Del finançament de fundacions públiques (i algunes de privades) de teatre a Mallorca

Els Verds-Esquerra cercaran consens polític municipal per a aconseguir la participació de les institucions supramunicipals en el finançament de la Fundació Teatre d'Artà
Espais escènics d'altres municipis, i també fundacions privades, com el Teatre del Mar, reben un fort recolzament per part del Govern Balear i del Consell de Mallorca

Els Verds-Esquerra d'Artà proposaran al proper plenari de l'Ajuntament d'Artà instar el Govern Balear i el Consell de Mallorca a col·laborar econòmicament amb la Fundació Teatre d'Artà. “Aquesta entitat, encara que es troba en una localitat petita com és Artà, mou anualment un públic aproximat d'unes 30.000 persones, s’ha convertit en un element central en la dinàmica cultural dels artanencs i de la gent de la comarca, i hi troben espai de representació dels seus espectacles cinc companyies locals. La seva Escola d'Art Dramàtic ofereix ja en l'actualitat el segon curs dels Estudis d'Interpretació de Grau Mitjà. Amb aquests estudis, el centre vol oferir la possibilitat de preparar les proves d'accés a l'Escola Superior d'Art Dramàtic, proporcionar als amateurs una base sòlida d'interpretació i facilitar la formació a professors, monitors o mestres que vulguin impartir, promocionar o emprar el teatre als seus centres educatius. L’Escola del Teatre oferta cursos monogràfics, de dansa, interpretació, commedia del arte, teatre musicals i a hores d’ara hi assisteixen uns 190 alumnes amb edats compreses entre els 5 i el 67 anys”, explica Guillem Caldentey, regidor de la formació ecosocialista artanenca.

Només enguany, El Govern de les Illes i el Consell de Mallorca han atorgat, cada un, 44.000 euros a la Fundació Teatre del Mar, entitat que, recorden, no és pública sinó privada. Segons l'Anuari Teatral de les Illes Balears, a més de la subvenció anual de 44.000 euros del Govern Balear i del Consell de Mallorca, l'Ajuntament de Palma també hi col·labora anualment amb aportacions similars mitjançant un conveni signat fa més de 10 anys. Segons les dades d'aquesta mateixa publicació, només l'any 2005, Iguana Teatre, companyia fundadora de la Fundació Teatre del Mar, va rebre 21.000 euros del Govern Balear, 18.000 euros de Sa Nostra, a més d'altres aportacions del COFUC.

Per altra banda, amb càrrec als pressuposts d'enguany, el Consell de Mallorca ha destinat importants subvencions a altres Fundacions teatrals de l'illa, tant públiques com privades: 100.000 euros a la Fundació Teatre Municipal d'Inca, 60.000 euros a la Fundació Auditori de Porreres, 100.000 euros a l'Auditori de Palma, 50.000 euros a la Fundació Pública Teatre Municipal de Manacor.

Ateses totes aquestes dades, Els Verds-Esquerra d'Artà consideren un greuge comparatiu la nul·la participació econòmica del Govern Balear i del Consell de Mallorca a la Fundació pública artanenca, i tenen la convicció que s'arribarà a un total consens amb la resta de formacions per a la reivindicació de col·laboracions econòmiques adients per part de les institucions supramunicipals. Segons Caldentey, “aquesta no és més que una continuació, per la via política, de les gestions que va fer la gerent de la Fundació Teatre d'Artà fa mig any i, si tots ens posam d'acord, i atès el color polític de l'equip de govern (UM-PSOE) i de part de l'oposició (Els Verds-Esquerra i UIA, que tenen presència al Govern de les Illes amb la persona de Margalida Tous, Directora General de Política Lingüística), no ha de ser difícil trobar la manera de convèncer Govern i Consell de Mallorca de la necessitat d'aquesta col·laboració”.

"Llegir, per a què?"

Pitjau aquí si us interessa accedir a l'interessant article de Santiago Alba Rico publicat avui a Rebelion.org
Aquest pensador va ser un dels guionistes del programa "La bola de cristal". És tan reconegut que a algú se li va ocórrer la idea de traduir els seus articles al català i penjar-los aquí

No s'aplica el servei d'acompanyament al busos escolars

Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien la manca de monitors d'acompanyament als autobusos escolars entre el municipi de Sant Llorenç i l'IES d'Artà
Insten les Conselleries d'Educació i Cultura i de Mobilitat i Territori, el director del IES d'Artà i els Ajuntament d'Artà i Sant Llorenç a prendre mesures immediates i a millorar la coordinació en el seguiment del servei

Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien la manca de monitors acompanyants durant 11 dies d'aquest mes d'abril, als autobusos encarregats del transport escolar que uneix els nuclis urbans de Sant Llorenç des Cardassar i Son Carrió amb l'IES Llorenç Garcias i Font d'Artà. Segons la normativa vigent (1) és obligatòria la presència de monitors acompanyant els infants menors de 16 anys durant el trajecte que els duu al centre educatiu. Les funcions d'aquest acompanyant són, segons la normativa, conèixer el funcionament dels mecanismes de seguretat del vehicle, encarregar-se de tenir cura dels menors durant el seu transport i les operacions d'accés i abandó del vehicle, així com, si pertoca, de la recollida i acompanyament dels alumnes des de i fins a l'interior del recinte escolar. A les rutes anteriorment esmentades, el servei d'acompanyant es va iniciar el passat mes de març.

Tenim constància que, aquest mes d'abril, durant 11 dies, les distintes rutes entre el municipi de Sant Llorenç i l'IES d'Artà s'han efectuat sense acompanyant, posant en risc la seguretat dels menors i infringint clarament la normativa (2). Des del dia 1 d'abril fins al dia d'avui només han tengut monitor 3 dies, explica Guillem Caldentey, portaveu d'aquesta formació.

Els ecosocialista insten, en primer lloc, les conselleries d'Educació i Cultura i de Mobilitat i Territori, així com a la direcció del IES d'Artà, a fer el que els pertoca (3) segons la normativa, tant per evitar que es repeteixi aquesta lamentable i perillosa situació, com per a millorar la coordinació en el seguiment del servei, com per determinar quines han estat les causes de les deficiències en el servei i les responsabilitats que se'n podrien derivar.

També insten els Ajuntaments d'Artà i Sant Llorenç a prendre totes les mesures necessàries per a garantir la correcta aplicació d'aquest servei que prescriu la llei, per exemple, implantant controls coordinats, per part de les Policies Locals dels respectius municipis, dels vehicles amb què es cobreix aquest servei de transport escolar.

(1) Llei 16/1987, de 30 de juliol, sobre ordenació dels transports terrestres (LOTT)(art. 140.16.1): pitjau aquí per accedir al text revisat al mes de novembre de 2006; Reial Decret 43/2001, de 27 d'abril, sobre condicions de seguretat al transport escolar i de menors (art. 1 i 8); i la Ordre del conseller d'Educació i Cultura de 21 de juliol de 2005, (BOIB núm. 112, de 28-07-2005) per la qual es regula el transport escolar en els centres docents públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

(2) La LOTT (art. 143.1.h) preveu una multa de 3.301 a 4.600 euros per aquesta infracció.

(3) Ordre del conseller d'Educació i Cultura de 21 de juliol de 2005, art. 4 al 7.

Na Batlessa, primer espai Wi-Fi municipal

Els Verds-Esquerra es feliciten per la instal·lació de l'espai Wi-Fi de la Biblioteca d'Artà i reivindiquen polítiques més agosarades per la democratització de l'accés a la informació i contra la fractura digital

Insisteixen que una primera passa és la creació d'espais Wi-Fi a totes les instal·lacions i espais municipals urbans d'Artà i la Colònia de Sant Pere

Els Verds-Esquerra d'Artà consideren una primera passa important l'habilitació d'un espai Wi-Fi (xarxa local d'accés a Internet sense fils) a tot el recinte de l'edifici de Na Batlessa, a on s'hi troba la Biblioteca Municipal d'Artà. Els ordinadors per al públic que ofereix la Biblioteca queden així connectats a aquesta xarxa sense fils, així com qualsevol ordinador o d'altres tipus d'aparells (com els PADs o “assembladors de paquets”) que empri qualsevol persona que es trobi al recinte de Na Batlessa. “D'aquesta manera, els artanencs -explica el regidor de Els Verds-Esquerra-, així com qualsevol altra persona que passi per allà, pot connectar-se a Internet sense haver de fer cap despesa per la connexió i lliurement”.

Els Verds-Esquerra insisteixen fa anys en la necessitat de donar impuls a mesures dirigides a fer més accessible, més econòmic, més lliure i de millor qualitat l'accés dels artanencs a Internet. Segons Caldentey, en aquest sentit, “l'horitzó de la nostra acció política consisteix en la instal·lació d'una xarxa Wi-Fi municipal que doni aquest tipus de connexió a tots els ciutadans, encara que, en l'actualitat, concentram les nostres propostes senzillament en la instal·lació de wi-fi als edificis municipals (edifici consistorial, edifici municipal de la Colònia, teatre, biblioteques, centres educatius, Ses Escoles Velles, Poliesportiu, i Ses Pesqueres, determinades zones enjardinades i places, etc.)”. És la mateixa demanda social que va expresar-se en els pressupostos participatius de la Colònia de Sant Pere l'any 2005, l'execució de la qual va ser vetada en 2006, per un equip de govern UM- PSOE que va ser sord a les demandes dels veïns de la Colònia.

Aquesta formació subratlla que l'equip de govern format gairebé fa un any ha creat una regidoria de telecomunicacions, així com que multitud de municipis, mallorquins i arreu de l'Estat han donat inici a mesures d'aquest tipus, i que existeix una Direcció General de Tecnologia i Comunicacions del Govern Balear que té com a objectiu assegurar que tots els ciutadans de les Illes puguin tenir accés a Internet per banda ampla amb, objectiu pel qual ha donat impuls a una Comissió Balear de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), formada pel mateix Govern de les Illes, els Consells Insulars i la Federació d'Entitats locals de les Balears (FELIB).

Els ecosocialistes artanencs insten l'equip de govern a crear convenis de col·laboració amb institucions com aquesta per a la potenciació de polítiques que, a més de cercar la creació i millores dels serveis, poden representar impulsos a la innovació i el desenvolupament de nous focus de creació de riquesa -millora dels serveis als ciutadans, a les persones amb menys recursos, als visitants i turistes, impuls als comerços, professionals i sector de la informàtica, augment de la “visibilitat” d'Artà a la resta del món, etc.

Recorden, així mateix, que la banda ampla existent a l'estat espanyol és de les més cares i de pitjor qualitat, i que l'anomenada “fractura digital” no només representa una nova fissura entre els països rics i els pobres, sinó entre els ciutadans amb la capacitat de fer servir les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs) i els que no tenen aquestes possibilitats i queden endarrerits.

De com el Consorci d'Aubarca-Es Verger passa per damunt del Parc Natural de Llevant i altres herbes

Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien la manca de coordinació entre el Consorci d'Aubarca-Es Verger i el Parc Natural de Llevant
Critiquen el desinterés de la regidora de Medi Ambient, M. Esperança Massanet, per incorporar noves finques artanenques al Parc Natural de Llevant (PNL)

Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen el desinterès mostrat fins ara per la regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Artà, Esperança Massanet (UM), respecte de l'ampliació del Parc Natural de Llevant (PNL). Guillem Caldentey, regidor d'aquesta formació, denuncia que “aquesta regidora demostra un total desinterès per l'ampliació de l'àmbit territorial del PNL. Als municipis dels voltants, al contrari, els diferents equips de govern perceben la importància no només ecològica i paisatgística, sinó també econòmica i social d'aquesta figura de protecció territorial i, coherentment, s'estan duent a terme contactes amb diferents propietaris per a que integrin les seves finques al PNL”. S'ha de recordar que l'exercici 2002-2003 es van atorgar, en concepte d'ajudes econòmiques als propietaris en concepte de manteniment agrícola, reconstrucció de cases i altres elements etnològics, reparació de camins, maquinària, etc., 92 subvencions per un import de 428.669,08 €. A l'exercici 2003-2004 es van presentar 81 sol·licituds amb un valor total de 1.205.595,24 €.

Respecte de la presentació de l'obra de reforma de l'Alqueria Vella com a Centre d'Interpretació per part del Conseller de Medi Ambient, M. Àngel Grimalt, i del batle d'Artà, R. Gili (UM), que es durà a terme amb pressupost del Consorci d'Aubarca-Es Verger, Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien que, com en el cas de l'asfaltat i obres de millora de determinats camins -finançat per aquest mateix organisme independent del PNL-, no s'hagi informat adequadament el PNL. Segons el ecosocialistes, “en ambdós casos la comunicació entre els dos organismes és deplorable, essent les coses que s'informa el PNL quan les obres ja estan decidides i fins i tot quan gairebé ja s'han iniciat. El Consorci no informa el PNL de les obres que vol fer dins el seu àmbit territorial -que és comú-, de manera que no es sap fins a quin punt el trànsit de camions i maquinària, com tot el moviment que comporta dur-les a terme, pot alterar o perjudicar greument les espècies de flora i fauna que s'hi donen, conservació de les quals és competència del PNL”.

Per altra banda, els ecosocialistes artanencs insten la Conselleria de Medi Ambient a revisar l'àmbit territorial del Pla de Recursos Naturals (PORN) de la Península de Llevant tot ampliant-lo, com a mínim, al que es va aprovar l'any 2003 amb el Pacte de Progrés. Zones de cabdal importància com el gran sistema dunar de Sa Canova, per exemple, hi resten, avui per avui, excloses del PORN actualment en estudi i proposat per l'equip del conseller Grimalt. Aquesta formació considera del tot contradictori que s'inclogui, entre d'altres, la zona boscosa de Sa Canova entre les zones amb alt perill d'incendi però que, a la vegada, quedin excloses de l'àmbit de figures de protecció i d'ordenació dels recursos naturals (PORNs), les quals justament suposen mecanismes de prevenció dels incendis forestals.

Arribarà un dia que pagarem per dir "poma" ...

... (per suposat, haurem de dir Apple)

El País, 03-04-08:

La manzanita contra la Gran Manzana
Apple denuncia que Nueva York ha plagiado su logo en una campaña de protección del medio ambiente

Moltes morts per aturada cardíaca es podrien evitar amb assistència primerenca eficaç en un termini curt de temps

Els Verds-Esquerra reclamen la dotació dels cotxes de la policia local i d'algunes instal·lacions municipals amb desfibril·ladors semiautomàtics

Consideren necessària, per al seu bon ús, una formació mínima dels agents de la Policia Local

La darrera sessió ordinària del Ple d'Artà, Els Verds-Esquerra d'Artà reclamaren a l'equip de govern, mitjançant un prec, la dotació dels vehicles de la policia municipal i les instal·lacions municipals on hi ha afluència de públic, així com aquelles properes a llocs de màxima afluència, de desfibril·ladors externs semiautomàtics (DESA). Aquests aparells permeten en moltes ocasions la desfibril·lació primerenca, que suposa la tercera de les passes que s'han de dur a terme segons l'estratègia per a respondre davant d'una aturada cardíaca: (1) alerta immediata, (2) inici precoç de la ressuscitació bàsica per part dels testimonis, (3) desfibril·lació primerenca i, en darrer lloc, (4) suport vital avançat en escassos minuts.

Així mateix, reclamen que es faciliti als agents de la Policia Local d'Artà la formació mínima que els permeti utilitzar aquests aparells. Els agents d'aquest cos policial de proximitat, segons els ecosocialistes, són els que, en moltes ocasions, primer assisteixen una persona que pateix una aturada cardiorespiratòria, i és per aquest motiu que consideren necessari dotar els seus vehicles d'aquests aparells, a més de formar els agents amb nocions bàsiques de Reanimació Cardiopulmonar bàsica (RCPb).

Els Verds-Esquerra recorden que, segons el Plan Nacional de Reanimación Cardiopulmonar, més del 85% de totes les morts sobtades són d'origen cardíac, i que més del 90% dels casos es produeixen fora d'un hospital. Actualment, s'estima que a tot l'estat espanyol es produeixen més de 24.500 aturades, el que equival a una mitjana d'una aturada cada 20 minuts, ocasionant 4 vegades més morts que els accidents de trànsit. El 60% de les aturades es produeixen en presència de testimonis.

Segons els experts, les morts per aturada cardíaca es podrien evitar en la seva major part amb assistència primerenca eficaç des dels serveis d'emergència en un termini curt de temps, ja que el 85% de les mateixes es produeix per una arítmia denominada “fibril·lació ventricular” a la qual el cor batega de manera desorganitzada i la sang no circula per manca de força.

La innovació tecnològica, amb el desenvolupament del desfibril·lador extern semiautomàtic (DESA), ha fet possible assolir l'objectiu de la desfibril·lació primerenca. El DESA possibilita l'accés a la desfibril·lació d'una forma segura i efectiva a persones amb un mínim de formació i entrenament.

El ministre d'Informació de Veneçuela es dirigeix a "El País" acusant-lo de parcialitat i manipulació

Andrés Izarra enumera nombrosos exemples que ho demostren.

Accediu a la carta del ministre publicada a Rebelion.org

Els exemples enumerats pel ministre veneçolà es limiten només al 2007 i el que duim de 2008. El tarannà "socialdemòcrata" o directament (anti)democràtic d'aquest mitjà quedà especialment palès els dies 12 i 13 d'abril de 2002, en les seves informacions i en la seva editorial respecte del "Carmonazo" o cop d'estat organitzat per militars adversaris de Chávez i que col·locà enfront com a cap de l'estat veneçolà al president de Fedecamaras (la patronal) Pedro Carmona Estanga.
Els governs colombià, dels EUA i de l'Estat espanyol (J. M. Aznar) varen donar suport als colpistes. De fet, els governs nord-americà i espanyol feren públic un comunicat conjunt al qual declaraven, textualment, que "Los gobiernos de Estados Unidos y de España, en el marco de su diálogo político reforzado, siguen los acontecimientos que se desarrollan en Venezuela con gran interés y preocupación, y en contacto continuo". Los dos gobiernos "declaran su rechazo a los actos de violencia que han causado una cantidad de víctimas", "expresan su pleno respaldo y solidaridad con el pueblo de Venezuela" y "expresan su deseo de que la excepcional situación que experimenta Venezuela conduzca en el plazo más breve a la normalización democrática plena".
En la mateixa corda, els mitjans espanyols i dels EUA varen publicar editorials i notícies favorables al govern de Carmona.
Gran part d'aquesta informació l'he extreta de Wikipèdia

Canvi de parer del batle d'Artà en temps rècord

Pitjau aquí per accedir a la notícia del Diario de Mallorca de 27 de març de 2007.

Rafel Gili té bona cura de dir, falsament, que fa pocs mesos va dir estar d'acord emb la construcció d'edificis socials a les denominades Àrees de Transició de Creixement.
No feia ni 24 hores, que ho havia tornat a dir i a defensar, com consta a la transcrició de les preguntes-respostes del Ple que hem transcrit a l'escrit anterior.

Què és el que pensa realment el batle d'Artà, R. Gili, respecte de la nova Llei de l'habitatge i la construcció d'HPO en rústic?

Caldentey reclama habitatges socials en els terrenys de cessió municipal dels urbanitzables d'Artà i La Colònia i que la revisió de les NN.SS. els impossi al 50% dels urbanitzables de Sos Monjos i Son Tallet

Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen que s'aclareixi quina és la postura d'UM respecte de la Llei del sòl que es negocia al si del pacte de govern de les Illes Balears i respecte de l'aplicació de mesures a Artà per a solventar la necessitat d'accés a l'habitatge de la joventut i als menys afavorits.
Sospiten que darrera d'aquesta confusió s'amaga passivitat total respecte de l'accés a l'habitatge pels joves a nivell local, així com voluntat per afavorir l'especulació

Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien la contradicció que suposa, al si d'UM, la postura del batle d'Artà i membre de l'executiva d'aquella formació política, Rafel Gili, sobre la construcció de nous habitatges socials (HPO) a les denominades “Àrees de Transició de Creixement” (ATC). A la sessió ordinària del Ple celebrada el passat dimarts, dia 25 de març, davant les preguntes efectuades pel regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà, Guillem Caldentey, sobre la política municipal d'habitatge, les respostes del batle d'Artà, Rafel Gili varen ser en tot moment favorables a la mesura proposada actualment en la redacció del projecte de llei de mesures urgents destinades a l’obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública.

Ateses les abundants declaracions dels més significats membres de l'executiva d'UM (tant del President, M. Nadal, com del Secretari General, M. Ferrer, en el sentit que UM no votarà la Llei amb la seva redacció actual: ens mostram en contra de la construcció en sòl rústic; UM aposta per la construcció en sòl urbà vacant; Volem per la nostra illa illa blocs de pisos en sòl rústic? UM pensa que no; És irracional construir en rústic com permet la llei Carbonero; o Convertir terrenys avui rústics, els quals el Pla Territorial no ha previst que hagin de ser transformats urbanísticament, per fer-hi pisos en algun règim de protecció pública no sembla el més coherent amb la sostenibilitat i amb la contenció de la urbanització), Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen que s'aclareixi quina és la postura d'UM respecte d'aquesta Llei que es negocia al si del pacte de govern de les Illes Balears i respecte de la necessitat de facilitar l'accés a l'habitatge a la joventut i als menys afavorits. Segons Guillem Caldentey, regidor de Els Verds-Esquerra a Artà, no és de rebut que el mateix dia (25-03-08) que fonts d'UM mantenen que la seva posició es manté invariable pel que fa al sòl rústic, el batle d'Artà i membre de l'executiva del mateix partit proposi tot el contrari per al municipi d'Artà.

La formació ecosocialista artanenca critica "el cinisme de l'equip de govern municipal (PSOE-UM) i, en particular, del batle, Rafel Gili, quan declarava als mitjans que el jovent necessita aquest impuls i li hem de donar resposta”. Segons Guillem Caldentey (portaveu i regidor al consistori), “els únics que fins ara han rebut impulsos i suports per part de l'Ajuntament han estat els promotors i els especuladors, quan als nuclis urbans d'Artà i de la Colònia de Sant Pere s'han modificat els usos a tots els terrenys de titularitat municipal on anteriorment es podien construir HPO, i quan a les Normes Subsidiàries aprovades inicialment es preveu un 0% d'HPO als nous terrenys urbanitzables”. La pròpia Llei del Sòl, aprovada recentment pel Govern de Madrid (PSOE), obliga a la reserva d'un 30% en les previsions de creixement de sòl per a usos residencials.

De tot això, continua aquest portaveu, es poden treure les següents conclusions: “No és necessari sortir cap a la fora-vila per a construir HPO, bastaria dedicar a aquest ús els terrenys que han de ser cedits pels promotors a l'Ajuntament a la nova urbanització de Sos Monjos, i tornar a modificar l'ús de les parcel·les de titularitat municipal de la Colònia de Sant Pere, permetent-hi l'edificació d'habitatges protegits”.

Transcripció de les preguntes-respostes al respecte del Ple de dia 25 de març de 2008:
(EV-Esquerra) Es ratifica el senyor batle en les seves declaracions del passat dia 12 de novembre, segons les quals la construcció d'HPO , per part de la Conselleria d'Habitatge, a les anomenades Àrees de Transició de Creixement (ATC), representen una resposta a l'impuls que necessita la joventut per a accedir a l'habitatge digne, tal com es prescriu constitucionalment? (R. Gili) Sí
(EV-Esquerra) Com valora el senyor Gili les tesis del Secretari general d'UM, M. Ferrer, segons les quals convertir terrenys avui rústics, els quals el Pla Territorial no ha previst que hagin de ser transformats urbanísticament, per fer-hi pisos en algun règim de protecció pública no sembla el més coherent amb la sostenibilitat i amb la contenció de la urbanització? (R. Gili) No tothom pensa igual
(EV-Esquerra) Considera encara l'equip de govern que la joventut necessita del suport de les administracions públiques per a l'accés a l'habitatge? (R. Gili) Sí
(EV-Esquerra) Quines són les polítiques per a facilitar l'accés a l'habitatge que considera dur a terme aquest equip de govern municipal, si és que s'ha considerat fer quelcom al respecte? (R. Gili) Posar sòl
(EV-Esquerra) Per quina raó a les Normes Subsidiàries aprovades inicialment es preveu un 0% de sòl per a HPO als nous urbanitzables, en clara divergència amb l'establert per la nova llei del sòl del govern Zapatero, aprovada recentment i que hi prescriu un mínim d'un 30%? (R. Gili) Quan va sortir la Llei nosaltres ja havíem començat les Normes Subsidiàries, per tant no tenim cap obligació, però no obstant si podem s'hi posaran.

Bibliografia:

- Per a accedir a la notícia de Diario de Mallorca (13-11-07) sobre la postura de R. Gili, batle d'Artà, respecte de la construcció d'HPO a sòl rústic, pitjau aquí
POSTURA DE L'EXECUTIVA D'UM:
- [Vídeo] Declaracions Miquel Nadal (21-02-08): pitjau aquí
- Diari de Balears, dijous 28 de febrer de 2008: [Nadal] Considera «irracional» construir en rústic com permet la llei Carbonero
- Pitjau aquí per accedir a l'article de Miquel Ferrer, Secretari General d'UM, amb títol UM i els habitatges en sòl rústic, de dia 1 de març de 2008
- 25 de març de 2008: Miquel Nadal, President d'UM, declara que UM vol una proposta 'concreta' per desbloquejar la llei de l'habitatge.

Per a facilitar la formació laboral de les treballadores familiars immigrants

Els Verds-Esquerra reclamen formació laboral adaptada per al col·lectiu de treballadores immigrants que tenen cura de les persones dependents

La tasca d'aquestes treballadores ha esdevingut essencial, però elles son poc reconegudes social i laboralment

La incorporació de la població femenina al món laboral, la falta d’una incorporació real dels homes de la família a la cura de nins i grans, l'increment del nombre de persones dependents i la intensificació dels fluxos migratoris són els factors que han comportat que el col·lectiu de treballadores immigrants, sobre tot llatinoamericanes, que tenen cura de persones dependents, nins i persones majors, sigui cada vegada més nombrós, esdevenint la seva tasca essencial per a moltes famílies i per al manteniment de la salut de les nostres poblacions.

No obstant això, es tracta d'un col·lectiu molt poc reconegut des del punt de vista sanitari i social.

De fet, les condicions sociolaborals i sanitàries d'algunes d'aquestes persones poden arribar a provocar, segons l'estudi Treballadores llatinoamericanes immigrants com a cuidadores: Globalització, Promoció i Accés a la salut (1), del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la UIB, problemes de salut no només física, sinó també psicològica i emocional. Aquest mateix estudi conclou que és necessari engegar programes de formació laboral que evitin la precarietat en el desenvolupament d'aquesta activitat, precarietat que afecta la qualitat del seu treball. El doctor Bover, un dels directors de l'estudi, indica que a un treballador que cobra 600 euros mensuals no se li pot exigir un treball excessivament professional. No obstant això, es tracta d'un treball important que requereix uns coneixements mínims per protegir la salut de la persona atesa i de la treballadora mateixa, com per exemple, com s’ha de moure adequadament una persona dependent. Una formació professional millor no sols milloraria la qualitat de l'atenció que reben les persones ateses, sinó que, a més, permetria unes millors condicions laborals a les treballadores.

Els Verds-Esquerra han comprovat que, encara que els Serveis Socio-Educatius Municipals de l'Ajuntament d'Artà ofereixen distintes línies formatives dirigides a persones que fan feina o tenen relacions familiars amb persones dependents, aquestes línies poden deixar al marge algunes de les treballadores immigrants, per raons d'horari, de la duració dels cursos o dels requisits administratius que es demanen quant a la situació de residència.

En conseqüència i davant aquesta situació, Els Verds-Esquerra presenten al proper Ple de l'Ajuntament una moció en què proposen un esforç dirigit a possibilitar l'accés a l'oferta formativa i a la qualificació laboral de treballadors familiars ja existent, tenint en compte especialment les condicions sociolaborals de les treballadores immigrants. Aquesta agrupació ecosocialista remarca la necessitat que el projecte educatiu ha de tenir esment l'objectiu d'assegurar la possibilitat d'assistència als cursos de persones no regularitzades, però també d'altres condicionants com els horaris laborals o el fet que les mateixes treballadores són, en moltes ocasions, mares de nins de curta edat, fet que de vegades dificulta que les treballadores puguin absentar-se de les tasques familiars durant les seves hores lliures. Per això, consideren necessari que es pressuposti la contractació de monitors que es facin càrrec dels fills mentre les treballadores assisteixen als cursos.

Finançament

Els Verds-Esquerra proposen a la seva moció que, per al finançament d'aquestes línies formatives, l'Ajuntament podria presentar un projecte de formació sociolaboral a les subvencions en matèria d'immigració de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració per a corporacions locals, que properament s'han de convocar.

(1) Per accedir a l'estudi co-finançat per la UIB Trabajadoras latinoamericanas inmigrantes como cuidadoras: Globalización, promoción y acceso a la salud , pitjau aquí.

Objectiu: fer compatible la navegació d'esbarjo amb la conservació del fons marí

Els Verds-Esquerra reclamen a la Conselleria de Medi Ambient un estudi per a determinar la ubicació de fondejos a la zona de litoral artanenc de la Badia d'Alcúdia

A la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà es tractarà una moció del grup municipal Els Verds-Esquerra que té per objectiu instar la Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral (DGQAL) de la Conselleria de Medi Ambient a la redacció d'un estudi de necessitat i viabilitat de la ubicació de zones de fondeig a la zona de litoral artanenc que confronta amb la badia d'Alcúdia, qualificada com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC). En aquest sentit, Els Verds-Esquerra d'Artà indiquen que el Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia (ES5310005), ja preveu que el llançament o varada d’embarcacions s’haurà de fer a través de canals degudament senyalitzats (art. 3.4).

Els Verds-Esquerra d'Artà argumenten que els darrers anys hi ha hagut un increment de la freqüentació d'embarcacions d'esbarjo a la zona, causada per l'ampliació del port esportiu de la Colònia i la proximitat del port de Son Serra de Marina. Com que el fondeig es fa de manera descontrolada, es desconeix fins a quin punt s'estan perjudicant les praderies de posidònia. Els Verds-Esquerra afegeixen, a més, la necessitat que les administracions donin passes per a garantir la màxima seguretat, tranquilitat i benestar dels banyistes, massa sovint minvades per embarcacions que fondegen a les cales i platges de la zona a pocs metres de la vorera.

Les praderes de posidonia són la principal comunitat del litoral mediterrani degut als seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa. En aquest sentit, les praderes constitueixen un ecosistema madur, atesa la seva capacitat per modificar les condicions ambientals dels llocs on s'instaura: atrapant el sediment i contribuint, així, a la neteja de l'aigua, oxigenant les aigües durant la tardor, l'hivern i sobretot a la primavera, atraient nombroses espècies animals i vegetals que constituiran la comunitat posidonícola.

Entre les principals amenaces de les praderes, figuren els fondejos, tant permanents (les cadenes dels fondeigs permanents que de manera continuada s’arrosseguen per damunt de la posidònia, llauren el prat, seguen fulles i feixos, i acaben per obrir clarianes) com puntuals (a les cales i badies protegides de l’onatge, les més freqüentades per les barques, l’acció mecànica de les àncores en arrancar fulles i rizomes, pot arribar a arrabassar mates de posidònia).

S'ha de tenir present que, amb l'objectiu de recopilar la informació necessària per a la correcta realització de la instal·lació de punts d'amarrament i la protecció efectiva de l'hàbitat de l'efecte del fondeig d'embarcacions d'esbarjo, la DGQAL ja ha desenvolupat estudis semblants a altres zones LIC de totes les illes -com per exemple a Porto Petro (LIC Costa de Llevant), a la Zona LIC Cap Enderrocat-Cap Blanc-Cala Blava, al Caló de s´Oli (LIC de Ses Salines d'Eivissa i Formentera), a la Badia de Fornells (LIC Marina Nord de Menorca) i, al mateix LIC Badies de Pollença i Alcúdia, a la Punta de l'Avançada (Pollença).

Amb aquests estudis, en primer lloc, es cerquen dades com la quantitat d'embarcacions fondejades per superfície, les eslores de les mateixes, els tipus més comuns, la classe de frecuentació (diürna, completa), afecció d'àrees amb posidònia, distàncies a ports propers, entre d’altres, amb la finalitat d'avaluar els sectors de major càrrega de fondeig.

A continuació, i per a determinar la necessitat d'ubicar-hi zones de fondeig, es procedeix a estudiar el clima marítim i la estratigrafía dels fons marins, el que proporciona els paràmetres que s'han de considerar a la hora de calcular els esforços més importants a què es veuen sotmeses les embarcacions que fondegen en aquests paratges, així com el seu predimensionat, segons les característiques de resistència dels materials que componen els fons marins de cada regió.

Una vegada obtinguts tots els paràmetres necessaris es podria passar a la fase final de ubicació dels camps de fondeig que permetessin la protecció de les praderes de Posidònia Oceànica.

La proposta d'aquesta agrupació ecosocialista afegeix la possibilitat que, en el cas que les zones de fondeig es portessin a terme, l'Ajuntament en podria demanar la cogestió, creant-se una nova font d'ingressos i facilitant una gestió més flexible i propera als usuaris.

A més de totes aquestes argumentacions, Els Verds-Esquerra reclamen com a fonamentals mesures d'aquest tipus si tal i com ha anunciat en ocasions la Conselleria de Medi Ambient, es considera la reintroducció del Vell Marí (Monachus monachus) a la zona del litoral de les muntanyes d'Artà.

Informacions extretes de les webs:
Projecte Balears Life Posidònia
GOB
Per a visualitzar el mapa Google dels fondejos de la Punta l'Avançada, pitjau aquí
Per a accedir als estudis de la DGQAL per a la ubicació de les zones de fondejos, pitjau aquí i aquí; per als de la redacció dels plans de gestió de la D. G. de Pesca, i de a D. G. de Biodiversitat, pitjau aquí.

No ho deim noltros, ho diuen ABC i Forbes:

MALLORCA, ENTRE LES VUIT ZONES COSTANERES MÉS AMENAÇADES DEL MÓN

Transcrivim a continuació part de l'article d'Abc publicat el passat dia 18, arran d'un altre article de la revista nord-americana Forbes, gens sospitosa tampoc de militància revolucionària ni ecologista, com bé sabeu. El contingut d'aquest article contrasta, i de quina manera, amb el populisme més ranci de la nostra dreta local, il·lustrat per les tesis de segons quines branques del PP d'Artà ("La platja ara és petita, i més ho serà quan estiguin ocupades totes les vivendes [sic] que, ens agradi o no, s'han fet, es fan i es faran", en article en defensa de la gegantina ampliació de la platja artificial) i les darreres declaracions del batle d'Artà, Rafel Gili (UM) al programa de Televisió de Mallorca "Enxarxats" el passat dia 13, en el sentit que (i ara transcrivim de memòria) "Els que critiquen el creixement [urbanístic] de la Colònia és perquè ja hi tenen casa; totes les persones tenen el mateix dret de gaudir-ne".

"Mallorca, entre las ocho zonas costeras más amenazadas del mundo

ANNA GRAU. NUEVA YORK. ABC.

18-3-2008 10:08:13

Ya no es sólo el panel intergubernamental de Naciones Unidas para luchar contra el cambio climático; ya no son sólo los científicos o los activistas medioambientales. Ya es la gente del dinero la que cree que ha empezado a correr la cuenta atrás para la destrucción de ocho paraísos turísticos del mundo, entre ellos las costas de la isla de Mallorca. Lo dice la revista Forbes.

La novedad del enfoque de Forbes es que va terriblemente a lo práctico. Para empezar elogia la capacidad del litoral mallorquín de atraer una gran cantidad de turistas y celebridades, a veces hasta un punto excesivo, sobre todo teniendo en cuenta que hablamos de una isla, es decir, que llega un momento que ni el territorio ni los recursos dan más de sí, no se pueden estirar como un chicle. [...]

El negocio, en peligro

Está claro que peligra no ya el ecosistema amenazado a veces por la avidez de negocio, sino el negocio mismo: se impone un «turismo sostenible», como el comercio justo, para no matar la gallina de los huevos de oro y que los tesoros que atraen visitantes y divisas no desaparezcan en el fondo del mar.

Este sería el punto de acuerdo entre las Naciones Unidas y los empresarios. Brian Mullis, presidente de la organización Turismo Sostenible Internacional, afirma que está en la mano de los mismos usuarios, los turistas, dictar unos hábitos de consumo que obliguen a la industria a adoptar prácticas más eficientes.

La clave es cambiar el chip: respetar el medio ambiente no se debe hacer por altruismo (que también) sino por el más elemental de los egoísmos. En ese sentido empiezan a florecer entidades sin ánimo de lucro que aglutinan países y redes de operadores turísticos para optimizar prácticas y recompensar el turismo «bueno». Hay por ejemplo entidades que orientan al turista responsable hacia aquellos circuitos hoteleros donde la sostenibilidad está más garantizada.

La coincidencia entre la alarma medioambiental y la económica se da sobre todo en aquellos países o comunidades donde la dependencia del turismo es total o por lo menos ha eclipsado casi el resto de actividades. Es la clase de escenario que resulta familiar a los antiguos pobladores de Mallorca."

Així són les coses. Mentre la premsa mundial exposa la necessitat d'observar els límits ambientals del territori illenc, el senyor Gili considera “bé de primera necessitat” la segona residència amb un evident enfocament cap a la demanda benestant o especulativa d'àmbit europeu. Considera també “bé de primera necessitat”, per exemple, el gaudi de llocs d'amarrament als ports esportius? Mentre fa aquesta demagògia, elimina, amb la seva proposta de Normes Subsidiàries, la possibilitat de promocions d'Habitatge Protegit Oficial i es desconeix quina és la seva política dirigida a facilitar l'accés a l'habitatge, per exemple, de la joventut (si és que en té).

No al Cànon pel Prèstec a les Biblioteques!

Radicales tratan de impedir un acto de la Falange en San Sebastián . La Gaceta 1/3/08

Sense comentaris...