UM-PSOE fan bandera de la degradació del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni arqueològic

[Imatges a les quals es pot observar l'estacionament il·legal a Sa Cugussa, indret protegit darrerament amb la figura de Zona arqueològica de Ca los Camps. També s'hi pot observar la degradació i erosió del sòl, produïda pel sistemàtic i massiu trànsit i estacionament de vehicles]

Tampoc B. Cerdà, D. I. de Patrimoni del Consell, no acompleix els seus compromissos, i l'important jaciment de s'Arenalet de Son Colom continua sense protegir ni senyalitzar
Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen al Consell de Mallorca que intervengui d'urgència i subsidiàriament a la zona de Ca los Camps, atesa la manca de voluntat de protegir el patrimoni per part de l'equip de govern municipal (UM-PSOE)
Dos jaciments declarats com a BIC resten sense cap senyalització ni protecció, trepitjats constantment pel pas dels vehicles i els estiuejants que ni tan sols no tenen cap noció de la seva existència i fragilitat

Amb l'inici de la temporada d'estiu, es multiplica el número d'estiuejants que, a peu o en cotxe privat, passen per damunt dels jaciments arqueològics catalogats i protegits (han estat declarats BIC) a la zona de Ca los Camps sense ni tan sols saber de la seva existència. El jaciment arqueològic de s'Arenalet de Son Colom, situat molt a prop de la mar, és objecte així no tan sols de degradació pels temporals que l'afecten principalment durant la tardor i l'hivern des de 2003, sinó també pel pas que s'hi dóna per part de passejants que n'ignoren la seva existència i ubicació. Aquest jaciment ha estat qualificat en alguna ocasió com a "les restes de l'edificació més antiga de l'illa de Mallorca" per prestigiosos arqueòlegs. Biel Cerdà, Director Insular de Patrimoni, havia compromés el passat mes de novembre una sèrie d'actuacions urgents dirigides a la conservació i senyalització d'aquest important jaciment, sense que hores d'ara aquest compromís s'hagi vist materialitzat.
Tampoc el BIC "Zona arqueològica de Ca los Camps", que també s'ubica a prop de la mar i a prop del jaciment de s'Arenalet de Son Colom, no ha rebut absolutament cap actuació dirigida a la seva protecció ni senyalització. En aquest cas, especialment a la franja litoral, es dóna un factor de degradació contemplat en el mateix Informe tècnic corresponent a la declaració com a Bé d'Interès Cultural: el massiu trànsit i estacionament que s'hi fa de vehicles, permès a consciència per l'equip de govern d'Artà i passant-se pel folre normativa ambiental pròpia, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes (el seu article 93 estableix que és competència dels ajuntaments senyalitzar el patrimoni, com regular el pas dels vehicles i les persones), i el propi Catàleg municipal de protecció del patrimoni històric, recentment aprovat.
Davant d'aquestes problemàtiques que afecten tan greument part important del patrimoni artanenc, Els Verds-Esquerra han dirigit una instància al Consell de Mallorca sol·licitant que exigeixi a l'Ajuntament el compliment de les seves obligacions respecte d'aquests valors patrimonials, i que actui, si s'escau, subsidiàriament a la vista de l'absoluta manca de voluntat de l'equip de govern municipal.
Els Verds-Esquerra posen a disposició de la ciutadania i de les entitats interessades en la protecció del patrimoni costaner de la Colònia (des del punt de vista arqueològic, ambiental i paisatgistic), una Instància-model per a pressionar l'Ajuntament d'Artà, recordant-li les nombroses normatives que obliguen l'administració municipal a defensar-lo.
Els Verds-Esquerra d'Artà qualifiquen d'escandalosa la passivitat de les administracions, especialment la municipal, envers aquests problemes que pateixen els valors arqueològics, paisatgístics i ambientals del litoral de la Colònia de Sant Pere i en alguns dels indrets més coneguts i valorats turísticament del municipi. Aquesta deixadesa encara es veu més accentuada per la pròpia propaganda repetida una vegada rera l'altra per UM als mitjans de comunicació, segons la qual "Artà fa bandera del seu territori" i del patrimoni (Diari de Balears, 24-06-2010: Artà fa bandera del territori 1 i 2) i la recerca d'una "nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori" (Diari de Balears, 17-11-2009: Compensacions sense fer renou per a Artà)

Humoris Causa (mundialista)

[Il·lustració publicada avui al diari Última Hora.
Reproduïda en aquest blog, per amabilitat de Tueldús (F. Aguiló & T. Seguí)]

Iniciativa per a l'ús del català a Europa, i una intervenció contundent al Parlament europeu

http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin! Entra al web del Parlament europeu, i tria l'opció en català.

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu.

PASSAU-HO, PER FAVOR!

_____________________________________________________

I ara, sense sortir del cercle de l'Europa del Capital i el seu Parlament, un vídeo amb subtítols en castellà força il·lustrador de com es volen resoldre les crisis econòmiques dels estats des de les institucions europees, i de la "solidaritat" inter-estatal europea, com del pacifisme.
D. Cohn-Bendit al Parlament europeu en debat sobre les mesures "de rescat" davant la crisi econòmica grega:
[...]
I finalment, hi ha també una altra manera d'ajudar als pressupostos de Grècia: prendre d'una vegada la iniciativa, com Unió Europea que som, de fomentar el desarmament a la regió. Una iniciativa política per al desarmament entre Grècia i Turquia. Una iniciativa política per que les forces armades turques es retirin del nord de Xipre. Si en el fons som uns hipòcrites! En els últims mesos, França l'ha venut sis fragates a Grècia per 2.500 milions d'euros. Helicòpters per 400 milions. Rafale de combat per 100 milions cada un. Els meus "espies" no han sabut dir-me si van ser 10, 20 o 30 ... I Alemanya l'ha venut a Grècia altres 6 submarins per altres 1.000 milions. Més transparència! Si som uns absoluts hipòcrites! Els hi prestem diners perquè ens comprin armes! Si som de veritat responsables, garantim entre tots la integritat territorial de Grècia. Crec que aplicar aquests retalls és més eficaç que retallar sous de menys de mil euros. Jo li demano a la Comissió una mica de justícia.

GOB, l'Assoc. de Veïns de Mont Ferrutx, particulars, PSM, UIA i Verds/Esquerra reclamam a Costes que revisi el DPMT de la illeta del Molí d'en Regalat

[Aquesta darrera imatge és un fragment
del "Mapa de Conflictes ambientals"
publicat pel GOB el passat mes de juny de 2009,
juntament amb l'informe
"Els conflictes ambientals i territorials a Mallorca"]

L'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, el GOB, PSM, UIA, Els Verds-Esquerra i particulars sol·liciten a Costes la correcta partió del Domini Públic a la illeta del Molí d'en Regalat per evitar-ne la urbanització

Davant l'evidència que els terrenys no són urbans i que no hi ha Pla Parcial aprovat sol·licitam a Costes que s'efectuï una correcta partió del Domini Públic Marítim-Terrestre als terrenys del Molí d'en Regalat. Així mateix sol·licitam, a l'Ajuntament i al Consell que s'hi impliquin, per tal d'evitar-ne la urbanització

Des de la convicció que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat, a la Colònia de Sant Pere, no són urbans, sinó urbanitzables, i que mai no s'ha aprovat el Pla Parcial d'urbanització previ a l'edificació en els mateixos, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol particular, el PSM, la Unió d'Independents d'Artà i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat a la Demarcació de Costes "que sigui practicada l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre (en endavant, "DPMT") atès que la servitud de protecció a la zona en concret ha de ser de 100 metres" (accediu al document registrat per Els Verds-Esquerra el passat dia 8 de juny).

Aquesta sol·licitud es fonamenta en el fet que la protecció actual del DPMT és només de 20 metres (la pròpia de terrenys considerats com a urbans segons la Llei de Costes), però els terrenys no són urbans sinó urbanitzables -com consta a les Normes Subsidiàries d'Artà recentment aprovades, i com va quedar també establert a la Sentència ferma del TSJIB del passat mes de setembre de 2009-, per la qual cosa, en aplicació de la mateixa Llei de Costes, la servitud de protecció ha de passar a ser de 100 metres. Juntament amb els documents de sol·licitud, s'han adjuntat a la Demarcació de Costes còpies de l'esmentada sentència del TSJI.

Per altra banda, les entitats han dirigit al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà sengles instàncies exposant com les NNSS d'Artà i la Sentència del TSJIB qualifiquen com urbanitzables i no com urbans els terrenys, sol·licitant que aquestes institucions -amb competència sobre planificació urbanística- donin trasllat a la Demarcació de Costes d'aquests documents (NNSS i Sentència), i que reclamin també per la seva part a la Demarcació el correcte desllindament del DPMT dels terrenys de la illeta.

El Gob, PSM, UIA, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol individual i Els Verds-Esquerra confien que Demarcació de Costes rectificarà i considerarà seriosament les seves reclamacions, i que revisarà en conseqüència la zona de servitud de protecció del DPMT, més enllà de les fortes pressions a què es veu sotmès aquest òrgan del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí per part de la propietat i promotora del projecte d'edificació de 18 xalets. En qualsevol cas, no es descarten accions legals davant d'una negativa a la revisió del DPMT per part del Departament que dirigeix Celestí Alomar.

Esquema:

- Quina qualificació tenen els terrenys d'Es Molí d'En Regalat a dia d'avui?
Pla Territorial de Mallorca: urbanitzables.
Sentència ferma i inapelable del TSJIB del passat mes de setembre de 2009: urbanitzables; la mateixa sentència explicita clarament, per altra banda, que "No consta Pla Parcial aprovat" (pàg. 4 del pdf).
NNSS d'Artà aprovades definitivament i adaptades al PTM: urbanitzables.
- Quina és la servitud de protecció (DPMT) actual que li atorga Costes?
És de 20 metres, és a dir, tracta aquests terrenys com si fossin urbans, segons explicava el Cap de la Demarcació de Costes als mitjans el passat divendres 4 de juny.
- Quina és llavors, la delimitació que hauria de fer Costes del domini?
En tractar-se de sòl urbanitzable, i per aplicació de la Disposició Transitòria Tercera i els arts. 23 i següents de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, la servitud de protecció hauria de ser de 100 metres.
- Davant tot això, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, particulars i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat:
a) A la Demarcació de Costes, "l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre atès que la servitud de protecció a la zona ha de ser de 100 metres".
b) Al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà, que assabentin la Demarcació de Costes a les Illes Balears que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat són urbanitzables i no urbans, i que li donin trasllat de la Sentència del TSJIB del passat mes de setembre de 2009.

Altres documents d'interès:

- Document de "Memòria" de les Normes Subsidiàries de Planejament d'Artà, aprovades definitivament el passat mes de maig. Referències a la illeta del Molí d'en Regalat (valors ecològics però, sobre tot, la seva qualificació com a "urbanitzable"), a les pàgs.: 16-17, 35-36, 59-60, 70 i 81.

Què n'ha dit la premsa:
- El Mundo/El Día de Baleares, 11-06-2010: Piden a Costas que proteja el Molí den Regalat y evite su urbanización.
- Diario de Mallorca, 11-06-2010: Vecinos, ecologistas y diferentes partidos rechazan los 18 chalés previstos en el Molí d'en Regalat.
- Diari de Balears, 11-06-2010: GOB, PSM, UIA i Verds/Esquerra sol·liciten la correcta partió del Molí d'en Regalat.

"Per què faré vaga demà", un article de na Toñi Valdivielso publicat al blog dels amics d'Alternativa per Pollença

Maria Antònia Valdivielso/Urxella:
Per què faré vaga demà

He de confessar que, al principi, no pensava fer vaga, per dues raons. La primera, òbviament, perquè no volia que els doblers que me llevaran ajudassin els comptes dels que ens (des)governen. En segon lloc, no pensava fer vaga perquè crec que els sindicats s'haurien d'haver atrevit a convocar-ne una de general. Davant d'un atropellament com el que se'ns imposa, sense precedents, els representants dels treballadors haurien d'haver convocat una protesta general, assumit el risc que suposa.

En tot cas, després d'un mínim de reflexió, he decidit que he d'anar a la vaga. I la faré essent ben conscient que és més que probable que sigui un fracàs, perquè segurament les xifres de seguiment de l'atur seran més bé decebedores. De fet, molts de companys meus fan servir l'argument econòmic ("no vull que me llevin més doblers") per dir que dia 8 aniran a fer feina. Sé que hi ha centres públics que se plantegen altres mesures de protesta a fi d'eludir la retallada de sou que suposa no anar a fer feina dia 8. A tots aquests els diria que, a la fi, l'única cosa que ens mostrarà el govern dia 9 de juny serà una estadística amb el nombre de persones que ha fet vaga. I si és una protesta minoritària, el que ens diran és que la majoria de funcionaris està d'acord amb la retallada de sou. Així que els que ens passi després ens ho haurem guanyat a pols.

La davallada del sou dels parteix d'una sèrie de falàcies. En primer lloc, no tots els treballadors públics tenen el seu lloc de feina guarantit. De fet, a tot l'Estat un 20% dels emprats de les administracions són contractats (a Catalunya arriben al 25%), persones que poden perdre la seva feina d'un dia per un altre. Jo mateixa ho he vist enguany al Consell de Mallorca.

Per altra banda, fins i tot en temps de bonança econòmica, els funcionaris hem anat perdent poder adquisitiu any darrera any. Jo m'he entretengut a fer comptes, i en els darrers vint anys hem perdut... un 40% de poder adquisitiu! Que ningú es pensi que a nosaltres se'ns ha pujat el sou tenint en compta la inflació. Hi ha hagut anys de congelació total i la resta ens han pujat el salari en funció de la inflació prevista, que al final sempre ha estat àmpliament superada per la real, sense que mai se'ns hagi compensat aquesta desviació l'any següent. En definitiva, els nostres sous han anat minvant, i avui el salari mitjà del funcionariat és de 1300 euros.

Si els funcionaris tenim una vida laboral còmoda, la solució no és rebaixar el sou a tots, facin feina o no. En la meva experiència al món laboral privat, m'he trobat amb companys que en feien ben poca, que se repenjaven de la feina dels altres i que per diferents raons no eren acomiadats. Ens semblaria una injustícia tremenda que se baixàs els sou a tots els treballadors d'una empresa privada perquè n'hi ha que no rendeixen. Si hi ha treballadors públics que s'agafen la seva feina amb relaxació, no han de servir d'excusa perquè ens baixin el sou a tots. Estic completament d'acord en què es controli de forma efectiva la nostra feina, i igualment trob que és necessari fer un replantejament de totes les administracions públiques. Si s'ha d'estalviar en personal, que es faci retallant alts càrrecs, empreses públiques i racionalitzant ministeris, conselleries i direccions generals, per exemple, no retallant el sou indiscriminadament.

Finalment, és trist veure com pràcticament ningú ha sortit en defensa dels sous dels treballadors públics. Ningú no ha nascut funcionari. Aprovar unes oposicions no és fàcil: suposa anys d'estudi i moltes vegades de destinacions enfora de ca teva. Però davant la retallada dels nostres sous s'ha viscut una espècie d'alegria general, i s'han sentit un munt de veus, entre d'altres la del BOE del PSOE, el diari El País a un editorial per recordar abans de desemborsar l'euro vint que val, que han repetit que ja era hora que es prenguessin mesures contra uns treballadors tan pocavergonyes i privilegiats com els funcionaris. I ni tots els funcionaris som uns ganduls, ni tots guanyam sous elevats ni tots tenim la feina assegurada per sempre. Si quan venien madures nosaltres no hem sortit beneficiats, ara que venen dures no hem de pagar el gruix d'una política econòmica que no sembla saber on va.

El fet que el govern no hagi respectat un acord signat amb els sindicats, que suposava un pujada del 0'3% -una congelació, de fet- per a l'any 2011 ja no és més que un altre afegitó a la història. Quan, en un futur molt, molt llunyà, ens pugin el sou, no ho faran sobre el que cobraven fins ara, sinó sobre el salari retallat. I quan el PP guanyi les pròximes eleccions generals per majoria absoluta (a veure quants de funcionaris voten el PSOE després d'això), potser només ens rebaixaran un 3% de mitjana, i encara haurem d'estar contents.

Cap govern havia davallat el sou dels treballadors públics. És la primera vegada. Potser després vendran altres primeres vegades. Ara és el moment d'actuar. Fer vaga és l'única opció coherent. I si no som molts, jo continuaré pensant som bons, i que no ens hem de deixar trepijar.

Mª Antònia Valdivielso.

Incapacitat i cap avanç en la gestió de la recollida de residus

[Totes aquestes imatges corresponen al punt d'aportació del C/ Ermità Sebastià Ferrer i Pons, situat molt aprop de l'escola de la Colònia de Sant Pere. Són del passat dia 1 de juny]

No ha començat la temporada d'estiu, i els problemes de residus a la Colònia ja s'han multiplicat
Els Verds-Esquerra i Unió d'Independents d'Artà denuncien les grans deficiències en la recollida de residus, especialment a la Colònia de Sant Pere, com l'incivisme d'alguns ciutadans
UM demostra, un any més, l'absoluta incapacitat per resoldre els problemes ambientals i paisagístics derivats del caos en la recollida de residus

Aquestes setmanes els artanencs i, especialment, els coloniers, ja han pogut comprovar com la regidoria de Medi Ambient (UM) de l'Ajuntament d'Artà no ha fet cap avanç significatiu en la gestió de la recollida de residus. A la Colònia de Sant Pere, no s'ha produït encara el notable increment de població per l'arribada massiva d'estiuejants, però els preparatius de pre-temporada, en què s'arreglen les cases, els apartaments i les zones enjardinades privades, ja ha significat la multiplicació d'abocaments incívics, irregulars i incontrolats en el territori i en els punts d'aportació (contenidors de residus sel·lectius). El servei de recollida porta a porta de voluminosos (amb una freqüència mensual: cada primer dilluns de mes) no dóna abastament, i l'oficina municipal de la Colònia ha hagut de denegar el servei a nombrosos ciutadans. Tampoc no sembla que el problema dels vehicles abandonats hagi obtingut una cabdal solució: el passat dia 1 de juny, un ciutadà denunciava a Última Hora com un vehicle abandonat romania a un carrer de la Colònia de Sant Pere feia un any.
Els regidors de l'oposició saben que, en qüestió de dies, determinats punts d'aportació tornen a quedar nets, però no consideren que aquesta sigui la praxi adequada davant d'aquesta problemàtica que es repeteix any rera any, sinó pura improvització forçada a més per les queixes ciutadanes (improvització que, per altra banda, augmenta les despeses en haver d'enviar camions aposta). El programa electoral d'UM preveia la dotació d'un punt verd a la Colònia, que encara no s'ha produït. El batle en persona, davant denúncies dels ecosocialistes artanencs, d'UIA i les desenes de queixes formulades pels ciutadans, es comprometia l'any passat a adoptar mesures per tal que no es tornassin a produir aquestes lamentables situacions (a banda de tirar pilotes fora, com té per costum). El Fòrum de Participació Ciutadana de la Colònia també va explicitar la seva preocupació davant aquest tema, i va incloure el passat octubre la "Recollida de fems diària a l'estiu" entre les actuacions a executar aquest any 2010. Els Verds-Esquerra varen proposar millores com prendre mesures d'informació al públic sobre el servei de Parc Verd existen a Artà i sobre el servei de recollida domiciliària de voluminosos, i augmentar-ne la freqüència, que es mostra actualment del tot insuficient.
Es veu que tot això no ha servit de res, i que els compromisos de l'equip de govern són paper banyat. Els Verds-Esquerra i la Unió d'Independents d'Artà preveuen un "estiu calent", per aquests problemes d'higiene, de salubritat pública i paisatgístics, derivats de la manca de compromís i de dedicació, i de la incapacitat dels responsables uemites de l'equip de govern.

- Què n'ha dit la premsa:
- Diario de Mallorca, 05-06-2010: La oposición denuncia el "caos" con los residuos.
- Chema L. Espejo/El Mundo, 06-06-2010: EU/EV denuncia "graves deficiencias" en la recogida de residuos en Artà.

Davant les mesures d'estalvi del Govern, de disolució o fusions d'empreses públiques i consorcis

[Imatge de s'Arenalet d'Aubarca, d'en Biel Perello.
Extreta del seu blog, Biel Perelló. Fotobloc de natura]

Davant les mesures que proposen els partits per fer front al dèficit, i l'eliminació de Conselleries, empreses públiques i Consorcis
La Coordinadora de regidors "Diògenes" reitera la proposta de supressió del Consorci d'Aubarca - Es Verger i reclama a UM i PP una mica de coherència i que recolzin també aquesta iniciativa dirigida a l'estalvi de despeses supèrflues i afavoridora d'una millor gestió del Parc Natural de Llevant
Des de l'assumpció de la conselleria de Medi Ambient, s'han produït notables avanços en aquest sentit, amb l'amortització del sou de la figura del gerent (54.000 euros), el trasllat d'oficina a les del PNL i la integral supervisió de la gestió per part dels tècnics del Parc Natural

A rel del constant degoteig d'informacions relatives als propòsits del govern de les Illes de fer de l'eliminació d'empreses públiques, fundacions i consorcis (fins a la mitat, segons s'avança pels portaveus del Govern), com de les declaracions i comunicats dels partits de dreta (UM i PP) en el sentit que aquesta és justament una de les mesures d'estalvi que aprovarien al Parlament, la coordinadora de regidors "Diògenes" han tornat a reclamar als responsables de la conselleria de Medi Ambient la supressió del Consorci d'Aubarca-Es Verger, tal i com ja es va fer el passat mes de setembre -llavors, la proposta va ser igualment enviada a les Conselleries de Presidència i d'Hisenda.

S'ha de recordar que, d'ençà que la Conselleria de Medi Ambient és responsabilitat del Bloc, els ciutadans balears s'estalvien el pagament d'un sou equivalent al de Director General (aproximadament 54.000 euros), com el lloger de les oficines, havent passat els treballadors del Consorci a fer feina a les oficines del Parc Natural. També s'estan fent esforços especials des del Parc Natural per tal d'assumir la supervisió de les funcions pròpies del Consorci, amb bons resultats fins ara, des d'una perspectiva molt més tècnica i especialitzada.

Les passes donades fins ara, d'estalvi i d'una més eficient i coherent gestió del territori del Parc Natural de Llevant demostren com realment el Consorci d'Aubarca-Es Verger no ha tingut altre propòsit, des del moment de la creació del Parc Natural de Llevant (i especialment des del moment en què el PP va retallar de forma dràstica el Parc Natural fins a fer-lo coincidir territorialment amb les finques públiques d'Aubarca i d'Es Verger), que el de ser una agència clientelar de col·locació i de gestió de recursos econòmics, "quota" dels partits amb responsabilitat sobre la conselleria de Medi Ambient. La Coordinadora "Diògenes" considera que aquest és el moment oportú per acabar amb aquest "tinglado" i que, de no fer-se, es tornaran a malbaratar els recursos públics si la dreta torna al poder i n'assumeix la gestió.
La Coordinadora "Diògenes" reclama al PP i a UM un mínim de coherència i seriositat, i que recolzin aquesta proposta abandonant el doble discurs que normalment els caracteritza: mentres al Parlament es dóna un recolzament a la proposta novament expressada pel Govern d'Antich (ja l'estiu passat es varen formular propostes semblants), les agrupacions de dreta a l'Ajuntament d'Artà (amb el recolzament, cal dir, del PSOE) varen rebutjar la moció en aquest sentit presentada per Els Verds-Esquerra d'Artà presentada el passat mes de setembre (accediu a l'acta de la sessió ordinària del Ple, de dia 29 de setembre de 2009, punt 9).

La coordinadora Diógenes la formam actualment; Maria Orts (Capdepera, EU-EV), Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'Artà), Conxi Peña (Els Verds-Esquerra de Son Servera) Pepe García (Pollença,Alternativa. EU-EV) i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV).

Altres documents d'interés:

Decret 55/2001, de dia 6 d'abril, pel qual es crea el Consorci Aubarca - Es Verger.
S. Sansó/Diario de Mallorca (18-08-2009): Artà. El misterioso caso de la ovejas turista. El paso constante de los animales por los contadores automáticos dispara la afluencia al Parc Natural de Llevant.

Què en diu la premsa:
Diario de Mallorca, 03-06-2010: Artà. Controversia por la gestión de las fincas públicas.

La Comissió Insular d'Urbanisme aprova, amb prescripcions, l'adaptació de les NNSS (2007) al PTM

S'aprova la revisió de les noves NNSS d'Artà, i la seva adaptació al PTM, amb prescripcions
La Comissió Insular d'Urbanisme suspèn la qualificació com a sòl urbanitzable dels terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat i acorda sol·licitar un Informe a la Demarcació de Costes
En una votació dividida (PSOE i Bloc, a favor; UM i PP, en contra), l'esquerra imposa la prudència davant dels dubtes sobre la possible afectació dels terrenys per la Llei de Costes (100 metres de servitud de protecció)

El passat divendres, dia 28 de maig, la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric (CIOTUPH) va tractar dos punts de l'ordre del dia relacionats amb Artà:
El primer d'aquests punts a discutir i aprovar era el Catàleg de protecció del patrimoni històric i cultural, que va ser aprovat amb prescripcions sense discussió i per assentiment de tots els grups polítics.
El segon punt, la Revisió i Adaptació al Pla Territorial de Mallorca de les Normes Subsidiàries aprovades inicialment l'any 2007. Aquí varen sorgir només dues dues qüestions: la primera ha estat la requalificació de part del polígon industrial com a zona comercial, on desprès d’una breu explicació tècnica els polítics han deixat fer; i la segona, la illeta del molí d’en Regalat (15.864 m2: 1,58 Ha).
Al respecte d'aquesta qüestió el portaveu del Bloc per Mallorca, Antoni Alorda, va sol·licitar explicacions tècniques acurades sobre la zona de servitud de protecció del Desllindament del Domini Públic Marítim-Terrestre prevista en la Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes (en especial, Disposició Transitòria 3a) que podria afectar gran part dels terrens de la illeta del Molí de’n Regalat. En el planejament figurava que era de 20 metres, enlloc dels 100 metres com exigeix l'esmentada Disposició Transitòria Tercera de la Llei de Costes; d'aquesta manera ho havia aprovat, en el seu moment, la Ponència Tècnica d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell, en reunió del passat dia 20 de maig. D'aquesta forma, els terrenys venien qualificats per les Normes Subsidiàries com a urbanitzables.
Davant la falta d’explicacions convincents per part dels tècnics, la Comissió per majoria (quatre vots a favor: 2 del Bloc i 2 del PSOE ; i tres en contra:1 d’UM i 2 del PP) va decidir aprovar amb prescripcions la Revisió i Adaptació al Pla Territorial de Mallorca de les Normes Subsidiàries de planejament urbanístic d'Artà. Això implica que ara s’està a l’espera d'un Informe de la Demarcació de Costes a les Illes Balears (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) que informi sobre quina és la servitud de costes que han d'acomplir els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat. Cal dir, que a cap dels assistents els era desconegut que una servitud de la zona de protecció del desllindament del Domini Públic Marítim-Terrestre de 100 metres invalida tot l’urbanitzable de la illeta del Molí d’en Regalat.
A entendre de Els Verds-Esquerra d'Artà, la illeta del Molí d'en Regalat està afectada per una servitud de protecció de costes de 100 metres, la qual cosa fa inviable el projecte d’urbanització que s’hi pretén fer. La Llei de Costes impedeix la urbanització que l’Ajuntament d’Artà i els promotors de la zona volen tirar endavant.
Els múltiples intents de sortejar la Llei han topat, una vegada més, amb l’evidència que el projecte des d’un principi ha anat mal encaminat. Recordar, al respecte, que no fa ni un any, Els Verds-Esquerra d'Artà celebràvem la sentència del TSJIB per la qual es suspenia la construcció de 18 xalets a la Colònia de Sant Pere, i s'anul·lava l’acord municipal pel conveni signat el 2005 entre l’Ajuntament d’Artà i una promotora per construir al Molí d’en Regalat (accediu al comunicat de dia 18 de setembre de 2010). La decidida intervenció del representant del Bloc per Mallorca, Toni Alorda, en defensar la possibilitat que, d'aprovar les NNSS d'Artà tal i com venien redactades des de l'Ajuntament i revisades pels tècnics de la Ponència tècnica insular, es podria estar obviant i infringint la Llei de Costes, va assegurar una més alta seguretat jurídica (en favor de l'interès public) pel que fa a la definitiva qualificació urbana d'aquests terrenys, i obri una consistent via per l'esperança que la illeta del Molí d'en Regalat romandrà com una gran zona verda i no edificada cèntricament ubicada al nucli urbà de la Colònia de Sant Pere.

Què n'ha dit la premsa:
- Última Hora, 01-06-2010: Los terrenos del molí d'en Regalat, a la espera de Costas para ser zona verde.
- Diari de Balears, 03-06-2010: Els terrenys "mai no seran rústics o zona verda".
- Última Hora, 03-06-2010: Artà. Según la propiedad el molí de'n Regalat "no serà ni rústico ni zona verde". Segurament, es tracta d'un gest de cara als inversors i als creditors de la promotora. Deu haver preocupació en haver de recórrer a la menció del conveni amb l'Ajuntament, declarat "nul de ple dret" pel TSJIB com s'ha dit anteriorment.
- Diario de Mallorca, 05-06-2010: Colònia de Sant Pere. Costas ratifica que el deslinde es de 20 metros.
- Última Hora, 05-06-2010: Costas confirma el deslinde de 20 metros en el Molí d'en Regalat al ser zona urbana. Déu ni dó la contundència de les declaracions del senyor Cap de la Demarcació de Costes, ens va sorprendre molt. Apuntar, per ara -continuarem en proper comunicat-, al caràcter revisable de qualsevol acte administratiu: de qualsevol, fins i tot, de "las órdenes ministeriales" (com dels convenis, com de les NNSS, els Plans Territorials, etc.). El que s'hauria d'esperar per part del responsable polític d'una administració és una mica de prudència, i, en aquest cas, vetllar pels interessos públics i generals, actuant d'ofici amb una revisió del desllindament en els terrenys de la illeta, a rel de la Sentència del TSJIB del passat mes de setembre en què eren qualificats d'urbanitzables sense Pla Parcial aprovat.
- Diari de Balears, 06-06-2010: Els Verds-Esquerra vol que Costes acati el que diu el Tribunal sobre el Molí d'en Regalat.

Comunicat de la Coordinadora "Diògenes" respecte del recentment aprovat Decret-Llei 1/2010

[Imatge de la urbanització pollencina de Sa Font,
amablement cedida per Biel Perelló]

El Decret 1/2010 afavoreix només l'especulació inmobiliària i no crea llocs de feina, perquè no assegura ni fomenta les dotacions de serveis
Lamenten la capitulació del Bloc davant la proposta d'UM

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" rebutja el Decret Llei 1/2010 de 26 de març, com la resolució del Parlament de les Illes Balears per la qual es validà el passat dia 27 d'abril, que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram (1).

Els regidors ecosocialistes entenen que d'aquesta manera es consolida un model urbanístic propi de països subdesenvolupats, i es tornen a fer excepcions a la normativa urbanística vigent que lògicament exigia disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències. En lloc de coadjuvar els interessats -les administracions municipals i els propietaris- a la correcta recepció i dotacions de serveis -i les oportunes cessions del sòl per a usos públics, en determinats casos- de les urbanitzacions, garantint sempre els interessos públics, s'actua apadassant el problema d'alguns petits propietaris que ara per ventura podran construir la seva segona residència però, sobre tot, es dóna via lliure a la revalorització dels terrenys de grans promotors gràcies a que ara podran obtenir llicència per als projectes d'edificació.

Els regidors "Diògenes" consideren que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord" (Bartomeu Vicens, anterior parlamentari, va impedir l'aprovació fa uns mesos del "Decret Nadal", del qual és rèplica aquest Decret Llei recentment aprovat) vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Aquest pegat no es correspon amb una veritable demanda de sòl per a la construcció de nous habitatges unifamiliars sinó més aviat a interessos especulatius (2). En tot cas, representa una mesura completament contrària al "canvi de model" -suposadament assumit per les forces progressistes- que s'hauria d'anar aplicant, tot aprofitant la crisi econòmica actual.

Per altra banda, si el que es vol realment és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials. En aquests moments, pocs propietaris d'un sol solar estan disposats a iniciar les obres per la seva segona residència, i no és previsible un immediat increment de la construcció per aquesta banda. Al contrari, amb ajudes als propietaris amb les despeses per a l'execució de les dotacions de serveis, aquestes grans obres es durien endavant, dinamitzant el sector realment i amb creació de llocs de feina, i amb més altes garanties per a l'interès públic.

Aquest col·lectiu troba mancades de qualsevol credibilitat les condicions establertes en el Decret segons les quals els Ajuntaments disposen de dos anys per a l'aprovació dels projectes de dotació i l'execució dels mateixos, quan és notòria la manca de voluntat i diligència per part dels batles que, en alguns casos durant dècades, no ho han dut a terme. Fins i tot es donen casos que aquests mateixos batles descobreixen "sobtadament" que algunes urbanitzacions dotades de tots els serveis i, en principi, ben recepcionades, presenten greus deficiències en les cessions obligatòries de terrenys (3).

No s'assegura l'execució de les obres d'urbanització necessàries (xarxes de distribució d'aigües i sanejament, voravies en condicions, zones verdes, enllumenat públic en condicions, etc.), ni l'execució de les cessions de sòl obligatòries en alguns casos (un 10%). Amb l'aprovació al Parlament, en el segon intent, d'aquest Decret, es permet novament endarrerir aquestes actuacions i, a la vegada, continuar expedint llicències de construcció. Quan tot hagi estat venut, el mort lis caurà als nous propietaris... o als contribuents en general, i els promotors i especuladors de ben segur que hauran tengut bona cura de desaparèixer. És el que està passant ja, per exemple, a les urbanitzacions de S'Estanyol o Mont Ferrutx en el terme d'Artà, que ara ja no es troba el promotor ni primers propietaris, i als solars on hi havia d'haver -per exemple- un parc infantil, hi ha una casa construïda, venuda a nous propietaris i revenuda novament. A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.

Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar por un altre tipus de desenvolupament respectuós amb el nostre principal patrimoni que és el medi ambient. En aquesta línia, els regidors de la Coordinadora "Diògenes" es volen desmarcar clarament dels objectius expressats tant en el Decret com pels portaveus del Govern de les Illes (5), perquè el que es fa realment és donar facilitats a l'economia especulativa del sòl i la vivenda, un dels factors agreujants de l'actual crisi econòmica especialment en l'Estat espanyol i en particular a les Illes, i comparteixen les crítiques del GOB en el sentit de l'abús que es fa de la fòrmula del Decret-Llei per a afegir excepcions a les Lleis sobre sòl, construcció i ordenació territorial (6), com en la passa enrera que es dóna d'aquesta manera en matèria econòmica, urbanística i mediambiental.

(1) BOIB 049, de 27-03-2010; accediu al debat recollit al Diari de Sessions del Ple núm. 96, de 27-04-2010 .

(2) Aquests dies, els mitjans de comunicació (http://www.uib.es/premsa/maig10/dia-10/EMB_100510_01_002_01_R.pdf) han publicat dades d'un estudi de la UIB (http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html), segons les quals a les Illes hi ha construides 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants .
(3) Vegeu Diari de Balears, 27-12-2009: L'Ajuntament d'Artà s'ha adonat ara que no hi ha cap document legal que acrediti que es fes la recepció [de l'urbanització Mont Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere] l'any 2001.
(4) A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.
(5) Albert Moragues, Diario de Mallorca, 28-04-2010: L'objectiu del Decret és l'impuls de l'economia productiva .
(6) Pla Territorial de Mallorca:
"Cap a una nova economia"
EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL DE MALLORCA: IMPLICACIONS SOBRE EL TERRITORI
D’entre els efectes del model econòmic actual sobre el territori, podem destacar:
- Model dual d’assentaments amb escassa interrelació entre els nuclis tradicionals i els turístics.
- El procés de litoralització massiva que afecta la major part dels municipis costaners.
- L’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat de l’illa amb un fort impacte paisatgístic i els problemes de localització que plantegen.
- La proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic sense precedents, que provoca necessitats d’espais d’oci entre aquests residents.
- L’important increment del turisme residencial en els darrers anys que provoca un major consum del territori i genera un menor valor afegit per a l’illa.
- L’escassa diversificació de l’economia i la forta dependència de l’activitat turística.
- La sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa i els efectes negatius sobre el paisatge i el patrimoni natural. [les negretes són nostres] .

Què en diu la premsa:
- Diari de Balears, 13-05-2010: Diògenes, un altre model d’urbanisme. El col·lectiu integrat per regidors ecosocialistes es desmarca del Bloc i condemna les mesures anticrisi aprovades en el Parlament que permeten urbanitzacions sense clavegueram.
Última Hora, 13-05-2010: Grupos de izquierda de la Part Forana se desmarcan del decreto que permite urbanizaciones sin alcantarillado.
El Mundo/El Día de Baleares, 13-05-2010: EU/EV critica que se permitan casas sin alcantarillado.

Desestimada per quarta vegada la demanda de l'ex-arquitecte Mateu Carrió contra J. Adrián i M. Ramírez

L'ex-arquitecte d'Artà ja ha anunciat recurs d'apel·lació
El Jutjat de 1a. Instància de Manacor fallà en sentència del passat dia 31 de març desestimar la demanda de Mateu Carrió contra Julen Adrián ex-regidor d'EU-EV d'Artà i Maria Ramírez (militant d'Esquerra Unida)
Aquesta quarta desestimació de presumptes lesions del dret a l'honor i la imatge es basa ja en la caducitat de les accions que han originat les demandes, com en la consideració de l'ex-arquitecte com a actor significat i important en matèria urbanística i mediambiental, motiu pel qual podia ser objecte de crítica política

El passat dia 16 d'abril va ser notificada la Sentència de dia 31-03-2010 del Jutjat de 1a. Instància (Número 5) de Manacor, per la qual es desestima la demanda de Mateu Carrió ex-arquitecte de l'Ajuntament d'Artà) contra Julen Adrián (ex-regidor d'Esquerra Unida-Els Verds d'Artà) i Maria Ramírez Añón (militant d'EU i membre de les candidatures des de 1999), per presumpta lesió del dret a l'honor, intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. El passat dia 23 d'abril, es va procedir, per part del procurador de l'ex-arquitecte, a anunciar un proper recurs d'apel·lació.
Com es pot llegir en la sentència, el motiu de la demanda segons l'ex-arquitecte va ser: [...] que desde el año 2002 los demandados han realizado declaraciones [...] atentando contra la dignidad [del] demandante y menoscabando su fama al imputarle la realización de determinados actuaciones que ponían en evidencia su profesionalidad así como la imputación de hechos que el sr. Julen llamo "fraudes de ley" al implicarle en diversos fraudes urbanísticos. [...] Se puede apreciar con toda claridad cómo de las declaraciones y acusaciones públicas vertidas por los demandados [...] [se] hacen con toda la intencionalidad que su demandante aparezca como un corrupto, incompetente y cooperador necesario de fraudes, y cómplice de defraudadores, lo cual ha supuesto graves consecuencias para su mandante tanto en el ámbito profesional como personal, lesionando su buen nombre, su prestigio y atentando contra su propia estima. [...] la posición política de los demandados les hacia encontrarse en una posición distinta y superior a la del Sr. Carrió, que era una persona contratada por el ayuntamiento. [Transcripció literal d'un fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Gran part de la fonamentació de la sentència es dedica a donar per prescrites les accions objecte de la demanda, prescripció que afecta a comunicats de premsa i cartes obertes publicats entre l'octubre de 2001 i el mes de març de 2003 (6 texts en total; mirau els articles al final del comunicat). Queden excloses de la prescripció les declaracions recollides en un article de Diario de Mallorca de dia 19-09-2003. D'aquest darrer article, el jutge es detén en les següents declaracions de'n Julen per a l'anàlisi: Carrió y Córdoba son dos piezas de cuidado que han contribuido al desprestigio del municipio permitiendo desmanes urbanísticos como el protagonizado por el ex-tenista Boris Becker, la reconversión ilegal del camping de la Colonia de San Pere en un aparthotel, el retraso en la revisión de las normas subsidiarias o el reciente caso de la ampliación del cementerio de Artà [...] Adrián imputa a Carrió "el caso de una licencia mal concedida al vecino Tomeu Payeras y que los juzgados han anulado por vulnerar la normativa, lo que puede acarrear una indemnizació millonaria por parte del ayuntamiento" [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
En el cas d'aquest article al qual no es pot aplicar la prescripció, el jutge revisa la jurisprudència sobre la llibertat d'expressió i el dret a l'honor, i recorda dos requisits "inel·ludibles" per a la prevalència de la primera sobre el segon: 1) que la opinió sigui sobre fets d'interès general i 2) que la informació sigui veraç.
Pel que fa a l'interès general del tema sobre el que es feren les declaracions, el jutge diu: [...] no podemos olvidar que la controversia se centra en diversos aspectos de la política medio ambiental dentro del termino municipal y de las consecuencias que para la ordenación del territorio tiene la misma, es decir es un debate de interés general y de amplias repercusiones [...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Pel que fa a la veracitat dels continguts de les declaracions, diu: [...] en lo relativo exclusivamente a lo manifestado en dicho artículo no puede decirse que lo expuesto en el sea falso en el sentido exigido por la jurisprudencia ya que es notoriamente conocido [...] los problemas originados por la construcción del chalet de Boris Becker[...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres]. Es reconeix la veracitat també de les opinions publicades sobre el retràs amb els atorgaments de llicències, com en el cas de la llicència per a l'ampliació de la vivenda de B. Payeras.
Per altra banda, el jutge incideix en diverses ocasions en l'important paper de Mateu Carrió en l'urbanisme i el medi ambient d'Artà, i així legitima el dret a criticar-lo per part de'n Julen Adrián i de na Maria Ramírez. Per exemple: [...] es necesario señalar que la posición de don Mateu, no era la de un mero particular sino que como actor importante, aunque en su papel de técnico de la actuación medioambiental dentro del término municipal de Arta, su actuación estaba sujeta a crítica [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Els Verds-Esquerra ens hem de considerar satisfets per aquesta nova (i van quatre) desestimació judicial de les demandes de Mateu Carrió contra l'ex-regidor Julen Adrián i la companya d'Esquerra Unida Maria Ramírez; no només per l'absolució en sí mateixa, sino pel que significa de corroboració judicial de les polítiques que en urbanisme i medi ambient hem dut a terme el grup municipal Esquerra Unida-Els Verds d'Artà i, actualment, Els Verds-Esquerra d'Artà. No volem deixar de denunciar que l'actitud de Mateu Carrió ens sembla, més que la recerca de la veritat i del restabliment del seu honor, un abús que fa de la maquinària judical, fent d'aquests interminables processos (fins ara, un a un sistemàticament desestimats) un calvari judicial en càstig exemplar a qui va tenir la valentia de denunciar-lo políticament.

Altres documents directament relacionats:
- Comunicat d'Esquerra Unida-Els Verds, de dia 22-10-2001: EU-EV denuncia el col·lapse de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament d'Artà.
- Comunicat d'Esquerra Unida-Els Verds, de dia 14-12-2001: EU-EV denuncia la permissivitat de l'equip de govern en l'ús de PVC a la construcció.
- Article del regidor d'Esquerra Unida-Els Verds, Julen Adrián, a la revista Bellpuig, publicat en data 07-06-2002: Puntualitzacions i rectificació [pàgs. 16-17].
- Article al diari El Mundo, de dia 12-12-2002: EU/EV denuncia el uso de PVC en Artà pese a estar prohibido.
- Article al diari Última Hora, de dia 11-02-2003: EU/EV denuncia fraude "habitual" en la concesión de licencias unifamiliares.
- Article de na Maria Ramírez publicat a la revista Bellpuig dia 14-03-2003: Elitisme i desmemòria [pàgs. 15-16].

Què n'ha dit la premsa:
- Diario de Mallorca, 06-05-2010: La Justicia desestima la demanda de Carrió, ex arquitecto municipal, contra Adrián y Ramírez, de EU-EV.
- El Mundo/El Día de Baleares, 07-05-2010: Rechazada la querella contra un ex-edil de EU/EV.

Corregida la irregularitat de les banderetes

[Imatge dissenyada per Neus]

L'Ajuntament d'Artà ja ha procedit a corregir la irregularitat comesa per alguns agents de la Policia Local d'Artà, en ordenar que totes les armes que empra aquest servei s'ajustin a l'establert en els arts. 25 però, sobre tot, l'art. 26, de la Llei 6/2005 de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes (art. 26: Les característiques dels mitjans tècnics i defensius que hauran d'emprar les policies locals seran homogènies a tota la comunitat autònoma de les Illes Balears. [...]. Els signes externs de distinció i identificació seran iguals per a tots i es complementaran amb els propis de cada Ajuntament).
D'aquesta manera, ja no hi ha pistoles de la nostra Policia Local adornades amb cap bandereta.
Estam satisfets amb la ràpida actuació del regidor d'Interior, B. Gili (UM) al respecte d'aquesta nostra reivindicació formulada mitjançant preguntes la passada sessió ordinària del Ple, de dia 30 de març (preguntes 1 i 2).
La Policia Local, com a cos de seguretat de proximitat, ha de guanyar-se (i conservar) el respecte, la confiança i l'estimació de la ciutadania fent la seva feina professionalment, respectant les normatives, amb amabilitat i sense gests polítics gratuïts que resulten ofensius a bona part dels artanencs.

Rebutjada una altra proposta per tal d'augmentar la transparència i la participació ciutadana

[Imatge de'n Pau, extreta de la seva web:
http://www.escapula.com]

La passada sessió ordinària del Ple, l'equip de govern municipal (UM-PSOE) va rebutjar aprovar aquesta moció que presentàrem amb l'objectiu d'assolir d'alguna manera un augment de la transparència municipal, i de la participació ciutadana i política en els afers municipals:
“Ratificació i incorporació a la normativa municipal del document de la FEMP Codi del bon Govern local; adopció de mesures dirigides a la transparència del funcionament municipal; adopció de mesures de participació i informació ciutadanes com la creació d'un Consell municipal de seguiment del pla turístic Artà sorprèn".
Resumidament, la nostra proposta de moció consistia en la ratificació d'un Codi de bon Govern local (aprovat per unanimitat a la Comissio Executiva de la FEMP), amb una sèrie de mesures dirigides a l'augment de la transparència, de la publicitat dels béns patrimonials dels càrrecs, i de la informació i participació ciutadana (per exemple, en la forma de pressuposts participatius i en projectes concrets com multimilionaris (Artà Sorprèn)) com cap a la diversitat política.
Aquesta proposta s'emmarca en una situació més crítica que mai pel que fa a la sospita generalitzada per part de la ciutadania cap a la gestió de determinades formacions polítiques (PP i UM especialment) però que s'estén a la totalitat de les institucions i a les formacions i fins i tot l'activitat política en general. El que resulta, en el noste parer -no en el d'UM d'Artà, que no se'n dóna per assabentada- una amenaça molt important per la mateixa democràcia, la qual en aquestes altures no hauria d'estar patint aquest procés de corrupció i decadència, sinó anar derivant de democràcia representativa cap a una democràcia participativa -segons es vol també des del mateix Codi de bon Govern local de la FEMP.
Com s'ha dit, es recollia a la moció la nostra proposta -presentada anteriorment ja dues vegades, amb el mateix resultat: tota la oposició (PP, UIA, EV-Esq), a favor; UM-PSOE, en contra-, de posar al dia el funcionament municipal sobre el tema de la publicitat i actualització dels béns patrimonials dels càrrecs electes i personal de confiança, atesos els canvis produïts a la Llei de Bases de Règim Local per del Sòl, de 2007. Ja són molts els municipis i altres administracions governats per grups de tot color que han incorporat aquests canvis en el seu funcionament (Generalitat valenciana, Govern de l'Estat espanyol, ajuntaments de Getafe, Sevilla o Pollença, entre molts d'altres).
El Codi de bon Govern local contempla també mesures de foment de la democràcia participativa com a complement i reforçament de la democràcia representativa. Entre d'altres, s'hi preveu la creació d'instruments com el Consell del municipi, grups de feina en torn a projectes determinats, pressuposts participatius i la Iniciativa Popular. D'aquí que proposàssim una especial apertura a la participació ciutadana i política en el cas del projecte de promoció turística Artà sorprèn, amb un pressupost de 3,9 milions d'euros i a executar en tres anys.
Mentres a Artà es rebutjaven aquesta moció i les propostes que s'hi incloïen per part d'UM-PSOE, des de la nova direcció d'UM a nivell insular s'ha fet una autèntica campanya de propaganda als mitjans sobre la regeneració d'UM amb ocasió del seu Congrés de refundació, celebrat dissabte a Manacor, amb l'objectiu de distanciar la imatge d'aquesta formació de la imatge de la corrupció.
Entre d'altres perles, es va fer transcendir la presentació al Congrés d'una ponència ètica fonamentada damunt de quatre eixos bàsics: "+ participació, + transparència, + proximitat, i + control". Ens sembla molt positiu que una vegada expulsada del poder UM adopti aquests propòsits d'esmena i remarcable, com a mínim, el contrast entre els mateixos amb el que es duu a terme simultàniament allà on el conserva el poder, com és l'Ajuntament d'Artà.
També ha transcendit en diverses ocasions aquests dies que, segons els nous líders d'UM, les cadires i el poder no són el més important en UM; fins i tot, en la ponència ètica i de bones pràctiques esmentada, s'ha xerrat de "mercenaris" i de la necessitat d'acabar amb la política de clientelisme la qual, a banda d'un fracàs, és una "aberració". El redactor d'aquesta ponència congressula de bones pràctiques, J. Carles Verd, batle de Porreres, declarava a Diario de Mallorca fa uns pocs dies que era qüestió de supervivència política acabar con los que vienen a medrar y subsistir del partido. La gente debe venir a UM por convicciones ideológicas, ya que se ha demostrado que ha sido una estrategia equivocada y un resultado no demasiado importante en votos; en aquesta entrevista, encara s'abundava més en aquest sentit: UM no se debe convertir en una empresa de trabajo temporal [...] los cargos en Unió Mallorquina no se deben elegir sólo por ser miembros del partido. Se debe mirar la valía de la persona a la hora de designar un cargo y que además conozca el sector que va a gestionar. Com vàrem exposar fa unes setmanes en el nostre blog, en algun moment d'aquesta mateixa legislatura -fa quatre dies, com aquell qui diu- només una regidora dels cinc que conformen el grup municipal d'UM no rebia cap sou públic per càrrec polític.
Res no indica que UM d'Artà estigui per adoptar aquests nous aires d'UM en la seva acció política amb les regnes del govern municipal a la mà. Tant de bo que ens estiguem equivocant, però res en l'experiència municipal recent anima creure-s'ho.