Ja només lis queda el front polític per defensar la urbanització de la illeta del Molí de'n Regalat

Informen l’interès municipal per defensar la urbanització del Molí de’n Regalat, sense cap document tècnic ni jurídic
PSOE, UM i PP no responen la qüestió formulada pel Consell relativa a la existència o no de drets urbanístics indemnitzables al terrenys de la illeta del Molí de’n Regalat
Al plenari es va fer pública la vinculació mercantil entre Bartomeu Gili (UM) i l’administrador de Porto Sa Coloni, S.A.

El plenari d’Artà va aprovar el passat dimarts (28-09-2010), amb el vots favorables d’UM, PSOE i PP, respondre manifestant únicament “l’interès municipal” a la qüestió plantejada -en tràmit d’audiència- pel Departament de Territori del Consell de Mallorca, relativa a si es produeix una pèrdua d'aprofitament urbanístic indemnitzable d'acord amb la legislació urbanística en el cas que s’apliqui la Llei de Costes (en el sentit recomanat per l’Informe de la DG de Sostenibilitat de la Costa i de la Mar (Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí, MARM) del passat mes d’agost). Aquesta “manifestació” no va anar fonamentada en cap informe tècnic ni jurídic.

Els Verds-Esquerra d’Artà i UIA varen manifestar la seva sorpresa pel fet de la total manca de documentació tècnica i per com la proposta de l’equip de govern (que va recolzar el PP) obvia sistemàtica i repetidament la Sentència ferma núm. 600 de 10-09-2009 del TSJIB, el propi Informe del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí -anteriorment esmentat- i, fins i tot, la pregunta formulada expressament pel Consell de Mallorca, que es podria resumir en si, en el cas que es revisàs el Domini Públic Marítim Terrestre establert en una Ordre Ministerial de 1995 (passant de 20 a 100 m. el marge de servitud de protecció, com recomana el MMARM), es veurien afectats drets urbanístics indemnitzables. Aquests drets només podrien existir en el cas que s’hagués aprovat un Pla Parcial en aquests terrenys. Atès que els terrenys de la illeta del Molí de’n Regalat mai no han estat inclosos en cap Pla Parcial, no hi ha drets urbanístics indemnitzables, i davant d’aquests fets, l’equip de govern ha optat per obviar la realitat, formular una declaració de voluntat política pura i dura, contradir obertament la legalitat urbanística, i afavorir els interessos de la promotora en contra de la sostenibilitat urbana i ambiental de la Colònia de Sant Pere.

El fet que el grup municipal socialista i la batlessa en funcions, M. Francisca Servera (PSOE) actuïn de manera tan barroera en favor de l’interès privat, preocupa Els Verds-Esquerra d’Artà i UIA, per causa que aquesta prioritat de l’interès privat sobre el públic es pugui encomanar als representants socialistes del Consell. Per aquest motiu, han posat tots aquests fets en coneixement dels representants del Bloc en la mateixa institució.

Vinculació mercantil entre Bartomeu Gili (UM) i l’administrador de Porto Sa Coloni, S.A.

A rel d’un prec formulat per UIA la mateixa sessió ordinària del Ple, es va fer pública la vinculació mercantil entre el regidor de Turisme B. Gili (UM) i A. Galmés Riera, administrador de l’empresa Porto Sa Coloni S.A., promotora de la urbanització dels terrenys de la illeta del Molí de’n Regalat*. Aquest fet podria explicar, en part, la voluntat de l’equip de govern en col·laborar amb els interessos del promotor, en contra del bé públic, consistent en la protecció de 80 m. més de costa si es realitza la modificació, recomanada pel MMARM, del Domini Públic Marítim Terrestre que afecta aquests terrenys; terrenys, s’ha de recordar, als quals es troben exemplars de l’espècie endèmica de saladina amb alta protecció Limmonium Majoricum.

La vinculació entre UM i Porto Sa Coloni, S.A., també podria explicar en part la negativa d’UM-PSOE a aprovar la proposta presentada en diferents ocasions per Els Verds-Esquerra d’Artà d’adaptar les declaracions de Béns patrimonials i participacions dels regidors en societats mercantils a les modificacions produïdes en la Llei de Règim Local per l’aprovació de la Llei del Sòl, augmentant d’aquesta manera la transparència sobre possibles conflictes d’interessos per part del membres de la Corporació.

* En el conveni que el Batle d’Artà, Rafel Gili (UM) va signar dia 11-03-2005 amb Porto Sa Coloni, S.A. (amb domicili, a efectes de notificacions, al C/ Eusebi Estada, 37), A. Galmés Riera representava la promotora en qualitat d’administrador únic; en l’anunci 71.926 del B.O.R.M.E. de dia 10-02-2010, passava de ser administrador únic a administrador solidari, juntament amb P. Pascual Gual.

Què n'ha dit la premsa (i anteriorment, quan vàrem fer públic l'Informe de la DG de sostenibilitat de la Costa i la Mar):

- Diario de Mallorca, 02-10-2010: Tolo Gili denuncia la "campaña de descrédito" contra él y su padre, el alcalde.

- El Mundo-El Día de Baleares, 01-10-2010: Denuncian la relación de Gili con las casas Molí den Regalat.

- Diario de Mallorca, 01-10-2010: La oposición vincula a Tolo Gili a la promotora del Molí de'n Regalat.

-Última Hora, 23-09-2010: La illeta del Molí de'n Regalat cuenta "con todos los servicios urbanísticos.

- El Mundo-El Día de Baleares, 23-09-2010: Madrid rechaza el deslinde de la finca Molí de'n Regalat.

- Diario de Mallorca, 21-09-2010: Otra posibilidad para evitar los 18 chalés en el Molí de'n Regalat choca con las previsiones de Gili.

- Diari de Balears, 21-09-2010: No al Molí de'n Regalat urbanitzat.

Prevaricació continuada de Rafel Gili (UM)

[A les imatges, de dia 25-08-201, es poden observar l'exposició de maquinària agrícola, d'algun vehicle a la venda de segona mà (avui, n'hi ha un més), i els rètols anunciadors prohibits]

Els Verds-Esquerra i Unió d’Independents denuncien la prevaricació continuada del batle d’Artà, R. Gili (UM), en permetre una exposició comercial de maquinària agrícola i vehicles en sòl rústic i sense permís per dur a terme l’activitat

Davant la passivitat del batle, el promotor mantén l’activitat sense permís, i darrerament també hi exposa turismes per a la venda de segona mà. A més, des de gener de 2010, ha facturat a l’Ajuntament més de 3.000 euros per serveis de grua

Els grups municipals de l’oposició, Els Verds-Esquerra (EV-ERC) i la Unió d’Independents d’Artà (UIA) denuncien que el batle d’Artà, Rafel Gili (UM), prevarica de manera continuada per omisió, en no acomplir, de manera conscient, amb les seves obligacions, que són assegurar la tramitació d'un expedient de disciplina urbanística, i obrir un expedient per infracció de la Llei 16/2006 Llicències integrades d'Activitats.

Des de maig de 2008, els regidors de l’oposició denuncien en les sessions plenàries les diferents infraccions comeses en la parcel·la 301 del polígon 12 del municipi. L’any 2008, varen ser necessàries 4 intervencions plenàries de denúncia per part dels regidors d’EV-ERC i UIA, per a que, finalment, el gener de 2009, s’obrís el corresponent expedient de disciplina urbanística, per instal·lació d'un cartell anunciador i exposició de maquinària agrícola sense la llicència municipal preceptiva. Fins a aquell moment, el Batle d’Artà s’havia negat a actuar, arribant, fins i tot, a exposar que “creia que feia justícia”, tot col·locant-se per damunt de la Llei. Aquest expedient d’infracció urbanística resta, com és l’habitual en l’Ajuntament governat per UM, completament paralitzat i les infraccions perduren i fins i tot s’agreugen (els darrers dies, fins i tot s’hi fa exposició de vehicles de 2a. mà).

Una vegada notificada l’obertura de l’expedient, el promotor va sol·licitar permís per a dur a terme l’activitat comercial, i per a la instal·lació dels rètols anunciadors, sol·licitud que va ser denegada per Junta de Govern Local dia 28 d’abril de 2009.

Davant de la paralització d’aquest expedient, i davant del fet que no s’havia obert expedient per infracció de la Llei d’Activitats, Guillem Caldentey (regidor d’EV-ERC) va denunciar el passat mes d’abril tots aquests fets a la Policia Local, sol·licitant Informe que confirmàs les acusacions d’activitat comercial sense permís. La Policia local evacuà Informe, dia 14 d'abril, que confirmava que en aquesta parcel·la de sòl rústic s’hi fa una activitat d'exposició comercial sense llicència, i que hi ha rètols anunciadors tampoc permesos. Quatre mesos després d’aquest informe, el batle encara no ha obert l’expedient per infracció de la Llei d’activitats, ni ha tramitat l’expedient existent d’infracció urbanística per tal que es paralitzi aquesta activitat comercial il·legal, i es restitueixi la legalitat. De fet, les infraccions augmenten aquests dies, amb la recent exposició, també, de vehicles tipus turisme, de segona mà.

Per altra banda, els regidors de l’oposició denuncien que el batle d’Artà R. Gili premii aquest empresari infractor amb encàrrecs de servei de grua, activitat per la qual l’empresa ha facturat a l’Ajuntament 3.403,47 euros del mes de gener al mes de maig de 2010.

Coses rares-rares..... O no tant?

[Accediu a aquesta notícia publicada a Diari de Balears diumenge dia 22 d'agost, en pdf]

És més que probable que el senyoer Gili, batle d'Artà (UM) de vacances aquests dies no en tingués ni idea, d'aquesta tudada de fusta i mobles bons. També és molt probable que les seves declaracions -que es contradiuen amb les imatges, de Diari de Balears com d'Última Hora el mateix dia, del reportatge). Té aquest vici.
Una més d'improvisació per sistema i, per suposat, de no saber pensar en destinataris d'aquesta fusta i aquests moble que en farien segur molt millor ús i li treurien molt millor profit com, per exemple i sense anar més lluny, la Fundació Deixalles.

Accés a la Instància-model de denúncia de l'estat d'abandonament del litoral d'Artà

[Accediu a aquesta notícia de J. Sitges/Última Hora (14-08-2010) en pdf]

Us reiteram avui que, des del passat mes de juliol, teniu a la vostra disposició aquesta Instància, que us tornam a copiar a continuació, dirigida al Batle d'Artà, de denúncia de l'estat d'abandonament en què l'Ajuntament d'Artà (contravenint les normatives i les Lleis) té el patrimoni cultural, natural i paisatgístic que es troba al litoral del nostre municipi.
(Premeu aquí per obtenir-ne còpia en pdf).

______________________________, en representació de ________________________, amb D.N.I. núm. _____________________, amb domicili al C./ _________, (C.P. ___________ de/d'________________________), telèfon núm. ___________ i adreça de correu electrònic _____________________________________________,

EXPÒS:

1. Que els espais naturals protegits de la franja litoral del Terme municipal d'Artà es veuen afectats, des de fa anys, per la circulació i estacionament il·legals, massius i incontrolats de vehicles motoritzats, especialment i entre d'altres: Sistema dunar de Sa Canova i Torrent de s'Estanyol, franja litoral del Camí de s'Estanyol, franja litoral del Camí de Ca los Camps, Es Canons, final de la Carretera de Sa Duaia.
2. Que avui/aquests darrers dies/aquestes darreres setmanes he estat testimoni de la circulació i de l'estacionament no autoritzats de vehicles a la zona _________________________________
   
3. Que aquesta circulació i estacionament il·legals, massius i incontrolats de vehicles motoritzats per aquest tipus d'espais naturals protegits afecten greument els seus hàbitats i ecosistemes, a més de la qualitat ambiental i paisatgística.
4. Que, especialment en alguns casos, aquesta circulació i estacionament il·legals, massius i incontrolats de vehicles motoritzats per aquest tipus d'espais naturals protegits constitueixen greus factors de degradació de béns d'interès cultural catalogats.
5. Que s'observa un greu abandonament per part de l'Ajuntament d'Artà pel que fa a la seva obligació de senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles.

Per això,

SOL·LICIT

1. Que l'Ajuntament d'Artà quedi assabentat, per la present Instància, de la meva denúncia respecte de la problemàtica de la circulació i estacionament de vehicles motoritzats pels espais protegits del litoral del terme municipal d'Artà, circulació i estacionament massius i sistemàtics il·legals especialment en determinats indrets (Torrent de s'Estanyol, litoral rocós i amb petits sistemes dunars entre la Colònia de Sant Pere i Ca los Camps, Es Canons, Cala Torta) que suposen greus afectacions dels ecosistemes que lis són propis i del patrimoni històrico-cultural que s'hi troba.
2. Que l'Ajuntament d'Artà quedi assabentat, per la present Instància, de la meva denúncia pel que fa al greu abandonament per part del mateix Ajuntament, de la seva obligació de senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles.
   
3. Que, amb l'objectiu de protegir els ecosistemes i el patrimoni dels espais protegits del litoral, es reguli i es limiti correctament -d'acord amb l'establert en la normativa ambiental com en els instruments d'ordenació territorial en vigor- l'accés dels vehicles motoritzats als espais protegits (pels seus valors naturals i/o patrimonials) del litoral d'aquest terme municipal.
4. Que, amb el mateix objectiu, es limiti l'accés que s'hi fa actualment des de les carreteres de la xarxa viària local fent ús, allà on sigui possible i convenient, de les franges de protecció dels vials per a l'acondicionament d'espais d'aparcament. D'aquesta manera, i per altra banda, es milloraria la circulació i l'estacionament en determinats punts d'aquests vials (per exemple, a la zona de Ca los Camps al final de la carretera del mateix nom) i es coadjuvaria a possibilitar l'acompliment de l'establert en l'art. 39 del Reglament General de Circulació -això és, que l'aturada o l'estacionament han d'efectuar-se sempre fora de la calçada- en aquestes carreteres allà on més trànsit es dóna.
5. Que es dugui a terme una correcta i suficient senyalització del patrimoni cultural protegit (catalogat en els instruments legals de protecció, en el nivell municipal com en el nivell dels Béns d'Interès Cultural) ubicats en el litoral d'aquest terme municipal, segons l'establert clarament en l'art. 93 de la Llei 12/1998,de 21 de desembre, del Patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 165, de 29-12-1998).

____________________, ____ de ___________ de 2010

Signat

BATLE DE L'AJUNTAMENT D’ARTÀ

ANNEX

NORMATIVA D'APLICACIÓ I DIRECTAMENT RELACIONADA:
NORMATIVA ESTATAL I SOBRE EL PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL
1. Arts. 44-46 de la Constitució espanyola de 1978:

- art. 44: 1. Els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cultura, a la qual tots tenen dret. 2. Els poders públics promouran la ciència i la investigació científica i tècnica en benefici de l'interès general.
- art. 45: 1. Tots tenen el dret de gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo. 2. Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva.
- art. 46: Els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic [...] i dels béns que l'integren, qualsevol sigui el seu règim jurídic i la seva titularitat.
2. Arts. 2 i 20-21 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes:
- art. 2: L'actuació administrativa sobre el domini públic marítimoterrestre perseguirà els següents fins: 1. Determinar el domini públic marítimoterrestre i assegurar la seva integritat i adequada conservació, adoptant, si escau, les mesures de protecció i restauració necessàries. [...] 3. Regular la utilització racional d'aquests béns en termes acords amb la seva naturalesa, els seus fins i amb el respecte al paisatge, al medi ambient i al patrimoni històric. 4. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües i de la ribera del mar.
- art. 20: La protecció del domini públic marítimoterrestre comprèn la defensa de la seva integritat i dels fins d'ús general a què està destinat, la preservació de les seves característiques i elements naturals i la prevenció de les perjudicials conseqüències d'obres i instal.lacions, en els termes de aquesta Llei.
- art. 21: 1. A efectes del que preveu l'article anterior, els terrenys confrontants amb el domini públic maritimoterrestre estaran subjectes a les limitacions i servituds que es determinen en el present títol, prevalent sobre la interposició de qualsevol acció. Les servituds seran imprescriptibles en tot cas. [...]
3. Art. 2 del Reial Decret 1471/1989, d'1 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament General per a Desenvolupament i Execució de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes: L'actuació administrativa sobre el domini públic maritimoterrestre perseguirà els següents fins: 1. Determinar el domini públic maritimoterrestre i assegurar la seva integritat i adequada conservació, adoptant, si escau, les mesures de protecció i restauració necessàries. 2. Garantir l'ús públic de la mar, de la seva ribera i de la resta del domini públic maritimoterrestre, sense més excepcions que les derivades de raons d'interès públic degudament justificades. 3. Regular la utilització racional d'aquests béns en termes acords amb la seva naturalesa, els seus fins i amb el respecte al paisatge, al medi ambient i al patrimoni històric. 4. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües i de la ribera del mar. (Article 2 de la Llei de Costes).
4. Art. 93 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 165, de 29-12-1998. Títol X. Organització i competències de les administracions públiques. Capítol primer. Competències administratives): Dels ajuntaments. Correspon als ajuntaments de les Illes Balears: [...] 2. El dret d'intervenir en totes aquelles actuacions i procediments d'altres administracions públiques en matèria de patrimoni històric que es refereixin a béns radicats en els termes municipals respectius. [...] 4. Senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles. [...].
5. Pla Especial d'Ordenació i Protecció de la Ruta d'Artà-Lluc (Pla Territorial de Mallorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de 13 de desembre de 2004. BOIB núm. 188 Ext. de 31-12-2004):
- art. 4.2 de la Normativa: A l’àmbit de la Ruta s’inclouen, a més dels camins que formen part del traçat: a. Una franja de protecció de 15 metres a banda i banda dels camins que conformen la Ruta, comptadors a cada costat del camí a partir de l’eix central de l’itinerari. b. Els elements del patrimoni històric, artístic i etnològic que hi guarden una vinculació directa o inclosos dintre de la franja de protecció.
- art. 8 de la Normativa: Usuaris. 1. Els usuaris de la Artà - Lluc són els senderistes, excursionistes a peu i vianants. Pel que fa a la circulació amb bicicleta o cavall, es pot realitzar als trams autoritzats per a aquest ús i grafiats a l’annex I. 2. Queda prohibida la circulació per la Ruta Artà - Lluc mitjançant qualsevol tipus de vehicle motoritzat, excepte casos d’interès públic, i excepte en aquells trams de la Ruta que coincideix amb carrers, carretera o camins on expressament estigui autoritzat el trànsit i així consti a la cartografia annexa al present Pla o a la normativa de desplegament.
- art 12 de la Normativa: Elements del patrimoni històric, artístic i etnològic 1. A l'àmbit del Pla Especial s’inclouen els elements de patrimoni que coincideixen amb el traçat del camí o amb la seva franja de protecció. 2. Aquests elements es defineixen a la llista inclosa a la Memòria d’aquest Pla Especial i al Programa d’Actuacions, i es grafien en els plànols de l’Annex I del Pla Especial, i s’adjunta documentació fotogràfica a l’annex II. 3. Les actuacions en aquests elements s’han de realitzar en la forma i segons el procediment establerts en aquest Pla Especial, sense perjudici de les lleis vigent en protecció del patrimoni.
6. Catàleg de Patrimoni Històric del Terme Municipal d’Artà (Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions de l’adaptació el catàleg de protecció del patrimoni històric d’Artà a les normes de patrimoni urbanístic i arquitectònic contemplades en el Pla Territorial Insular de Mallorca (text refós i adaptació) (BOIB núm. 86, de 08-06-2010)):
- art. 7 (Protecció d’elements integrants de la Ruta Artà-Lluc) de les Ordenances corresponents a aquest Catàleg: 1. D’acord amb les determinacions de la norma 50 del PTM es recull la ruta d’interès naturalístic Artà-Lluc, el traçat de la qual es grafia als plànols d’ordenació. 2. S’estableix una franja de protecció paral lela a la ruta, des de l’eix d’aquesta, amb una amplada de 25 metres a cada costat.3. En aquesta franja de protecció es prohibeixen les actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, les visuals, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta.
7. Acord d'Incoació de l'expedient de declaració de BIC, amb categoria de Zona arqueològica, del Conjunt de jaciments ‘Cala des Camps’ de la Colònia de Sant Pere, terme municipal d’Artà (BOIB núm. 48, de 25-03-2005).
- Descripció: El jaciment de Sa Devesa - Can Pa amb Oli, està situat a uns 150 mts. de la linea actual de costa sobre un petit turó. Es el jaciment que domina tota l’àrea de la Zona Arqueològica, i te un bon domini visual tant de la badia com de les contrades que l’envolten. El poblat talaiòtic conserva en no molt bon estat de conservació les restes de 4 talaiot, fragments d’una estructura muraria (muralla?) i una cova. Aquets són els elements més destacables que es poden veure en superfície, malgrat està emmascarats per a construccions modernes. La seva datació correspondria al període talaiòtic, encara que cal fer esment a la presencia de ceràmica d’època romana. Un dels altres jaciments que formen part de la Zona Arqueològica es el Dolmen de s’Aigüa Dolça, destacable per la seva singularitat. Es tracte d’un sepulcre megalític que consta de dues cambres rectangulars construïdes amb peces de mares. Ha estat excavat i els resultats de l’intervenció publicats. La cronologia de l’estació correspon al període pre-talaiòtic. Pel que fa al navetiformes de na Ferradura cal esmentar que malgrat el fort procés de erosió i destrucció es conserven restes de construccions que haurien estat navetes encara que en l’estat en que es troben es fa molt difícil precisar el seu nombre. Al igual que l’anterior la seva cronologia al període Pretalaiòtic.
- Extensió d'aquesta zona arqueològica protegida pel costat litoral: Del Caló des Corb (xalet "Blau Salvatge") a Na Claperet (passat el Dolmen de s'Aigo Dolça).
- Observació tècnica inclosa a la Memòria: El continu fluxe de estiuejants i el trànsit rodat són fort perill per la seva conservació, per el que es necessària la creació d’accessos a la platja que evitessin el trànsit rodat.
NORMATIVA EUROPEA

1. Decret 30/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Pla de Gestió del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Muntanyes d'Artà (ES0000227).
2. Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Pla de Gestió del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Badies de Pollença i d'Alcúdia (ES5310005).

3. Decisió de la Comissió europea, de 28 de març de 2008, per la qual s'adopta, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, la primera llista actualitzada de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània. S'hi inclou, a més dels anteriors, el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Na Borges (ES5310029).
4. Hàbitats qualificats com a prioritaris (per la Directiva 92/43/CEE) presents en tots aquests Llocs d'Importància Comunitària:
- Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) (Codi: 1510). Espècies: Artemisia gallica, Frankenia composita, Inula crithmoides, Limonium sp.pl. (p.e. L. alcudianum, L. antonii-llorensii, L. barceloi, L. boirae, L. camposanum, L. carvalhoi, L. companyonis, L. gr. Cossonianum L. ejulabilis, L. formenterae, L. inexpectans, L. magallufianum, L. marisolii, L. migjornense, L. retusum, L. validum, etc.). Amenaces: Retiro de materiales de playa, Activitat salinera, Urbanització, Abocament de materials inerts, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Eutrofització, Invasió d'espècies, Contaminació genètica
- Dunes litorals amb Juniperus spp (Codi: 2250). Espècies: Asparagus acutifolius, Chamaerops humilis, Clematis cirrhosa var. balearica, Ephedra fragilis, Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, Juniperus phoenicea subsp. turbinata, Lonicera implexa, Myrtus communis, Phillyrea angustifolia Phillyrea media-rodriguezii, Pistacia lentiscus, Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax aspera. Principals pressions: Urbanització discontínua, Urbanització dispersa, Abocadors, Abocaments de residus domèstics, Camins, rutes ciclistes, Línies elèctriques, Camps de golf, Circuits, Parcs d'atraccions, Càmping i caravanes, Esports a l'aire lliure i activitats de lleure, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Vehicles motoritzats, Altres formes alternatives de contaminació, Abocament de dipòsits dragats, Foc (natural), Invasió d'espècies. Amenaces: Extracció de graves i sorres, Urbanització, Abocadors, Abocaments de residus domèstics, Camins, rutes ciclistes, Línies elèctriques, Camps de golf, Circuits, Parcs d'atraccions, Càmping i caravanes, Esports a l'aire lliure i activitats de lleure, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Vehicles motoritzats, Contaminació, Altres formes alternatives de contaminació, Abocament de dipòsits dragats, Foc (natural), Invasió d'espècies.
NORMATIVA MUNICIPAL

1. Normes Subsidiàries de Planejament del municipi d'Artà (revisades i adaptades al Ple Territorial Insular de Mallorca, aprovades definitivament dia 28 de maig de 2010 per la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric i publicades al BOIB núm. 91, de 17 de juny de 2010):
- Art. 114.2.c: Carreteres de la xarxa local. Inclou la resta de carreteres que es limiten a l’àmbit local. Condicions: a) Franja de zona de domini públic: 3,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació. b) Franja de protecció (APT): 8,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació.
- Plànol d'Ordenació 1, on es grafien com a pertanyents a la "Xarxa viària local" el Camí de Ca los Camps, el Camí de s'Estanyol i la carretera de Sa Duaia.
- Plànol d'Informació núm. 2, on es grafien les franges de protecció ("APT Carreteres") de la xarxa viària municipal, incloses les dels vials anteriorment esmentats.
2. Arts. 2-3, 7-9, 12, 14-15 del Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme d’Artà (BOIB núm. 97, de dia 11-07-2006):
- art. 2: Dins els espais naturals d’aquest terme, els vehicles de motor sols poden circular per les carreteres, camins i pistes forestals aptes per a la circulació de vehicles, i està prohibida la seva circulació fora d’aquestes vies o camp a través.
- art. 3: L’Ajuntament d’Artà pot limitar o prohibir, amb el consentiment de la propietat, mitjançant la senyalització vertical corresponent, la circulació de vehicles de motor per camins o pistes forestals quan es pugui veure afectada la protecció de determinats paratges amb valor paisatgístic, ecològic o forestal.
- art. 7: No està permesa, en els espais naturals, la pràctica esportiva amb vehicles motoritzats ni la realització d’itineraris turístics amb aquests vehicles, atès que els camins no estan preparats i els espais naturals es poden degradar greument.
- art. 8: La vigilància del compliment d’aquestes normes correspon als serveis de vigilància municipals corresponents.
- art. 9: Les infraccions d’aquest Reglament es classifiquen en lleus, greus i molt greus. - Són infraccions lleus: a) Estacionar o aparcar el vehicle sobre la vegetació de qualsevol zona protegida o en els marges dels camins interiors. Tan sols es pot aparcar en les zones habilitades per a aquest fi. [...] - Són infraccions greus: [...] b) Circular, sense causa justificada, pels vials no aptes per a la circulació motoritzada. c) Circular camp a través o fora de camins o pistes aptes per a la circulació. [...]. e) Estacionar vehicles que no permetin l’accés a camins forestals d’ús exclusiu per a vehicles de servei d’extinció d’incendis, de vigilància i oficials, senyalitzats de la manera corresponent, en l’època i zones d’alt risc d’incendi. f) Circular per les vies esmentades en l’apartat e), sense autorització, en l’època i zones d’alt risc d’incendi, i per les altres vies o camins en què, per raons de prevenció i extinció d’incendis forestals o de preservació de valors naturals, estigui prohibit circular de forma temporal o permanent, quan puguin produir-se danys greus a la fauna, als béns o als ecosistemes naturals. - Són infraccions molt greus: a) Circular per platges, sistemes dunars i zones costaneres protegides. b) Practicar esports utilitzant vehicles motoritzats. c) Reincidir en la comissió d’infraccions greus. d’infracció lleu, greu o molt greu segons la naturalesa i el volum de l’abocament, d’acord amb la legislació vigent.
- art. 12: Són competents per imposar sancions el batle, per a les lleus i les greus, i el Ple de l’Ajuntament, per a les molt greus.
- art. 14: Els membres del cos d’agents de l’autoritat, en l’exercici de les seves funcions, poden procedir a immobilitzar els vehicles si, com a conseqüència del fet d’utilitzar-los, en incompliment dels preceptes d’aquest Reglament, poden derivar un risc greu per a les persones, els béns i els ecosistemes naturals. Així mateix, poden impedir l’accés a les àrees naturals en què s’hagi restringit el pas per raons mediambientals.
- art. 15: Són responsables de les infraccions comeses els conductors dels vehicles que incompleixen algun article d’aquest Reglament i les empreses que lloguin els vehicles que participen en excursions organitzades dins espais naturals.

Jugar als parcs infantils d'Artà, un esport de risc

Claus, perns, estelles, falta de manteniment i neteja als tres parcs infantils del nucli d'Artà

Els parcs infantils són un esport de risc a Artà

L'ajuntament permet la botellada als parcs infantils de la Plaça de Progrés i Els Pins, i la brutor és crònica

El manteniment dels parcs infantils d'Artà durant els darrers 4 anys s'ha limitat al canvi de paviment i a donar una ma de pintura als jocs infantils de Na Caragol. La resta segueix igual, la brutor és habitual als parcs de la Plaça del Progrés i Els Pins, on és habitual la pràctica del botellada durant les nits d'estiu, fet que a Els Pins s'agreuja per l'afluència de turistes amb pícnics durant la temporada d'estiu, que deixen al matí les papereres plenes de restes de menjar. Paradoxalment, ha desaparegut la fonteta del Parc dels Pins i segueixen sense instal·lar-se fonts o punts d'aigua potable a la Plaça del Progrés i al parc de Na Caragol, malgrat quer aquest darrer té un ús escolar.

Les instal·lacions infantils continuen sent un perill pels al·lots i ofereixen un ampli ventall de possibilitats per fer-se mal; claus i perns a l'aire, fusta descomposta o inflada per l'aigua (encara que a vegades repintada per tal de dissimular el seu estat), estructures fetes malbé o desencaixades, aferradors o anses que han desaparegut dels balancins, etc.

L'estat d'aquests parcs és el resultat combinat de la desídia de la regidoria d'obres i serveis incapaç de realitzar el manteniment durant anys d'aquestes instal·lacions (per exemple, es pinta una fusta després d'haver permès durant anys que l'aigua l'espenyàs), de la regidoria de Serveis Socials i la de Joventut que, sabent on es reuneixen els joves per fer botellada no ha tengut cap iniciativa per dirigir-se a ells i oferir-les alternatives més saludables i més cíviques, de la regidoria de policia que senzillament mira cap una altra banda mentres es fa malbé el mobiliari urbá i s'embruten unes zones molt sensibles, destinades a l'oci infantil; i de la regidoria de Turisme, que no ha observat els usos i les corresponents necessitats d'alguns d'aquests espais, ubicats a l'entrada dels turistes del nucli urbà d'Artà (el parc dels pins, es troba ubicat ben a prop de l'oficina d'atenció turística). El batle d'Artà, Rafel Gili (UM), per la transversalitat de les causes d'aquesta problemàtica, n'és clarament el principal responsable, segons la formació ecosocialista artanenca i el seu portaveu i regidor, Guillem Caldentey.

Aquesta és l'enèsima denúncia sobre aquesta qüestió en pocs anys per part de Els Verds-Esquerra, agrupació la qual es declara frustrada en no haver aconseguit de l'equip de govern en tot aquest temps més que en més que necessari recanvi del sòl d'aquestes mateixes instal·lacions, fa mig anys i després de tres anys de denúncies i reclamacions continuades.

Què en diu la premsa
- El Mundo, 01-08-2010: Els Verds de Artà se queja del abandono de los parques infantiles.
- Última Hora, 03-08-2010: Els Verds-Esquerra critica el estado de las zonas infantiles.

Comunicat del GOB: El GOB demana la impugnació de les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

El GOB demanarà al Defensor del Pueblo que impugni les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

Govern i oposició utilitzen el Parlament de forma espúria

EL DESGOVERN URBANÍSTIC

Probablement aquesta, que havia de ser la legislatura de l'impuls definitiu de la Llei del Sòl per unificar la normativa urbanística i territorial, passarà a la història per la legislatura en que, via Parlamentària, s'han impulsat mesures legislatives que deixen el panorama urbanística en un estat total i absolut de desgovern. La figura dels decrets lleis ha estat l'estrella per impulsar aquestes iniciatives de desregulació urbanística i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducció d'esmenes han constituït una pràctica nova més d'urbanisme clientelar.

- Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears. Decret-llei Nadal.

Aquest decret-llei estableix en el seu preàmbul les seves línies d'actuació, d'entre les quals, diu textualment " ...les encaminades a impulsar la indústria turística que des de fa temps constitueix el motor sòlid de l'economia balear i l'activitat urbanitzadora i edificadora en determinats supòsits". En aquest sentit, permet, per una banda, la legalització de places turístiques il·legals, sempre que les places no haguessin estat motiu d'infracció urbanística greu afavorint els establiments que han actuat al marge de la legalitat i per l'altre, permet a un sector econòmic (el turístic) actuar, durant dos anys, al marge de la legalitat urbanística i turística vigent, en concret estableix "dispensa excepcional de determinats requisits urbanístics i turístics" i fins i tot permet "increments d'edificabilitat".
Es limita l'exoneració de paràmetres urbanístics sempre i quan no s'augmenti el volum i l'ocu- pació de la parcel·la en més del 10% respectiu sobre el legalment construït, ni es superi l'altura màxima permesa, al marge d'algunes excepcions. I es prohibeix l'exoneració del com- pliment dels paràmetres urbanístics en edificis situats al sòl rústic protegit i als edificis decla- rats BIC o catalogats.

- Decret-llei 3/2009 de 29 de maig de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears. Decret-llei Grimalt.

Si bé és raonable que determinades actuacions de les que proposava el Projecte de Llei no hagin de passar per tramitació ambiental, com és el cas dels plans d'ordenació dels recursos naturals o els catàlegs de patrimoni històric, sempre que suposin un major grau de protecció patrimonial i ambiental, preocupen les excepcions que determinades actuacions que via la declaració “d’interès autonòmic” puguin reduir , o fins i tot veure's exhimides del compliment de les corresponents tramitacions ambientals, especialment preocupen:

- Els equipaments sanitaris, docents i esportius, amb determinades ocupacions, no prevists al planejaments urbanístics, i que normalment solen estar situats en sòl rústic i autoritzar-se via declaració d'interès general.
- Les carreteres incloses en els convenis insulars

A més, aquest decret-llei implica el retard de la protecció dels espais naturals d'Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental estableix a l’article 8 que el procediment per a l’aprovació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORNs) és de dos anys. Cas de no haver-se aprovat en aquest termini, el procediment caduca.
El “decret-llei Grimalt” modifica aquesta disposició, afegint que “No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.” Aquesta modificació afecta els dos espais esmentats.
Des del GOB hem considerat injustificable que per enllestir el PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos ja hagin fet falta més de tres anys, i ara es vulgui prorrogar encara un any més.
Igualment és escandalós el cas del Parc Natural de la Península de Llevant. Han passat gairebé dos anys des de l’inici de la nova tramitació, i tenint en compte que aquest espai ja comptava prèviament amb un PORN aprovat ens sembla injustificable que per modificar-lo no hagin estat suficients dos anys. I ara es pugui disposar de dos anys més.

- Decret 60/2009 d’unificació i simplificació dels tràmits en matèria turística.

Aquest decret desenvolupa el decret-llei, 1/2009, i desvirtua les figures d’agroturisme i hotel rural, perquè no assegura que aquest ús d’allotjament i restauració es limiti a complementar explotacions agràries.
Aquestes figures tenien, fins al nou decret, limitacions de magnitud, per exemple d’un màxim de 25 i 50 places respectivament, per tal de restringir l’ús turístic únicament com a complement de les activitats agràries. Tal com eren l’agroturisme i els hotels rurals podien complementar les rendes agràries, però sense substituir-les ni desfigurar el camp amb més hotels també a foravila.

- Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears. Leei Barceló.

Si el decret-llei ja va ser àmpliament contestat per part del GOB, les mesures proposades en aquesta tramitació de projecte de llei són encara més escandaloses.
Permeten la consolidació d'aberracions turístiques: els establiments que hagin fet ampliacions irregulars, podran fer remodelacions, mantenint els volums existents encara que la normativa urbanística actual no permeti les mateixes altures, i ampliacions del 10% de la superfície realment construïda (inclosa la part il·legal)
Per altra banda s'augmenta el termini per a legalitzar les places il·legals fins a dos anys però, en aquest cas, sense tenir en compte el fet que tenguin un expedient de disciplina urbanística obert.

- Decret llei 1/2010 de 26 de març, i projecte de llei de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general .

Fa excepcions a la situació general permetent seguir edificant a urbanitzacions que no tenen els serveis urbanístics mínims. Fins ara, tant la Llei del Sol de l’estat, com la Llei de Mesures Urgents com el propi Pla Territorial consideraven que per a poder atorgar llicencies cal disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram). Mitjançant aquest decret-llei, s’obri la porta a que se segueixen donant llicencies per edificar a sols urbans i urbanitzables que no tenen servei de clavegueram.

A més, es retalla l'àmbit d'una ANEI a Eivissa, per a la implantació i execució d'equipaments i infrastructures a Sa Coma.

- Llei de Mesures Urgents relatives a deferminades infrastructures i equipaments d'interès general.
· Sa Coma: es retalla l'àmbit d'una ANEI d'Eivissa per a la construcció d'una depuradora
· Excepcions del servei de clavegueram
· Edificis fora d'ordenació
· Desregulació dels establiments turístics en sòl rústic.

- Llei per a considerar el camp de golf de Son Bosc com a projecte d'interès autonòmic
Amb els vots del Partit Popular i Unió Mallorquina, el Ple del Parlament ha aprovat avui una llei que considera que el camp de golf de Son Bosc és un projecte d’interès autonòmic i que per tant s’ha d’anular la tramitació que el Govern havia iniciat fa uns mesos per tal d’incorporar aquesta zona al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca.

EL GOB DEMANARÀ AL DEFENSOR DEL PUEBLO QUE IMPUGNI LES LLEIS URBANÍSTIQUES APROVADES AL PARLAMENT PER INCONSTITUCIONALS

A part dels possibles aspectes d'il·legalitats que veurem més endavant, la tramitació i aprovació d'aquest seguit de lleis suposa, des del nostre punt de vista, una pràctica rebutjable , ja que significa:

- tornar fer urbanisme a la carta com a anteriors legislatures,
- elaborar lleis singulats i no generals,
- fer permanents excepcions a les regles del joc, i sobretot
- burlar el debat social i politic.
- esquivar el compliment de sentències a través de disposicions normatives.

A més a més, el GOB prepara un escrit davant el defensor del pueblo en considerar que alguns articles d'aquestes lleis podrien incomplir preceptes constitucionals

Possibles motius d'inconstitucionalitat:

1. Usurpació de competències municipals urbanístiques: no necessitat d'obtenció de llicències per determinades actuacions i classificació de sòl i usos de sòl fora tràmits municipals.
2. Mitjançant llei es conculquen tràmits administratius bàsics per a les tramitacions urbanístiques: s'exclou en els tràmits de participació pública alhora de classificar sòl.
3. Incompliment dels tràmits ambientals establerts per la Directiva d'Aarhus.
4. Intenta burlar per llei el resultats de sentències judicials fermes: el cas d'Es Pont d'Es Rivet i del sòl rústic de Cala Tarida, Platja de'n Bossa i Ses Variades.