La Unió d'Independents d'Artà (UIA) considera injustificada i pràcticament impossible la construcció de la variant sud projectada pel Consell al municipi d'Artà (Diario de Mallorca, 28 de febrer de 2009).
(Accediu a la Documentació del Departament d'Obres Públiques del Consell de Mallorca relativa a la Revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres, aprovada inicialment pel Ple del Consell el passat dia 22 de desembre de 2008.)
Al mateix diari, el passat dimecres dia 25 de febrer, el Grup d'Opinió d'Arquitectes s'expressava en aquests termes sobre "La febre de les rondes" que assola l'urbanisme insular, amb expressa referència a casos com el d'Artà (les negretes són nostres):
La febre de les rondes s´ha escampat per tota Mallorca i no hi ha poble o llogaret que no en reivindiqui una. És el progrés.
Quan el Pla Territorial de Mallorca dibuixà, seguint el que definien les Directrius d´Ordenació del Territori, les zones de creixement dels nostres pobles, s´assegurà d´una banda que no es crearien nous nuclis de població aïllats; però també, de manera simplista, es proposà un model de creixement -que ja estan seguint els nous planejaments- mitjançant capes homogènies, una damunt l´altra com les pells de ceba, que no atenia les particularitats de cada nucli. I ara els pobles van colmatant els buits que quedaven i es configuren de manera compacta amb rondes que ressegueixen les absurdes formes ameboides de les Àrees de Transició.
Així, pobles que fins ara s´havien estès com una malla o retícula ortogonal indefinida en totes les direccions, com sa Pobla o Petra, es volen encorsetar a dins rondes curvilínies, creant noves façanes anodines que amaguen la imatge tradicional del poble, i que en el cas de sa Pobla, ja ha destruït un dels seus grans patrimonis, el fet de tenir unes traces que seguien les pautes de les Ordinacions de Jaume II.
El model resulta encara mes perniciós en el cas dels pobles que es generaren al voltant del creuament d´un parell de camins, com Algaida, Campanet..., ja que en aquests en reomplir els buits que feien que el camp arribàs ben be, fins el centre, s´està alterant totalment la seva fisonomia, i les noves rondes aïllaran, com recintes emmurallats, les cases d´aquells camps que fins ara eren devora.
No és que demanem que els pobles hagin de quedar fossilitzats, sense poder créixer, sinó que a l´hora de fer-ho, s´entengui la seva dinàmica i origen, condicionant certs llocs per on no s´hauria de desenvolupar, per així preservar els seus trets més característics.
Tot això ve perquè recentment s´ha aprovat de manera inicial el Pla Director Sectorial de Carreteres, que com molt be han dit certs sectors de la societat, no té sentit sinó es contempla dins d´un pla de mobilitat. El pla promou nous desdoblaments i grans infraestructures viaries que també han estat criticades, però a més, i això ha passat més desapercebut, proposa rondes a tots els pobles que ho han demanat.
Es clar que són necessàries certes rondes, com pugui ser la de Son Servera, que treurà dels carrerons estrets del poble el trànsit que va cap a Cala Millor, un dels nuclis turístics mes importants de l´illa.
El que ja no és tan clar és plantejar, per exemple, una ronda a Bunyola per desviar el trànsit des de Can Penasso cap a la carretereta d´Orient, destruint la fondalada de la vall d´Honor; o la ronda sud d´aquest mateix poble, que pretèn desviar el trànsit cap a la carretera de Santa Maria per una zona impossible, si no és mitjançant un gran túnel que travessi els turons de Caubet; sobretot si pensam que, uns kilòmetres mes avall, hi ha una carretera plana que ho permet. Ningú nega que avui en dia travessar Bunyola sigui dificultós, però és complicat perquè el carrer principal i el carrer d´Orient estan plens de cotxes aparcats i no per mor del mínim volum de cotxes que volen travessar la població.
Com aquesta, moltes de les rondes que es proposen responen més a un problema de trànsit intern que no a la necessitat de desviar el trànsit exterior que és el que hauria de resoldre un pla de carreteres. Segurament l´absurd d´aquestes dues propostes, farà que mai es realitzin i es solucionarà el problema des de dins, creant els aparcaments necessaris per donar fluïdesa als carrers principals, però a altres llocs, on les dificultats tècniques no són tan grans segurament el pla s´executarà.
A Sencelles, per exemple, es vol fer una ronda per unir la carretera que ve d´Inca amb les que venen de Palma i Algaida, donant connectivitat al nou camp de golf que es vol desenvolupar a Son Saletes. La nova ronda estirarà el creixement cap un costat del poble que mai s´havia desenvolupat degut a què el terreny fa un petit tall a sobre del qual hi ha les cases i el perfil de l´església, definint una autentica façana consolidada que és la imatge més pròpia del poble. Ara aquesta imatge pot quedar destruïda per sempre si es fa la ronda prevista, primer perquè tallarà els camps ara lliures de construccions i més envant perquè començaran a aparèixer les edificacions periurbanes que aquestes vies sempre acaben generant. I Sencelles passarà de ser un poble amb una forta identitat a ser un conjunt residencial amb camp de golf, com tants dels pobles desnaturalitzats que ha generat l´urbanisme descontrolat dels darrers anys arreu de la península.
I així podríem seguir poble a poble: Santa Margalida, Llubí, Artà... i ens adonaríem que s´està perpetrant des dels planejaments municipals mateixos o bé des del Pla de Carreteres la destrucció de moltes de les estampes tradicionals dels nostres pobles.
Hauríem d´exigir que entre els nostres tècnics i dirigents hi hagués més sensibilitat a l´hora de resoldre els nous creixements i els problemes de trànsit, per no caure en l´absurd que des del planejament mateix es facin malbé els nostres pobles.
Estam xerrant del nostre paisatge i del nostre patrimoni.
(Accediu a la Documentació del Departament d'Obres Públiques del Consell de Mallorca relativa a la Revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres, aprovada inicialment pel Ple del Consell el passat dia 22 de desembre de 2008.)
Al mateix diari, el passat dimecres dia 25 de febrer, el Grup d'Opinió d'Arquitectes s'expressava en aquests termes sobre "La febre de les rondes" que assola l'urbanisme insular, amb expressa referència a casos com el d'Artà (les negretes són nostres):
La febre de les rondes s´ha escampat per tota Mallorca i no hi ha poble o llogaret que no en reivindiqui una. És el progrés.
Quan el Pla Territorial de Mallorca dibuixà, seguint el que definien les Directrius d´Ordenació del Territori, les zones de creixement dels nostres pobles, s´assegurà d´una banda que no es crearien nous nuclis de població aïllats; però també, de manera simplista, es proposà un model de creixement -que ja estan seguint els nous planejaments- mitjançant capes homogènies, una damunt l´altra com les pells de ceba, que no atenia les particularitats de cada nucli. I ara els pobles van colmatant els buits que quedaven i es configuren de manera compacta amb rondes que ressegueixen les absurdes formes ameboides de les Àrees de Transició.
Així, pobles que fins ara s´havien estès com una malla o retícula ortogonal indefinida en totes les direccions, com sa Pobla o Petra, es volen encorsetar a dins rondes curvilínies, creant noves façanes anodines que amaguen la imatge tradicional del poble, i que en el cas de sa Pobla, ja ha destruït un dels seus grans patrimonis, el fet de tenir unes traces que seguien les pautes de les Ordinacions de Jaume II.
El model resulta encara mes perniciós en el cas dels pobles que es generaren al voltant del creuament d´un parell de camins, com Algaida, Campanet..., ja que en aquests en reomplir els buits que feien que el camp arribàs ben be, fins el centre, s´està alterant totalment la seva fisonomia, i les noves rondes aïllaran, com recintes emmurallats, les cases d´aquells camps que fins ara eren devora.
No és que demanem que els pobles hagin de quedar fossilitzats, sense poder créixer, sinó que a l´hora de fer-ho, s´entengui la seva dinàmica i origen, condicionant certs llocs per on no s´hauria de desenvolupar, per així preservar els seus trets més característics.
Tot això ve perquè recentment s´ha aprovat de manera inicial el Pla Director Sectorial de Carreteres, que com molt be han dit certs sectors de la societat, no té sentit sinó es contempla dins d´un pla de mobilitat. El pla promou nous desdoblaments i grans infraestructures viaries que també han estat criticades, però a més, i això ha passat més desapercebut, proposa rondes a tots els pobles que ho han demanat.
Es clar que són necessàries certes rondes, com pugui ser la de Son Servera, que treurà dels carrerons estrets del poble el trànsit que va cap a Cala Millor, un dels nuclis turístics mes importants de l´illa.
El que ja no és tan clar és plantejar, per exemple, una ronda a Bunyola per desviar el trànsit des de Can Penasso cap a la carretereta d´Orient, destruint la fondalada de la vall d´Honor; o la ronda sud d´aquest mateix poble, que pretèn desviar el trànsit cap a la carretera de Santa Maria per una zona impossible, si no és mitjançant un gran túnel que travessi els turons de Caubet; sobretot si pensam que, uns kilòmetres mes avall, hi ha una carretera plana que ho permet. Ningú nega que avui en dia travessar Bunyola sigui dificultós, però és complicat perquè el carrer principal i el carrer d´Orient estan plens de cotxes aparcats i no per mor del mínim volum de cotxes que volen travessar la població.
Com aquesta, moltes de les rondes que es proposen responen més a un problema de trànsit intern que no a la necessitat de desviar el trànsit exterior que és el que hauria de resoldre un pla de carreteres. Segurament l´absurd d´aquestes dues propostes, farà que mai es realitzin i es solucionarà el problema des de dins, creant els aparcaments necessaris per donar fluïdesa als carrers principals, però a altres llocs, on les dificultats tècniques no són tan grans segurament el pla s´executarà.
A Sencelles, per exemple, es vol fer una ronda per unir la carretera que ve d´Inca amb les que venen de Palma i Algaida, donant connectivitat al nou camp de golf que es vol desenvolupar a Son Saletes. La nova ronda estirarà el creixement cap un costat del poble que mai s´havia desenvolupat degut a què el terreny fa un petit tall a sobre del qual hi ha les cases i el perfil de l´església, definint una autentica façana consolidada que és la imatge més pròpia del poble. Ara aquesta imatge pot quedar destruïda per sempre si es fa la ronda prevista, primer perquè tallarà els camps ara lliures de construccions i més envant perquè començaran a aparèixer les edificacions periurbanes que aquestes vies sempre acaben generant. I Sencelles passarà de ser un poble amb una forta identitat a ser un conjunt residencial amb camp de golf, com tants dels pobles desnaturalitzats que ha generat l´urbanisme descontrolat dels darrers anys arreu de la península.
I així podríem seguir poble a poble: Santa Margalida, Llubí, Artà... i ens adonaríem que s´està perpetrant des dels planejaments municipals mateixos o bé des del Pla de Carreteres la destrucció de moltes de les estampes tradicionals dels nostres pobles.
Hauríem d´exigir que entre els nostres tècnics i dirigents hi hagués més sensibilitat a l´hora de resoldre els nous creixements i els problemes de trànsit, per no caure en l´absurd que des del planejament mateix es facin malbé els nostres pobles.
Estam xerrant del nostre paisatge i del nostre patrimoni.
1 comentari:
Encara no he vist el traçat amb què ens amenacen, però segur que serà molt dur, i a més atravessarà tot un seguit de finques rústiques edificades, cosa que agradarà molt poc a més d'un propietari.
Tot això ja ho sabíem quan es va aprovar el polígon industrial d'Es Pujols (amb el vot en contra d'Els Ver-EU).
Tot això ja ho sabíem quan es van aprovar inicialment (per tercera vegada) les NN.SS. ara farà dos anys.
Tot això ja ho sabíem quan a les tres vegades que s'han aprovat inicialment les NN.SS. d'Artà hem defensat rondes per a vianants (sense asfaltar) que relacionassin la zona periurbana amb el casc urbá del poble (A Artà i a La Colònia).
Tot això ja ho sabíem cada vegada que ens quedàvem tot sols en totes aquestes votacions i cada vegada que també en solitari(primer com EU-EV i després com Els Verds-Esquerra) presentàvem les nostres al·legacions a les NN.SS. defensant un model de poble molt diferent al que se'ns ve a sobre.
Tot això també ho hem dit quan vam criticar què comportarà la possible nova gran superfície que UM i PSOE volen implantar al Polígon Industrial, aquesta vegada amb el rebutj dels comerciants i dels Independents i amb la indefinició del PP.
També es cert que hem recolzat que s'havia de donar una solució al trànsit de camions que van cap Sa Clota perquè la travessia del casc urbà és molt dificultosa;però encara que no hem vist el projecte de la "Ronda Nord d'Artà", ens poder jugar qualque cosa a que serà una infraestructura sobredimensionada, i en la línia del que critica el col·lectiu d'arquitectes què no s'ha de fer.
Estic encantat què els Independents, reaccionin ara i s'opossin a aquesta brutal "Ronda Sur d'Artà", es cert tot el que diuen sobre l'afectació a Bellpuig, i Ses Païsses", tan cert com que Silva quan estava com a tinent-batle del PSOE sempre la defensava, i tan cert com que el PSOE ara calla com un mort sobre aquesta ronda. Encara estem esperant a saber què diuen de la gran superfície al Polígon Industrial...
Totes aquestes certeses em fan demanar-me què pensen fer els Independents amb la revisió de NN.SS que fa un any que esperam per a la seva aprovació provisional.
Estaran disposats a fer una campanya d'informació com cal per posar en evidència tot el que UM i PSOE estan ocultant a la ciutadania?
Tant de bo que així fos i que aquesta vegada Els Verd-esquerra estiguéssim una mica menys sols al debat urbanístic del Artà que volem per a la propera generació.
Julen Adrián
Publica un comentari a l'entrada