitzadors de la seva condició com a béns d’interès cultural [...]. c) La visita pública dels béns, almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament assenyalats. En casos justificats, el consell insular corresponent podrà dispensar totalment o parcialment del règim de visites.

Davant la dimissió de la tercera regidora de Medi Ambient aquesta legislatura

Magdalena Llull (UM) és la tercera regidora de l'àrea de Medi Ambient que dimiteix durant aquesta legislatura

Regidoria de Medi Ambient: una legislatura en blanc

Les gestions, funcions i compromisos de la regidoria (Agenda Local 21, recollida de residus, Punts Verds de la Colònia i Artà, trànsit rodat per zones protegides...), aturades des de fa anys.

La recent dimissió de Magdalena Llull (UM) ha tornat a posar de manifest la nul·la importància que per al pacte UM-PSOE. ha tingut l'Àrea de Medi Ambient aquesta legislatura, com la seva total subordinació a la política propagandística* i improvisadora del batle d'Artà (R. Gili) i el seu fill, B. Gili, al capdavant de l'Àrea de Turisme i el seu Pla de competitivitat turística ("Artà sorprén"). La paràlisi de l'Àrea és visualitza en:

- El municipi d'Artà està proposat per ésser donat de baixa de la Xarxa Balear de Sostenibilitat, degut al continuat incompliment dels compromisos d'actuació en relació a l'Agenda Local 21**.

- El desenteniment de l'equip de govern quant a la degradació de les zones naturals protegides, sobre tot de les zones costaneres, i el seu menfotisme pel que fa a la senyalització, difusió i aplicació de la normativa municipal.

- El deficient funcionament de la recollida selectiva domiciliària a la Colònia i el nul avanç en la recollida selectiva domiciliària en Artà.

- Deficient manteniment dels punts d'aportació de recollida selectiva, amb l'eliminació d'alguns i trasllat d'altres a les zones de rodalia, el que dóna mala imatge, dificulta la col·laboració ciutadana i coadjuva a embrutar la fora-vila més propera als nuclis urbans.

- La Colònia segueix sense Punt Verd, malgrat tenir les NN.SS. aprovades.

- Incapacitat per adaptar el Punt Verd d'Artà per a la recollida, emmagatzemament i gestió de vehicles abandonats, fet que suposarà una important sanció a l'Ajuntament per part de la Conselleria de Medi Ambient.

- Incapacitat per a sol·licitar ajudes al Pla d'Infraestructures de Gestió de Residus durant els 3 darrers anys***.

La única actuació positiva que cal reconèixer a aquesta derrera regidora dimitida és l'eliminació dels perillosos ferros que es van colocar als escocells dels platers de la plaça del Conqueridor i que eren una amenaça per la integritat física dels nins que hi juguen, ferros que havien estat col·locats per iniciativa de l'ex-regidor P. Silva (PSOE) i que ha costat 10 anys llevar-los malgrat les successives queixes que provocaren.

Mentre la realitat mediambiental es degrada dia rera dia, l'equip de Govern llença un pla de promoció turística que no toca de peus en terra i que només serveix per a tudar doblers sense control, i amb cada vegada més pudor d'amiguisme i clientelisme, la política d'UM arreu.

* "Propagandística", en el pitjor sentit d'aquest mot: mentres s'omplin la boca de "protecció i valorització del patrimoni cultural i natural", i "promoció d'un turisme diferent al de sol i platja, familiar i cultural", aquesta legislatura s'ha instat per part d'UM-PSOE a la macroampliació insostenible de la plageta urbana de la Colònia, s'ha fet l'impossible per permetre la urbanització de la illeta del molí de'n Regalat, i s'ha celebrat l'urbanisme a la carta d'UM (Decret Nadal) per poder torgar llicències a urbanitzacions sense les dotacions i els serveis urbans necessaris.

** EV-ERC i UIA presentaren la darrera sessió del Ple una moció, aprovada per unanimitat, per instar l'equip de govern a actuar, in extremis, davant l'anunciada i imminent expulsió d'aquesta Xarxa Balear.

*** La sol·licitud municipal corresponent a la convocatòria de 2008, va ser rebutjada; les convocatòries corresponents als anys 2009 i 2010, l'Ajuntament ni tan sols no hi ha presentat cap projecte.

Magdalena Llull arribà a ser aquesta legislatura, abans de l'expulsió d'UM de les institucions balear i insular, gerent de l'empresa pública "Turisme Jove de les Illes Balears", objecte aquests dies, entre d'altres empreses i organismes, d'investigacions policials per possible finançament irregular d'UM.

Què n'ha dit la premsa:

- El Mundo-El Día de Baleares, 03-10-2010: Artà: Critican la tercera dimisión de una regidora "uemita" de Medio Ambiente.

- Diari de Balears, 03-10-2010: Crítiques de Els Verds-Esquerra a Medi Ambient.

- Diario de Mallorca, 02-10-2010: Tolo Gili denuncia la "campaña de descrédito" contra él y su padre, el alcalde. [...] Asimismo, Els Verds+Esquerra también cuestiona seriamente que esta legislatura haya habido hasta tres relevos de ediles regionalistas de Medio Ambiente. El líder ecorepublicano, Guillem Caldentey, advierte de que Artà podría ser expulsado de la Xarxa Balear de la Sostenibilitat (Agenda Local 21).

Coses rares-rares..... O no tant?

[Accediu a aquesta notícia publicada a Diari de Balears diumenge dia 22 d'agost, en pdf]

És més que probable que el senyoer Gili, batle d'Artà (UM) de vacances aquests dies no en tingués ni idea, d'aquesta tudada de fusta i mobles bons. També és molt probable que les seves declaracions -que es contradiuen amb les imatges, de Diari de Balears com d'Última Hora el mateix dia, del reportatge). Té aquest vici.
Una més d'improvisació per sistema i, per suposat, de no saber pensar en destinataris d'aquesta fusta i aquests moble que en farien segur molt millor ús i li treurien molt millor profit com, per exemple i sense anar més lluny, la Fundació Deixalles.

UM-PSOE fan bandera de la degradació del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni arqueològic

[Imatges a les quals es pot observar l'estacionament il·legal a Sa Cugussa, indret protegit darrerament amb la figura de Zona arqueològica de Ca los Camps. També s'hi pot observar la degradació i erosió del sòl, produïda pel sistemàtic i massiu trànsit i estacionament de vehicles]

Tampoc B. Cerdà, D. I. de Patrimoni del Consell, no acompleix els seus compromissos, i l'important jaciment de s'Arenalet de Son Colom continua sense protegir ni senyalitzar
Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen al Consell de Mallorca que intervengui d'urgència i subsidiàriament a la zona de Ca los Camps, atesa la manca de voluntat de protegir el patrimoni per part de l'equip de govern municipal (UM-PSOE)
Dos jaciments declarats com a BIC resten sense cap senyalització ni protecció, trepitjats constantment pel pas dels vehicles i els estiuejants que ni tan sols no tenen cap noció de la seva existència i fragilitat

Amb l'inici de la temporada d'estiu, es multiplica el número d'estiuejants que, a peu o en cotxe privat, passen per damunt dels jaciments arqueològics catalogats i protegits (han estat declarats BIC) a la zona de Ca los Camps sense ni tan sols saber de la seva existència. El jaciment arqueològic de s'Arenalet de Son Colom, situat molt a prop de la mar, és objecte així no tan sols de degradació pels temporals que l'afecten principalment durant la tardor i l'hivern des de 2003, sinó també pel pas que s'hi dóna per part de passejants que n'ignoren la seva existència i ubicació. Aquest jaciment ha estat qualificat en alguna ocasió com a "les restes de l'edificació més antiga de l'illa de Mallorca" per prestigiosos arqueòlegs. Biel Cerdà, Director Insular de Patrimoni, havia compromés el passat mes de novembre una sèrie d'actuacions urgents dirigides a la conservació i senyalització d'aquest important jaciment, sense que hores d'ara aquest compromís s'hagi vist materialitzat.
Tampoc el BIC "Zona arqueològica de Ca los Camps", que també s'ubica a prop de la mar i a prop del jaciment de s'Arenalet de Son Colom, no ha rebut absolutament cap actuació dirigida a la seva protecció ni senyalització. En aquest cas, especialment a la franja litoral, es dóna un factor de degradació contemplat en el mateix Informe tècnic corresponent a la declaració com a Bé d'Interès Cultural: el massiu trànsit i estacionament que s'hi fa de vehicles, permès a consciència per l'equip de govern d'Artà i passant-se pel folre normativa ambiental pròpia, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes (el seu article 93 estableix que és competència dels ajuntaments senyalitzar el patrimoni, com regular el pas dels vehicles i les persones), i el propi Catàleg municipal de protecció del patrimoni històric, recentment aprovat.
Davant d'aquestes problemàtiques que afecten tan greument part important del patrimoni artanenc, Els Verds-Esquerra han dirigit una instància al Consell de Mallorca sol·licitant que exigeixi a l'Ajuntament el compliment de les seves obligacions respecte d'aquests valors patrimonials, i que actui, si s'escau, subsidiàriament a la vista de l'absoluta manca de voluntat de l'equip de govern municipal.
Els Verds-Esquerra posen a disposició de la ciutadania i de les entitats interessades en la protecció del patrimoni costaner de la Colònia (des del punt de vista arqueològic, ambiental i paisatgistic), una Instància-model per a pressionar l'Ajuntament d'Artà, recordant-li les nombroses normatives que obliguen l'administració municipal a defensar-lo.
Els Verds-Esquerra d'Artà qualifiquen d'escandalosa la passivitat de les administracions, especialment la municipal, envers aquests problemes que pateixen els valors arqueològics, paisatgístics i ambientals del litoral de la Colònia de Sant Pere i en alguns dels indrets més coneguts i valorats turísticament del municipi. Aquesta deixadesa encara es veu més accentuada per la pròpia propaganda repetida una vegada rera l'altra per UM als mitjans de comunicació, segons la qual "Artà fa bandera del seu territori" i del patrimoni (Diari de Balears, 24-06-2010: Artà fa bandera del territori 1 i 2) i la recerca d'una "nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori" (Diari de Balears, 17-11-2009: Compensacions sense fer renou per a Artà)

GOB, l'Assoc. de Veïns de Mont Ferrutx, particulars, PSM, UIA i Verds/Esquerra reclamam a Costes que revisi el DPMT de la illeta del Molí d'en Regalat

[Aquesta darrera imatge és un fragment
del "Mapa de Conflictes ambientals"
publicat pel GOB el passat mes de juny de 2009,
juntament amb l'informe
"Els conflictes ambientals i territorials a Mallorca"]

L'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, el GOB, PSM, UIA, Els Verds-Esquerra i particulars sol·liciten a Costes la correcta partió del Domini Públic a la illeta del Molí d'en Regalat per evitar-ne la urbanització

Davant l'evidència que els terrenys no són urbans i que no hi ha Pla Parcial aprovat sol·licitam a Costes que s'efectuï una correcta partió del Domini Públic Marítim-Terrestre als terrenys del Molí d'en Regalat. Així mateix sol·licitam, a l'Ajuntament i al Consell que s'hi impliquin, per tal d'evitar-ne la urbanització

Des de la convicció que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat, a la Colònia de Sant Pere, no són urbans, sinó urbanitzables, i que mai no s'ha aprovat el Pla Parcial d'urbanització previ a l'edificació en els mateixos, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol particular, el PSM, la Unió d'Independents d'Artà i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat a la Demarcació de Costes "que sigui practicada l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre (en endavant, "DPMT") atès que la servitud de protecció a la zona en concret ha de ser de 100 metres" (accediu al document registrat per Els Verds-Esquerra el passat dia 8 de juny).

Aquesta sol·licitud es fonamenta en el fet que la protecció actual del DPMT és només de 20 metres (la pròpia de terrenys considerats com a urbans segons la Llei de Costes), però els terrenys no són urbans sinó urbanitzables -com consta a les Normes Subsidiàries d'Artà recentment aprovades, i com va quedar també establert a la Sentència ferma del TSJIB del passat mes de setembre de 2009-, per la qual cosa, en aplicació de la mateixa Llei de Costes, la servitud de protecció ha de passar a ser de 100 metres. Juntament amb els documents de sol·licitud, s'han adjuntat a la Demarcació de Costes còpies de l'esmentada sentència del TSJI.

Per altra banda, les entitats han dirigit al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà sengles instàncies exposant com les NNSS d'Artà i la Sentència del TSJIB qualifiquen com urbanitzables i no com urbans els terrenys, sol·licitant que aquestes institucions -amb competència sobre planificació urbanística- donin trasllat a la Demarcació de Costes d'aquests documents (NNSS i Sentència), i que reclamin també per la seva part a la Demarcació el correcte desllindament del DPMT dels terrenys de la illeta.

El Gob, PSM, UIA, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol individual i Els Verds-Esquerra confien que Demarcació de Costes rectificarà i considerarà seriosament les seves reclamacions, i que revisarà en conseqüència la zona de servitud de protecció del DPMT, més enllà de les fortes pressions a què es veu sotmès aquest òrgan del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí per part de la propietat i promotora del projecte d'edificació de 18 xalets. En qualsevol cas, no es descarten accions legals davant d'una negativa a la revisió del DPMT per part del Departament que dirigeix Celestí Alomar.

Esquema:

- Quina qualificació tenen els terrenys d'Es Molí d'En Regalat a dia d'avui?
Pla Territorial de Mallorca: urbanitzables.
Sentència ferma i inapelable del TSJIB del passat mes de setembre de 2009: urbanitzables; la mateixa sentència explicita clarament, per altra banda, que "No consta Pla Parcial aprovat" (pàg. 4 del pdf).
NNSS d'Artà aprovades definitivament i adaptades al PTM: urbanitzables.
- Quina és la servitud de protecció (DPMT) actual que li atorga Costes?
És de 20 metres, és a dir, tracta aquests terrenys com si fossin urbans, segons explicava el Cap de la Demarcació de Costes als mitjans el passat divendres 4 de juny.
- Quina és llavors, la delimitació que hauria de fer Costes del domini?
En tractar-se de sòl urbanitzable, i per aplicació de la Disposició Transitòria Tercera i els arts. 23 i següents de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, la servitud de protecció hauria de ser de 100 metres.
- Davant tot això, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, particulars i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat:
a) A la Demarcació de Costes, "l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre atès que la servitud de protecció a la zona ha de ser de 100 metres".
b) Al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà, que assabentin la Demarcació de Costes a les Illes Balears que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat són urbanitzables i no urbans, i que li donin trasllat de la Sentència del TSJIB del passat mes de setembre de 2009.

Altres documents d'interès:

- Document de "Memòria" de les Normes Subsidiàries de Planejament d'Artà, aprovades definitivament el passat mes de maig. Referències a la illeta del Molí d'en Regalat (valors ecològics però, sobre tot, la seva qualificació com a "urbanitzable"), a les pàgs.: 16-17, 35-36, 59-60, 70 i 81.

Què n'ha dit la premsa:
- El Mundo/El Día de Baleares, 11-06-2010: Piden a Costas que proteja el Molí den Regalat y evite su urbanización.
- Diario de Mallorca, 11-06-2010: Vecinos, ecologistas y diferentes partidos rechazan los 18 chalés previstos en el Molí d'en Regalat.
- Diari de Balears, 11-06-2010: GOB, PSM, UIA i Verds/Esquerra sol·liciten la correcta partió del Molí d'en Regalat.

Comunicat de la Coordinadora "Diògenes" respecte del recentment aprovat Decret-Llei 1/2010

[Imatge de la urbanització pollencina de Sa Font,
amablement cedida per Biel Perelló]

El Decret 1/2010 afavoreix només l'especulació inmobiliària i no crea llocs de feina, perquè no assegura ni fomenta les dotacions de serveis
Lamenten la capitulació del Bloc davant la proposta d'UM

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" rebutja el Decret Llei 1/2010 de 26 de març, com la resolució del Parlament de les Illes Balears per la qual es validà el passat dia 27 d'abril, que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram (1).

Els regidors ecosocialistes entenen que d'aquesta manera es consolida un model urbanístic propi de països subdesenvolupats, i es tornen a fer excepcions a la normativa urbanística vigent que lògicament exigia disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències. En lloc de coadjuvar els interessats -les administracions municipals i els propietaris- a la correcta recepció i dotacions de serveis -i les oportunes cessions del sòl per a usos públics, en determinats casos- de les urbanitzacions, garantint sempre els interessos públics, s'actua apadassant el problema d'alguns petits propietaris que ara per ventura podran construir la seva segona residència però, sobre tot, es dóna via lliure a la revalorització dels terrenys de grans promotors gràcies a que ara podran obtenir llicència per als projectes d'edificació.

Els regidors "Diògenes" consideren que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord" (Bartomeu Vicens, anterior parlamentari, va impedir l'aprovació fa uns mesos del "Decret Nadal", del qual és rèplica aquest Decret Llei recentment aprovat) vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Aquest pegat no es correspon amb una veritable demanda de sòl per a la construcció de nous habitatges unifamiliars sinó més aviat a interessos especulatius (2). En tot cas, representa una mesura completament contrària al "canvi de model" -suposadament assumit per les forces progressistes- que s'hauria d'anar aplicant, tot aprofitant la crisi econòmica actual.

Per altra banda, si el que es vol realment és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials. En aquests moments, pocs propietaris d'un sol solar estan disposats a iniciar les obres per la seva segona residència, i no és previsible un immediat increment de la construcció per aquesta banda. Al contrari, amb ajudes als propietaris amb les despeses per a l'execució de les dotacions de serveis, aquestes grans obres es durien endavant, dinamitzant el sector realment i amb creació de llocs de feina, i amb més altes garanties per a l'interès públic.

Aquest col·lectiu troba mancades de qualsevol credibilitat les condicions establertes en el Decret segons les quals els Ajuntaments disposen de dos anys per a l'aprovació dels projectes de dotació i l'execució dels mateixos, quan és notòria la manca de voluntat i diligència per part dels batles que, en alguns casos durant dècades, no ho han dut a terme. Fins i tot es donen casos que aquests mateixos batles descobreixen "sobtadament" que algunes urbanitzacions dotades de tots els serveis i, en principi, ben recepcionades, presenten greus deficiències en les cessions obligatòries de terrenys (3).

No s'assegura l'execució de les obres d'urbanització necessàries (xarxes de distribució d'aigües i sanejament, voravies en condicions, zones verdes, enllumenat públic en condicions, etc.), ni l'execució de les cessions de sòl obligatòries en alguns casos (un 10%). Amb l'aprovació al Parlament, en el segon intent, d'aquest Decret, es permet novament endarrerir aquestes actuacions i, a la vegada, continuar expedint llicències de construcció. Quan tot hagi estat venut, el mort lis caurà als nous propietaris... o als contribuents en general, i els promotors i especuladors de ben segur que hauran tengut bona cura de desaparèixer. És el que està passant ja, per exemple, a les urbanitzacions de S'Estanyol o Mont Ferrutx en el terme d'Artà, que ara ja no es troba el promotor ni primers propietaris, i als solars on hi havia d'haver -per exemple- un parc infantil, hi ha una casa construïda, venuda a nous propietaris i revenuda novament. A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.

Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar por un altre tipus de desenvolupament respectuós amb el nostre principal patrimoni que és el medi ambient. En aquesta línia, els regidors de la Coordinadora "Diògenes" es volen desmarcar clarament dels objectius expressats tant en el Decret com pels portaveus del Govern de les Illes (5), perquè el que es fa realment és donar facilitats a l'economia especulativa del sòl i la vivenda, un dels factors agreujants de l'actual crisi econòmica especialment en l'Estat espanyol i en particular a les Illes, i comparteixen les crítiques del GOB en el sentit de l'abús que es fa de la fòrmula del Decret-Llei per a afegir excepcions a les Lleis sobre sòl, construcció i ordenació territorial (6), com en la passa enrera que es dóna d'aquesta manera en matèria econòmica, urbanística i mediambiental.

(1) BOIB 049, de 27-03-2010; accediu al debat recollit al Diari de Sessions del Ple núm. 96, de 27-04-2010 .

(2) Aquests dies, els mitjans de comunicació (http://www.uib.es/premsa/maig10/dia-10/EMB_100510_01_002_01_R.pdf) han publicat dades d'un estudi de la UIB (http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html), segons les quals a les Illes hi ha construides 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants .
(3) Vegeu Diari de Balears, 27-12-2009: L'Ajuntament d'Artà s'ha adonat ara que no hi ha cap document legal que acrediti que es fes la recepció [de l'urbanització Mont Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere] l'any 2001.
(4) A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.
(5) Albert Moragues, Diario de Mallorca, 28-04-2010: L'objectiu del Decret és l'impuls de l'economia productiva .
(6) Pla Territorial de Mallorca:
"Cap a una nova economia"
EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL DE MALLORCA: IMPLICACIONS SOBRE EL TERRITORI
D’entre els efectes del model econòmic actual sobre el territori, podem destacar:
- Model dual d’assentaments amb escassa interrelació entre els nuclis tradicionals i els turístics.
- El procés de litoralització massiva que afecta la major part dels municipis costaners.
- L’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat de l’illa amb un fort impacte paisatgístic i els problemes de localització que plantegen.
- La proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic sense precedents, que provoca necessitats d’espais d’oci entre aquests residents.
- L’important increment del turisme residencial en els darrers anys que provoca un major consum del territori i genera un menor valor afegit per a l’illa.
- L’escassa diversificació de l’economia i la forta dependència de l’activitat turística.
- La sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa i els efectes negatius sobre el paisatge i el patrimoni natural. [les negretes són nostres] .

Què en diu la premsa:
- Diari de Balears, 13-05-2010: Diògenes, un altre model d’urbanisme. El col·lectiu integrat per regidors ecosocialistes es desmarca del Bloc i condemna les mesures anticrisi aprovades en el Parlament que permeten urbanitzacions sense clavegueram.
Última Hora, 13-05-2010: Grupos de izquierda de la Part Forana se desmarcan del decreto que permite urbanizaciones sin alcantarillado.
El Mundo/El Día de Baleares, 13-05-2010: EU/EV critica que se permitan casas sin alcantarillado.

Reiteració a l'equip de govern i a Costas sobre instal·lacions públiques i costaneres a la Colònia

[En aquestes imatges, del passat dimecres dia 31 de març, s'observa la quantitat de pedra i les penyes -encerclades en color vermell- que sobresurten perillosament a la part seca de la plageta urbana de la Colònia]

[En aquestes dues imatges s'observen els dos elements exteriors que formen el niu de metralladora ubicat a la punta de s'Estanyol. En la primera, es pot veure clarament com la "obertura al lateral orientat cap a la mar utilitzada per disparar (segons la descripció de la instal·lació a la seva fitxa de protecció) no existeix per mor del seu cobriment per la zona enjardinada dels apartaments. En la segona, es pot veure com el "seto" obstaculitza la part d'entrada a la instal·lació]

[Un dels tradicionals vivers. Aquest es troba ben devora de la plageta urbana de la Colònia,
i constitueix no només un element patrimonial a protegir, sinó també
un altre element més d'atracció turística]

Els Verds-Esquerra d'Artà reiteren a l'equip de govern municipal (UM-PSOE) les sol·licituds ja formulades d'acondicionar la plageta urbana de la Colònia
Insisteixen també en la necessitat de conservar determinades instal·lacions protegides, com són els vivers i els nius d'ametralladora

Els Verds-Esquerra formularen en el transcurs de la passada sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà els següents precs entre d'altres:

1. Pregam l'equip de govern que examini l'estat de conservació dels vivers de la Colònia, com dels nius de metralladora de Ca los Camps i de S'Estanyol, aquest darrer afectat per la zona enjardinada d'uns apartaments com hem denunciat en diferents ocasions, béns tots ells catalogats i que, si s'escau, es procedeixi a sol·licitar actuacions urgents a les administracions que correspongui, com el Consell i/o la Demarcació de Costes.
4. Pregam l'equip de govern que dugui a terme les actuacions necessàries per tal d'acondicionar plenament la platja urbana de la Colònia, especialment pel que fa a les pedres que hi ha entre l'arena, amb les quals ja l'estiu passat els usuaris es feien talls i ferides.

Respecte de l'acondicionament de la plageta per al seu ús sense els riscs produïts per les pedres i roques que es troben tant a la seva part submergida com a la part seca, aquesta necessitat ja la va formular el regidor G. Caldentey al Cap de la Demarcació de Costes Celestí Alomar amb ocasió d'una reunió celebrada el passat dia 25 de novembre de 2010. S'hi va informar de les múltiples queixes que els banyistes usuaris d'aquesta platja artificial havien traslladat a la formació ecosocialista, en el sentit de les molèsties i fins i tot talls i ferides que es produïen accidentalment en el seu ús normal, l'estiu passat. A la reunió esmentada, també hi eren presents representants de l'equip de govern municipal: el regidor de Turisme, B. Gili (UM) i la regidora de Patrimoni, P. Ginard (PSOE).
Les imatges que encapçalen aquest article mostren la quantitat de pedra i les penyes que afloren, encara aquests dies en què ja torna a haver-hi banyistes i turistes gaudint d'aquesta plageta urbana.
També s'observa en una de les imatges el lamentable estat de conservació d'un dels tradicionals vivers de la costa de la Colònia, molt a prop de la plageta. A la reunió del mes de novembre anteriorment esmentada, Caldentey també va esmentar la necessitat que Costes prengués mesures ràpidament dirigides a la conservació d'aquest element, com dels nius de metralladora (catalogats tots ells al Catàleg municipal de Protecció dels béns patrimonials).
Els Verds-Esquerra han denunciat en múltiples ocasions el mal estat de conservació d'aquests i d'altres elements de la costa de la Colònia de Sant Pere. Fins ara, només Costes ha reaccionat i parcialment, intervenint sobre la torre de posicionament de Son Viulí que amenaçava amb esfondrar-se un moment o altre.
Respecte del niu de metralladora de la Punta de s'Estanyol i de la seva alteració (infracció urbanística) per la propietat dels apartaments que hi ha aprop, Els Verds-Esquerra d'Artà no han trobat per part de l'equip de govern municipal a les seves denúncies i precs (des del juny de 2007 al passat mes d'octubre) més resposta que un Informe tècnic completament tarat en la seva forma com en el seu contingut, i l'habitual i lamentable silenci, apatia i indiferència.

Què en diu la premsa:
Diario de Mallorca, 04-04-2010: Els Verds-Esquerra critica de nuevo el mal estado de la playa de la Colònia