Objectiu: fer compatible la navegació d'esbarjo amb la conservació del fons marí

Els Verds-Esquerra reclamen a la Conselleria de Medi Ambient un estudi per a determinar la ubicació de fondejos a la zona de litoral artanenc de la Badia d'Alcúdia

A la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà es tractarà una moció del grup municipal Els Verds-Esquerra que té per objectiu instar la Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral (DGQAL) de la Conselleria de Medi Ambient a la redacció d'un estudi de necessitat i viabilitat de la ubicació de zones de fondeig a la zona de litoral artanenc que confronta amb la badia d'Alcúdia, qualificada com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC). En aquest sentit, Els Verds-Esquerra d'Artà indiquen que el Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia (ES5310005), ja preveu que el llançament o varada d’embarcacions s’haurà de fer a través de canals degudament senyalitzats (art. 3.4).

Els Verds-Esquerra d'Artà argumenten que els darrers anys hi ha hagut un increment de la freqüentació d'embarcacions d'esbarjo a la zona, causada per l'ampliació del port esportiu de la Colònia i la proximitat del port de Son Serra de Marina. Com que el fondeig es fa de manera descontrolada, es desconeix fins a quin punt s'estan perjudicant les praderies de posidònia. Els Verds-Esquerra afegeixen, a més, la necessitat que les administracions donin passes per a garantir la màxima seguretat, tranquilitat i benestar dels banyistes, massa sovint minvades per embarcacions que fondegen a les cales i platges de la zona a pocs metres de la vorera.

Les praderes de posidonia són la principal comunitat del litoral mediterrani degut als seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa. En aquest sentit, les praderes constitueixen un ecosistema madur, atesa la seva capacitat per modificar les condicions ambientals dels llocs on s'instaura: atrapant el sediment i contribuint, així, a la neteja de l'aigua, oxigenant les aigües durant la tardor, l'hivern i sobretot a la primavera, atraient nombroses espècies animals i vegetals que constituiran la comunitat posidonícola.

Entre les principals amenaces de les praderes, figuren els fondejos, tant permanents (les cadenes dels fondeigs permanents que de manera continuada s’arrosseguen per damunt de la posidònia, llauren el prat, seguen fulles i feixos, i acaben per obrir clarianes) com puntuals (a les cales i badies protegides de l’onatge, les més freqüentades per les barques, l’acció mecànica de les àncores en arrancar fulles i rizomes, pot arribar a arrabassar mates de posidònia).

S'ha de tenir present que, amb l'objectiu de recopilar la informació necessària per a la correcta realització de la instal·lació de punts d'amarrament i la protecció efectiva de l'hàbitat de l'efecte del fondeig d'embarcacions d'esbarjo, la DGQAL ja ha desenvolupat estudis semblants a altres zones LIC de totes les illes -com per exemple a Porto Petro (LIC Costa de Llevant), a la Zona LIC Cap Enderrocat-Cap Blanc-Cala Blava, al Caló de s´Oli (LIC de Ses Salines d'Eivissa i Formentera), a la Badia de Fornells (LIC Marina Nord de Menorca) i, al mateix LIC Badies de Pollença i Alcúdia, a la Punta de l'Avançada (Pollença).

Amb aquests estudis, en primer lloc, es cerquen dades com la quantitat d'embarcacions fondejades per superfície, les eslores de les mateixes, els tipus més comuns, la classe de frecuentació (diürna, completa), afecció d'àrees amb posidònia, distàncies a ports propers, entre d’altres, amb la finalitat d'avaluar els sectors de major càrrega de fondeig.

A continuació, i per a determinar la necessitat d'ubicar-hi zones de fondeig, es procedeix a estudiar el clima marítim i la estratigrafía dels fons marins, el que proporciona els paràmetres que s'han de considerar a la hora de calcular els esforços més importants a què es veuen sotmeses les embarcacions que fondegen en aquests paratges, així com el seu predimensionat, segons les característiques de resistència dels materials que componen els fons marins de cada regió.

Una vegada obtinguts tots els paràmetres necessaris es podria passar a la fase final de ubicació dels camps de fondeig que permetessin la protecció de les praderes de Posidònia Oceànica.

La proposta d'aquesta agrupació ecosocialista afegeix la possibilitat que, en el cas que les zones de fondeig es portessin a terme, l'Ajuntament en podria demanar la cogestió, creant-se una nova font d'ingressos i facilitant una gestió més flexible i propera als usuaris.

A més de totes aquestes argumentacions, Els Verds-Esquerra reclamen com a fonamentals mesures d'aquest tipus si tal i com ha anunciat en ocasions la Conselleria de Medi Ambient, es considera la reintroducció del Vell Marí (Monachus monachus) a la zona del litoral de les muntanyes d'Artà.

Informacions extretes de les webs:
Projecte Balears Life Posidònia
GOB
Per a visualitzar el mapa Google dels fondejos de la Punta l'Avançada, pitjau aquí
Per a accedir als estudis de la DGQAL per a la ubicació de les zones de fondejos, pitjau aquí i aquí; per als de la redacció dels plans de gestió de la D. G. de Pesca, i de a D. G. de Biodiversitat, pitjau aquí.

No ho deim noltros, ho diuen ABC i Forbes:

MALLORCA, ENTRE LES VUIT ZONES COSTANERES MÉS AMENAÇADES DEL MÓN

Transcrivim a continuació part de l'article d'Abc publicat el passat dia 18, arran d'un altre article de la revista nord-americana Forbes, gens sospitosa tampoc de militància revolucionària ni ecologista, com bé sabeu. El contingut d'aquest article contrasta, i de quina manera, amb el populisme més ranci de la nostra dreta local, il·lustrat per les tesis de segons quines branques del PP d'Artà ("La platja ara és petita, i més ho serà quan estiguin ocupades totes les vivendes [sic] que, ens agradi o no, s'han fet, es fan i es faran", en article en defensa de la gegantina ampliació de la platja artificial) i les darreres declaracions del batle d'Artà, Rafel Gili (UM) al programa de Televisió de Mallorca "Enxarxats" el passat dia 13, en el sentit que (i ara transcrivim de memòria) "Els que critiquen el creixement [urbanístic] de la Colònia és perquè ja hi tenen casa; totes les persones tenen el mateix dret de gaudir-ne".

"Mallorca, entre las ocho zonas costeras más amenazadas del mundo

ANNA GRAU. NUEVA YORK. ABC.

18-3-2008 10:08:13

Ya no es sólo el panel intergubernamental de Naciones Unidas para luchar contra el cambio climático; ya no son sólo los científicos o los activistas medioambientales. Ya es la gente del dinero la que cree que ha empezado a correr la cuenta atrás para la destrucción de ocho paraísos turísticos del mundo, entre ellos las costas de la isla de Mallorca. Lo dice la revista Forbes.

La novedad del enfoque de Forbes es que va terriblemente a lo práctico. Para empezar elogia la capacidad del litoral mallorquín de atraer una gran cantidad de turistas y celebridades, a veces hasta un punto excesivo, sobre todo teniendo en cuenta que hablamos de una isla, es decir, que llega un momento que ni el territorio ni los recursos dan más de sí, no se pueden estirar como un chicle. [...]

El negocio, en peligro

Está claro que peligra no ya el ecosistema amenazado a veces por la avidez de negocio, sino el negocio mismo: se impone un «turismo sostenible», como el comercio justo, para no matar la gallina de los huevos de oro y que los tesoros que atraen visitantes y divisas no desaparezcan en el fondo del mar.

Este sería el punto de acuerdo entre las Naciones Unidas y los empresarios. Brian Mullis, presidente de la organización Turismo Sostenible Internacional, afirma que está en la mano de los mismos usuarios, los turistas, dictar unos hábitos de consumo que obliguen a la industria a adoptar prácticas más eficientes.

La clave es cambiar el chip: respetar el medio ambiente no se debe hacer por altruismo (que también) sino por el más elemental de los egoísmos. En ese sentido empiezan a florecer entidades sin ánimo de lucro que aglutinan países y redes de operadores turísticos para optimizar prácticas y recompensar el turismo «bueno». Hay por ejemplo entidades que orientan al turista responsable hacia aquellos circuitos hoteleros donde la sostenibilidad está más garantizada.

La coincidencia entre la alarma medioambiental y la económica se da sobre todo en aquellos países o comunidades donde la dependencia del turismo es total o por lo menos ha eclipsado casi el resto de actividades. Es la clase de escenario que resulta familiar a los antiguos pobladores de Mallorca."

Així són les coses. Mentre la premsa mundial exposa la necessitat d'observar els límits ambientals del territori illenc, el senyor Gili considera “bé de primera necessitat” la segona residència amb un evident enfocament cap a la demanda benestant o especulativa d'àmbit europeu. Considera també “bé de primera necessitat”, per exemple, el gaudi de llocs d'amarrament als ports esportius? Mentre fa aquesta demagògia, elimina, amb la seva proposta de Normes Subsidiàries, la possibilitat de promocions d'Habitatge Protegit Oficial i es desconeix quina és la seva política dirigida a facilitar l'accés a l'habitatge, per exemple, de la joventut (si és que en té).

No al Cànon pel Prèstec a les Biblioteques!

Radicales tratan de impedir un acto de la Falange en San Sebastián . La Gaceta 1/3/08

Sense comentaris...

Pressuposts Participatius segons la regidora de Participació Ciutadana, Esperança Massanet

Els Verds-Esquerra es feliciten per la recuperació del Fòrum Ciutadà de la Colònia, però en critiquen la retallada de qualitat democràtica

De la Normativa dissenyada per la regidora de participació ciutadana, es podria derivar que l'Assemblea, teòricament màxim òrgan de decisió, no es reunís mai

El passat dia 27, en Junta de Portaveus de l'Ajuntament d'Artà, la regidora de Participació Ciutadana, Esperança Massanet, va explicar els representants de les diferents formacions locals el projecte de Fòrum de participació ciutadana que es desenvoluparà enguany a la Colònia de Sant Pere, i pel qual s'han de determinar despeses fins a un total de 60.000 euros prevists als pressuposts municipals. Es va presentar l'esborrany de Normativa del Fòrum, que l'Assemblea de ciutadans de la Colònia haurà de ratificar i que, en principi, podrà millorar amb les aportacions dels mateixos.

La proposta de Normativa presentada per la regidora Massanet rebaixa en gran mesura, segons Guillem Caldentey, portaveu de Els Verds-Esquerra d'Artà, la qualitat democràtica d'aquest procés de participació ciutadana, “en primer lloc, a nivell purament procedimental quan, mentre els anys anteriors era l'assemblea qui dissenyava la Normativa que havia de regir el procés i després el Consistori la ratificava, ara són els polítics de l'equip de govern qui la dissenyen per posar-la a consulta de l'Assemblea, la qual podrà fer els suggeriments que vulguin però, en principi, el document presentat per la regidora és el que s'aprovarà al Ple, segons les seves mateixes paraules. És a dir, l'equip de govern que va suspendre el procés de participació ciutadana a la Colònia per estar suposadament polititzat, és ara qui retalla el poder dels ciutadans a favor del Ple, dels representants polítics al consistori artanenc”.

La Normativa proposada per la regidora Massanet elimina de fet el funcionament assembleari del Fòrum de Participació Ciutadana, amb el raonament que els coloniers no volen reunir-se amb tanta freqüència. Es substitueix, a la pràctica, el nucli fonamental del procés, l'Assemblea, que debatia, seleccionava i votava, amb l'assessorament dels tècnics municipals, les propostes presentades pels mateixos ciutadans, atorgant gairebé tot el poder de decisió a la Comissió Permanent de Participació Ciutadana, que estudiarà les propostes presentades, eliminant les que no s'adaptin al reglament o no siguin viables, presentarà a l'Assemblea les propostes acceptades a tràmit i elaborarà el calendari d'Assemblees. Però, de fet, segons Caldentey, “tal i com s'ha dissenyat aquesta proposta de Normativa, l'Assemblea podria no haver-se de reunir mai, atès que es podrien recollir les propostes a les oficines municipals, la CPPC podria fer tota la feina de selecció, i decidir, finalment, quins dies la gent de la Colònia podria votar, dipositant el vot a les mateixes oficines els dies que determini aquest mateix organisme”.

“En definitiva, encara que ens alegram que d'alguna manera es restableixi alguna forma de participació ciutadana a la Colònia, a part de la Comissió de Festes, ens pareix que, per molts motius, el tarannà de la regidora de participació ciutadana es caracteritza per la poca disposició a delegar poder en els coloniers i a fer feina en el sentit que els ciutadans augmentin la seva participació en el que és públic, de tots”.

"Populisme"

Mot molt emprat darrerament als mitjans de comunicació de la pell de toro, sobre tot quan s'ha de fer referència a Bolívia i Veneçuela (i no al Perú, a Colòmbia o a Mèxic) ...
Avui, però, El País, en la distància que hi ha entre un titular i el subtitular, ens ajuda a entendre fàcilment què significa "populisme", aplicant aquest mot tant apreciat a H. Clinton i B. Obama!!!!

Hillary Clinton y Obama recurren al populismo ante unas primarias clave
Ambos prometen eliminar las rebajas fiscales para pagar los seguros médicos

HUMORIS CAUSA

El PP denuncia que el Consell no fa demolicions des de l'any 2003

"Marees de ciment", d'IB3, a Youtube

[Informació extreta de Disúrbia]

Per a tots aquells de vosaltres que vos vareu perdre aquest interessant documental d'IB3, l'hem dividit en tres parts i l'hem pujat a YouTube. El podeu veure en aquest canal. Heu de tenir una mica de paciència perquè són vídeos bastant feixucs. No cal dir que el copyright és d'IB3 i que no es pot fer cap explotació comercial d'ells.

Addenda (absurda) al missatge anterior

El 98,4 por ciento de los campings de Baleares dispone de página web, el segundo mayor porcentaje

Recordau la multa de 700.000 euros que va imposar el CIM a UPA, S.A., per "obres il·legals i il·legalitzables" al càmping de la Colònia?

Dia 13 de novembre de 2005, Diari de Balears -entre d'altres mitjans- publicava una notícia sobre el contenciós que havia interposat UPA, S.A., contra la sanció que el Consell Insular de Mallorca li havia imposat per "obres il·legals i il·legalitzables", consistents en la construcció, els anys 1998-1999, de 88 nous "bungalows" fixes d'obra en zona per a instalar tendes de campanya. Pitjau aquí si voleu fer una mica de memòria, accedint a l'esmentada crònica d'A. Bassa al Diari de Balears.
Idò bé, recentment hem tingut accés a l'escrit de part del misser del Consell Insular de Mallorca (signat a Palma dia 19 de novembre de 2007) en el Procediment Ordinari 248/2005, iniciat per UPA, S.A., en contra de la sanció.
Entre d'altres coses, aquesta institució exposa que:

- La classificació urbanística del sòl, en el moment d'execució de les obres, era de sòl rústic protegit.
- No hi ha cap autorització urbanística que empari la construcció dels nous bungalows fixes de ciment prefabricat.
- El complex resultant no és un càmping, en la definició de "càmping" de l'art. 1, 2on paràgraf, del Decret 13/1986, d'ordenació de campaments de turisme, la qual exigeix un "espacio de terreno debidamente delimitado ... para su ocupación temporal ... utilizando como residencia ... elementos fácilmente transportables".

Sobre la subrogació que es va fer d'aquest expedient, davant la passivitat de l'Ajuntament d'Artà, no puc evitar copiar un parei de frases:

En el present cas, l'actitud de l'Ajuntament d'Artà sols pot qualificar-se de tolerància o passivitat total davant la infracció sancionada i moltes altres ja prescrites [...]. L'actuació de l'Ajuntament no es pot aquí qualificar d'ajustada a la Llei. [...] Pretenir que s'hagi de donar a l'Ajuntament una altra oportunitat [...], quan des de 1984 no ha mostrat mai un vertader interès [...] és absurd i contrari a la finalitat de l'art. 71 de la Llei de Disciplina Urbanística.

Aquest litigi tindrà aviat sentència: ja veurem què diu el jutge.
Us recomanam una lectura de l'escrit sencer, el trobau aquí (l'hem penjat en dues parts, en pdf).

Nostra Senyora de la Usura, abans, del Pilar

[Extret de InSurGente / El Periódico de Aragón (Adriana Oliveros)]

Si no fos pel perill i la gravetat dels fets, la cosa podria ser còmica

Dijous passat, una altra de les plaques de pedra que conformen la façana de l'edifici del Teatre d'Artà va caure. Aquesta vegada, ha estat des d'una altura d'uns sis metres, i damunt d'un espai públic sempre obert al pas dels vianants. Aquest fenomen de caiguda de trossos de façana ja és conegut, i pareixia que no s'havia de repetir, que s'havien pres les mesures adients per a evitar-ho.

Hem de recordar que a principis del mes de maig de 2007 caigueren les primeres plaques de la façana.
Després d'una sèrie de visites de l'arquitecta municipal i ATP (Assessoria Tècnica de Projectes), i per ordre de la primera, la policia municipal acordona l'edifici, per evitar que el despreniment d'alguna placa faci mal a algun vianant.
En reunió de 14 de maig, entre el sr. Gómez-Quintero (constructor), el sr. Juan Artigues Mesquida (ATP), Maria Llodrà (arquitecta nunicipal), M. Francisca Servera (batlessa) i altres, s'acorda que l'empresa constructora (Gómez-Quintero) realitzi un reconeixement sistemàtic de les peces d'aplacat de pedra de les façanes. Aquest reconeixement es va dur a terme dia 15 de juny.
Dia 9 de juliol ATP entrega un primer informe definitiu de les deficiències del teatre.
Les feines de reparació de deficiències a la façana i d'altres deficiències a altres espais de l'edifici es duen a terme al llarg del mes de juliol.

Això és un petit resum del que ha passat, fins ara, concretament amb les pedres de la façana. Arran de la nova caiguda d'una altra d'aquestes lloses de pedra, però, ens demanam: què s'hi va fer, el mes de juliol? Es va revisar, es va reparar...?
En definitiva: Què s'està fent, amb l'edifici del Teatre d'Artà -un edifici que el mes de juny farà set anys de la seva inauguració-, davant dels problemes que hi sorgeixen un darrera l'altre?

Després de les contundents manifestacions del Batle d'Artà, R. Gili, a principis d'any, Els Verds-Esquerra ens demanam, com qualsevol veinat al poble, quines mesures, quines passes s'han donades (1) respecte de la solució dels problemes que sorgeixen repetidament, quan alguns, com aquest, en principi pareixia que ja no haurien d'haver tornat a sorgir, i (2) respecte de la determinació de responsabilitats com a condició inel·ludible per a començar a enfrontar els problemes ben d'arrel.
Lamentam l'alarmisme creat pel batle amb les seves declaracions, i voldríem que fes una millor feina i més transparent. Ens agradaria que s'explicàs per què està apuntalada la planta-soterrani de l'edifici, si les causes són un problema de sobrecàrrega o, com va declarar amb els Independents fa una setmana aproximadament l'arquitecte encarregat de dissenyar el teatre, M. Carrió, els problemes són causats per uns forats fets a la plaça del teatre per poder-hi instal·lar uns envelats per a les festes de capdany fa un parei d'anys.
Lamentam que el Sr. Gili no només no informi la gent com és degut, sinó que a més ens posi obstacles per a la obtenció d'una còpia d'un segon informe d'ATP.

Si voleu llegir algunes de les declaracions del Sr. Gili publicades a la revista setmanal De Franc, al núm. 250, de dia 4 de gener, descarregau-vos el pdf pitjant aquí
Pitjau aquí per veure les declaracions dels Independents d'Artà i M. Carrió, al Diario de Mallorca del passat dia 13 de gener, atribuint a l'equip de govern actual i l'anterior els problemes amb la planta-soterrani coneguts aquest passat Nadal.

UM-PSOE, decidits a atiar el foc de la desfiguració de la Colònia i el seu litoral

[Si voleu consultar els documents originals, mirau a la secció "Eines i materials"]

Els Verds-Esquerra critiquen la voluntat de l'equip de govern (UM-PSOE) de continuar desfigurant la Colònia de Sant Pere amb l'aposta per la macroampliació de la platja d'aquest nucli urbà artanenc
Confien que els organismes competents evitin aquesta greu agressió al medi ambient i al desenvolupament sostenible del municipi

Els Verds-Esquerra d'Artà varen defensar el passat dimarts, dia 29, una moció de rebuig a les propostes d'ampliació de la platja artificial de la Colònia de Sant Pere i per la qual s'instava, a més, a instar la Direcció General de Costes (Ministeri de Medi Ambient; en endavant, DGC i MMA, respectivament) a la redacció d'un complet estudi d'avaluació d'impacte ambiental. La moció va ser rebutjada, amb els vots en contra de UM-PSOE, l'abstenció del PP i el recolçament de UIA. Es tracta d'una iniciativa molt semblant a les que recentment han dut a terme els equips de govern dels municipis de Sant Llorenç i Son Servera (amb presència tant d'UM com de PSOE) respecte de propostes del MMA com ara la construcció de grans dics submergits.

La postura de l'agrupació ecosocialista artanenca respecte del problema de degradació de la platja artificial de la Colònia, creada l'any 1981 amb l'aportació de 5.000 m3 d'arena i regenerada en diverses ocasions amb aportacions d'arena (en total 1.800 m3), la darrera l'any 1995, i de les cinc solucions proposades per la DGC, és que la millor solució és la de reparar les dues escolleres existents, sense que hi hagi cap ampliació, i reforçar el tram del passeig situat entre aquesta zona de bany i el port esportiu (alternativa 0'). L'alternativa 0 que proposa aquest organisme resulta insuficient, atès que consisteix en deixar les coses com estan i no comporta cap millora.

Els Verds-Esquerra consideren indefensables les altres propostes (propostes 1 la 4), en passar totes elles per l'ampliació de la platja, ateses les greus conseqüències (ambientals, paisatgístiques, urbanístiques, econòmiques, socials, etc.) que la seva execució comportaria, i els errors argumentatius en què fonamenta l'organisme estatal la defensa de la necessitat d'aquesta mesura. Per exemple, entre d'altres coses, s'argumenta la manca d'espais de bany a la zona (a la zona de la Colònia de Sant Pere hi ha, per exemple, la platja natural de Sa Canova, i altres cales, i als voltants ja s'hi troben platges amb tots els serveis, com als municipis de Santa Margalida, Capdepera, Sant Llorenç, etc.).

El document de descripció de les propostes es caracteritza per un marcat tarannà desenvoulpista. Així, s'hi arriba a dissenyar un mètode de puntuació de les propostes -de caràcter més que qüestionable tècnicament segons Els Verds-Esquerra- que té, com a pervers i paradoxal efecte, que quant més gran és l'obra, més atenuada queda la importància del seu impacte mediambiental. El resultat de l'aplicació d'aquest mètode d'avaluació és que la proposta preferida per l'organisme ministerial és la 4 (8.139 m2 de superfície de platja seca, 300 m. de longitud, amplada màxima de 60 m. i aportació de 29.620 m3 d'arena), la qual, per una banda, té, amb diferència, un major impacte ambiental i, per l'altra, és la més costosa econòmicament, i la que més despesa suposaria en cada una de les seves regeneracions -que de vegades poden tenir una freqüència fins i tot anual.

Davant d'aquesta situació, Els Verds-Esquerra d'Artà instaren el passat mes de desembre la Comissió Balear de Medi Ambient i la Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral a considerar les alternatives menys impactants per a la regeneració de la platja de la Colònia de Sant Pere.

El passat mes d'octubre, la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient va resoldre demanar un completíssim informe d'impacte ambiental de totes les alternatives exposades per la DGC al qual, entre d'altres, hi ha d'haver “una anàlisi dels impactes ambientals tant durant la fase de construcció com durant la fase d'explotació de les distintes alternatives. De les afeccions del projecte durant la fase d'explotació, han d'analitzar-se els efectes ambientals a conseqüència de la major afluència turística a la zona: freqüentació, estacionalitat, accesos i mobilitat, contaminació acústica, etc.”. La mateixa resolució d'aquest òrgan autonòmic, depenent de la Conselleria de Medi Ambient, mostra preocupació pels efectes que comportarien les alternatives d'ampliació de la plaja de la Colònia: “Amb la realització de l'alternativa 0', es podria millorar la protecció de la platja i del passeig acomplint els objectius del projecte, sense afectar greument l'entorn, mentre que la realització de les alternatives que proposen l'ampliació de la platja poden provocar impactes ambientals significatius. D'escollir l'alternativa 4 [la preferida del MMA i UM-PSOE a Artà], s'escull l'alternativa amb major impacte ambiental [...]. En l'actualitat, la platja de la Colònia de Sant Pere és una platja per als residents de la zona i una ampliació d'aquesta canviaria per complet les característiques de la zona i la funció turística actual” [el subratllat és nostre].

Davant del perill d'ampliacions com les defensades pel MMA i l'equip de govern municipal, pròpies d'altres temps i que demostren, entre d'altres coses, una incapacitat preocupant per a desenvolupar polítiques turístiques alternatives a la de sol i platja, amb greus conseqüències per a l'entorn i la sostenibilitat econòmica, urbanística i social del municipi, Els Verds-Esquerra confiam que el Govern Balear mantindrà aquesta postura.

La posició mostrada per l'equip de govern, identificant-se amb el tarannà desenvolupista del document de la DGC i defensant la macroampliació, és radicalment incongruent amb els programes polítics d'aquestes agrupacions locals i amb totes les seves declaracions dels darrers anys defensant la possibilitat i la necessitat de desenvolupar al municipi productes turístics alternatius al turisme del sol i platja, i contradiu evidentment l'argument del batle, Rafel gili (UM) quan, davant les crítiques pel canvi fisonòmic del nucli urbà de la Colònia, atribuïa aquest fenomen a les normatives urbanístiques heretades d'altres governs. Ahir es va perdre una nova ocasió per a posar límits a la exagerada pressió urbanística que pateix aquest nucli del litoral on encara es poden trobar restes del seu antic encant.

Documental sobre la disciplina urbanística el proper dimecres, dia 23 a IB3 a les 21:45 h.

Informació de Disúrbia:

Les infraccions urbanístiques formaren part del programa emès ahir, dia 17 de gener, per Mallorca TV dins el seu espai Enxarxats. Centrant-se en els casos de Manacor, Campos, Andratx, Marratxí i Son Servera, s'exposà el creixement urbanístic exponencial dels darrers temps i es passà revista als exemples més coneguts d'actuacions polèmiques. Malauradament, l'exposició va ser confusa en molts d'aspectes, ja que barrejava l'urbanisme legal amb l'il·legal, donant una excessiva veu als polítics i a la política, i obviant resolucions judicials que clarifiquen algunes de les qüestions tractades. Vos podem anunciar també que la disciplina urbanística tornarà a ser protagonista dia 23 de gener dins el programa d'IB3, IB 30. Aquesta vegada, però, amb intervenció de Disúrbia, personificada per a l'ocasió pel nostre líder espiritual, Maties Morey.

Instam l'equip de govern municipal a afrontar d'una vegada per totes la determinació de responsabilitats en la construcció del Teatre d'Artà

Els Verds-Esquerra insten l'equip de govern municipal (UM-PSOE) a la urgent determinació de responsabilitats davant l'estat de l'edifici del Teatre d'Artà, inaugurat l'any 2001

Critiquen l'apatia mostrada davant problemes com desaparició de documents públics o el peritatge de l'empresa asseguradora municipal

Davant tot el seguit de problemes -per a la correcta gestió i desenvolupament dels espectacles, de la cafeteria, de l'escola d'art dramàtic, etc., i que fins i tot han arribat a suposar, en determinats moments, perill per a les persones- derivats de les deficiències estructurals que, una rere l'altra, sorgeixen a l'edifici del Teatre d'Artà, el regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà, Guillem Caldentey -i membre del patronat de la Fundació Teatre d'Artà- ha exposat a l'equip de govern la necessitat de prendre amb urgència i eficàcia les mesures oportunes per a la determinació de les responsabilitats relatives a l'esmentat edifici i les seves deficiències.

El darrer gran problema d'estructura que s'ha constatat ha estat l'estat del sostre del soterrani (a damunt del qual hi ha la terrassa i plaça pública de la façana principal de l'edifici), que ha obligat al seu apuntalament (1). A aquesta terrassa s'hi han desenvolupat, anys anteriors, les festes de nadal i nit vella que ara es celebren, per tal de garantir la seguretat de les persones, a la plaça del Conqueridor (2).

Segons aquest regidor, “a més de la troballa de la darrera gran deficiència estructural al sostre de la planta soterrani, el llistat de deficiències és llarguíssim i pareix que no n'arribarem a trobar mai el final” (3).

S'ha de recordar que l'edifici del teatre d'Artà, inaugurat dia de juny de 2001, havia costat, incloses les tres modificacions de les quals se'n té constància -sembla que es podrien haver efectuat modificacions en l'obra sense constància documental-, més del doble del pressupostat inicialment: 617 milions de pessetes pels 250 milions prevists inicialment.

Encara que reconeixen que s'hi han fet algunes feines, com per exemple la substitució d'un esglaó a l'entrada principal per una rampa, de revisió i reforçament de les lloses de pedra de la façana, o alguns drenatges per a les filtracions d'aigua, Els Verds-Esquerra d'Artà consideren que “la gestió de l'equip de govern ha estat, fins a data d'avui, mancada de decisió, agilitat i eficàcia. Un exemple de la lentitud i la improvisació que han demostrat UM-PSOE en tot aquest afer és que s'hagin torbat tres anys en posar-lo en mans d'un despatx d'advocats i arquitectes especialitzats”.

A la reunió del Patronat anteriorment esmentada, aquest portaveu va manifestar que trobava a faltar l'assistència dels pèrits de l'assegurança de l'Ajuntament i que “ja era hora de fer-los venir a inspeccionar l'edifici -com fan els pèrits de l'assegurança de l'arquitecte que va dissenyar l'edifici, Mateu Carrió-, si és necessari, revisant el contracte amb l'asseguradora”.

Per altra banda, i davant el problema de la desaparició de documentació fonamental per a la recerca de les responsabilitats que hauria de poder-se aportar als advocats recentment contractats per l'Ajuntament, Guillem Caldentey ha exposat la conveniència de denunciar davant les autoritats competents -Guàrdia Civil o fiscalia- aquesta desaparició. “Trobam de jutjat de guàrdia que a l'Ajuntament no consti tota la documentació relativa a l'immoble municipal -plànols, projectes, modificacions del projecte, etc.- que li pertany en propietat; aquests fets haurien d'haver estat denunciats fa temps i, en tot cas, representen un clar exemple de com ha funcionat i funciona encara el departament municipal d'urbanisme. Fa molt de temps que exigim la funcionarització i reforçament d'aquest equip tècnic, sense cap resposta seriosa per part de l'equip de govern. A la plantilla de personal de l'Ajuntament, a la fi s'inclou una plaça d'administratiu per al departament, però som escèptics que es cobreixi, tal i com s'hauria d'haver fet fa anys amb la plaça d'arquitecte i aparellador”.

(1) El problema consisteix, pel que sembla, en un forjat malmès en haver estat sotmès a càrregues superiors a les que es varen calcular en el disseny del projecte -càlculs erronis en suposar una sobrecàrrega de 500 kg/m2 (apte per a trànsit de vianants i vehicles lleugers, però no per al de vehicles pesats), quan per les característiques d'ús públic de l'espai s'hauria d'haver suposat una sobrecàrrega de 1000 kg/m2-, degudes possiblement al pas i estacionament de vehicles pesats, el que ha obligat a tancar aquest espai al qual s'hi feien assajos, lliçons de l'Escola d'Art Dramàtic i altres activitats.

(2) De fet, entre d'altres coses, a la reunió del Patronat de la Fundació Teatre d'Artà, dia 27 de desembre, es va consensuar autoritzar a la recerca i lloguer d'un local per poder-hi desenvolupar assajos i lliçons de l'Escola d'Art Dramàtic d'Artà, atès que l'espai dins l'edifici del teatre es troba apuntalat, fora d'ús i en greu perill d'esfondrar-se. El pagament d'aquest lloguer és una altra de les despeses derivades de la lamentable construcció d'aquest edifici municipal.

(3) Caiguda de lloses de pedra de les façanes, goteres a la marquesina d'entrada, entrada d'aigua per la carpinteria metàl·lica exterior, fissures a determinades parets, problemes d'aïllament acústic, impermeabilitzacions defectuoses a passadissos soterranis que provoquen l'entrada de grans quantitats d'aigua, pont de llums amb problemes d'accessibilitat i de seguretat per als operaris, a més de problemes de disseny que suposen barreres arquitectòniques. Vegeu, per exemple, nota d'EU-EV d'Artà de dia 22 de juny de 2001.