Accés a la Instància-model de denúncia de l'estat d'abandonament del litoral d'Artà

[Accediu a aquesta notícia de J. Sitges/Última Hora (14-08-2010) en pdf]

Us reiteram avui que, des del passat mes de juliol, teniu a la vostra disposició aquesta Instància, que us tornam a copiar a continuació, dirigida al Batle d'Artà, de denúncia de l'estat d'abandonament en què l'Ajuntament d'Artà (contravenint les normatives i les Lleis) té el patrimoni cultural, natural i paisatgístic que es troba al litoral del nostre municipi.
(Premeu aquí per obtenir-ne còpia en pdf).

______________________________, en representació de ________________________, amb D.N.I. núm. _____________________, amb domicili al C./ _________, (C.P. ___________ de/d'________________________), telèfon núm. ___________ i adreça de correu electrònic _____________________________________________,

EXPÒS:

1. Que els espais naturals protegits de la franja litoral del Terme municipal d'Artà es veuen afectats, des de fa anys, per la circulació i estacionament il·legals, massius i incontrolats de vehicles motoritzats, especialment i entre d'altres: Sistema dunar de Sa Canova i Torrent de s'Estanyol, franja litoral del Camí de s'Estanyol, franja litoral del Camí de Ca los Camps, Es Canons, final de la Carretera de Sa Duaia.
2. Que avui/aquests darrers dies/aquestes darreres setmanes he estat testimoni de la circulació i de l'estacionament no autoritzats de vehicles a la zona _________________________________
   
3. Que aquesta circulació i estacionament il·legals, massius i incontrolats de vehicles motoritzats per aquest tipus d'espais naturals protegits afecten greument els seus hàbitats i ecosistemes, a més de la qualitat ambiental i paisatgística.
4. Que, especialment en alguns casos, aquesta circulació i estacionament il·legals, massius i incontrolats de vehicles motoritzats per aquest tipus d'espais naturals protegits constitueixen greus factors de degradació de béns d'interès cultural catalogats.
5. Que s'observa un greu abandonament per part de l'Ajuntament d'Artà pel que fa a la seva obligació de senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles.

Per això,

SOL·LICIT

1. Que l'Ajuntament d'Artà quedi assabentat, per la present Instància, de la meva denúncia respecte de la problemàtica de la circulació i estacionament de vehicles motoritzats pels espais protegits del litoral del terme municipal d'Artà, circulació i estacionament massius i sistemàtics il·legals especialment en determinats indrets (Torrent de s'Estanyol, litoral rocós i amb petits sistemes dunars entre la Colònia de Sant Pere i Ca los Camps, Es Canons, Cala Torta) que suposen greus afectacions dels ecosistemes que lis són propis i del patrimoni històrico-cultural que s'hi troba.
2. Que l'Ajuntament d'Artà quedi assabentat, per la present Instància, de la meva denúncia pel que fa al greu abandonament per part del mateix Ajuntament, de la seva obligació de senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles.
   
3. Que, amb l'objectiu de protegir els ecosistemes i el patrimoni dels espais protegits del litoral, es reguli i es limiti correctament -d'acord amb l'establert en la normativa ambiental com en els instruments d'ordenació territorial en vigor- l'accés dels vehicles motoritzats als espais protegits (pels seus valors naturals i/o patrimonials) del litoral d'aquest terme municipal.
4. Que, amb el mateix objectiu, es limiti l'accés que s'hi fa actualment des de les carreteres de la xarxa viària local fent ús, allà on sigui possible i convenient, de les franges de protecció dels vials per a l'acondicionament d'espais d'aparcament. D'aquesta manera, i per altra banda, es milloraria la circulació i l'estacionament en determinats punts d'aquests vials (per exemple, a la zona de Ca los Camps al final de la carretera del mateix nom) i es coadjuvaria a possibilitar l'acompliment de l'establert en l'art. 39 del Reglament General de Circulació -això és, que l'aturada o l'estacionament han d'efectuar-se sempre fora de la calçada- en aquestes carreteres allà on més trànsit es dóna.
5. Que es dugui a terme una correcta i suficient senyalització del patrimoni cultural protegit (catalogat en els instruments legals de protecció, en el nivell municipal com en el nivell dels Béns d'Interès Cultural) ubicats en el litoral d'aquest terme municipal, segons l'establert clarament en l'art. 93 de la Llei 12/1998,de 21 de desembre, del Patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 165, de 29-12-1998).

____________________, ____ de ___________ de 2010

Signat

BATLE DE L'AJUNTAMENT D’ARTÀ

ANNEX

NORMATIVA D'APLICACIÓ I DIRECTAMENT RELACIONADA:
NORMATIVA ESTATAL I SOBRE EL PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL
1. Arts. 44-46 de la Constitució espanyola de 1978:

- art. 44: 1. Els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cultura, a la qual tots tenen dret. 2. Els poders públics promouran la ciència i la investigació científica i tècnica en benefici de l'interès general.
- art. 45: 1. Tots tenen el dret de gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo. 2. Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva.
- art. 46: Els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic [...] i dels béns que l'integren, qualsevol sigui el seu règim jurídic i la seva titularitat.
2. Arts. 2 i 20-21 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes:
- art. 2: L'actuació administrativa sobre el domini públic marítimoterrestre perseguirà els següents fins: 1. Determinar el domini públic marítimoterrestre i assegurar la seva integritat i adequada conservació, adoptant, si escau, les mesures de protecció i restauració necessàries. [...] 3. Regular la utilització racional d'aquests béns en termes acords amb la seva naturalesa, els seus fins i amb el respecte al paisatge, al medi ambient i al patrimoni històric. 4. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües i de la ribera del mar.
- art. 20: La protecció del domini públic marítimoterrestre comprèn la defensa de la seva integritat i dels fins d'ús general a què està destinat, la preservació de les seves característiques i elements naturals i la prevenció de les perjudicials conseqüències d'obres i instal.lacions, en els termes de aquesta Llei.
- art. 21: 1. A efectes del que preveu l'article anterior, els terrenys confrontants amb el domini públic maritimoterrestre estaran subjectes a les limitacions i servituds que es determinen en el present títol, prevalent sobre la interposició de qualsevol acció. Les servituds seran imprescriptibles en tot cas. [...]
3. Art. 2 del Reial Decret 1471/1989, d'1 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament General per a Desenvolupament i Execució de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes: L'actuació administrativa sobre el domini públic maritimoterrestre perseguirà els següents fins: 1. Determinar el domini públic maritimoterrestre i assegurar la seva integritat i adequada conservació, adoptant, si escau, les mesures de protecció i restauració necessàries. 2. Garantir l'ús públic de la mar, de la seva ribera i de la resta del domini públic maritimoterrestre, sense més excepcions que les derivades de raons d'interès públic degudament justificades. 3. Regular la utilització racional d'aquests béns en termes acords amb la seva naturalesa, els seus fins i amb el respecte al paisatge, al medi ambient i al patrimoni històric. 4. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües i de la ribera del mar. (Article 2 de la Llei de Costes).
4. Art. 93 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 165, de 29-12-1998. Títol X. Organització i competències de les administracions públiques. Capítol primer. Competències administratives): Dels ajuntaments. Correspon als ajuntaments de les Illes Balears: [...] 2. El dret d'intervenir en totes aquelles actuacions i procediments d'altres administracions públiques en matèria de patrimoni històric que es refereixin a béns radicats en els termes municipals respectius. [...] 4. Senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles. [...].
5. Pla Especial d'Ordenació i Protecció de la Ruta d'Artà-Lluc (Pla Territorial de Mallorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de 13 de desembre de 2004. BOIB núm. 188 Ext. de 31-12-2004):
- art. 4.2 de la Normativa: A l’àmbit de la Ruta s’inclouen, a més dels camins que formen part del traçat: a. Una franja de protecció de 15 metres a banda i banda dels camins que conformen la Ruta, comptadors a cada costat del camí a partir de l’eix central de l’itinerari. b. Els elements del patrimoni històric, artístic i etnològic que hi guarden una vinculació directa o inclosos dintre de la franja de protecció.
- art. 8 de la Normativa: Usuaris. 1. Els usuaris de la Artà - Lluc són els senderistes, excursionistes a peu i vianants. Pel que fa a la circulació amb bicicleta o cavall, es pot realitzar als trams autoritzats per a aquest ús i grafiats a l’annex I. 2. Queda prohibida la circulació per la Ruta Artà - Lluc mitjançant qualsevol tipus de vehicle motoritzat, excepte casos d’interès públic, i excepte en aquells trams de la Ruta que coincideix amb carrers, carretera o camins on expressament estigui autoritzat el trànsit i així consti a la cartografia annexa al present Pla o a la normativa de desplegament.
- art 12 de la Normativa: Elements del patrimoni històric, artístic i etnològic 1. A l'àmbit del Pla Especial s’inclouen els elements de patrimoni que coincideixen amb el traçat del camí o amb la seva franja de protecció. 2. Aquests elements es defineixen a la llista inclosa a la Memòria d’aquest Pla Especial i al Programa d’Actuacions, i es grafien en els plànols de l’Annex I del Pla Especial, i s’adjunta documentació fotogràfica a l’annex II. 3. Les actuacions en aquests elements s’han de realitzar en la forma i segons el procediment establerts en aquest Pla Especial, sense perjudici de les lleis vigent en protecció del patrimoni.
6. Catàleg de Patrimoni Històric del Terme Municipal d’Artà (Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions de l’adaptació el catàleg de protecció del patrimoni històric d’Artà a les normes de patrimoni urbanístic i arquitectònic contemplades en el Pla Territorial Insular de Mallorca (text refós i adaptació) (BOIB núm. 86, de 08-06-2010)):
- art. 7 (Protecció d’elements integrants de la Ruta Artà-Lluc) de les Ordenances corresponents a aquest Catàleg: 1. D’acord amb les determinacions de la norma 50 del PTM es recull la ruta d’interès naturalístic Artà-Lluc, el traçat de la qual es grafia als plànols d’ordenació. 2. S’estableix una franja de protecció paral lela a la ruta, des de l’eix d’aquesta, amb una amplada de 25 metres a cada costat.3. En aquesta franja de protecció es prohibeixen les actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, les visuals, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta.
7. Acord d'Incoació de l'expedient de declaració de BIC, amb categoria de Zona arqueològica, del Conjunt de jaciments ‘Cala des Camps’ de la Colònia de Sant Pere, terme municipal d’Artà (BOIB núm. 48, de 25-03-2005).
- Descripció: El jaciment de Sa Devesa - Can Pa amb Oli, està situat a uns 150 mts. de la linea actual de costa sobre un petit turó. Es el jaciment que domina tota l’àrea de la Zona Arqueològica, i te un bon domini visual tant de la badia com de les contrades que l’envolten. El poblat talaiòtic conserva en no molt bon estat de conservació les restes de 4 talaiot, fragments d’una estructura muraria (muralla?) i una cova. Aquets són els elements més destacables que es poden veure en superfície, malgrat està emmascarats per a construccions modernes. La seva datació correspondria al període talaiòtic, encara que cal fer esment a la presencia de ceràmica d’època romana. Un dels altres jaciments que formen part de la Zona Arqueològica es el Dolmen de s’Aigüa Dolça, destacable per la seva singularitat. Es tracte d’un sepulcre megalític que consta de dues cambres rectangulars construïdes amb peces de mares. Ha estat excavat i els resultats de l’intervenció publicats. La cronologia de l’estació correspon al període pre-talaiòtic. Pel que fa al navetiformes de na Ferradura cal esmentar que malgrat el fort procés de erosió i destrucció es conserven restes de construccions que haurien estat navetes encara que en l’estat en que es troben es fa molt difícil precisar el seu nombre. Al igual que l’anterior la seva cronologia al període Pretalaiòtic.
- Extensió d'aquesta zona arqueològica protegida pel costat litoral: Del Caló des Corb (xalet "Blau Salvatge") a Na Claperet (passat el Dolmen de s'Aigo Dolça).
- Observació tècnica inclosa a la Memòria: El continu fluxe de estiuejants i el trànsit rodat són fort perill per la seva conservació, per el que es necessària la creació d’accessos a la platja que evitessin el trànsit rodat.
NORMATIVA EUROPEA

1. Decret 30/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Pla de Gestió del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Muntanyes d'Artà (ES0000227).
2. Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Pla de Gestió del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Badies de Pollença i d'Alcúdia (ES5310005).

3. Decisió de la Comissió europea, de 28 de març de 2008, per la qual s'adopta, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, la primera llista actualitzada de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània. S'hi inclou, a més dels anteriors, el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Na Borges (ES5310029).
4. Hàbitats qualificats com a prioritaris (per la Directiva 92/43/CEE) presents en tots aquests Llocs d'Importància Comunitària:
- Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) (Codi: 1510). Espècies: Artemisia gallica, Frankenia composita, Inula crithmoides, Limonium sp.pl. (p.e. L. alcudianum, L. antonii-llorensii, L. barceloi, L. boirae, L. camposanum, L. carvalhoi, L. companyonis, L. gr. Cossonianum L. ejulabilis, L. formenterae, L. inexpectans, L. magallufianum, L. marisolii, L. migjornense, L. retusum, L. validum, etc.). Amenaces: Retiro de materiales de playa, Activitat salinera, Urbanització, Abocament de materials inerts, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Eutrofització, Invasió d'espècies, Contaminació genètica
- Dunes litorals amb Juniperus spp (Codi: 2250). Espècies: Asparagus acutifolius, Chamaerops humilis, Clematis cirrhosa var. balearica, Ephedra fragilis, Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, Juniperus phoenicea subsp. turbinata, Lonicera implexa, Myrtus communis, Phillyrea angustifolia Phillyrea media-rodriguezii, Pistacia lentiscus, Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax aspera. Principals pressions: Urbanització discontínua, Urbanització dispersa, Abocadors, Abocaments de residus domèstics, Camins, rutes ciclistes, Línies elèctriques, Camps de golf, Circuits, Parcs d'atraccions, Càmping i caravanes, Esports a l'aire lliure i activitats de lleure, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Vehicles motoritzats, Altres formes alternatives de contaminació, Abocament de dipòsits dragats, Foc (natural), Invasió d'espècies. Amenaces: Extracció de graves i sorres, Urbanització, Abocadors, Abocaments de residus domèstics, Camins, rutes ciclistes, Línies elèctriques, Camps de golf, Circuits, Parcs d'atraccions, Càmping i caravanes, Esports a l'aire lliure i activitats de lleure, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Vehicles motoritzats, Contaminació, Altres formes alternatives de contaminació, Abocament de dipòsits dragats, Foc (natural), Invasió d'espècies.
NORMATIVA MUNICIPAL

1. Normes Subsidiàries de Planejament del municipi d'Artà (revisades i adaptades al Ple Territorial Insular de Mallorca, aprovades definitivament dia 28 de maig de 2010 per la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric i publicades al BOIB núm. 91, de 17 de juny de 2010):
- Art. 114.2.c: Carreteres de la xarxa local. Inclou la resta de carreteres que es limiten a l’àmbit local. Condicions: a) Franja de zona de domini públic: 3,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació. b) Franja de protecció (APT): 8,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació.
- Plànol d'Ordenació 1, on es grafien com a pertanyents a la "Xarxa viària local" el Camí de Ca los Camps, el Camí de s'Estanyol i la carretera de Sa Duaia.
- Plànol d'Informació núm. 2, on es grafien les franges de protecció ("APT Carreteres") de la xarxa viària municipal, incloses les dels vials anteriorment esmentats.
2. Arts. 2-3, 7-9, 12, 14-15 del Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme d’Artà (BOIB núm. 97, de dia 11-07-2006):
- art. 2: Dins els espais naturals d’aquest terme, els vehicles de motor sols poden circular per les carreteres, camins i pistes forestals aptes per a la circulació de vehicles, i està prohibida la seva circulació fora d’aquestes vies o camp a través.
- art. 3: L’Ajuntament d’Artà pot limitar o prohibir, amb el consentiment de la propietat, mitjançant la senyalització vertical corresponent, la circulació de vehicles de motor per camins o pistes forestals quan es pugui veure afectada la protecció de determinats paratges amb valor paisatgístic, ecològic o forestal.
- art. 7: No està permesa, en els espais naturals, la pràctica esportiva amb vehicles motoritzats ni la realització d’itineraris turístics amb aquests vehicles, atès que els camins no estan preparats i els espais naturals es poden degradar greument.
- art. 8: La vigilància del compliment d’aquestes normes correspon als serveis de vigilància municipals corresponents.
- art. 9: Les infraccions d’aquest Reglament es classifiquen en lleus, greus i molt greus. - Són infraccions lleus: a) Estacionar o aparcar el vehicle sobre la vegetació de qualsevol zona protegida o en els marges dels camins interiors. Tan sols es pot aparcar en les zones habilitades per a aquest fi. [...] - Són infraccions greus: [...] b) Circular, sense causa justificada, pels vials no aptes per a la circulació motoritzada. c) Circular camp a través o fora de camins o pistes aptes per a la circulació. [...]. e) Estacionar vehicles que no permetin l’accés a camins forestals d’ús exclusiu per a vehicles de servei d’extinció d’incendis, de vigilància i oficials, senyalitzats de la manera corresponent, en l’època i zones d’alt risc d’incendi. f) Circular per les vies esmentades en l’apartat e), sense autorització, en l’època i zones d’alt risc d’incendi, i per les altres vies o camins en què, per raons de prevenció i extinció d’incendis forestals o de preservació de valors naturals, estigui prohibit circular de forma temporal o permanent, quan puguin produir-se danys greus a la fauna, als béns o als ecosistemes naturals. - Són infraccions molt greus: a) Circular per platges, sistemes dunars i zones costaneres protegides. b) Practicar esports utilitzant vehicles motoritzats. c) Reincidir en la comissió d’infraccions greus. d’infracció lleu, greu o molt greu segons la naturalesa i el volum de l’abocament, d’acord amb la legislació vigent.
- art. 12: Són competents per imposar sancions el batle, per a les lleus i les greus, i el Ple de l’Ajuntament, per a les molt greus.
- art. 14: Els membres del cos d’agents de l’autoritat, en l’exercici de les seves funcions, poden procedir a immobilitzar els vehicles si, com a conseqüència del fet d’utilitzar-los, en incompliment dels preceptes d’aquest Reglament, poden derivar un risc greu per a les persones, els béns i els ecosistemes naturals. Així mateix, poden impedir l’accés a les àrees naturals en què s’hagi restringit el pas per raons mediambientals.
- art. 15: Són responsables de les infraccions comeses els conductors dels vehicles que incompleixen algun article d’aquest Reglament i les empreses que lloguin els vehicles que participen en excursions organitzades dins espais naturals.

Jugar als parcs infantils d'Artà, un esport de risc

Claus, perns, estelles, falta de manteniment i neteja als tres parcs infantils del nucli d'Artà

Els parcs infantils són un esport de risc a Artà

L'ajuntament permet la botellada als parcs infantils de la Plaça de Progrés i Els Pins, i la brutor és crònica

El manteniment dels parcs infantils d'Artà durant els darrers 4 anys s'ha limitat al canvi de paviment i a donar una ma de pintura als jocs infantils de Na Caragol. La resta segueix igual, la brutor és habitual als parcs de la Plaça del Progrés i Els Pins, on és habitual la pràctica del botellada durant les nits d'estiu, fet que a Els Pins s'agreuja per l'afluència de turistes amb pícnics durant la temporada d'estiu, que deixen al matí les papereres plenes de restes de menjar. Paradoxalment, ha desaparegut la fonteta del Parc dels Pins i segueixen sense instal·lar-se fonts o punts d'aigua potable a la Plaça del Progrés i al parc de Na Caragol, malgrat quer aquest darrer té un ús escolar.

Les instal·lacions infantils continuen sent un perill pels al·lots i ofereixen un ampli ventall de possibilitats per fer-se mal; claus i perns a l'aire, fusta descomposta o inflada per l'aigua (encara que a vegades repintada per tal de dissimular el seu estat), estructures fetes malbé o desencaixades, aferradors o anses que han desaparegut dels balancins, etc.

L'estat d'aquests parcs és el resultat combinat de la desídia de la regidoria d'obres i serveis incapaç de realitzar el manteniment durant anys d'aquestes instal·lacions (per exemple, es pinta una fusta després d'haver permès durant anys que l'aigua l'espenyàs), de la regidoria de Serveis Socials i la de Joventut que, sabent on es reuneixen els joves per fer botellada no ha tengut cap iniciativa per dirigir-se a ells i oferir-les alternatives més saludables i més cíviques, de la regidoria de policia que senzillament mira cap una altra banda mentres es fa malbé el mobiliari urbá i s'embruten unes zones molt sensibles, destinades a l'oci infantil; i de la regidoria de Turisme, que no ha observat els usos i les corresponents necessitats d'alguns d'aquests espais, ubicats a l'entrada dels turistes del nucli urbà d'Artà (el parc dels pins, es troba ubicat ben a prop de l'oficina d'atenció turística). El batle d'Artà, Rafel Gili (UM), per la transversalitat de les causes d'aquesta problemàtica, n'és clarament el principal responsable, segons la formació ecosocialista artanenca i el seu portaveu i regidor, Guillem Caldentey.

Aquesta és l'enèsima denúncia sobre aquesta qüestió en pocs anys per part de Els Verds-Esquerra, agrupació la qual es declara frustrada en no haver aconseguit de l'equip de govern en tot aquest temps més que en més que necessari recanvi del sòl d'aquestes mateixes instal·lacions, fa mig anys i després de tres anys de denúncies i reclamacions continuades.

Què en diu la premsa
- El Mundo, 01-08-2010: Els Verds de Artà se queja del abandono de los parques infantiles.
- Última Hora, 03-08-2010: Els Verds-Esquerra critica el estado de las zonas infantiles.

Comunicat del GOB: El GOB demana la impugnació de les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

El GOB demanarà al Defensor del Pueblo que impugni les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

Govern i oposició utilitzen el Parlament de forma espúria

EL DESGOVERN URBANÍSTIC

Probablement aquesta, que havia de ser la legislatura de l'impuls definitiu de la Llei del Sòl per unificar la normativa urbanística i territorial, passarà a la història per la legislatura en que, via Parlamentària, s'han impulsat mesures legislatives que deixen el panorama urbanística en un estat total i absolut de desgovern. La figura dels decrets lleis ha estat l'estrella per impulsar aquestes iniciatives de desregulació urbanística i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducció d'esmenes han constituït una pràctica nova més d'urbanisme clientelar.

- Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears. Decret-llei Nadal.

Aquest decret-llei estableix en el seu preàmbul les seves línies d'actuació, d'entre les quals, diu textualment " ...les encaminades a impulsar la indústria turística que des de fa temps constitueix el motor sòlid de l'economia balear i l'activitat urbanitzadora i edificadora en determinats supòsits". En aquest sentit, permet, per una banda, la legalització de places turístiques il·legals, sempre que les places no haguessin estat motiu d'infracció urbanística greu afavorint els establiments que han actuat al marge de la legalitat i per l'altre, permet a un sector econòmic (el turístic) actuar, durant dos anys, al marge de la legalitat urbanística i turística vigent, en concret estableix "dispensa excepcional de determinats requisits urbanístics i turístics" i fins i tot permet "increments d'edificabilitat".
Es limita l'exoneració de paràmetres urbanístics sempre i quan no s'augmenti el volum i l'ocu- pació de la parcel·la en més del 10% respectiu sobre el legalment construït, ni es superi l'altura màxima permesa, al marge d'algunes excepcions. I es prohibeix l'exoneració del com- pliment dels paràmetres urbanístics en edificis situats al sòl rústic protegit i als edificis decla- rats BIC o catalogats.

- Decret-llei 3/2009 de 29 de maig de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears. Decret-llei Grimalt.

Si bé és raonable que determinades actuacions de les que proposava el Projecte de Llei no hagin de passar per tramitació ambiental, com és el cas dels plans d'ordenació dels recursos naturals o els catàlegs de patrimoni històric, sempre que suposin un major grau de protecció patrimonial i ambiental, preocupen les excepcions que determinades actuacions que via la declaració “d’interès autonòmic” puguin reduir , o fins i tot veure's exhimides del compliment de les corresponents tramitacions ambientals, especialment preocupen:

- Els equipaments sanitaris, docents i esportius, amb determinades ocupacions, no prevists al planejaments urbanístics, i que normalment solen estar situats en sòl rústic i autoritzar-se via declaració d'interès general.
- Les carreteres incloses en els convenis insulars

A més, aquest decret-llei implica el retard de la protecció dels espais naturals d'Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental estableix a l’article 8 que el procediment per a l’aprovació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORNs) és de dos anys. Cas de no haver-se aprovat en aquest termini, el procediment caduca.
El “decret-llei Grimalt” modifica aquesta disposició, afegint que “No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.” Aquesta modificació afecta els dos espais esmentats.
Des del GOB hem considerat injustificable que per enllestir el PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos ja hagin fet falta més de tres anys, i ara es vulgui prorrogar encara un any més.
Igualment és escandalós el cas del Parc Natural de la Península de Llevant. Han passat gairebé dos anys des de l’inici de la nova tramitació, i tenint en compte que aquest espai ja comptava prèviament amb un PORN aprovat ens sembla injustificable que per modificar-lo no hagin estat suficients dos anys. I ara es pugui disposar de dos anys més.

- Decret 60/2009 d’unificació i simplificació dels tràmits en matèria turística.

Aquest decret desenvolupa el decret-llei, 1/2009, i desvirtua les figures d’agroturisme i hotel rural, perquè no assegura que aquest ús d’allotjament i restauració es limiti a complementar explotacions agràries.
Aquestes figures tenien, fins al nou decret, limitacions de magnitud, per exemple d’un màxim de 25 i 50 places respectivament, per tal de restringir l’ús turístic únicament com a complement de les activitats agràries. Tal com eren l’agroturisme i els hotels rurals podien complementar les rendes agràries, però sense substituir-les ni desfigurar el camp amb més hotels també a foravila.

- Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears. Leei Barceló.

Si el decret-llei ja va ser àmpliament contestat per part del GOB, les mesures proposades en aquesta tramitació de projecte de llei són encara més escandaloses.
Permeten la consolidació d'aberracions turístiques: els establiments que hagin fet ampliacions irregulars, podran fer remodelacions, mantenint els volums existents encara que la normativa urbanística actual no permeti les mateixes altures, i ampliacions del 10% de la superfície realment construïda (inclosa la part il·legal)
Per altra banda s'augmenta el termini per a legalitzar les places il·legals fins a dos anys però, en aquest cas, sense tenir en compte el fet que tenguin un expedient de disciplina urbanística obert.

- Decret llei 1/2010 de 26 de març, i projecte de llei de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general .

Fa excepcions a la situació general permetent seguir edificant a urbanitzacions que no tenen els serveis urbanístics mínims. Fins ara, tant la Llei del Sol de l’estat, com la Llei de Mesures Urgents com el propi Pla Territorial consideraven que per a poder atorgar llicencies cal disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram). Mitjançant aquest decret-llei, s’obri la porta a que se segueixen donant llicencies per edificar a sols urbans i urbanitzables que no tenen servei de clavegueram.

A més, es retalla l'àmbit d'una ANEI a Eivissa, per a la implantació i execució d'equipaments i infrastructures a Sa Coma.

- Llei de Mesures Urgents relatives a deferminades infrastructures i equipaments d'interès general.
· Sa Coma: es retalla l'àmbit d'una ANEI d'Eivissa per a la construcció d'una depuradora
· Excepcions del servei de clavegueram
· Edificis fora d'ordenació
· Desregulació dels establiments turístics en sòl rústic.

- Llei per a considerar el camp de golf de Son Bosc com a projecte d'interès autonòmic
Amb els vots del Partit Popular i Unió Mallorquina, el Ple del Parlament ha aprovat avui una llei que considera que el camp de golf de Son Bosc és un projecte d’interès autonòmic i que per tant s’ha d’anular la tramitació que el Govern havia iniciat fa uns mesos per tal d’incorporar aquesta zona al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca.

EL GOB DEMANARÀ AL DEFENSOR DEL PUEBLO QUE IMPUGNI LES LLEIS URBANÍSTIQUES APROVADES AL PARLAMENT PER INCONSTITUCIONALS

A part dels possibles aspectes d'il·legalitats que veurem més endavant, la tramitació i aprovació d'aquest seguit de lleis suposa, des del nostre punt de vista, una pràctica rebutjable , ja que significa:

- tornar fer urbanisme a la carta com a anteriors legislatures,
- elaborar lleis singulats i no generals,
- fer permanents excepcions a les regles del joc, i sobretot
- burlar el debat social i politic.
- esquivar el compliment de sentències a través de disposicions normatives.

A més a més, el GOB prepara un escrit davant el defensor del pueblo en considerar que alguns articles d'aquestes lleis podrien incomplir preceptes constitucionals

Possibles motius d'inconstitucionalitat:

1. Usurpació de competències municipals urbanístiques: no necessitat d'obtenció de llicències per determinades actuacions i classificació de sòl i usos de sòl fora tràmits municipals.
2. Mitjançant llei es conculquen tràmits administratius bàsics per a les tramitacions urbanístiques: s'exclou en els tràmits de participació pública alhora de classificar sòl.
3. Incompliment dels tràmits ambientals establerts per la Directiva d'Aarhus.
4. Intenta burlar per llei el resultats de sentències judicials fermes: el cas d'Es Pont d'Es Rivet i del sòl rústic de Cala Tarida, Platja de'n Bossa i Ses Variades.

Notícia no publicada als mitjans espanyols: Barroso amenaça de dictadures si no es duen a terme les reformes exigides pel capital

La democràcia tal com la coneixem pot desaparèixer d'Espanya, Grècia o Portugal si hi ha resistència, ha dit Joao Barroso -cap de la Comissió Europea- al president de la Confederació Europea de Sindicats, J. Monks. Es podrà arribar a dictadures, cops militars, o qualsevol altre mecanisme que controli la resistència de ciutadans i treballadors, és l'advertència que ha donat Barroso als sindicats europeus. La notícia s'ha publicat a Anglaterra (al Daily Mail, i en algun altre mitjà també britànic, d'informació financera) a partir de les declaracions d'un J. Monks en estat en de xoc. Un silenci estremidor s'ha apoderat de la premsa espanyola: no hi ha hagut ni una sola referència, com si no hagués passat. Heinz Dieterich ha escrit un breu article sobre la notícia (Unión europea amenaza con dictaduras militares). A continuació recollim l'article original (s'incloïen també breus ressenyes dels dictadors antics d'Espanya, Grècia o Portugal) [la traducció és nostra]:

En una visió de malson d'Europa Barroso com a cap de la UE adverteix que "la democràcia podria desaparèixer" a Grècia, Espanya i Portugal

- La UE comença a preparar milions de lliures d'emergència per al rescat d'Espanya
- Els països endeutats poden caure en dictadures, adverteix el cap de la UE
- 'Apocalíptica' visió que alguns estats es quedin sense diners

La democràcia podria "col·lapsar-se" a Grècia, Espanya i Portugal, a menys que es prenguin mesures urgents per fer front a la crisi del deute, ha advertit el cap de la Comissió Europea. En una reunió extraordinària per al comerç amb caps sindicals la setmana passada, el President de la Comissió José Manuel Barroso, ha transmès una apocalíptica "visió en la qual els països afectats per la crisi en el sud d'Europa podrien ser víctima dels cops militars o aixecaments populars quan els tipus d'interès es disparin i el col·lapse dels serveis públics perquè els seus governs es queden sense diners.
La severa advertència arriba en el moment en què es posa de manifest que els caps de la UE han començat a treballar en un paquet de rescat d'emergència per a Espanya, que és probable que sigui de centenars de milers de milions de lliures.

Un rescat de £ 650.000.000.000 per a Grècia ja ha estat acordat.
John Monks, ex cap de la TUC, va dir que havia quedat "sorprès" per la gravetat de l'advertència del Sr Barroso, que és un ex primer ministre de Portugal.
MONKS, ara cap de la TUC Europea, va dir: "Vaig tenir una discussió amb Barroso el passat divendres sobre el que es pot fer per Grècia, Espanya, Portugal i la resta i el seu missatge va ser contundent: "Mira, si no porten a terme aquests paquets d'austeritat, aquests països podrien desaparèixer pràcticament en la forma en què els coneixem: com democràcies. Ells tenen una altra opció, això és tot."

UM-PSOE fan bandera de la degradació del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni arqueològic

[Imatges a les quals es pot observar l'estacionament il·legal a Sa Cugussa, indret protegit darrerament amb la figura de Zona arqueològica de Ca los Camps. També s'hi pot observar la degradació i erosió del sòl, produïda pel sistemàtic i massiu trànsit i estacionament de vehicles]

Tampoc B. Cerdà, D. I. de Patrimoni del Consell, no acompleix els seus compromissos, i l'important jaciment de s'Arenalet de Son Colom continua sense protegir ni senyalitzar
Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen al Consell de Mallorca que intervengui d'urgència i subsidiàriament a la zona de Ca los Camps, atesa la manca de voluntat de protegir el patrimoni per part de l'equip de govern municipal (UM-PSOE)
Dos jaciments declarats com a BIC resten sense cap senyalització ni protecció, trepitjats constantment pel pas dels vehicles i els estiuejants que ni tan sols no tenen cap noció de la seva existència i fragilitat

Amb l'inici de la temporada d'estiu, es multiplica el número d'estiuejants que, a peu o en cotxe privat, passen per damunt dels jaciments arqueològics catalogats i protegits (han estat declarats BIC) a la zona de Ca los Camps sense ni tan sols saber de la seva existència. El jaciment arqueològic de s'Arenalet de Son Colom, situat molt a prop de la mar, és objecte així no tan sols de degradació pels temporals que l'afecten principalment durant la tardor i l'hivern des de 2003, sinó també pel pas que s'hi dóna per part de passejants que n'ignoren la seva existència i ubicació. Aquest jaciment ha estat qualificat en alguna ocasió com a "les restes de l'edificació més antiga de l'illa de Mallorca" per prestigiosos arqueòlegs. Biel Cerdà, Director Insular de Patrimoni, havia compromés el passat mes de novembre una sèrie d'actuacions urgents dirigides a la conservació i senyalització d'aquest important jaciment, sense que hores d'ara aquest compromís s'hagi vist materialitzat.
Tampoc el BIC "Zona arqueològica de Ca los Camps", que també s'ubica a prop de la mar i a prop del jaciment de s'Arenalet de Son Colom, no ha rebut absolutament cap actuació dirigida a la seva protecció ni senyalització. En aquest cas, especialment a la franja litoral, es dóna un factor de degradació contemplat en el mateix Informe tècnic corresponent a la declaració com a Bé d'Interès Cultural: el massiu trànsit i estacionament que s'hi fa de vehicles, permès a consciència per l'equip de govern d'Artà i passant-se pel folre normativa ambiental pròpia, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes (el seu article 93 estableix que és competència dels ajuntaments senyalitzar el patrimoni, com regular el pas dels vehicles i les persones), i el propi Catàleg municipal de protecció del patrimoni històric, recentment aprovat.
Davant d'aquestes problemàtiques que afecten tan greument part important del patrimoni artanenc, Els Verds-Esquerra han dirigit una instància al Consell de Mallorca sol·licitant que exigeixi a l'Ajuntament el compliment de les seves obligacions respecte d'aquests valors patrimonials, i que actui, si s'escau, subsidiàriament a la vista de l'absoluta manca de voluntat de l'equip de govern municipal.
Els Verds-Esquerra posen a disposició de la ciutadania i de les entitats interessades en la protecció del patrimoni costaner de la Colònia (des del punt de vista arqueològic, ambiental i paisatgistic), una Instància-model per a pressionar l'Ajuntament d'Artà, recordant-li les nombroses normatives que obliguen l'administració municipal a defensar-lo.
Els Verds-Esquerra d'Artà qualifiquen d'escandalosa la passivitat de les administracions, especialment la municipal, envers aquests problemes que pateixen els valors arqueològics, paisatgístics i ambientals del litoral de la Colònia de Sant Pere i en alguns dels indrets més coneguts i valorats turísticament del municipi. Aquesta deixadesa encara es veu més accentuada per la pròpia propaganda repetida una vegada rera l'altra per UM als mitjans de comunicació, segons la qual "Artà fa bandera del seu territori" i del patrimoni (Diari de Balears, 24-06-2010: Artà fa bandera del territori 1 i 2) i la recerca d'una "nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori" (Diari de Balears, 17-11-2009: Compensacions sense fer renou per a Artà)

Humoris Causa (mundialista)

[Il·lustració publicada avui al diari Última Hora.
Reproduïda en aquest blog, per amabilitat de Tueldús (F. Aguiló & T. Seguí)]

Iniciativa per a l'ús del català a Europa, i una intervenció contundent al Parlament europeu

http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin! Entra al web del Parlament europeu, i tria l'opció en català.

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu.

PASSAU-HO, PER FAVOR!

_____________________________________________________

I ara, sense sortir del cercle de l'Europa del Capital i el seu Parlament, un vídeo amb subtítols en castellà força il·lustrador de com es volen resoldre les crisis econòmiques dels estats des de les institucions europees, i de la "solidaritat" inter-estatal europea, com del pacifisme.
D. Cohn-Bendit al Parlament europeu en debat sobre les mesures "de rescat" davant la crisi econòmica grega:
[...]
I finalment, hi ha també una altra manera d'ajudar als pressupostos de Grècia: prendre d'una vegada la iniciativa, com Unió Europea que som, de fomentar el desarmament a la regió. Una iniciativa política per al desarmament entre Grècia i Turquia. Una iniciativa política per que les forces armades turques es retirin del nord de Xipre. Si en el fons som uns hipòcrites! En els últims mesos, França l'ha venut sis fragates a Grècia per 2.500 milions d'euros. Helicòpters per 400 milions. Rafale de combat per 100 milions cada un. Els meus "espies" no han sabut dir-me si van ser 10, 20 o 30 ... I Alemanya l'ha venut a Grècia altres 6 submarins per altres 1.000 milions. Més transparència! Si som uns absoluts hipòcrites! Els hi prestem diners perquè ens comprin armes! Si som de veritat responsables, garantim entre tots la integritat territorial de Grècia. Crec que aplicar aquests retalls és més eficaç que retallar sous de menys de mil euros. Jo li demano a la Comissió una mica de justícia.

GOB, l'Assoc. de Veïns de Mont Ferrutx, particulars, PSM, UIA i Verds/Esquerra reclamam a Costes que revisi el DPMT de la illeta del Molí d'en Regalat

[Aquesta darrera imatge és un fragment
del "Mapa de Conflictes ambientals"
publicat pel GOB el passat mes de juny de 2009,
juntament amb l'informe
"Els conflictes ambientals i territorials a Mallorca"]

L'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, el GOB, PSM, UIA, Els Verds-Esquerra i particulars sol·liciten a Costes la correcta partió del Domini Públic a la illeta del Molí d'en Regalat per evitar-ne la urbanització

Davant l'evidència que els terrenys no són urbans i que no hi ha Pla Parcial aprovat sol·licitam a Costes que s'efectuï una correcta partió del Domini Públic Marítim-Terrestre als terrenys del Molí d'en Regalat. Així mateix sol·licitam, a l'Ajuntament i al Consell que s'hi impliquin, per tal d'evitar-ne la urbanització

Des de la convicció que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat, a la Colònia de Sant Pere, no són urbans, sinó urbanitzables, i que mai no s'ha aprovat el Pla Parcial d'urbanització previ a l'edificació en els mateixos, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol particular, el PSM, la Unió d'Independents d'Artà i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat a la Demarcació de Costes "que sigui practicada l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre (en endavant, "DPMT") atès que la servitud de protecció a la zona en concret ha de ser de 100 metres" (accediu al document registrat per Els Verds-Esquerra el passat dia 8 de juny).

Aquesta sol·licitud es fonamenta en el fet que la protecció actual del DPMT és només de 20 metres (la pròpia de terrenys considerats com a urbans segons la Llei de Costes), però els terrenys no són urbans sinó urbanitzables -com consta a les Normes Subsidiàries d'Artà recentment aprovades, i com va quedar també establert a la Sentència ferma del TSJIB del passat mes de setembre de 2009-, per la qual cosa, en aplicació de la mateixa Llei de Costes, la servitud de protecció ha de passar a ser de 100 metres. Juntament amb els documents de sol·licitud, s'han adjuntat a la Demarcació de Costes còpies de l'esmentada sentència del TSJI.

Per altra banda, les entitats han dirigit al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà sengles instàncies exposant com les NNSS d'Artà i la Sentència del TSJIB qualifiquen com urbanitzables i no com urbans els terrenys, sol·licitant que aquestes institucions -amb competència sobre planificació urbanística- donin trasllat a la Demarcació de Costes d'aquests documents (NNSS i Sentència), i que reclamin també per la seva part a la Demarcació el correcte desllindament del DPMT dels terrenys de la illeta.

El Gob, PSM, UIA, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol individual i Els Verds-Esquerra confien que Demarcació de Costes rectificarà i considerarà seriosament les seves reclamacions, i que revisarà en conseqüència la zona de servitud de protecció del DPMT, més enllà de les fortes pressions a què es veu sotmès aquest òrgan del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí per part de la propietat i promotora del projecte d'edificació de 18 xalets. En qualsevol cas, no es descarten accions legals davant d'una negativa a la revisió del DPMT per part del Departament que dirigeix Celestí Alomar.

Esquema:

- Quina qualificació tenen els terrenys d'Es Molí d'En Regalat a dia d'avui?
Pla Territorial de Mallorca: urbanitzables.
Sentència ferma i inapelable del TSJIB del passat mes de setembre de 2009: urbanitzables; la mateixa sentència explicita clarament, per altra banda, que "No consta Pla Parcial aprovat" (pàg. 4 del pdf).
NNSS d'Artà aprovades definitivament i adaptades al PTM: urbanitzables.
- Quina és la servitud de protecció (DPMT) actual que li atorga Costes?
És de 20 metres, és a dir, tracta aquests terrenys com si fossin urbans, segons explicava el Cap de la Demarcació de Costes als mitjans el passat divendres 4 de juny.
- Quina és llavors, la delimitació que hauria de fer Costes del domini?
En tractar-se de sòl urbanitzable, i per aplicació de la Disposició Transitòria Tercera i els arts. 23 i següents de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, la servitud de protecció hauria de ser de 100 metres.
- Davant tot això, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, particulars i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat:
a) A la Demarcació de Costes, "l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre atès que la servitud de protecció a la zona ha de ser de 100 metres".
b) Al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà, que assabentin la Demarcació de Costes a les Illes Balears que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat són urbanitzables i no urbans, i que li donin trasllat de la Sentència del TSJIB del passat mes de setembre de 2009.

Altres documents d'interès:

- Document de "Memòria" de les Normes Subsidiàries de Planejament d'Artà, aprovades definitivament el passat mes de maig. Referències a la illeta del Molí d'en Regalat (valors ecològics però, sobre tot, la seva qualificació com a "urbanitzable"), a les pàgs.: 16-17, 35-36, 59-60, 70 i 81.

Què n'ha dit la premsa:
- El Mundo/El Día de Baleares, 11-06-2010: Piden a Costas que proteja el Molí den Regalat y evite su urbanización.
- Diario de Mallorca, 11-06-2010: Vecinos, ecologistas y diferentes partidos rechazan los 18 chalés previstos en el Molí d'en Regalat.
- Diari de Balears, 11-06-2010: GOB, PSM, UIA i Verds/Esquerra sol·liciten la correcta partió del Molí d'en Regalat.

"Per què faré vaga demà", un article de na Toñi Valdivielso publicat al blog dels amics d'Alternativa per Pollença

Maria Antònia Valdivielso/Urxella:
Per què faré vaga demà

He de confessar que, al principi, no pensava fer vaga, per dues raons. La primera, òbviament, perquè no volia que els doblers que me llevaran ajudassin els comptes dels que ens (des)governen. En segon lloc, no pensava fer vaga perquè crec que els sindicats s'haurien d'haver atrevit a convocar-ne una de general. Davant d'un atropellament com el que se'ns imposa, sense precedents, els representants dels treballadors haurien d'haver convocat una protesta general, assumit el risc que suposa.

En tot cas, després d'un mínim de reflexió, he decidit que he d'anar a la vaga. I la faré essent ben conscient que és més que probable que sigui un fracàs, perquè segurament les xifres de seguiment de l'atur seran més bé decebedores. De fet, molts de companys meus fan servir l'argument econòmic ("no vull que me llevin més doblers") per dir que dia 8 aniran a fer feina. Sé que hi ha centres públics que se plantegen altres mesures de protesta a fi d'eludir la retallada de sou que suposa no anar a fer feina dia 8. A tots aquests els diria que, a la fi, l'única cosa que ens mostrarà el govern dia 9 de juny serà una estadística amb el nombre de persones que ha fet vaga. I si és una protesta minoritària, el que ens diran és que la majoria de funcionaris està d'acord amb la retallada de sou. Així que els que ens passi després ens ho haurem guanyat a pols.

La davallada del sou dels parteix d'una sèrie de falàcies. En primer lloc, no tots els treballadors públics tenen el seu lloc de feina guarantit. De fet, a tot l'Estat un 20% dels emprats de les administracions són contractats (a Catalunya arriben al 25%), persones que poden perdre la seva feina d'un dia per un altre. Jo mateixa ho he vist enguany al Consell de Mallorca.

Per altra banda, fins i tot en temps de bonança econòmica, els funcionaris hem anat perdent poder adquisitiu any darrera any. Jo m'he entretengut a fer comptes, i en els darrers vint anys hem perdut... un 40% de poder adquisitiu! Que ningú es pensi que a nosaltres se'ns ha pujat el sou tenint en compta la inflació. Hi ha hagut anys de congelació total i la resta ens han pujat el salari en funció de la inflació prevista, que al final sempre ha estat àmpliament superada per la real, sense que mai se'ns hagi compensat aquesta desviació l'any següent. En definitiva, els nostres sous han anat minvant, i avui el salari mitjà del funcionariat és de 1300 euros.

Si els funcionaris tenim una vida laboral còmoda, la solució no és rebaixar el sou a tots, facin feina o no. En la meva experiència al món laboral privat, m'he trobat amb companys que en feien ben poca, que se repenjaven de la feina dels altres i que per diferents raons no eren acomiadats. Ens semblaria una injustícia tremenda que se baixàs els sou a tots els treballadors d'una empresa privada perquè n'hi ha que no rendeixen. Si hi ha treballadors públics que s'agafen la seva feina amb relaxació, no han de servir d'excusa perquè ens baixin el sou a tots. Estic completament d'acord en què es controli de forma efectiva la nostra feina, i igualment trob que és necessari fer un replantejament de totes les administracions públiques. Si s'ha d'estalviar en personal, que es faci retallant alts càrrecs, empreses públiques i racionalitzant ministeris, conselleries i direccions generals, per exemple, no retallant el sou indiscriminadament.

Finalment, és trist veure com pràcticament ningú ha sortit en defensa dels sous dels treballadors públics. Ningú no ha nascut funcionari. Aprovar unes oposicions no és fàcil: suposa anys d'estudi i moltes vegades de destinacions enfora de ca teva. Però davant la retallada dels nostres sous s'ha viscut una espècie d'alegria general, i s'han sentit un munt de veus, entre d'altres la del BOE del PSOE, el diari El País a un editorial per recordar abans de desemborsar l'euro vint que val, que han repetit que ja era hora que es prenguessin mesures contra uns treballadors tan pocavergonyes i privilegiats com els funcionaris. I ni tots els funcionaris som uns ganduls, ni tots guanyam sous elevats ni tots tenim la feina assegurada per sempre. Si quan venien madures nosaltres no hem sortit beneficiats, ara que venen dures no hem de pagar el gruix d'una política econòmica que no sembla saber on va.

El fet que el govern no hagi respectat un acord signat amb els sindicats, que suposava un pujada del 0'3% -una congelació, de fet- per a l'any 2011 ja no és més que un altre afegitó a la història. Quan, en un futur molt, molt llunyà, ens pugin el sou, no ho faran sobre el que cobraven fins ara, sinó sobre el salari retallat. I quan el PP guanyi les pròximes eleccions generals per majoria absoluta (a veure quants de funcionaris voten el PSOE després d'això), potser només ens rebaixaran un 3% de mitjana, i encara haurem d'estar contents.

Cap govern havia davallat el sou dels treballadors públics. És la primera vegada. Potser després vendran altres primeres vegades. Ara és el moment d'actuar. Fer vaga és l'única opció coherent. I si no som molts, jo continuaré pensant som bons, i que no ens hem de deixar trepijar.

Mª Antònia Valdivielso.

Incapacitat i cap avanç en la gestió de la recollida de residus

[Totes aquestes imatges corresponen al punt d'aportació del C/ Ermità Sebastià Ferrer i Pons, situat molt aprop de l'escola de la Colònia de Sant Pere. Són del passat dia 1 de juny]

No ha començat la temporada d'estiu, i els problemes de residus a la Colònia ja s'han multiplicat
Els Verds-Esquerra i Unió d'Independents d'Artà denuncien les grans deficiències en la recollida de residus, especialment a la Colònia de Sant Pere, com l'incivisme d'alguns ciutadans
UM demostra, un any més, l'absoluta incapacitat per resoldre els problemes ambientals i paisagístics derivats del caos en la recollida de residus

Aquestes setmanes els artanencs i, especialment, els coloniers, ja han pogut comprovar com la regidoria de Medi Ambient (UM) de l'Ajuntament d'Artà no ha fet cap avanç significatiu en la gestió de la recollida de residus. A la Colònia de Sant Pere, no s'ha produït encara el notable increment de població per l'arribada massiva d'estiuejants, però els preparatius de pre-temporada, en què s'arreglen les cases, els apartaments i les zones enjardinades privades, ja ha significat la multiplicació d'abocaments incívics, irregulars i incontrolats en el territori i en els punts d'aportació (contenidors de residus sel·lectius). El servei de recollida porta a porta de voluminosos (amb una freqüència mensual: cada primer dilluns de mes) no dóna abastament, i l'oficina municipal de la Colònia ha hagut de denegar el servei a nombrosos ciutadans. Tampoc no sembla que el problema dels vehicles abandonats hagi obtingut una cabdal solució: el passat dia 1 de juny, un ciutadà denunciava a Última Hora com un vehicle abandonat romania a un carrer de la Colònia de Sant Pere feia un any.
Els regidors de l'oposició saben que, en qüestió de dies, determinats punts d'aportació tornen a quedar nets, però no consideren que aquesta sigui la praxi adequada davant d'aquesta problemàtica que es repeteix any rera any, sinó pura improvització forçada a més per les queixes ciutadanes (improvització que, per altra banda, augmenta les despeses en haver d'enviar camions aposta). El programa electoral d'UM preveia la dotació d'un punt verd a la Colònia, que encara no s'ha produït. El batle en persona, davant denúncies dels ecosocialistes artanencs, d'UIA i les desenes de queixes formulades pels ciutadans, es comprometia l'any passat a adoptar mesures per tal que no es tornassin a produir aquestes lamentables situacions (a banda de tirar pilotes fora, com té per costum). El Fòrum de Participació Ciutadana de la Colònia també va explicitar la seva preocupació davant aquest tema, i va incloure el passat octubre la "Recollida de fems diària a l'estiu" entre les actuacions a executar aquest any 2010. Els Verds-Esquerra varen proposar millores com prendre mesures d'informació al públic sobre el servei de Parc Verd existen a Artà i sobre el servei de recollida domiciliària de voluminosos, i augmentar-ne la freqüència, que es mostra actualment del tot insuficient.
Es veu que tot això no ha servit de res, i que els compromisos de l'equip de govern són paper banyat. Els Verds-Esquerra i la Unió d'Independents d'Artà preveuen un "estiu calent", per aquests problemes d'higiene, de salubritat pública i paisatgístics, derivats de la manca de compromís i de dedicació, i de la incapacitat dels responsables uemites de l'equip de govern.

- Què n'ha dit la premsa:
- Diario de Mallorca, 05-06-2010: La oposición denuncia el "caos" con los residuos.
- Chema L. Espejo/El Mundo, 06-06-2010: EU/EV denuncia "graves deficiencias" en la recogida de residuos en Artà.

Davant les mesures d'estalvi del Govern, de disolució o fusions d'empreses públiques i consorcis

[Imatge de s'Arenalet d'Aubarca, d'en Biel Perello.
Extreta del seu blog, Biel Perelló. Fotobloc de natura]

Davant les mesures que proposen els partits per fer front al dèficit, i l'eliminació de Conselleries, empreses públiques i Consorcis
La Coordinadora de regidors "Diògenes" reitera la proposta de supressió del Consorci d'Aubarca - Es Verger i reclama a UM i PP una mica de coherència i que recolzin també aquesta iniciativa dirigida a l'estalvi de despeses supèrflues i afavoridora d'una millor gestió del Parc Natural de Llevant
Des de l'assumpció de la conselleria de Medi Ambient, s'han produït notables avanços en aquest sentit, amb l'amortització del sou de la figura del gerent (54.000 euros), el trasllat d'oficina a les del PNL i la integral supervisió de la gestió per part dels tècnics del Parc Natural

A rel del constant degoteig d'informacions relatives als propòsits del govern de les Illes de fer de l'eliminació d'empreses públiques, fundacions i consorcis (fins a la mitat, segons s'avança pels portaveus del Govern), com de les declaracions i comunicats dels partits de dreta (UM i PP) en el sentit que aquesta és justament una de les mesures d'estalvi que aprovarien al Parlament, la coordinadora de regidors "Diògenes" han tornat a reclamar als responsables de la conselleria de Medi Ambient la supressió del Consorci d'Aubarca-Es Verger, tal i com ja es va fer el passat mes de setembre -llavors, la proposta va ser igualment enviada a les Conselleries de Presidència i d'Hisenda.

S'ha de recordar que, d'ençà que la Conselleria de Medi Ambient és responsabilitat del Bloc, els ciutadans balears s'estalvien el pagament d'un sou equivalent al de Director General (aproximadament 54.000 euros), com el lloger de les oficines, havent passat els treballadors del Consorci a fer feina a les oficines del Parc Natural. També s'estan fent esforços especials des del Parc Natural per tal d'assumir la supervisió de les funcions pròpies del Consorci, amb bons resultats fins ara, des d'una perspectiva molt més tècnica i especialitzada.

Les passes donades fins ara, d'estalvi i d'una més eficient i coherent gestió del territori del Parc Natural de Llevant demostren com realment el Consorci d'Aubarca-Es Verger no ha tingut altre propòsit, des del moment de la creació del Parc Natural de Llevant (i especialment des del moment en què el PP va retallar de forma dràstica el Parc Natural fins a fer-lo coincidir territorialment amb les finques públiques d'Aubarca i d'Es Verger), que el de ser una agència clientelar de col·locació i de gestió de recursos econòmics, "quota" dels partits amb responsabilitat sobre la conselleria de Medi Ambient. La Coordinadora "Diògenes" considera que aquest és el moment oportú per acabar amb aquest "tinglado" i que, de no fer-se, es tornaran a malbaratar els recursos públics si la dreta torna al poder i n'assumeix la gestió.
La Coordinadora "Diògenes" reclama al PP i a UM un mínim de coherència i seriositat, i que recolzin aquesta proposta abandonant el doble discurs que normalment els caracteritza: mentres al Parlament es dóna un recolzament a la proposta novament expressada pel Govern d'Antich (ja l'estiu passat es varen formular propostes semblants), les agrupacions de dreta a l'Ajuntament d'Artà (amb el recolzament, cal dir, del PSOE) varen rebutjar la moció en aquest sentit presentada per Els Verds-Esquerra d'Artà presentada el passat mes de setembre (accediu a l'acta de la sessió ordinària del Ple, de dia 29 de setembre de 2009, punt 9).

La coordinadora Diógenes la formam actualment; Maria Orts (Capdepera, EU-EV), Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'Artà), Conxi Peña (Els Verds-Esquerra de Son Servera) Pepe García (Pollença,Alternativa. EU-EV) i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV).

Altres documents d'interés:

Decret 55/2001, de dia 6 d'abril, pel qual es crea el Consorci Aubarca - Es Verger.
S. Sansó/Diario de Mallorca (18-08-2009): Artà. El misterioso caso de la ovejas turista. El paso constante de los animales por los contadores automáticos dispara la afluencia al Parc Natural de Llevant.

Què en diu la premsa:
Diario de Mallorca, 03-06-2010: Artà. Controversia por la gestión de las fincas públicas.